La tretzena legislatura (que va passar a ser la catorzena per la resolució que reconeixia com a I Legislatura la iniciada el 6 de desembre de 1932) del Parlament de Catalunya va arribar a la seva fi 3 anys i 7 dies després de començar a caminar, convertint-se en la més llarga des del 2010.
El final de la legislatura, malgrat els alts i baixos viscuts pel canvi en la majoria que donava suport al Govern de la Generalitat (per la sortida de Junts d’aquest), però, ha arribat de manera abrupta i inesperada, responent més aviat a interessos partidistes i partidaris més que no pas amb les distàncies ideològiques entre actors.
Durant aquesta legislatura, els pressupostos aprovats (així com el pressupost que va decaure i que va precipitar la convocatòria electoral) han mostrat una clara voluntat de fer avançar el país socialment i nacionalment, expandint el finançament de projectes vinculats als drets socials. Un exemple clar són les polítiques impulsades des de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, centrada a, des de la transversalitat, abordar el màxim de reptes pendents possibles pel que fa a l’horitzó d’igualtat efectiva entre homes i dones. La fi de la legislatura pot posar en perill la profunditat del potencial transformador d’algunes de les mesures, i pot fer que altres mesures, com les enfocades a combatre alguns dels efectes de l’emergència climàtica -com la sequera- puguin arribar massa tard.
Després del cicle de l’1-O i el 15M, que ha tirat el conjunt del país clarament a l’esquerra, trobem amplis consensos en el si de la societat catalana entorn de determinats elements bàsics, com és el cas de l’avenç en el camí de les llibertats nacionals i de l’exercici de l’autodeterminació, impulsar mesures socials transformadores que conformin una societat més justa per a la classe treballadora i els sectors populars i, també, la construcció d’un model econòmic i de vida sostenible, compatible amb el planeta, que faci front a l’emergència climàtica. Tot plegat acompanyat d’un element transversal en aquesta majoria social d’esquerres, que és la cultura republicana i antifeixista que faci front a l’extrema dreta, al racisme i a les tendències identitàries excloents.
Si observem les dades de les enquestes del CEO, sobre actituds sociopolítiques i sobre valors a Catalunya, totes dues amb dades recollides durant l’any 2023, arribem a la conclusió que existeix una diferència molt clara entre les opinions sociopolítiques de l’opinió pública, nítidament d’esquerres, i la seva traducció en majories parlamentàries, amb una agenda política més aviat escorada a la dreta. Així, mentre els catalans i catalanes expressen opinions favorables a la regulació dels lloguers (amb un grau d’acord del 80%) i opinions contràries a avantposar el creixement econòmic a la cura del medi ambient (grau d’acord del 21%), a considerar que hi ha massa immigrants (grau d’acord del 31%), a disminuir la intervenció del Govern en l’economia (grau d’acord del 25%) o a la necessitat d’abaixar els impostos malgrat que pugui comportar retallades (grau d’acord del 24%). La societat catalana ho té clar: cal garantir les condicions materials de vida, avantposant la cura del medi ambient als interessos econòmics, essent una societat oberta i integradora, amb un govern implicat socialment i on existeixi la redistribució de la renda a través d’un sistema d’impostos fort i sòlid.
Aquesta majoria social progressista en els posicionaments de les catalanes i els catalans no es tradueix en una majoria institucional amb capacitat d’implantar, de forma operativa i amb voluntat transformadora, les mesures necessàries per fer avançar el país. Així doncs, en aquestes eleccions i en la legislatura que vindrà encarem el repte d’articular la construcció d’aquest front democràtic i social que respongui a les demandes de la classe treballadora i el conjunt del poble català: que permeti fer avançar el país en drets socials i drets nacionals; que aprofundeixi en la igualtat efectiva entre homes i dones i que combati la violència masclista; que posi al centre de les polítiques la cura del medi ambient i la mitigació dels efectes de l’emergència climàtica, prioritzant la vida per sobre de l’economia i cuidant qui ens cuida (sector primari, però també treballadors i treballadores públiques); que planti cara al feixisme i al racisme en totes les seves expressions, combatent els discursos d’odi i la desinformació, tot defensant una societat plural, sensible, empàtica, feminista i diversa; i que, al cap i a la fi, millori la representativitat parlamentària del poble de Catalunya.
Etiquetes de comentaris: Comunistes, Eleccions al Parlament