Resolució en defensa dels serveis públics
Estem vivint una pandèmia global que està condicionant les nostres vides. Comunistes de Catalunya sempre ha defensat uns serveis públics de qualitat i per això ens oposem a les retallades i la seua privatització.
La salut, l'educació, les residències, les pensions i altres serveis essencials són elements bàsics per garantir una vida digne a la classe treballadora i per tant han d’estar a l’eix central de la nostra acció política tant al carrer com a les institucions per tal d'avançar cap a una societat de dones i homes lliures i iguals.
La pandèmia és una oportunitat per a potenciar la gestió pública, amb una atenció igualitària i de qualitat per a tothom amb la creació d’una xarxa de centres públics al 100% que cobreixi les necessitats educatives, sanitàries, assistencials o residencials de la població, especialment la més vulnerable, al marge dels interessos econòmics. Les polítiques que està aplicant el Govern de la Generalitat i en part, el Govern Central no van en aquesta línia, més bé al contrari.
A Catalunya hem vist com el Govern premiava amb 43.000 euros les UCIS privades mentre s’anava deteriorant l’atenció primària amb el tancament de CAPS en favor de l’hospital-centrisme així com una ineficiència en l’abastiment de material sanitari i una dependència absoluta de proveïdors privats. El model sanitari post-convergent, amb la lloada col·laboració públic-privat, és un perill per la salut de la població i cal superar-lo.
Comunistes de Catalunya aposta per un model educatiu, sanitari i residencial diferent, un model públic 100%, on des dels Governs el garanteixi la qualitat dels serveis socials al marge dels interessos de les patronals del sector, amb eines de gestió que permetin garantir la excel·lència dels serveis amb la participació de la ciutadania, professionals, sindicats i institucions. En el cas del serveis sanitaris caldria avançar en la formació i condicions laborals del personal sanitari, afavorir la recerca i investigació amb fons públics, potenciació de la gestió primaria, fer-la més participativa, dotar-la de recursos suficients i acabar amb les llistes de espera i els re-pagaments.
Pel que fa a l'educació pública, és de vital importància que els poders públics incrementin la inversió en personal docent i no docent, que s'acabi amb el precari sistema de substitucions/interinatge i, en definitiva, que es garanteixi materialment la inclusivitat que ha de fer de cada escola de tot el territori un nucli d'igualtat i d'emancipació personal i col·lectiva, tot protegint l'educació pública de l'amenaça mercantilitzadora.
La covid-19 ens ha alimentat un moviment, el negacionisme, que a partir d’elements certs, com el potencial d’influència política de les grans farmacèutiques i la ineficiència dels governs en la gestió de la crisi, ha creat un relat alternatiu que nega l'existència de la malaltia i la submissió dels governs a un poder central anomenat «Matrix». Es presenten com a combatents antisistema i es nodreixen de persones amb interessos diversos (teràpies alternatives, espiritualitat, ovnis, chemtrails, terraplanisme...), que volen destruir el sistema actual de globalització. La seva alternativa consisteix en substituir les elits actuals per noves elits nacionals que preservin la llibertat individual de la ciutadania.
Les seves accions i estratègies deriven cada cop més cap a la extrema dreta internacional i la persona més admirada del moviment és Donald Trump. El negacionisme no presenta alternatives científiques, mèdiques ni polítiques per combatre l’emergència sanitària però capta l’atenció de persones amb inquietuds socials i les atrau cap a posicions neo-feixistes i és per això que cal estar amatents i combatre aquests posicionaments.
Resolució de Moviment Obrer
Els treballs i l’economia al servei de la vida
La classe treballadora encara no ens havíem recuperat de l’anterior crisi quan ha aparegut la COVID19, un virus que ha parat de cop la creació d’ocupació que es venia produint a Catalunya, i que tot i ser de molt baixa qualitat, alta temporalitat, precària i amb baixos salaris, donava una mica d’aire a moltes economies familiars endeutades i malmeses en els darrers anys. Aquests mesos hem tornat a veure que el treball és imprescindible per al manteniment de la vida i hem constatat que algunes de les feines més mal pagades, majoritàriament feminitzades, eren les insubstituïbles.
La pandèmia ens presenta una tardor que vindrà calenta, ja que fins ara els acords dels ERTO i els ajuts han evitat que l’ocupació caigui al ritme que ho fa la nostra economia. No podem afrontar el futur sense aquests ajuts que aguanten l’ocupació i, en aquest sentit, resulta clau que l’actual govern entre PSOE i Unidas Podemos compleixi amb allò que anunciava el seu programa de govern: la retirada de les reformes laborals. No és possible atendre la recuperació favorable a la classe treballadora amb una normativa laboral clarament de contrària als interessos dels treballadors i treballadores, que només ha servit per empobrir-nos i a augmentar les desigualtats.
