Ha mort el camarada Jordi Candela Ollé


Fa unes hores hem conegut la mort de Jordi Candela Ollé, un comunista exemplar, un militant de pedra picada, un vilanoví compromès. Des de la seva joventut va estar compromès amb la classe treballadora, amb la lluita per la democràcia i el socialisme, tot seguint una màxima sorgida en l'alba del moviment obrer: "que l'emancipació de la classe obrera ha de ser obra dels obrers mateixos; que la lluita per l'emancipació de la classe obrera no és una lluita per privilegis i monopolis de classe, sinó per l'establiment de drets i deures iguals i per l'abolició de tot privilegi de classe".

Més informació »

Etiquetes de comentaris:

La nostra lluita, el nostre Orgull! Manifest pel Dia per l'Alliberament LGTBiQ+


Portem molts anys de lluita del col·lectiu LGTBIQ+, i és cert que hem avançat gradualment en drets, però no prou. No n'hi ha prou amb els avanços quan actualment estem veient un augment en les agressions cap al col·lectiu, i persisteixen les dificultats per a trobar treball, així com l'absència de referents educatius en els llibres de text i contes, entra altres coses. 

Des de Comunistes de Catalunya, creiem fermament que encara queden moltes tasques pendents en la lluita pels drets de les persones LGTBIQ+ i per a erradicar les discriminacions que continuen presents diàriament en la nostra societat. Per això, considerem fonamental continuar treballant en:

Igualtat Legal i Drets Humans


Continuar lluitant pel reconeixement legal de les relacions, l'adopció i la protecció contra la discriminació. 

Protecció Contra la Discriminació i els Crims d'Odi

Denunciem l'augment dels actes d'odi i violència contra la comunitat *LGTBIQ+. Exigim mesures més fortes i efectives per a prevenir i castigar aquests crims d'odi.

Instem les institucions a desenvolupar programes de sensibilització i educació per a erradicar l'odi i la intolerància en la nostra societat.

Drets de les Persones Transgènere

Implementar i fer complir lleis que protegeixin les persones trans contra la discriminació en tots els àmbits, inclosos l'ocupació, l'educació, la sanitat i l'accés a béns i serveis.

Cal assegurar que les polítiques i lleis antidiscriminació siguin efectives i que hi hagi conseqüències clares per als qui cometin actes de discriminació o violència contra persones trans.

Salut i Benestar

Les persones *LGTBIQ+ enfronten desafiaments específics en termes de salut mental i física, incloent-hi un major risc de depressió, ansietat i suïcidi. També enfronten barreres per a accedir a una atenció mèdica inclusiva i competent.

Educació i Visibilitat

Advoquem per una educació inclusiva a les escoles que promogui el respecte i l'acceptació de totes les orientacions sexuals i identitats de gènere.

Celebrem la major visibilitat de les persones *LGTBIQ+ en els mitjans de comunicació i demanem una representació més diversa i positiva.

Interseccionalitat

Afirmem la importància de reconèixer les múltiples formes de discriminació que poden enfrontar les persones *LGTBIQ+, especialment aquelles que també pateixen altres tipus de discriminació com per gènere, classe, raça, etc.

Demandem una lluita pels drets que sigui inclusiva i abordi totes les facetes de la identitat.
Finalment, des de Comunistes de Catalunya volem subratllar que la discriminació contra les persones *LGTBIQ+ no és només un problema del col·lectiu; és una qüestió de justícia social que afecta a tota la comunitat. Combatre aquesta discriminació és una responsabilitat col·lectiva i és essencial per a construir una societat més justa, equitativa i pròspera per a tots.

Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

Declaració de Comunistes de Catalunya sobre la permanent ingerència dels EUA a Cuba.


Secretaria de relacions internacionals

És política d'Estat la guerra permanent que els EUA han mantingut contra el poble de Cuba i la seva revolució. Fa una setmana, el Departament d'Estat dels EUA reconeixia en un Informe enviat al Congrés que Cuba coopera en la lluita contra el terrorisme internacional.

Malgrat això, l'Administració nord-americana continua mantenint a Cuba en una llista unilateral i il·legítima com a país patrocinador del Terrorisme. Aquest fet, afegit al criminal bloqueig comercial, financer i econòmic, dificulta encara més les relacions comercials de l'illa amb tercers països.
Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

Comunistes participarà en la candidatura d’Ara Repúbliques per les eleccions europees del 9J.

Comunistes de Catalunya se suma a la coalició formada per Esquerra Republicana, EH Bildu, BNG, Ara Més, Ahora Canarias, Esquerra Republicana del País Valencià, Puyalon, Andecha Astur, Anova i Esquerra Unida i Alternativa.

