Bloc de Comunistes de Catalunya

La violència masclista és la banda sonora que, per desgràcia, ens acompanya cada dia de les nostres vides. Es tracta d’una violència que, com moltes abans que nosaltres han explicat, és multidimensional i ens afecta a totes les esferes de les nostres vides: a l’àmbit econòmic, a l’àmbit laboral, a l’àmbit cultural, a l’àmbit domèstic, a l’àmbit sanitari, a l’àmbit familiar, a l’àmbit institucional… i també a l’àmbit judicial. Actualment, en el context de normalització de l'extrema dreta, aquesta violència masclista està a l'ordre del dia, i no podem permetre ni un pas enrere en les lluites feministes.

Comunistes de Catalunya valora positivament el nomenament de Joan Josep Nuet, exsecretari general del partit, com a Director General de Relacions Institucionals i amb el Parlament. Aquest nomenament és coherent amb la política de Comunistes de teixir aliances i bastir un front del sobiranisme d’esquerres, així com per obrir una nova etapa en la negociació i el diàleg amb l’Estat per celebrar un referèndum d’autodeterminació pactat.

“Solidaritat amb Cuba i tots els pobles que lluiten. Units som més forts en la lluita antiimperialista, juntament amb els moviments socials i populars, enfront del capitalisme i les seves polítiques, a l'amenaça del feixisme i la guerra; en defensa de la pau, el medi ambient, els drets dels treballadors, la solidaritat i el socialisme”

1. Els 145 representants de 78 Partits Comunistes i Obrers de 60países, presents en aquest XXII EIPCO, efectuat a l'Havana, Cuba, els dies 27 i 29 d'octubre de 2022, alerten sobre la perillosa conjuntura en què es troba la humanitat.

2. L'actual predominio de l’imperialisme imposa un ordre internacional injust i insostenible, intensifica l'explotació i empitjora les condicions de la classe obrera i dels pobles, genera creixents conflictes, antagonismes i guerres, i dificulta la solució de problemes globals, com la pandèmia de la COVID-19, en la qual països socialistes, històricament, i Cuba avui, en particular, amb el seu sistema de salut pública i desenvolupament científic, han afrontat amb eficàcia i on es manifesta la superioritat del socialisme. Els comunistes defensem un nou ordre mundial, basat en l'abolició de l'explotació de l'home per l'home, les relacions de benefici mutu entre estats i pobles, la pau, el desenvolupament sostenible per a la satisfacció de les necessitats socials, la justícia social i la solidaritat.

3. A conseqüència de la creixent agressivitat de l'imperialisme i de la recomposició geopolítica en curs, enfrontem una nova espiral de la carrera armamentista, el reforçament i expansió de l'OTAN, l'aparició de noves aliances militars, l'agudització de les tensions i els conflictes militars, com el d'Ucraïna, el ressorgiment del feixisme en diverses parts del món i la “guerra freda” i l'amenaça d'una conflagració nuclear, que hem de rebutjar.

4. Denunciem que la depredadora naturalesa del capitalisme condueix a l'increment de la desigualtat, la polarització de la riquesa, l'exclusió i els fluxos migratoris; a l'aprofundiment de la crisi alimentària, i a un agreujament de la crisi ecològica, mentre ens aproximem acceleradament a un punt de “no retorn”.

5. El sistema polític burgès, que defensa els interessos dels monopolis i corporacions, gestiona la crisi sistèmica del capitalisme en el seu benefici, intenta controlar, mitjançant la pressió i la violència, el creixent descontentament social dels treballadors i dels pobles.

6. El gradual declivi del poder dels Estats Units d'Amèrica i els seus aliats, com a resultat de les seves crisis internes yfrente als seus competidors, ha reforçat l'ús indiscriminat de les polítiques de bloquejos i mesures coercitivasilegales, de “doble moral”, d'amenaces i intervencions militars, i d'ingerència en els assumptes interns dels Estats. L'imperialisme desplega un vast arsenal d'accions de subversió en el marc de la guerra no convencional, entre les quals sobresurten aquelles de caràcter mediàtic, com a eines de desestabilització i canvi de governs que no es pleguen als seus interessos.

7. La batalla de la classe obrera mundial contra el sistema capitalista d'explotació requereix, en primer lloc, la unitat del Moviment Comunista i Obrer al costat dels moviments socials i populars, pagesos i indígenes, per a enfortir la lluita de clasescontra els plans burgesos i imperialistes ypor la construcció d'un món de pau, justícia i equitat social.

Enfront dels intents de l'imperialisme de contenir la lluita dels treballadors i dels pobles i soscavar la unitat i solidaritat de les forces antimperialistes i revolucionàries, els Partits Comunistes i Obrers, participants en el XXII EIPCO a l'Havana, acorden:

• Unir esforços per a reforçar la lluita contra l'imperialisme, contribuir a transformar l'actual ordre internacional injust i antidemocràtic en el qual prevalen els interessis capitalistes, per un ordre internacional basat en la pau, el desenvolupament sostenible, la justícia social i la solidaritat, per a aplanar el camí de la construcció de la societat socialista.