Tot això es dóna en un moment en el que els estats rics de la UE estan mostrant una actitud imperialista en el seu propòsit de liderar aquestes transicions i augmentar, encara més, les desigualtats econòmiques entre els diversos països. En aquest context, Catalunya pateix un procés de desindustrialització que en els darrers mesos s’ha fet més evident amb el cas de Nissan i que ens ha de preocupar no només pels seus efectes en el curt termini, sinó pel preu que té en el llarg apostar per una economia exclusivament terciaritzada.
Necessitem apostar per una economia productiva, i en aquest sentit Catalunya ha de continuar sent un territori industrial. Cal teixir amplis consensos polítics entorn a la necessitat de reindustrialitzar-nos, digitalitzant la nostra indústria i acompanyar indústries com les de l’automoció o les de l’energia en el seu trànsit cap a la descarbonització.
Al mateix temps, el confinament ha fet que una part important de les persones hagin hagut d’adaptar-se a treballar a casa, accelerant una pràctica molt poc habitual a les nostres empreses i sense gairebé normativa laboral. La rapidesa amb la que ens hem hagut d’adaptar a aquesta nova realitat, ha fet que al mateix temps també s’hagin accelerat totes les externalitats que el teletreball porta associades (estrés, problemes de prevenció de riscos, protecció de dades, alienament etc). És per això que cal desmitificar el teletreball i articular una regulació en el marc de la concertació social i la negociació col·lectiva que permeti salvaguardar els drets individuals i col·lectius en aquesta nova realitat del treball.
En un moment de destrucció de l’ocupació, cal ara més que mai que el sindicalisme de classe recuperi de manera immediata la reivindicació de la reducció a nivell legal del temps de treball efectiu. Treballar menys per treballar totes. Treballar menys per conciliar totes.
Comunistes de Catalunya en defensa d'unes pensions públiques dignes. Ara i sempre. Les pensions públiques són un assoliment del moviment obrer, els moviments socials i l'esquerra transformadora. Lluitarem perquè es garanteixi la seva suficiència, si cal a través dels pressupostos, així com ens oposem a la seva reducció o privatizacion. Cal garantir per llei les actuals i futures pensions i blindar-les a través de la constitució. Donem ple suport a les mobilitzacions que duen a terme diferents moviments obrers com a Marea Pensionista i els sindicats de classe, i ens oposarem a qualsevol modificació dels Pactes de Toledo que signifiquin un retrocés per la classe treballadora.
Resolució sobre la crisi socio-ecològica
Tot indica que la pròxima dècada estarà tan plena de canvis com ho va estar el segle que ens precedeix, si no més. Si bé és cert que els camins no estan traçats i la concreció política pot ser diversa, la societat capitalista global actual no romandrà indemne a la crisi ecologico-social ja en marxa.
Aquesta té quatre elements centrals. Primer, una crisi energètica caracteritzada per l'esgotament dels combustibles fòssils, sumat a una limitació estructural, tècnica i social de les energies renovables per substituir el gran consum global d'energia. Segon, l’anomenat pic de tot (peak everything), l'esgotament dels principals minerals i materials que estan en la base del sistema productiu i alimentari mundial (coure, liti, cobalt, sorra o fosfats entre els més destacats). Tercer element en joc, extremadament urgent i difícil de comprendre en la seva magnitud, és el traspàs dels límits planetaris, com ara el canvi climàtic o la biodiversitat. Quart element, la degradació ambiental creixent. La contaminació de l'aire, de les fonts d'aigua potable, del sòl i la destrucció de grans ecosistemes. I cinquè, la degradada resiliència de les comunitats humanes, que tot i no ser homogènia ha augmentat molt en el transcurs del procés de mundialització i industrialització (processos productius deslocalitzats, tractats de lliure comerç, xarxes de distribució globals, monocultius alimentaris, dependències energètiques, etc.).
Si bé fa varies dècades que la ciència ens informa d'aquests processos els i les comunistes tenim un deute, teòric i pràctic, per integrar aquests fet en el nostre anàlisis i la nostra proposta política de forma transversal, nodrint-nos de l'ecologia política i l'economia ecològica, mirant a llarg plaç i sense il·lusions productivistes o tecno-optimistes, formant-nos.
En el moment actual una estratègia arrelada en la nostra tradició emancipadora i materialista passa per articular propostes i reflexions al voltant dels següents aspectes de la lluita política: La República catalana com a projecte ha d'afrontar el decreixement energètic i la reducció del consum en termes globals. Cal una transformació profunda de sectors sencers de l'economia, en especial el primari, de les formes de mobilitat, distribució i consum. Cada proposta i lluita ha d'evaluar si s'enmarca en el context d'una economia política lligada al creixement o busca disminuir el flux energètic i de materials, redistribuint i garantitzant el dret a una existència digna. Cal una democratització profunda dels processos de decisió i fiscalització política. Davant la urgència i l'enormitat dels impactes cal obrir els debats, informar i atendre a la dimensió cultural que aquests reptes plantegen. Planificar econòmicament, prioritzant la garantia de drets per afrontar el que se'ns ve a sobre de forma justa i redistributiva.
