Bloc de Comunistes de Catalunya

El pròxim 28 de maig de 2023 se celebren les pròximes eleccions municipals, el Comitè de Barcelona de Comunistes de Catalunya vol fer públiques les següents reflexions entorns a la nostra participació en aquestes eleccions. 

Primer, el Comitè de Barcelona subscriu la política del Front Democràtic i Social, pel que fa a la política d’aliances electorals i socials que Comunistes de Catalunya ha anat teoritzant en el tancament d’aquest cicle polític com a proposta força de cara a l’inici del següent cicle polític. Així es va reflectir a les passades 4a i 5a Conferències locals de Barcelona.

Segon, volem expressar la nostra preocupació per la consolidació d’un model de ciutat: la Marca Barcelona. Durant la darrera legislatura, s’ha consolidat un viratge BComú, però en certa manera també d’ERC, això ja ho vam analitzar a la nostra darrera 5a Conferència local, on dèiem que això és: “Una conseqüència d’un procés de restauració maragalliana, del retorn al “bon model de ciutat” que al final, sempre oculta un model de ciutat que beneficia al comerç i al turisme, és a dir, una ciutat aparador. Un model que no opta a recuperar la ciutat per les classes populars.”. 

Tercer, per aquests motius, Comunistes som una força oberta a engegar processos de reflexió, dins i fora de les organitzacions polítiques de la ciutat, que puguin germinar en candidatures que aspirin a canviar el marc de les actuals candidatures d’esquerres; i qüestionin la Marca Barcelona. Amb l’objectiu de recuperar la inèrcia fundacional del “Guanyem Barcelona” original, que emanava en gran part de moviments com Procés Constituent (amb actors provinents de CUP, EUiA, ICV, entre altres). L’aparició de PC, i el moment fundacional dels “espai del canvi” va impulsar la victòria de BComú el 2015, on els i les Comunistes vam ser presents formant part del primer govern de BComú; a més a més, no oblidar que aquest moment polític d’obertura, també va influir en l’entrada de la CUP al consistori. 

Quart, hem demostrat aquesta voluntat de reflexió, promovent espais de crítica al model de la Marca Barcelona; així ho vam fer durant les jornades que vam organitzar el passat juliol conjuntament amb la Fundació l’Alternativa i Poble Lliure; o com, ho hem seguit fent de forma més puntual amb actes i amb converses actives amb la CUP; i més tard amb ERC. Bona part d’aquestes converses han girat entorn d'estudiar la possibilitat que Comunistes de Catalunya, i Esquerra Unida i Alternativa, concursessin a les eleccions municipals conjuntament amb aquestes forces polítiques. 

Cinquè, lamentem que no hàgim pogut tancar un acord per participar en aquestes candidatures, en unes condicions on es reconegui l’aportació organitzativa de Comunistes, i EUiA, que és clau per obrir aquestes candidatures a la resta de l’espai del sobiranisme d’esquerres. Sense una mirada electoralista, Comunistes de Catalunya continuarà vehiculant la seva activitat política en l'àmbit territorial i de ciutat a Barcelona. Lamentem, també, que no es donessin les condicions per crear un espai de trobada més ampli que anés més enllà de candidatures i partits, i s’obrís a construir un subjecte polític per la ciutat de Barcelona que interpel·li a tot l’ampli espectre del Front Democràtic i Social. Ja que bona part del FDS ha de venir del teixit social, veïnal i sindical de ciutat que no està organitzat necessàriament en l’àmbit partidari, però si a casals populars, CSOs, a l’ESS, com dèiem a la darrera Conferència. 

Sisè, la política del FDS, a Barcelona i arreu, és la nostra proposta contra el Règim del 78. Aquest règim ha estat buscant a Catalunya agents estabilitzadors més enllà del PSC que li permeti tancar la crisi de règim que ha dominat el darrer cicle polític del 15-M i l’1-O. Resulta, que ja lluny d’aquell 1-O, el PSC sembla que pot optar a canviar la seva aliança amb BComú, i puntualment amb ERC, per pactar amb Junts a la ciutat de Barcelona, retornant, per tant, el fenomen de la sociovergència. El FDS, és, per tant, no una política del nostre partit, sinó una política necessària per fer front a la sociovergència; sense poder constituir candidatures que aspirin a liderar l’espai polític del FDS, la sociovergència es projecta guanyadora en aquestes eleccions municipals. 

