Les mesures sanitàries de prevenció davant la COVID-19 suposen un obstacle per la capacitat d’organització i mobilització popular, situant en una falsa dicotomia la defensa dels drets i llibertats i la participació política amb l’escrupolós respecte a les mesures dictades per les autoritats sanitàries. Fent front a la situació, i davant la necessitat de refermar posicionaments centrals del nostre ideari com la indissociabilitat de la lluita social i la lluita nacional, la Joventut Comunista de Catalunya i Comunistes de Catalunya vam prendre la decisió de mantenir la convocatòria dels nostres congressos, el III i el II respectivament. Així, un dels elements centrals és el que fa referència al reforç de les tesis profundament debatudes, i finalment aprovades, a la II Conferència Nacional celebrada el curs passat. Aquesta conferència va permetre posar blanc sobre negre el ferm compromís en la lluita per una República Catalana socialment justa, feminista, ecologista, lliure de corrupció i que, lliurement, pugui exercir el seu dret d’autodeterminació, tot reconeixent que aquesta lluita ha de ser fruit de grans consensos que defugin la lògica de “la meitat més un” i esdevenint veritablement amples i transversals.
La pandèmia ha deixat al seu pas una crisi sanitària, econòmica i social amb unes dimensions i xifres mai conegudes en època de pau, exposant els perills i les limitacions del salvatge model neoliberal. A Catalunya, a banda dels problemes associats als pagaments dels ERTO, mostra d’una estructura pública deficient i amb mancances, cal sumar-li els associats al model econòmic, massa dependent del turisme i vulnerable davant de les decisions preses per multinacionals com Nissan, que no només tenen conseqüències les famílies treballadores del centre de la Zona Franca, sinó que també en té sobre tot el teixit industrial. El degoteig d’acomiadaments en la indústria d’abans de la pandèmia, s’ha transformat en una cascada de deslocalitzacions que posa en perill el teixit industrial del país. Des de Comunistes de Catalunya volem expressar el nostre suport a la lluita dels treballadors i les treballadores d’Acciona-Nissan, Bosch i Saint Gobain, així com denunciem l’ofensiva de deslocalitzacions.
Aquesta gran crisi del capitalisme se suma a l’Estat espanyol a la ja existent crisi política, conseqüència de l’esgotament del Règim del 78 i de la seva capacitat per generar consensos, i que amb prou feines aconsegueix superar les constants polèmiques de tots els seus pilars, com la recent fugida de l’ex-rei Joan Carles I a Emirats Àrabs davant les investigacions per corrupció. La crisi política, però, també arriba fins a Catalunya, i és que el Govern de la Generalitat fa temps que mostra signes d’un clar esgotament, com ho són les paraules del mateix president declarant la legislatura com a “sense recorregut polític” al mes de gener, una falta de rumb que va acompanyada d’una clara dissonància entre paraules i fets. A aquesta paràlisi hi contribueix l’existent guirigall al món post-convergent, en el qual les disputes internes entre els diferents actors han arribat al mateix govern, forçant fins a 3 canvis dins l’executiu i jugant amb el calendari electoral, malgrat la imminent ratificació de la inhabilitació al President Torra per desobediència, per tal de desgastar tant als principals rivals interns (el PDeCAT) com externs (Esquerra Republicana de Catalunya).
Des de la defensa indestriable de les llibertats i dels drets individuals i col·lectius, democràtics, socials i nacionals, aquest 11 de setembre, defensem:
- L’amnistia dels presos i preses polítiques, així com la fi de la repressió per part de totes les institucions, també la que practica la Conselleria d’Interior contra activistes socials. La derogació de la Llei Mordassa i la democratització de tots els aparells de l’Estat són assignatures pendents que han passat a tenir un paper secundari en l’agenda política.
- L’exercici del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya i la construcció de la República Catalana, que pugui decidir lliurement quina és la seva relació amb la resta de pobles d’Espanya.
- El diàleg i la negociació política per resoldre el conflicte i posar fi a les ofensives repressives de l’Estat contra dirigents i organitzacions sobiranistes.
- Memòria, justícia, reparació i no repetició. Cal acabar amb la impunitat dels crims del franquisme, i d’aquells que a dia d’avui el defensen o banalitzen.
- Sense drets socials efectius i garantits no hi ha República democràtica i social. Cal fer efectiva la llei per regular els lloguers aprovada al Parlament i garantir una vida digna a tothom amb instruments com la Renda Bàsica. També és imprescindible derogar les reformes laborals i garantir una jubilació digna a tothom. Cal dotar a l’educació i la salut pública dels recursos suficients. És urgent la regularització de les persones migrants.
- Cap euro públic per salvar la banca. La fusió de Bankia i Caixabank acaben de rematar l’espoli de diners públics per part de la banca de la crisi de 2008. Bankia, que ara mateix pertany a l’Estat, ha de transformar-se en una banca pública. Per una altra banda, cal posar fi a les ajudes públiques de la Generalitat a CaixaBank, aquesta vegada amb l’operació del complex de Hard-Rock, que té molts números de ser un fracàs.
- Una transició ecològica de l’economia socialment justa i feminista. Els canvis que s’han de donar per fer front a l’emergència climàtica només poden venir des de la superació del sistema capitalista. No és possible un capitalisme verd.
El nostre país necessita un nou govern, liderat pel sobiranisme d’esquerres, que posi rumb a un nou país que superi les lògiques neoliberals, que revalori i aposti fermament per una gestió directa i eficient dels serveis públics, sobretot la sanitat i l’educació, que aposti per una economia productiva al servei de la majoria, i no per aprofundir en el monocultiu del turisme, així com que impulsi els passos necessaris per a l’exercici del dret d’autodeterminació. Catalunya necessita iniciar un nou cicle en la lluita pels drets drets socials i nacionals del poble treballador català, dues lluites que s’han de seguir vindicant com a indestriables. Un pas en aquesta lluita és, sense cap mena de dubtes, la formació d’un nou govern que sorgeixi de la unitat del sobiranisme progressista.
Comunistes de Catalunya
Joventut Comunista de Catalunya
Etiquetes de comentaris: #RepúblicaCatalana, 11S, Comunicats