Ens trobem molt lluny de l’horitzó d’igualtat que totes i tots desitgem, i aquest horitzó requereix canvis molt profunds, canvis culturals, que impulsin els canvis socials, polítics i econòmics necessaris per assolir l’horitzó. Malgrat tot, però, continuem caminant el camí que moltes abans que nosaltres van començar a traçar, i assentem les bases perquè qui ens ha de succeir pugui veure d’on venim i cap a on hem d’anar, sempre plegades. I ho fem seguint exemples d’arreu del món, com el potent paper que estan jugant les dones a les protestes de l’Iran.
Mentre el món avança, i sempre que es vulgui avançar, existirà qui es resisteixi als canvis perquè perd privilegis. El feminisme sempre ens ho ha demostrat: davant de l’esmena a la totalitat que el moviment i els seus plantejaments presenta a les nostres vides, des dels rols de gènere a l’organització de les famílies, passant per les relacions laborals i les seves conseqüències, existeixen moltes resistències a qualsevol millora que ens apropi, ni que sigui mitja passa, al nostre objectiu d’igualtat. Hi ha molts privilegis en joc, i molts interessos de tota mena sostinguts en aquests privilegis.
Com dèiem, per tal de consolidar qualsevol canvi veritablement radical, el primer canvi ha de ser cultural, i l’ofensiva neoconservadora que estan patint els principals avenços legislatius aconseguits en la present legislatura ens ho demostren. Garantir el dret a l’avortament i fer-ho posant al centre a la persona gestant i els seus interessos, posar en relleu el consentiment i col·locar-lo al bell mig de qualsevol procés judicial com a element clau per a lluitar contra la violència masclista i avançar en la garantia i protecció de les persones trans: aquests són els tres pilars al voltant dels quals hem de generar el màxim consens necessari per omplir els carrers i cridar ben fort que els avenços han vingut per quedar-se.
I és molt important que, com a moviment feminista, no ens moguem ni un mil·límetre d’aquests tres pilars ni ens tremolin les cames davant dels atacs i dels arguments de la dreta i l’extrema dreta. Massa vegades durant la legislatura hem vist com la transfòbia disfressada de part del moviment feminista ha intentat trencar-nos, fer-nos dubtar i atacar-nos, però no ens podem deixar vèncer. Hem de fer costat als avenços en drets, que, com tot dret, s’han de conquerir mitjançant la lluita, i no deixar-nos distreure per aquelles que s’autoanomenen “feministes” i es dediquen a criticar un suposat esborrament de les dones, atacant directament l’amplitud i el respecte que han de ser la base del nostre moviment.
Des de Comunistes de Catalunya i el consell de Redacció de la Realitat ens adherim a les múltiples convocatòries i activitats impulsades des de l’Assemblea 8M a tot el territori català.
Ni un pas enrere: vaga feminista contra el sistema cisheteropatriarcal racista i classista!
Més informació »Etiquetes de comentaris: #Feminisme, 8 de març