Finalment, els i les Comunistes seguim treballant activament per desplegar el Front Democràtic i Social, sigui en el teixit veïnal, o en forma de mobilitzacions a la ciutat, o seguint treballant per bastir futures candidatures electorals. Tot i no involucrar-nos en una candidatura, això no ens eximeix d’afrontar la jornada, l'abstenció no és una opció, ja que només afavoriria als partits d’extrema dreta; per tant, instem a participar en aquestes eleccions votant a candidatures d’esquerres i sobiranistes. A més a més, reforçarem activament a les nostres camarades de les ciutats veïnes, com per exemple Badalona o l’Hospitalet, on hem pogut tancar acords amb Guanyem Badalona (CUP) o amb ERC, respectivament. 

Nosaltres, els Partits Comunistes i Obrers sotasignats, condemnem enèrgicament la guerra sagnant que continua entre els governants militars al Sudan, que ha causat la mort de centenars de civils innocents i milers de ferits.

Aquesta guerra catastròfica és una lluita de poder entre els generals en el poder destinats a preservar els seus guanys il·legítims i aixafar les aspiracions del poble sudanès a la llibertat, la pau, la justícia social i el canvi radical. Serveix els interessos dels seus patrocinadors externs, incloses les potències imperialistes i els règims reaccionaris àrabs, i els seus plans per saquejar la riquesa i els recursos naturals del país. La continuació i l'escalada de la guerra amenacen greument la unitat del país.

Donem suport plenament a l'exigència de les forces democràtiques sudaneses, al capdavant de les quals es troba el fraternal Partit Comunista Sudanès, d'un alto el foc immediat, la sortida dels exèrcits i milícies de les ciutats i la prestació d'ajuda humanitària urgent sota supervisió de l'ONU a la població civil.

També donem suport a les seves crides perquè es porti davant la justícia els responsables d'encendre aquesta guerra i els autors de crims i violacions dels drets humans contra el poble sudanès.

Fem una crida a totes les forces amants de la pau del món perquè alcen la seva veu i intensifiquin la seva solidaritat amb el poble sudanès i les forces democràtiques contra aquesta guerra sagnant i donin suport a la seva heroica lluita per assolir el poder popular mitjançant l'establiment d'un govern civil plenament democràtic.

Partit Comunista d’Albània

Partit Laborista d’Àustria

Tribuna Progressista Democràtica a Bahrain

Parit del Treball de Bèlgica

Partit Comunista del Brasil

Partit Comunista del Canadà

Partit Comunista de Xile

Partit Socialista Obrer de Croàcia

Partit Progressista del Poble Treballador de Xipre

Partit Comunista de Dinamarca

Partit Comunista a Dinamarca

Partit Comunista Egipci

Partit Comunista de Finlàndia

Partit Comunista Francès

Partit Comunista Alemany

Partit Comunista de Grècia

Partit Comunista de l’Índia (Marxista)

Partit Comunista de l’Índia

Partit de les Masses de l’Iran

Partit Comunista Iraquià

Partit Comunista del Kurdistan-Iraq

El Partit dels Treballadors d’Irlanda (Oficial)

Partit dels Treballadors d’Irlanda

Partit Comunista d’Israel

Partit de la Refundació Comunista d’Itàlia

Partit Comunista Jordà

Partit Comunista Libanès

Partit Comunista de Mèxic

Nou Partit Comunista dels Països Baixos

Partit Comunista del Pakistan

Partit Comunista Palestí

Partit Popular Palestí

Partit Comunista Portuguès

Partit Socialista Romanès

Comunistes de Sèrbia

Partit Comunista d’Espanya

Partit Comunista dels Treballadors d’Espanya

Partit Comunista de Swazilàndia

Partit Comunista de Suècia

Partit Comunista Sirià

Partit Comunista Sirià Unificat

Partit Comunista de Turquia

Partit Comunista de Veneçuela

Aquest dilluns és 1 de maig, dia internacional dels treballadors i de les treballadores, i des de Comunistes de Catalunya i el consell de redacció de la Realitat fem una crida a la mobilització  del conjunt de la classe treballadora del país en el marc de les diferents manifestacions, mobilitzacions i activitats sindicals convocades arreu del territori.

