En aquest 25 de novembre ens trobem en una situació d'excepcionalitat a causa de la crisi de la Covid-19, però encara i així, ens manifestarem i alçarem la veu contra les violències masclistes que cada dia patim les dones en tots els àmbits que ens envolten, com hem fet sempre. Estem fartes de ser les que han de suportar el pes de les crisis i de les violències patriarcals i estructurals, violències que la crisi actual ha agreujat. Per aquesta raó, considerem necessari reivindicar amb encara més força els nostres drets aquest Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona.
Les violències masclistes que any rere any ens colpegen de manera salvatge s'han vist incrementades arran l'estat d'alarma i el consegüent confinament domiciliari. Gran quantitat de dones s’han vist tancades les 24 hores del dia amb els seus maltractadors. Les trucades al 016 per violència masclista han augmentat un 18% en comparació amb anys anteriors, rebent durant el primer mes i mig de confinament 2.173 trucades, 151 missatges al Whatsapp i 91 correus electrònics. Al mateix temps, les detencions per violència de gènere van augmentar entre el 14 de març i el 21 de juny, arribant a les 14.040 detencions. Aquestes dades no ens poden deixar indiferents, ja que exalten la desprotecció que vivim les dones i de l’impacte de la Covid-19 a una crisi sistèmica.
La darrera dècada, 1.085 dones han estat assassinades en crims masclistes, i en aquest 2020, són ja 76. Els feminicidis són una xacra social que no aconseguim deixar enrere i que demostra la desprotecció que patim. Però no són la nostra única amenaça, també les violacions i l'augment de les violacions en grup que deixa l’esgarrifosa xifra de 783 denúncies. Però seguirem denunciant, no ens acovardirem i lluitarem per la garantia plena dels nostres drets fonamentals.
Som conscients que moltes dones no denuncien, que moltes tenen por, i no només dels seus maltractadors, sinó també de la violència institucional que ens jutja i ens desprotegeix. Aquesta desprotecció és doble per a moltes de nosaltres, com les dones immigrants en situació administrativa “irregular”, oblidades per l’ordenament i vulnerades per la Llei d’Estrangeria.
Amb una sanitat totalment col·lapsada incapaç de donar un servei adient a totes nosaltres, s’agreugen les ja existents problemàtiques que patim derivades de la manca de perspectiva de gènere al sistema sanitari. No ens hem d’oblidar que conquestes socials com l'avortament es troben avui dia en risc a països no tan llunyans com Polònia.
Però no totes les violències són tan visibles, el fenomen de la doble presència de la dona fa que no només sigui responsable de la seva feina professional, sinó també del treball domèstic que suposa un obstacle per assolir la nostra autonomia. Perquè negar la independència econòmica de la dona és també violència. Això sense comptar amb els deures de cura que la tradició i el sistema ens atribueix envers els nostres fills, parelles i pares, deures s’han vist incrementats durant la pandèmia, en ser les dones les encarregades en quedar-se a casa en moltes ocasions.
A la vegada, la pandèmia també ha tingut un major impacte en l’àmbit laboral sobre les dones, en aturar-se tota activitat en sectors econòmicament vulnerables, com ara el de l'hostaleria, el comerç o el turisme, dominats per la presència femenina. Perquè la violència en l'àmbit laboral continua, i afecta especialment a col·lectius vulnerables com per exemple les Kellys, les treballadores de la llar, les immigrants en “situació irregular” i les dones trans, que són un exemple de lluita i resistència contra aquestes desigualtats. També cal recordar que aquesta violència provoca situacions de precarietat, fent que en aquests mesos de pandèmia el 70% dels desnonaments les víctimes eren dones.
Per tot això, un any més animem a les companyes a continuar la lluita revolucionària, inserint-la en tots els àmbits de la nostra vida per garantir la nostra posició igualitària.
Ens volem vives, lliures, segures i combatives!
21 de novembre de 2020
Àrea de Feminisme de la Joventut Comunista de Catalunya
Àrea de Feminismes de Comunistes de Catalunya
Etiquetes de comentaris: #Feminisme