Finalment aquest Congrés crida a la mobilització per la justícia climàtica el proper 25 de setembre amb una sentada a les 18h al Passeig de Gràcia en el marc del #GlobalActionDay.
Resolució de l'Àrea de Feminismes
Fa ara un any i mig, el passat 23 de febrer del 2019 realitzàvem a Sant Adrià del Besós la primera Conferència de Feminismes, on per primera vegada el conjunt del partit, i no només les dones d'aquest, vam debatre sobre els usos dels temps, els treballs, la violència masclista i la situació dels homes i les dones al partit.
En la Conferencia es van acordar 10 punts per complir, els quals cal dir que no han estat possibles de desenvolupar i que en el marc d'aquest Congrés ens hem de comprometre a la seva aplicació.
Les dades que analitzàvem fa un any i mig no han millorat significativament, el passat febrer es publicava que a l'Estat espanyol es fan més de 1.000 denúncies per agressions i abusos sexuals al mes, unes 32 al dia.
Comunistes de Catalunya celebrem la creació del Ministeri d'Igualtat i l'anunci del Pacte d'Estat contra les Violències, alhora però estem expectants perquè no acabin sent focs d'artifici i es dediquin les necessàries dotacions econòmiques i recursos per lluitar contra aquesta xacra social. Calen mesures concretes en Educació, Sanitat i Mitjans de Comunicació, entre d’altres, a tots els nivells administratius: europeu, estatal, nacional i local.
Durant el confinament i el temps que portem de pandèmia, ha estat evident que hi ha determinats treballs que són imprescindibles per mantenir la vida, els de cura. I les dones som les que hem assumit la major part de les cures en l'àmbit de la llar. Les estadístiques també reflecteixen que som les que més patirem els estralls econòmics de la crisi. És doncs imprescindible una mirada feminista a la resolució de la crisi de la COVID-19 que posi la vida al centre i no l'apropiació capitalista, perquè aquesta crisi no la volem pagar les dones.
Al treball de cures a les llars s'hi ha sumat el teletreball, que contràriament al que preconitza la patronal no suposa un avenç en la conciliació i la coresponsabilitat familiar sinó que ens sobreexplota, expulsant-nos de la socialització en els espais de treball i reduint a l'hora la força que comporta la unió dels treballadors i les treballadores.
Exigim doncs, mesures que garanteixin la conciliació i la corresponsabilitat en les cures, no poden seguir sent una responsabilitat familiar o personal, alhora que volem convenis i acords que blindin horaris adequats de teletreball, que prohibeixin la bretxa salarial i no ens expulsin a l'esclavitud telemàtica.
Des de Comunistes de Catalunya apostem per un moviment feminista unitari, nacional i de classe, que sigui capaç d'arribar a síntesis superadores i que ens permeti abordar amb més força els atacs del capitalisme i del patriarcat. Així doncs entenem superats debats com els que intenten enfrontar el col·lectiu trans amb el feminista, alhora que les postures reduccionistes sobre fenòmens complexos en el marc de la societat polièdrica en la que vivim.
Apostem per les societats laiques, igualitàries i democràtiques. Seguim donant recolzament internacional a totes aquelles camarades que lluiten per la igualtat i per la llibertat del seu cos, ja sigui a l’Àfrica contra la mutilació femenina, a l'Argentina o El Salvador amb la reclamació de la despenalització de l'avortament o a Iran per l'ús obligatori del hijab. Sense les dones no hi ha revolució. Barcelona 19 de setembre de 2020.
Resolució contra el feixisme i el racisme
El II Congrés de Comunistes de Catalunya expressem la necessitat i el nostre compromís en situar, en primer pla, l’Agenda Antifeixista i Antiracista.
1. Com a Partit de classe i nacional, volem fer una crida d’alerta al conjunt de tota la classe treballadora catalana (de diferents orígens i colors de pell), i també d’altres pobles ibèrics, davant l’ estratègia, molt ben organitzada i amb molts recursos, de l'extrema dreta, que cal visualitzar per combatre.
Alertem de forma especial d’aquest conjunt d’estratègies de l’extrema dreta i el feixisme:
L’estratègia de dividir i fracturar a la classe treballadora, amb la creació d’un sindicat feixista.
L’estratègia “seguritarista” (“anti-okupa” i “anti-mena’s”), que es desplega en dos pilars: l’ estratègia mediàtica de la por i l'estratègia de penetració a barris obrers i populars. Desplegament “in crescendo” de “patrulles ciutadanes”, que lluny de resoldre cap problema, criminalitzen la pobresa i les persones vulnerables.