Ahir va tenir lloc la signatura del manifest de la candidatura Ara Repúbliques per a les eleccions europees, una coalició que suma forces del sobiranisme d’esquerres com Esquerra Republicana, Bildu, BNG, Ara Més, Ahora Canarias, Puyalon, Andecha Astur i Anova.
Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

Viure bé. Manifest per l’1 de Maig


El pròxim dimecres és 1 de maig, dia internacional dels treballadors i de les treballadores. Des de Comunistes de Catalunya i el consell de redacció de la Realitat fem una crida a la mobilització del conjunt de la classe treballadora del país en el marc de les diferents manifestacions, mobilitzacions i activitats sindicals convocades arreu del territori.

Tot i que des de fa un any les dades d’atur no han fet més que millorar, i ens trobem en un moment en què l’atur no es troba entre els principals problemes de la classe treballadora, la precarietat i la inestabilitat continuen formant part de la vida quotidiana de la gent treballadora, i fins i tot podríem dir que ho són encara més. Si bé baixa l’atur i pugen les contractacions indefinides, no podem dir que s’estigui creant llocs de treball de qualitat. Al contrari, podem afirmar que es tracta d’un miratge. La legislació continua atorgant tot el poder a les empreses, i poden acomiadar quan els plagui i, a més, fer-ho de forma pràcticament gratuïta, en la gran majoria de casos. Que hi hagi més contractes indefinits no vol dir que la gent tingui blindada cap mena d’estabilitat en el seu lloc de treball, i això provoca que avui dia la classe treballadora visqui amb por i desorganitzada. Des dels partits d’esquerres no es pot vendre fum sobre les coses del menjar. No es pot afirmar que estem en el millor moment, quan tota la classe treballadora sap que no ho és, perquè ho vivim i a més ho notem a les nostres butxaques. 

La butxaca no menteix, i avui arribar a final de mes és cada vegada més difícil. De fet, gairebé la meitat de la població al nostre país no hi arriba, segons les dades de l’Idescat. Les dades macro indiquen que la crisi inflacionària ja va quedar enrere, però continuem patint preus inflats que fan que el poder adquisitiu vagi cada vegada a menys. I no han pujat en la majoria de casos per l’increment dels costos, sinó per pura especulació. Els costos energètics, de fet, no han fet més que baixar des de l’any passat, però no s’ha notat ni els preus dels productes, ni en les factures de les llars. S’han fet tímids avenços per alleugerir la càrrega que representen la llum i el gas en les economies familiars, però encara no s’ha posat fre als guanys obscens que tenen les companyies energètiques, uns beneficis que van en detriment de les butxaques de la classe treballadora. En matèria d’habitatge és encara pitjor. El Gobierno Más Progresista de la Historia no només ha paralitzat tot el que ha pogut la regulació dels lloguers, sinó que, a més, promou els interessos dels especuladors, continuant amb la seva línia de considerar l’habitatge un bé de mercat, i no pas un dret. 

Mentre la feina sigui inestable, l’habitatge caríssim i les butxaques estiguin buides, només viurem per treballar, i ho farem amb por. Això, sumat a les cada vegada més elevades càrregues de treball, explica que el 43% de les treballadores i treballadors estiguin cremats, un fenomen que va a més cada any des de la pandèmia. La classe treballadora, per tant, està cremada i frustrada. I no només per la feina, sinó perquè quan se’n va de casa i torna, es troba amb un transport públic deficient, com a resultat de dècades sense inversions. També pateix uns serveis públics, com la salut i l’educació, en decadència, a conseqüència de l’infrafinançament, i que encara no s’han recuperat del tot de les retallades dels governs de dretes.

Per viure sense por és imprescindible organitzar-se. A la feina el sindicalisme és l’antídot a la tirania dels empresaris. Tot i l’avenç del sindicalisme, que ha crescut en els centres de treball, amb milers de noves delegades i delegats en els darrers anys, continuen existint moltíssimes empreses en les quals no hi ha cap mena d’organització sindical, i on es viu un autoritarisme patronal. Enfront dels discursos que volen desprestigiar la tasca del moviment obrer, o fins i tot negar la seva utilitat, nosaltres reivindiquem el sindicalisme nacional i de classe com a la millor eina per defensar els nostres drets i per conquerir-ne de nous. No es tracta només de defensar-se, cal lluitar per deixar de viure per treballar, posant en el centre les nostres vides, les cures i el benestar físic i emocional. Això es tradueix en reducció de les jornades de treball que ens permeti conciliar, amb una renda bàsica universal que ens doni llibertat per escollir que volem fer amb les nostres vides i no visquem amb la imposició d’acceptar qualsevol feina per sobreviure, amb un habitatge com a dret i fora del mercat, i amb una millora i ampliació dels serveis públics, que cuidin al conjunt de la població, des de la base de cuidar les persones que fan que aquests funcionin. El que volem és viure bé, no viure per treballar.

