Bloc de Comunistes de Catalunya

Ha passat un any des de l'esclat de la pandèmia Covid-19, que també va actuar com a catalitzador per a l'aprofundiment de la crisi capitalista, portant molt sofriment a la classe obrera i les altres classes populars a tot el món. Més de 100 milions de persones van emmalaltir, més de 2 milions de persones van perdre la vida, milions més es van enfrontar al dramàtic deteriorament de les seves condicions de vida i els impassos socials capitalisme, com la desocupació, l'agudització de l'explotació i la repressió.

El proper diumenge la ciutadania de Catalunya està cridada a votar en unes eleccions atípiques. En primer lloc, perquè són conseqüència de l’ofensiva repressiva, amb l’episodi de la inhabilitació del President per penjar una pancarta, i perquè tot i que existia un acord entre la gran majoria de partits per ajornar-les, els tribunals van decidir que s’havien de celebrar, sense tenir present els perills per a la salut pública que pot representar la mobilització de milions de persones per votar. Tot i la tasca per garantir la seguretat en els col·legis electorals, i tot i que s’han batut rècords històrics de sol·licituds de vot per correu, el més adequat seria restringir al màxim la mobilitat i la interacció social de la ciutadania, per tal de limitar la propagació del virus.

El 28 de desembre passat, el Secretariat de Comunistes de Catalunya acordava l’exigència de mesures més contundents contra la pandèmia. Alertàvem de que la tercera onada provocaria ‘milers de víctimes mortals a partir del gener’, i dèiem que ‘davant l'estratègia d’erradicació del virus que han aplicat països com la Xina, Vietnam, Austràlia o Nova Zelanda, la major part d’Europa ha aplicat una estratègia erràtica de mitigació”. Vam denunciar que “la segona onada tampoc s’ha combatut amb mesures preventives adequades, generant milers de víctimes mortals evitables”. Finalment, demanàvem “un debat obert i transparent, que s’escolti la comunitat científica i es prenguin mesures radicals contra la Covid-19, ja que la salut de les persones està per sobre de qualsevol altra consideració”.

Comunistes de Catalunya es suma a la declaració de solidaritat amb el president Nicolás Maduro i amb el poble de Veneçuela, promoguda per partits d'esquerra, revolucionaris i progressistes d'Àfrica. Aquesta iniciativa compta amb un centenar d'organitzacions signants de tot el món.

Aquests dies estem vivint un empitjorament notable dels indicadors relacionats amb el coronovirus, que poden portar-nos (si no ho estan fent ja) a una tercera onada que provocarà milers de víctimes mortals a partir del gener.

Des de Comunistes de Catalunya us volem desitjar unes bones festes i un feliç 2021, en el que de ben segur haurem de lluitar per defensar els drets conquerits en el passat i guanyar nous drets, fins que ja no "caigui damunt nostre la solemne injustícia dels homes".

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acaba de sentenciar que un dels pilars de la convivència a Catalunya d'ençà de la recuperació de la democràcia, el sistema d'immersió lingüística present a les escoles, ja no és vàlid segons els seus principis judicials. Ho ha fet en un gest de clara asincronia amb la realitat: amb l'aprovació de la nova llei educativa, la LOMLOE, que garanteix la immersió lingüística, aquesta resolució quedarà en paper mullat. Tot i això, cal denunciar l'enèsim intent per part del sistema judicial del Regne d'Espanya de dinamitar la convivència a Catalunya, tot instrumentalitzant el sistema educatiu mitjançant l'interès partidista de qui viu, políticament, de trencar ponts bastits des del sacrifici i l'esforç de generacions passades i presents.

El passat 10 de desembre, el president Donald Trump en els seus últims dies de mandat, ha reconegut la sobirania del Marroc sobre el territori del Sàhara Occidental. Aquest reconeixement no només va en contra de la població sahrauí, sinó que no respecta cap de les resolucions preses per l’ONU, va en contra del fonamental dret a l’autodeterminació dels territoris colonitzats, així com també contradiu la pròpia política nord-americana de “neutralitat” al voltant del conflicte del Sàhara. De fet, el propi conseller de seguretat nacional de Donald Trump John Bolton, ha desaconsellat aquest reconeixement.