Bloc de Comunistes de Catalunya

L’onze de setembre, la Diada nacional de Catalunya, ha estat la protagonista en els darrers anys de l’expressió de la voluntat popular del sobiranisme i l’independentisme. Arribats, però, a la fi del Procés, les urnes han expressat el cansament i l’esgotament del moviment, i les mobilitzacions són cada vegada més dificultoses i menys multitudinàries.

Aquest divendres 1 de setembre, el Parlament de Catalunya, reunit en Ple, ha designat el nostre Secretari General, l’Hector Sánchez Mira, com a nou senador de designació autonòmica. 

L’Hector Sánchez pren el relleu de l’Adelina Escandell Grasses, senadora de Sobiranistes dins del Grup Parlamentari al Senat ERC-EH Bildu. Durant la legislatura, ha tingut un paper destacat en els àmbits de l’educació o dels drets socials, però també especialment quan va ser l’única senadora en el Ple del Senat que va oposar-se a l’expansió de l’OTAN, demostrant el nostre ferm compromís amb la pau i contra l’agenda bel·licista.

Així doncs, l’Hector Sánchez seguirà avançant en l’agenda de protecció de la classe treballadora i dels drets nacionals i polítics del poble de Catalunya, teixint relacions amb la resta de pobles de l’Estat, amb l’objectiu de construir un front ampli republicà, d’esquerres i antifeixista que planti cara al Règim del 78.

Comunistes de Catalunya valora positivament el nomenament de Joan Josep Nuet, exsecretari general del partit, com a Director General de Relacions Institucionals i amb el Parlament. Aquest nomenament és coherent amb la política de Comunistes de teixir aliances i bastir un front del sobiranisme d’esquerres, així com per obrir una nova etapa en la negociació i el diàleg amb l’Estat per celebrar un referèndum d’autodeterminació pactat.

Com cada any, en aquesta Diada Nacional de 2022, Comunistes de Catalunya reafirma el ferm compromís en la lluita per una República Catalana socialment justa, feminista, ecologista, lliure de corrupció i que, lliurement, pugui exercir el seu dret d'autodeterminació. Una lluita que només arribarà a bon port si es planteja des de la transversalitat i la voluntat de teixir aliances àmplies. Aquesta lluita també és una lluita contra la repressió i pels drets civils i democràtics, que continuen en perill a conseqüència de la repressió del règim, una repressió que no s'ha aturat. Com a mostra, la perversa legitimació que ha fet el Gobierno de la infiltració policial en organitzacions juvenils independentistes. Comunistes de Catalunya torna a mostrar la seva solidaritat amb totes les persones represaliades per participar en mobilitzacions pels drets democràtics, socials i nacionals del país.

El passat dissabte 14 de maig, gairebé 750 taules a tot l’Estat, 159 de les quals a Catalunya, van permetre a la ciutadania expressar preferències sobre una qüestió de la qual mai hem pogut opinar: si com a cap d’Estat preferim un monarca o un president de República.

Un 14 d'abril més, tornem a reivindicar la II República, derrocada per un cop d'Estat de la reacció i de les elits polítiques, econòmiques, militars i religioses, del privilegi de l’Estat enfront del poble. Un cop d'Estat que va ser precisament frenat gràcies a la resposta de les forces obreres i populars, i que va desencadenar una guerra amb centenars de milers de republicanes i republicans morts, empresonats, torturats, desapareguts i exiliats. Dècades després, encara milers de persones continuen sense tenir un enterrament digne; encara hi ha famílies que, més enllà de reparacions, no han pogut acomiadar-se dels seus familiars assassinats.

En aquesta Diada Nacional Comunistes de Catalunya reafirma el ferm compromís en la lluita per una República Catalana socialment justa, feminista, ecologista, lliure de corrupció i que, lliurement, pugui exercir el seu dret d'autodeterminació, tot reconeixent que aquesta lluita ha de ser fruit de grans consensos que defugin la lògica de "la meitat més un" i esdevenint veritablement amples i transversals. Aquesta lluita també és una lluita contra la repressió i pels drets civils i democràtica, que continuen en perill a conseqüència de la repressió del règim, una repressió que no s'ha aturat, tot i l'alliberament de les preses i els presos polítics. Comunistes de Catalunya torna a mostrar la seva solidaritat amb totes les persones represaliades per participar en mobilitzacions pels drets democràtics, socials i nacionals del país.

L'11 de setembre d'enguany també estarà marcat per la pandèmia. La pandèmia ha deixat al seu pas una crisi sanitària, econòmica i social amb unes dimensions i xifres mai conegudes en època de pau, exposant els perills i les limitacions del salvatge model neoliberal. Tot i que s'ha recuperat l'activitat a gairebé tots els sectors de l'economia, la situació de la classe treballadora no ha millorat en cap cas. El cost de la vida s'ha incrementat d'una forma molt notable, sobretot pel que fa al rebut dels principals subministraments, a la cistella bàsica d'aliments, entre d'altres, mentre els ingressos de moltes famílies treballadores han baixat dràsticament pels ERTO, els acomiadaments, així com pel retard del govern espanyol per apujar el salari mínim a un nivell satisfactori per les necessitats de la classe obrera.