Així doncs, aquesta jornada de manifestacions ha de servir per reivindicar la protecció i la promoció del conjunt dels interessos de la classe treballadora des d'una perspectiva transversal i feminista, més enllà del que estrictament està vinculat al lloc de feina o a l’àmbit laboral, tot posant en el centre les cures, i reivindicant uns serveis públics eficients i de qualitat i un model productiu de caràcter socialista i respectuós amb el medi ambient. Tot això no caurà del cel, ni podem esperar que es legisli perquè sigui una realitat. Cal empènyer, amb organització i lluita, perquè sigui una realitat.

Des de Comunistes de Catalunya i el consell de redacció de la Realitat fem una crida a la participació activa en les reivindicacions d'aquesta jornada en defensa dels drets de la nostra classe tant al món del treball com a tots els àmbits de la vida, i us instem a participar del bloc comunista en la manifestació de Barcelona, trobant-nos a les 10 h del matí a Ronda Sant Pere amb Plaça Urquinaona per començar la jornada amb un esmorzar de germanor.

Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

50 mesures prioritàries per a Catalunya



La tretzena legislatura (que va passar a ser la catorzena per la resolució que reconeixia com a I Legislatura la iniciada el 6 de desembre de 1932) del Parlament de Catalunya va arribar a la seva fi 3 anys i 7 dies després de començar a caminar, convertint-se en la més llarga des del 2010.

El final de la legislatura, malgrat els alts i baixos viscuts pel canvi en la majoria que donava suport al Govern de la Generalitat (per la sortida de Junts d’aquest), però, ha arribat de manera abrupta i inesperada, responent més aviat a interessos partidistes i partidaris més que no pas amb les distàncies ideològiques entre actors.

Durant aquesta legislatura, els pressupostos aprovats (així com el pressupost que va decaure i que va precipitar la convocatòria electoral) han mostrat una clara voluntat de fer avançar el país socialment i nacionalment, expandint el finançament de projectes vinculats als drets socials. Un exemple clar són les polítiques impulsades des de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, centrada a, des de la transversalitat, abordar el màxim de reptes pendents possibles pel que fa a l’horitzó d’igualtat efectiva entre homes i dones. La fi de la legislatura pot posar en perill la profunditat del potencial transformador d’algunes de les mesures, i pot fer que altres mesures, com les enfocades a combatre alguns dels efectes de l’emergència climàtica -com la sequera- puguin arribar massa tard.

Després del cicle de l’1-O i el 15M, que ha tirat el conjunt del país clarament a l’esquerra, trobem amplis consensos en el si de la societat catalana entorn de determinats elements bàsics, com és el cas de l’avenç en el camí de les llibertats nacionals i de l’exercici de l’autodeterminació, impulsar mesures socials transformadores que conformin una societat més justa per a la classe treballadora i els sectors populars i, també, la construcció d’un model econòmic i de vida sostenible, compatible amb el planeta, que faci front a l’emergència climàtica. Tot plegat acompanyat d’un element transversal en aquesta majoria social d’esquerres, que és la cultura republicana i antifeixista que faci front a l’extrema dreta, al racisme i a les tendències identitàries excloents.

Si observem les dades de les enquestes del CEO, sobre actituds sociopolítiques i sobre valors a Catalunya, totes dues amb dades recollides durant l’any 2023, arribem a la conclusió que existeix una diferència molt clara entre les opinions sociopolítiques de l’opinió pública, nítidament d’esquerres, i la seva traducció en majories parlamentàries, amb una agenda política més aviat escorada a la dreta. Així, mentre els catalans i catalanes expressen opinions favorables a la regulació dels lloguers (amb un grau d’acord del 80%) i opinions contràries a avantposar el creixement econòmic a la cura del medi ambient (grau d’acord del 21%), a considerar que hi ha massa immigrants (grau d’acord del 31%), a disminuir la intervenció del Govern en l’economia (grau d’acord del 25%) o a la necessitat d’abaixar els impostos malgrat que pugui comportar retallades (grau d’acord del 24%). La societat catalana ho té clar: cal garantir les condicions materials de vida, avantposant la cura del medi ambient als interessos econòmics, essent una societat oberta i integradora, amb un govern implicat socialment i on existeixi la redistribució de la renda a través d’un sistema d’impostos fort i sòlid.