• Demandar el respecte als principis de lliure determinació dels pobles, independència, igualtat sobirana, i la no ingerència en els assumptes interns dels Estats, així com al dret legítim dels pobles a la pau i a triar el seu propi camí de desenvolupament.

• Rebutjar categòricament les guerres imperialistes, l'amenaça i l'ús de la força en les relacions internacionals, i promoure la lluita per la pau. Intensificar l'acció i la solidaritat internacionalista, en defensa dels interessos comuns dels pobles, contra les classes burgeses.

• Mobilitzar a les masses en la denúncia i rebuig a la carrera armamentista i a les enormes retallades de despeses socials que ella provoca, a l'existència i modernització de les armes nuclears, a les bases militars estrangeres; contra l'OTAN i el seu projecte d'ampliar-se i convertir-se en una organització militar global.

• Lluitar contra el ressorgiment de forces anticomunistes, reaccionàries, ultranacionalistes i feixistes, en diverses parts del món, que aguditzen la violència, la xenofòbia, el racisme i la intolerància política, ideològica, social, ètnica, religiosa i de gènere, i promouen els conflictes ètnic-nacionals.

• Enfortir la solidaritat amb els pobles que resisteixen a les ingerències i agressions de l'imperialisme i rebutjar les polítiques de bloquejos, sancions, mesures coercitives unilaterals i de doble moral, com a instruments de pressió i xantatge contra governs i pobles.

• Defensar i divulgar el marxisme i leninisme, enfrontar l'ofensiva ideològica, cultural i simbòlica de l'imperialisme, orientada a legitimar les injustícies del sistema capitalista, a desqualificar el socialisme i el comunisme i erosionar o destruir la identitat cultural de les nostres nacions.

• Redoblar la lluita en favor de totes les causes justes i emancipadores dels pobles i incrementar la solidaritat amb els treballadors, pagesos, indígenes, organitzacions juvenils i femenines, en defensa dels seus drets i en contra del capitalisme. Estar al costat dels refugiats i de les víctimes de les guerres.

• Elevar la denúncia i el combat contra el model de desenvolupament basat en el benefici capitalista que destrueix el medi ambient i posa en risc la supervivència dels ecosistemes i de l'espècie humana.

• Complir el Pla d'acció aprovat en la XXII Trobada amb l'objectiu d'enfortir la unitat del Moviment Comunista i Obrer Internacional, al costat dels moviments socials i populars contra la dominació imperialista amb el propòsit d'intensificar la lluita en defensa dels interessos dels treballadors i els pobles, per transformacions revolucionariaspara el derrocament del capitalismoy la construcció del Socialisme.

Amb l'esforç articulat de l'avantguarda de la classe obrera, al costat de les organitzacions, forces i moviments socials i populars, democràtiques i per l'emancipació dels drets de les dones, serem capaces de derrotar al capitalisme com a sistema mundial dominant, destructiu i sense futur i aconseguir una veritable transformació revolucionària.

Agraïm al Partit Comunista de Cuba, al seu govern revolucionari i al seu poble, per la seva contribució en l'organització del XXII EIPCO, i pel càlid acolliment brindat als seus participants.

Reafirmem la nostra solidaritat i suport a la justa causa del poble cubà i a la seva lluita per l'aixecament immediat i incondicional de l'injust, criminal i recrudecidobloqueo econòmic, comercial i financer, al qual ha estat sotmès per més de 60 anys i exigim al govern estatunidenc que servei a Cuba de l'espúria llista de països patrocinadors del terrorisme.

Rendim tribut al llegat del líder històric de la Revolució cubana, Fidel Castro Ruz, que unit als ensenyaments del General d’Exèrcit Raúl Castro Ruz i a la generació continuadora, encapçalada pel Primer Secretari del CC PCC i President de la República de Cuba Miguel Díaz-Canel Bermúdez, constitueixen una inspiració permanent per a la lluita dels pobles per la seva veritable i definitiva emancipació, en el camí de la construcció d'una societat socialista, independent i solidària.

Units en la lluita contra l'imperialisme i el capitalisme!

Visca el Socialisme!

L'Havana, 29 d'octubre de 2022

Aquest dijous, 15 de setembre, Alberto Cubero , regidor de Saragossa en Comú, Secretari Polític del Partit Comunista d'Espanya a Aragó i militant d'Izquierda Unida, s'enfronta a judici conseqüència de la querella presentada per l'extrema dreta de VOX.

Com cada any, en aquesta Diada Nacional de 2022, Comunistes de Catalunya reafirma el ferm compromís en la lluita per una República Catalana socialment justa, feminista, ecologista, lliure de corrupció i que, lliurement, pugui exercir el seu dret d'autodeterminació. Una lluita que només arribarà a bon port si es planteja des de la transversalitat i la voluntat de teixir aliances àmplies. Aquesta lluita també és una lluita contra la repressió i pels drets civils i democràtics, que continuen en perill a conseqüència de la repressió del règim, una repressió que no s'ha aturat. Com a mostra, la perversa legitimació que ha fet el Gobierno de la infiltració policial en organitzacions juvenils independentistes. Comunistes de Catalunya torna a mostrar la seva solidaritat amb totes les persones represaliades per participar en mobilitzacions pels drets democràtics, socials i nacionals del país.

