El pròxim dimecres és 1 de maig, dia internacional dels treballadors i de les treballadores. Des de Comunistes de Catalunya i el consell de redacció de la Realitat fem una crida a la mobilització del conjunt de la classe treballadora del país en el marc de les diferents manifestacions, mobilitzacions i activitats sindicals convocades arreu del territori.
Tot i que des de fa un any les dades d’atur no han fet més que millorar, i ens trobem en un moment en què l’atur no es troba entre els principals problemes de la classe treballadora, la precarietat i la inestabilitat continuen formant part de la vida quotidiana de la gent treballadora, i fins i tot podríem dir que ho són encara més. Si bé baixa l’atur i pugen les contractacions indefinides, no podem dir que s’estigui creant llocs de treball de qualitat. Al contrari, podem afirmar que es tracta d’un miratge. La legislació continua atorgant tot el poder a les empreses, i poden acomiadar quan els plagui i, a més, fer-ho de forma pràcticament gratuïta, en la gran majoria de casos. Que hi hagi més contractes indefinits no vol dir que la gent tingui blindada cap mena d’estabilitat en el seu lloc de treball, i això provoca que avui dia la classe treballadora visqui amb por i desorganitzada. Des dels partits d’esquerres no es pot vendre fum sobre les coses del menjar. No es pot afirmar que estem en el millor moment, quan tota la classe treballadora sap que no ho és, perquè ho vivim i a més ho notem a les nostres butxaques.
La butxaca no menteix, i avui arribar a final de mes és cada vegada més difícil. De fet, gairebé la meitat de la població al nostre país no hi arriba, segons les dades de l’Idescat. Les dades macro indiquen que la crisi inflacionària ja va quedar enrere, però continuem patint preus inflats que fan que el poder adquisitiu vagi cada vegada a menys. I no han pujat en la majoria de casos per l’increment dels costos, sinó per pura especulació. Els costos energètics, de fet, no han fet més que baixar des de l’any passat, però no s’ha notat ni els preus dels productes, ni en les factures de les llars. S’han fet tímids avenços per alleugerir la càrrega que representen la llum i el gas en les economies familiars, però encara no s’ha posat fre als guanys obscens que tenen les companyies energètiques, uns beneficis que van en detriment de les butxaques de la classe treballadora. En matèria d’habitatge és encara pitjor. El Gobierno Más Progresista de la Historia no només ha paralitzat tot el que ha pogut la regulació dels lloguers, sinó que, a més, promou els interessos dels especuladors, continuant amb la seva línia de considerar l’habitatge un bé de mercat, i no pas un dret.
Mentre la feina sigui inestable, l’habitatge caríssim i les butxaques estiguin buides, només viurem per treballar, i ho farem amb por. Això, sumat a les cada vegada més elevades càrregues de treball, explica que el 43% de les treballadores i treballadors estiguin cremats, un fenomen que va a més cada any des de la pandèmia. La classe treballadora, per tant, està cremada i frustrada. I no només per la feina, sinó perquè quan se’n va de casa i torna, es troba amb un transport públic deficient, com a resultat de dècades sense inversions. També pateix uns serveis públics, com la salut i l’educació, en decadència, a conseqüència de l’infrafinançament, i que encara no s’han recuperat del tot de les retallades dels governs de dretes.
Per viure sense por és imprescindible organitzar-se. A la feina el sindicalisme és l’antídot a la tirania dels empresaris. Tot i l’avenç del sindicalisme, que ha crescut en els centres de treball, amb milers de noves delegades i delegats en els darrers anys, continuen existint moltíssimes empreses en les quals no hi ha cap mena d’organització sindical, i on es viu un autoritarisme patronal. Enfront dels discursos que volen desprestigiar la tasca del moviment obrer, o fins i tot negar la seva utilitat, nosaltres reivindiquem el sindicalisme nacional i de classe com a la millor eina per defensar els nostres drets i per conquerir-ne de nous. No es tracta només de defensar-se, cal lluitar per deixar de viure per treballar, posant en el centre les nostres vides, les cures i el benestar físic i emocional. Això es tradueix en reducció de les jornades de treball que ens permeti conciliar, amb una renda bàsica universal que ens doni llibertat per escollir que volem fer amb les nostres vides i no visquem amb la imposició d’acceptar qualsevol feina per sobreviure, amb un habitatge com a dret i fora del mercat, i amb una millora i ampliació dels serveis públics, que cuidin al conjunt de la població, des de la base de cuidar les persones que fan que aquests funcionin. El que volem és viure bé, no viure per treballar.
Així doncs, aquesta jornada de manifestacions ha de servir per reivindicar la protecció i la promoció del conjunt dels interessos de la classe treballadora des d'una perspectiva transversal i feminista, més enllà del que estrictament està vinculat al lloc de feina o a l’àmbit laboral, tot posant en el centre les cures, i reivindicant uns serveis públics eficients i de qualitat i un model productiu de caràcter socialista i respectuós amb el medi ambient. Tot això no caurà del cel, ni podem esperar que es legisli perquè sigui una realitat. Cal empènyer, amb organització i lluita, perquè sigui una realitat.
Des de Comunistes de Catalunya i el consell de redacció de la Realitat fem una crida a la participació activa en les reivindicacions d'aquesta jornada en defensa dels drets de la nostra classe tant al món del treball com a tots els àmbits de la vida, i us instem a participar del bloc comunista en la manifestació de Barcelona, trobant-nos a les 10 h del matí a Ronda Sant Pere amb Plaça Urquinaona per començar la jornada amb un esmorzar de germanor.
Més informació »Etiquetes de comentaris: 1 de Maig, Comunistes