Les bones dades de l'atur dels darrers mesos no són més que un miratge estacional, que tenen a veure amb la recuperació del turisme, amb dades d'ocupació hotelera que ja s'apropen a les d'abans de la pandèmia. El diner fàcil que comporta el turisme per a les classes dirigents com per les administracions fa que no s'aprengui la lliçó de la pandèmia, i es continuï apostant pel mateix de sempre. Tant el govern espanyol com el català aposten per aprofundir aquest model, que depreda el territori i condemna a la classe treballadora a la precarietat. Aquesta aposta s'ha pogut veure en l'aposta d'ambdues administracions per l'ampliació de l'aeroport del Prat, tot i l'actual batalla mediàtica i el fre que ha posat el govern espanyol a continuar amb aquest projecte. L'amenaça de l'emergència climàtica exigeix un canvi profund en el sistema social i econòmic, una aposta per un decreixement just i una transició ecològica liderada per la classe treballadora, que camini cap a una vida més tranquil·la i millor.

De la mateixa manera, la gestió de la pandèmia és responsable de la situació que viu la majoria del país. Les mesures s'han basat de forma gairebé exclusiva en establir restriccions a la població, així com s'han difós campanyes de criminalització cap a la joventut. Aquestes restriccions no s'han acompanyat d'ajudes suficients als sectors afectats, ni de mesures de prevenció ni de reforç del sistema públic de salut. En cada onada de contagis s'han aplicat les mateixes mesures, mentre les conseqüències socials han afectat la classe treballadora sense que els governs apliquessin mesures suficients. Les excuses del desconeixement del virus i la improvisació de la primera onada no són creïbles des de ja fa temps. Existeixen alternatives i es podien haver implementat, però representava deixar de banda les polítiques d'austeritat que cap govern ha volgut deixar de banda.

A aquesta gran crisi se suma a l'Estat espanyol a la ja existent crisi política, conseqüència de l'esgotament del Règim del 78 i de la seva capacitat per generar consensos, i que amb prou feines aconsegueix superar les constants polèmiques de la corona. Tot i això, i tot i la debilitat actual de la monarquia, el govern de l'Estat té com a objectiu recuperar la seva legitimitat amb una reforma que serà més una neteja de cara que la modernització d'una institució medieval. En la mateixa línia, el PSOE està tancant files amb els sectors més bunqueritzats del règim aparcant la reforma del delicte de sedició, i intentant desvirtuar la taula de diàleg amb el govern català, una mesa que va fer possible la seva investidura. Per una altra banda, el govern de la Generalitat, encara que la presidència hagi canviat de partit, segueix amb les mateixes dinàmiques de sempre, que porten a la lluita per l'autodeterminació a un carreró sense sortida.

Mentrestant, l'extrema dreta segueix avançant, tenint un potent aparell mediàtic com a plataforma de difusió i un poder judicial públicament i notòriament reaccionari. L'avenç del nou feixisme representa un perill per a les llibertats, la democràcia i els drets assolits, sobretot per les dones i el col·lectiu LGTB, així com per a la seva pròpia seguretat. Els discursos d'odi que es transmeten cada dia a la premsa donen ales i normalitzen els discursos contra el feminisme, i de forma directa potencien la violència masclista, que s'ha incrementat de forma alarmant en els darrers mesos. De la mateixa manera, s'han produït agressions grupals contra persones del col·lectiu LGTB, que en cap cas són fets aïllats i que representen una amenaça constant. És urgent tallar de soca-rel l'avenç de l'extrema dreta incrementant la lluita al carrer i reforçant els espais unitaris, de la mateixa manera que és necessari acabar amb tots els seus altaveus per erradicar el discurs de l'odi.

Amb motiu del 90 aniversari de la proclamació de la II República la Fundació Revolució Democràtic, Comunistes de Catalunya i la Joventut Comunista de Catalunya organitzen un acte online en el que es reflexionarà i debatrà sobre el passat, el present i el futur del republicanisme.

L'acte, que serà presentar per Alícia València, vicepresidenta de la Fundació Revolució Democràtica, comptarà amb les ponències de Xavier Pizarro, de la JCC, de Rosario Cunillera, de l'Àrea de Memòria Històrica de Comunistes, i d'Hector Sánchez, Secretari General de Comunistes.

El Tribunal Suprem ha anunciat avui la sentència que confirma la inhabilitació del President de la Generalitat Joaquim Torra. Una sentència que expressa el caràcter polititzat i partidista del sistema judicial espanyol, que es coneixia abans que s'anunciés de forma oficial i que ha estat anunciada a la premsa abans que a la part interessada. Aquesta sentència arriba, a més, en un moment de màxim desgast del Govern a conseqüència de la seva falta de rumb i la despreocupació d'una part d'aquest per la gestió del dia a dia. Tot i que l'obra d'aquest govern i del seu president al capdavant puguin ser qüestionables, la inhabilitació d'un president per desplegar una pancarta és un fet injustificable i desproporcionat, i un nou capítol en l'ofensiva repressiva contra el sobiranisme. Des de Comunistes de Catalunya denunciem aquest nou atac i les vulneracions en drets fonamentals.