[Llegeix el programa marc comunista]

Ens trobem molt lluny de l’horitzó d’igualtat que totes i tots desitgem, i aquest horitzó requereix canvis molt profunds, canvis culturals, que impulsin els canvis socials, polítics i econòmics necessaris per assolir l’horitzó. Malgrat tot, però, continuem caminant el camí que moltes abans que nosaltres van començar a traçar, i assentem les bases perquè qui ens ha de succeir pugui veure d’on venim i cap a on hem d’anar, sempre plegades. I ho fem seguint exemples d’arreu del món, com el potent paper que estan jugant les dones a les protestes de l’Iran.

Mentre el món avança, i sempre que es vulgui avançar, existirà qui es resisteixi als canvis perquè perd privilegis. El feminisme sempre ens ho ha demostrat: davant de l’esmena a la totalitat que el moviment i els seus plantejaments presenta a les nostres vides, des dels rols de gènere a l’organització de les famílies, passant per les relacions laborals i les seves conseqüències, existeixen moltes resistències a qualsevol millora que ens apropi, ni que sigui mitja passa, al nostre objectiu d’igualtat. Hi ha molts privilegis en joc, i molts interessos de tota mena sostinguts en aquests privilegis.

Com dèiem, per tal de consolidar qualsevol canvi veritablement radical, el primer canvi ha de ser cultural, i l’ofensiva neoconservadora que estan patint els principals avenços legislatius aconseguits en la present legislatura ens ho demostren. Garantir el dret a l’avortament i fer-ho posant al centre a la persona gestant i els seus interessos, posar en relleu el consentiment i col·locar-lo al bell mig de qualsevol procés judicial com a element clau per a lluitar contra la violència masclista i avançar en la garantia i protecció de les persones trans: aquests són els tres pilars al voltant dels quals hem de generar el màxim consens necessari per omplir els carrers i cridar ben fort que els avenços han vingut per quedar-se.

I és molt important que, com a moviment feminista, no ens moguem ni un mil·límetre d’aquests tres pilars ni ens tremolin les cames davant dels atacs i dels arguments de la dreta i l’extrema dreta. Massa vegades durant la legislatura hem vist com la transfòbia disfressada de part del moviment feminista ha intentat trencar-nos, fer-nos dubtar i atacar-nos, però no ens podem deixar vèncer. Hem de fer costat als avenços en drets, que, com tot dret, s’han de conquerir mitjançant la lluita, i no deixar-nos distreure per aquelles que s’autoanomenen “feministes” i es dediquen a criticar un suposat esborrament de les dones, atacant directament l’amplitud i el respecte que han de ser la base del nostre moviment.

Des de Comunistes de Catalunya i el consell de Redacció de la Realitat ens adherim a les múltiples convocatòries i activitats impulsades des de l’Assemblea 8M a tot el territori català.

Secretaria de Relacions Internacionals 

Segons l’OMS en tota la regió afectada han quedat destruïdes moltes infraestructures civils i sanitàries, i també moltes rutes d'accés. Actualment, els equips de rescat estan en una cursa en contra rellotge per tal d’aconseguir rescatar el nombre més gran de persones en vida d’entre les runes. De moment ja hi ha comptabilitzats més d'11.000 morts, un nombre que en les pròximes hores probablement creixerà. L’OMS també calcula que el conjunt de població que pot veure’s afectada pel terratrèmol pot asce PPndir fins als 23 milions de persones.

Nosaltres, els partits comunistes i obrers sotasignats, seguim amb preocupació els últims esdeveniments a l'Iran des de mitjan setembre de 2022.

D'acord amb el Pla d'Acció acordat per unanimitat en la 22a TIPCO a l'Havana, Cuba, a l'octubre de 2022, expressem "la nostra solidaritat amb les causes justes del poble de l'Iran , inclosos els comunistes iranians que enfronten persecució i prohibicions en el lliure exercici dels seus drets polítics; oposar-se als règims dictatorials, la repressió i la discriminació en matèria de drets i llibertats democràtiques" en aquest país.

Les actuals protestes massives a l'Iran, que van començar després de la mort de Mahsa Amini sota custòdia de la "Policia de la Moralitat" el 16 de setembre -amb les dones i els joves del país al capdavant- han condemnat les polítiques estatals repressives de la República Islàmica de l'Iran ( IRI) i va demanar canvis polítics sistèmics fonamentals. La policia i les forces de seguretat vestides de civil del IRI han reprimit brutalment les manifestacions massives en tot l'Iran.

