Fa unes hores hem
conegut la mort de Jordi Candela Ollé, un comunista exemplar, un militant de
pedra picada, un vilanoví compromès. Des de la seva joventut va estar compromès
amb la classe treballadora, amb la lluita per la democràcia i el socialisme,
tot seguint una màxima sorgida en l'alba del moviment obrer: "que
l'emancipació de la classe obrera ha de ser obra dels obrers mateixos; que la
lluita per l'emancipació de la classe obrera no és una lluita per privilegis i
monopolis de classe, sinó per l'establiment de drets i deures iguals i per
l'abolició de tot privilegi de classe".
Va començar la seva
militància a la Joventut Comunista de Catalunya i al PSUC, en plena dictadura,
essent molt actiu en la lluita per la democràcia a l’Assemblea de Catalunya, en
la lluita sindical a Comissions Obreres, i en el teixit associatiu de Vilanova
i la Geltrú. Anys després, amb la ruptura del PSUC, va ser militant del PCC, i
va continuar la seva militància tot i que alguns anunciaven el final de la
història, el final de la lluita de classes. També va ser militant d’Esquerra
Unida i Alternativa, formació de la qual va ser candidat a l’alcaldia l’any
1999.
En Jordi, o Candela
com moltes i molts el van conèixer, va tenir una gran implicació en tot tipus
d’entitats i moviments socials, sempre defensant la classe treballadora, la
seva classe, i el dret a viure dignament. Se’l podia veure en tots els
desnonaments, estant a primera línia per evitar que la gent es quedés sense
sostre. Se’l podia veure en qualsevol activitat de recuperació de la memòria,
en cada manifestació i concentració. En casa moguda que hi hagués a Vilanova,
ell hi era. La seva va ser una vida de compromís, formant part i implicant-se
en moltes iniciatives i associacions. Va ser part imprescindible de SOM VNG, de
Garraf per la República, del Casal d’Amistat Cuba-Garraf, de Cafè Caliu,
col·laborava amb la PAH, amb 500x20, era un Iaioflauta, participava a
l’Assemblea pels Drets Socials (a la qual anomenava ADSL). I ho feia,
evidentment, perquè era comunista, i aquest és el lloc dels i les comunistes en
la història: ser-hi sempre, fer que les coses passin, estar en primera línia i
en la rereguarda quan és necessari.
Ben aviat
anunciarem el dia, l’hora i l’espai en que se celebrarà l’acte de comiat.
Descansa en pau, camarada.
Etiquetes de comentaris: Obituari