Aquesta majoria social progressista en els posicionaments de les catalanes i els catalans no es tradueix en una majoria institucional amb capacitat d’implantar, de forma operativa i amb voluntat transformadora, les mesures necessàries per fer avançar el país. Així doncs, en aquestes eleccions i en la legislatura que vindrà encarem el repte d’articular la construcció d’aquest front democràtic i social que respongui a les demandes de la classe treballadora i el conjunt del poble català: que permeti fer avançar el país en drets socials i drets nacionals; que aprofundeixi en la igualtat efectiva entre homes i dones i que combati la violència masclista; que posi al centre de les polítiques la cura del medi ambient i la mitigació dels efectes de l’emergència climàtica, prioritzant la vida per sobre de l’economia i cuidant qui ens cuida (sector primari, però també treballadors i treballadores públiques); que planti cara al feixisme i al racisme en totes les seves expressions, combatent els discursos d’odi i la desinformació, tot defensant una societat plural, sensible, empàtica, feminista i diversa; i que, al cap i a la fi, millori la representativitat parlamentària del poble de Catalunya.
Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

Comunistes de Catalunya sobre l’assalt a l’ambaixada mexicana per part de l'Equador


Secretaria de Relacions Internacionals

El passat dissabte 6 d'abril la policia equatoriana ha assaltat l'ambaixada de Mèxic a Quito, ha agredit a l'ambaixador i ha segrestat a Jorge Glas, exvicepresident de l'Equador que es trobava refugiat en l'ambaixada.

Recordem que Jorge Glas fou vicepresident durant el govern de Correa, i que fa anys que és víctima d'un procés de lawfare contra la seva persona, instigat per la dreta equatoriana, la mateixa que sota el seu mandat han convertit en pocs a l'Equador en un dels països més insegurs de tota Amèrica Llatina.
Més informació »

Etiquetes de comentaris: , , ,

Feminisme: estem al costat correcte de la Història!



“Creus que el feminisme ha anat massa lluny?”: la pregunta de la discòrdia, la pregunta que evidencia que el feminisme està aconseguint convertir-se en una normalitat, que s’està traduint en avenços legislatius (gràcies a l’empenta de ministeris i departaments i que és més vigent i necessari que mai; la disparitat d’opinions entre homes i dones vers aquesta simple (i tendenciosa) pregunta és un bon termòmetre perquè evidencia el nivell de resistència que ens trobem a cada passa que fem en el llarg camí cap a la igualtat real i per totes.
Més informació »

Etiquetes de comentaris: ,

Desplaçament forçat i massiu del poble palestí. Un pilar essencial del projecte sionista


Front Democràtic per l’Alliberament de Palestina
Departament d'Afers Exteriors 

Desplaçament forçat i massiu del poble palestí
Un pilar essencial del projecte sionista


No es pot parlar del sorgiment de l'entitat d’Israel fora de la doctrina que ha vist les massacres que ha comés des del 1948, ja que l'ocupació israeliana pretén, amb el suport directe dels països colonials occidentals, esborrar els efectes dels seus crims i els desplaçaments forçats i la neteja ètnica que duent i han dut a terme contra el poble palestí, documentats per les Nacions Unides. Actualment, els historiadors enemics estan intentant presentar narratives noves amb el suport d’institucions legislatives, judicials i executives oficials per negar i enfosquir la narrativa palestina i establir la sionista com l'única veritat.

El pla per dur a terme el desplaçament forçat de la població de la Franja de Gaza no és nou, i es filtren documents periòdicament que confirmen que fa dècades que està a l'agenda dels ocupants i els seus partidaris, i en totes les guerres llançades contra la Franja, ha estat el mateix: desfer-se de la Franja de Gaza i imposar el desplaçament massiu a la seva població. L'única manera per Israel per assolir els objectius declarats a l’inici de l’agressió actual, activa des de fa més de tres mesos, és el desplaçament massiu o l'assassinat, o ambdós.