Comunistes de Catalunya ha celebrat avui un acte de reconeixement a la militància més veterana del Partit. Una militància que es va jugar la pell contra la dictadura i que continua lluitant per l'emancipació de la classe treballadora.

La judicialització de les polítiques educativa i lingüística de Catalunya per part dels tribunals del Regne d’Espanya continua el seu pas arrasador davant la incredulitat de bona part de la societat catalana, que veu com neixen problemes judicials allà on sempre hi ha hagut solucions i respostes consensuades a problemàtiques reals, com ara la inclusió i la convivència en el si de la mateixa societat catalana. 

El passat dissabte 14 de maig, gairebé 750 taules a tot l’Estat, 159 de les quals a Catalunya, van permetre a la ciutadania expressar preferències sobre una qüestió de la qual mai hem pogut opinar: si com a cap d’Estat preferim un monarca o un president de República.

Per què els comunistes d'Hèlsinki ens oposem a l'adhesió de Finlàndia a l'OTAN? I quina és la nostra resposta al canvi en la situació de seguretat?

Entenem la preocupació causada per la invasió russa a Ucraïna. L'atac també ha estat un xoc per a nosaltres. Condemnem la guerra criminal de Rússia i demanem a Rússia que retiri les seves tropes d'Ucraïna.

Al mateix temps, observem que Finlàndia no està en perill de cap atac militar. Aquesta valoració també s'ha inclòs a l'Informe de política de seguretat del govern de Sanna Marin.

L'adhesió de Finlàndia a l'OTAN no aportarà més estabilitat a la regió, sinó més tensió. Convertir la frontera oriental de Finlàndia en una frontera entre l'OTAN i Rússia portaria més forces armades i activitat militar aquí. També augmentarien els riscos, ja que estem parlant d'àrees importants per a Rússia, com els grans arsenals nuclears de Kola i les entrades marítimes a Sant Petersburg. Rússia ja no pot confiar que el territori de Finlàndia no sigui utilitzat en contra d'ella.

L'expansió de l'OTAN a Finlàndia, i amb ella possiblement a Suècia, tampoc ajudarà a posar fi a la guerra a Ucraïna. Al contrari, és probable que enforteixi la percepció d'amenaça del líders russos que ha justificat la invasió a Ucraïna. En la nostra opinió, Finlàndia i Suècia que romanguin militarment no alineats donaria suport, en canvi, a la proposta del president ucraïnès segons la qual Ucraïna renunciaria a les aspiracions d'unir-se a l'OTAN, per tal de posar fi a la guerra

Com a membre de l'OTAN, Finlàndia es veurà arrossegada als conflictes dels Estats Units i l'OTAN, els quals fins ara, podíem mantenir-nos-en fora i que, com a país no alineat, podíem jugar un paper de mediació. Finlàndia es veurà implicada en els plans estratègics de l'OTAN per als estats bàltics.

Tal com indica l'informe governamental, la defensa comuna de l'OTAN es basa en última instància en la capacitat militar i la dissuasió nuclear dels Estats Units. No creiem en la seguretat basada en les armes, i sobretot basada en les armes nuclears. Al contrari, hem de treballar pel desarmament i la prohibició de les armes nuclears. Com a membre de l'OTAN, Finlàndia també estaria compromesa amb l'estratègia de l'OTAN elaborada sota el lideratge dels Estats Units, que inclou les armes nuclears, la disposició a utilitzar la força militar sense un mandat de l'ONU, el desplegament de tropes de l'OTAN a les fronteres contra Rússia i armament també contra la Xina. És un error històric. 

Hi ha una alternativa realista a unir-se a l'OTAN, en la qual els finlandesos tenim dècades d'experiència. És una política exterior de pau i no alineació militar, complementada amb les capacitats de defensa militar del nostre propi país. Tanmateix, l'informe del Govern no aborda gens la possibilitat de no alineació militar, tot i que prometia avaluar un ampli ventall d'opcions. Les decisions sobre la posició i el futur de Finlàndia no s'han de prendre sobre la base d'un enfocament tan unilateral de la pertinença a l'OTAN.

La raó més fonamental per oposar-se a l'adhesió a l'OTAN és que una política de seguretat basada en la cursa armamentística i l'enfrontament no respon a les majors amenaces de seguretat del nostre temps, com ara el canvi climàtic, els desastres naturals, les pandèmies i la pobresa, i no respon a la inseguretat de la vida quotidiana dels finlandesos. Al contrari, agreuja aquests problemes en desviar enormes recursos cap a les armes i en dificultar la cooperació que es necessita amb urgència per resoldre, per exemple, la crisi ambiental.

Aprovat a la reunió anual de l'Assemblea del Districte d'Hèlsinki del Partit Comunista de Finlàndia el 25.4.2022