Informes confirmats situen el nombre de manifestants assassinats per les mesures repressives de l'estat en més de 500, inclosos 57 nens, mentre que centenars més estan ferits i al voltant de 18.000 han estat arrestats.

El poder judicial del IRI ha confirmat que ja ha començat el judici d'uns 1000 manifestants. Diversos acusats ja han estat acusats de "enemistat amb Déu", "lluitar contra l'Islam" i "posar en perill la seguretat nacional de l'Estat Islàmic" i condemnats a mort. Aquests processos judicials estan molt per sota dels estàndards més bàsics del degut procés legal i un judici just i legal.

Denunciem enèrgicament l'ús de la pena de mort, en particular com a càstig únicament per participar en protestes pacífiques i activitats polítiques i per exercir el dret a la llibertat d'expressió o la llibertat d'unir-se a una organització política o social de la seva elecció.

Donem suport a la lluita legítima del poble iranià per la pau, els drets humans i democràtics, la sobirania i la justícia social. La seva lluita per a determinar el futur del seu país, lliure de qualsevol intimidació, opressió o violència, és el seu dret legítim. Demanem l'alliberament immediat i incondicional de tots els detinguts i el cessament immediat de la tortura i execució dels manifestants.

També rebutgem enèrgicament qualsevol ingerència de l'imperialisme i els règims reaccionaris en el Mitjà Orient en els assumptes interns de l'Iran. La direcció futura dels esdeveniments polítics a l'Iran és una decisió exclusiva del propi poble de l'Iran.

Partit Comunista d'Albània

Partit Comunista d'Austràlia

Partit Comunista d'Àustria

Partit del Treball d'Àustria

Tribuna Progressista Democràtica, Bahrain

Partit Comunista de Bangladés

Partit Comunista de Bèlgica

Partit dels Treballadors de Bèlgica

Partit Comunista Brasiler

Partit Comunista de Gran Bretanya

Partit Comunista del Canadà

Partit Comunista de Xile

Partit Comunista Colombià

Partit Socialista dels Treballadors de Croàcia

AKEL, Xipre

Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia

Partit Comunista de Dinamarca

Partit Comunista de Dinamarca

Partit Comunista Egipci

Partit Comunista de Finlàndia

Partit Comunista Francès

Partit Comunista Alemany

Partit Comunista de Grècia

Partit Comunista de l'Índia [marxista]

Partit Comunista de l'Índia

Partit Tudeh de l'Iran

Partit Comunista Iraquià

Partit Comunista de Kurdistan-Iraq

Partit Comunista d'Irlanda

Partit dels Treballadors d'Irlanda

Partit dels Treballadors d'Irlanda

Partit Comunista de Israel

Partit de la Refundació Comunista (Itàlia)

Partit Comunista de Jordània

Moviment Socialista de Kazakhstan

Partit Comunista de Malta

Partit Comunista de Mèxic

Nou Partit Comunista dels Països Baixos

Partit Comunista de Noruega

Partit Comunista del Pakistan

Partit Comunista Palestí

Partit del Poble Palestí

Partit Comunista de Filipines [PKP 1930]

Partit Comunista de Polònia

Partit Comunista dels Treballadors de Rússia

Nou Partit Comunista de Iugoslàvia

Partit Comunista de Sèrbia

Partit Comunista de Sud-àfrica

Partit Comunista d'Espanya

Partit Comunista dels Treballadors d'Espanya

Comunistes de Catalunya

Partit Comunista de Sri Lanka

Partit Comunista de Sudan

Partit Comunista de Swazilàndia

Partit Comunista de Suècia

Partit Comunista Sirià [Unificat]

Partit Comunista de Turquia

Partit Comunista d'Ucraïna

Partit Comunista dels EUA

Partit Comunista de Veneçuela

La violència masclista és la banda sonora que, per desgràcia, ens acompanya cada dia de les nostres vides. Es tracta d’una violència que, com moltes abans que nosaltres han explicat, és multidimensional i ens afecta a totes les esferes de les nostres vides: a l’àmbit econòmic, a l’àmbit laboral, a l’àmbit cultural, a l’àmbit domèstic, a l’àmbit sanitari, a l’àmbit familiar, a l’àmbit institucional… i també a l’àmbit judicial. Actualment, en el context de normalització de l'extrema dreta, aquesta violència masclista està a l'ordre del dia, i no podem permetre ni un pas enrere en les lluites feministes.