Denunciem totes les formes de violència: física, psicològica, sexual, econòmica, ambiental, etc. També aquelles expressions aparentment menys inofensives però que sustenten l'imaginari i el marc patriarcal.
El feminicidi és l'expressió més visible i greu d'aquestes violències. Enguany, han estat assassinades 93 dones a l'estat. Les xifres en relació amb les agressions sexuals són sagnants i són diverses les vegades que hem sortit aquest any a denunciar que la justícia no ens protegeix ni garanteix els nostres drets, re victimitzant-nos i menyspreant la nostra decisió de dir prou i denunciar aquests fets.
Exigim responsabilitat i compromís polític en la dotació pressupostària de les lleis actuals i la revisió i desplegament de la llei orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere i també la llei catalana 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista . Volem denunciar l'incompliment sistemàtic en matèria de prevenció, sensibilització i educació, circuits de prevenció i abordatge, manca de formació als i les professionals públics.
Existeix una manca de plans efectius tant en el marc de les relacions laborals que porta en molts casos a la persecució i estigmatització de les treballadores que denuncien aquestes situacions abocant-les a una situació de bloqueig i precarietat per les seves accions que moltes vegades acaba amb la pèrdua del lloc de feina.
La situació que hem vingut denunciat d'embranzida dels discursos racistes, masclistes, d'odi i exclusió, abanderats pels partits d'extrema dreta que actualment són tercera força a l'estat, amb 53 diputats, no fa més que reiterar la nostra preocupació i ens reafirma en la convicció d'una autoorganització feminista, i la creació de xarxes de solidaritat locals per fer-hi front i defensar els nostres drets i llibertats.
Els mitjans de comunicació tenen un paper cabdal en la reproducció dels missatges i estereotips de l'imaginari masclista. Exigim responsabilitat en el tractament dels casos de violències i la incorporació de la transversalitat de gènere a la premsa i l'audiovisual.
Demanem als homes, camarades i companys, que trenquin les complicitats que sustentes determinades actituds i discursos que reprodueixen violències vers les dones, i que passin a l'acció. Desmuntem l'imaginari que continua posant el focus de les situacions en les víctimes i fan que contínuament hàgim d'estar justificant-nos, en comptes de denunciar als agressors. No normalitzem aquestes postures i situacions.
Com a internacionalistes, volem mostrar la nostra solidaritat amb les companyes d'Amèrica Llatina i la seva lluita contra el neoliberalisme, especialment a Brasil, Xile, Veneçuela i Bolívia en un moment polític de manca de llibertats, extrema violència i persecució, així com de discursos re-evangelitzadors envers les dones, que posen en perill la seva integritat i neguen reivindicacions fonamentals de la lluita feminista com el dret a l'avortament lliure, segur i gratuït. Tanmateix, rebutgem frontalment la màxima expressió de violència que suposen les guerres i els conflictes bèl·lics, els quals impacten directament i especialment en les vides de les dones que viuen a aquests territoris.
El feminisme de classe continua sent una eina essencial pel seu component revolucionari i de ruptura, que garantirà l'emancipació, els drets i llibertats de les dones i les treballadores. Reiterem la necessitat de crear espais lliures de violències, no només en l'àmbit de la militància, sinó en tots els espais on som presents les dones.
Per últim, manifestem el nostre suport a les diferents convocatòries unitàries del 25N i cridem a tots i totes les comunistes a participar massivament de les manifestacions i accions convocades.
Aquest 25N autoorganització de classe i feminista. Ni un pas enrere.
Comunistes de Catalunya
Àrea de Feminismes - Dones Comunistes
Etiquetes de comentaris: #Feminisme, Comunicats