Desplaçament de Cisjordània:

Des del primer dia de l'ocupació de Cisjordània, el 1967, el projecte sionista ha adoptat una política d’assentaments gracies al robatori de terres palestines i el desplaçament forçat dels seus propietaris. Això es tracta d'una política sistemàtica adoptada per les institucions sionistes oficials per crear fets materials sobre el terreny, els resultats de la qual no es poden ignorar en cap procés de negociació futur. Israel està duent a terme una política clara pel que fa al control de la terra a través de diverses formes, que inclouen:

  • Traslladar forçosament els residents palestins i forçar-los a abandonar el seu domicili, ja sigui per decisions administratives, casos punitius de residents, o per consideracions militars. Hi ha molts exemples d'aquesta política.
  • Segons dades de les Nacions Unides, l'any 2022, Israel va enderrocar unes 708 cases privades palestines, i només durant el primer semestre de 2023 va enderrocar-ne 256 i va obligar als seus residents a marxar.
A més d'altres formes de confiscació de terres: causes desconegudes, privació del dret de residència i després control de la terra, control directe sobre aquestes per part dels colons amb la força de les armes, amb la protecció de l'exèrcit d'ocupació. Les dades sionistes indiquen que abans de l’inici de l’ofensiva hi havia 200.000 armes d’ús militaren mans dels colons, i recentment un dels pilars del govern israelià, Itamar Ben Gvir, els hi ha donat desenes de milers més amb l'objectiu d’assassinar palestins i forçar-los a abandonar la seva terra.

Desplaçament forçat de la Franja de Gaza:

Amb l'inici de l'agressió israeliana a la Franja de Gaza, quedar clar que el desplaçament forçat i massiu de la població és un dels objectius principals d'Israel, i cada detall de l'agressió confirma que això encara està al capdavant de les preocupacions del govern israelià, segons el que va anunciar Nacions Unides.

Tot i que els Estats Units i els països de la Unió Europea han anunciat el seu rebuig a aquests plans, només són posicionaments sense fons, en els que no es pot confiar. Perquè Israel continua amb la mateixa estratègia i intentar imposar-la per la força, amb la mort i la destrucció del poble palestí. Així, no es pot conciliar el rebuig dels països occidentals als projectes israelites amb la permissivitat que els hi atorguen, maquillant-ho sota consignes falses “d’autodefensa”. Perquè és sabut que Israel està duent a terme una política de desplaçament massiu i forçat.

A la pràctica, els Estats Units d'Amèrica no castiguen el desplaçament forçat del poble palestí, i les seves posicions i polítiques ho confirmen. A part d’intervencions individuals de congressistes nord-americans que demanen explícitament el desplaçament dels refugiats de Gaza, s'han filtrat documents que confirmen el país està implicat en el projecte israelita. Així, al desplaçament massiu del poble palestí de la Franja de Gaza i Cisjordània hi col·laboren Israel, Estats Units i alguns països occidentals i àrabs, però nomes Israel ho imposa, amb l’apropiació de les terres en totes les seves formes i l'aixafament de la resistència palestina com a realitat, idea i cultura. Això sembla impossible d'aconseguir i per tant el conflicte continua malgrat els resultats de l'agressió israelita, perquè el desplaçament del poble palestí fora de Palestina segueix sent un pilar essencial del projecte sionista, que ha començat a trencar-se en molts dels seus detalls.

Hem fet una crida reiterada a les organitzacions internacionals i als països occidentals per tal que no es limitin a ser testimonis del genocidi comès contra el poble palestí, ja que tenen la responsabilitat política, legal i humanitària d’aturar els plans d’Israel, que constitueixen crims de guerra pels quals han de ser fets responsables.

També demanem a les forces polítiques i als partits occidentals que condemnin els plans de desplaçament massiu de la població, i que impulsin els seus governs a condemnar els projectes que l'ocupació pretén imposar a força de destrucció, matança i condicions humanitàries nocives, cosa que requereix l'aturada immediata de l'agressió, el retorn de tots els desplaçats a les seves llars sense restriccions ni condicions, l'aixecament total del setge de manera completa, incloent-hi tota l'ajuda alimentària i sanitària i la cobertura de les necessitats humanitàries bàsiques, i l’inici d’un taller internacional per reconstruir allò que ha estat destruït per la guerra.

Més informació »

Etiquetes de comentaris:

Més articles


#TreballDigne #RendaGarantida #SalutPública #DretAlHabitatge #EscolaPública #UniversitatPública #LliureInformació #TecnologiesObertes #Feminisme #IgualtatDeDrets #DretsDeLaInfància #RacismeMaiMés #RupturaDemocràtica #MemòriaHistòrica #MediAmbient #CulturaPopular #Pau #Solidaritat #RepúblicaCatalana #ClasseTreballadora

Comparteix
Tw
Fb
G+

Tradueix

Participa
Info Actua Milita
Comparteix
Tw
Fb
G+
Tradueix
Idioma