L'estratègia del terraplanisme i el negacionisme anti-científic de la crisi sanitària i la perversa i maniquea mobilització en de “defensa de la llibertat”.
L’estratègia de mantenir i utilitzar el seu pes dins dels aparells de l'Estat. De la “policia patriotica” a la “justícia patriotica” i el pervers exercici de l’acusació popular.
2. Comunistes de Catalunya, alertem que l’ enduriment de la crisi social, és un terreny abonat per la penetració de l’extrema dreta. En conseqüència, reclamem l’activació immediata de polítiques públiques potents per garantir els drets socials efectius, i cridem a enfortir i fer créixer les xarxes comunitaris i de suport mutu i el conjunt dels moviments populars de defensa dels drets socials, individuals i col·lectius, civils, polítics, democràtics i nacionals.
3. Davant el creixement de l’extrema dreta, del feixisme i del racisme, el II Congrés de Comunistes de Catalunya ens comprometem a donar un salt qualitatiu al nostre treball i aportació als moviments socials. I de forma ben explicita al moviment plural i unitari contra el feixisme i el racisme: la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).
4. Felicitem a UCFR, en el seu Xè. Aniversari, i cridem a la màxima participació a la campanya unitària contra VOX, davant les ben properes eleccions catalanes.
5. Expressem el nostre reconeixement i suport a tots els col·lectius, organitzacions i xarxes que lluiten, en defensa dels drets i les llibertats, contra el feixisme (també, a nivell local contra embrions de feixisme amb estelada), contra el racisme (també el racisme institucional), de denúncia i exigència de tancament dels CIE’s, d’exigència de regularització per totes, de denúncia de les morts a la mediterrània, provocades per la política europea de militarització de fronteres que implica una extrema vulneració dels drets humans a les persones refugiades i a les migrades.
6. El moviment feminista ha esdevingut una gegantina aportació al combat contra el feixisme i el racisme. El moviment ecologista, confronta amb el negacionisme anti-científic de l'extrema dreta.
7. Contribuir a enfortir moviment feminista, ecologista, sindical, veïnal, estudiantil, de defensa del dret a la salut, a l’educació, a l’habitatge, al treball digne i a les pensions dignes… és també una potent estratègia de combat contra el feixisme i el racisme.
8. Aquest és un clar compromís anti-feixista i anti-racista del II Congrés de Comunistes de Catalunya: contribuir a enfortir la mobilització social i l’organització treballadora i popular.
¡NO PASARAN!
Resolució per la Memòria Democràtica
Comunistes de Catalunya referma el compromís amb la lluita per la Memòria Democràtica, com a element fonamental del nostre tarannà, perquè som com som perquè venim d’on venim, perquè el present s’ha construït amb la lluita i patiment dels nostres predecessors i perquè el futur que volem construir ha de ser digne dels anhels dels qui ens ha dut fins aquí.
Cal considerar la Memòria com un element clau la lluita antifeixista. En el moment actual, l’extrema dreta està mutant, donant diferents versions d’una mateixa cara però amb els principis de sempre, l’enemic extern i la Pàtria com a eix cohesionador de la ciutadania. Detectar i combatre les diferents evolucions del feixisme és una tasca principal les comunistes.
Entenem la Memòria Democràtica com una lluita transversal on cada territori, cada cèl·lula, cada sector, té la seva pròpia història que cal preservar, posar en valor i difondre dins del Partit i a la societat.
Les eines de treball en Memòria Democràtica són les eines del Partit. Les cèl·lules i territoris determinen on es produeix l’acció memorialista, l’Arxiu Josep Serradell ens recorda la nostra trajectòria, la Fundació Revolució Democràtica ens facilita la creació de nous continguts i Comunicació ens permet relacionar-nos amb l’exterior.
El rejoveniment de la militància que dedica part del seu temps a Memòria Democràtica és vital per dimensionar les lluites, modernitzar mètodes de treball i assegurar el futur del memorialisme. L’actitud tèbia del règim del 78 en la modulació de la resposta als crims del franquisme ha facilitat la comoditat del neo-franquisme dins dels diferents organismes de l’Estat i agreuja el perill d’un esclat de l’extrema dreta. Mantenir la pressió del memorialisme és molt important per combatre les diferents expressions del franquisme.
El memorialisme està en un moment de transició per la desaparició física de molts dels seus protagonistes i la disminució d’associats a les diverses entitats. La tasca de les comunistes és potenciar el moviment unitari, enfortir les associacions i impulsar projectes d’extensió del memorialisme als àmbits educatiu, cultural i municipalista.
Saludem el nou avant-projecte de Llei de Memòria Democràtica que arriba molt tard i que no és cap regal del PSOE, més aviat és fruit de la perseverança del moviment memorialista i de la insostenible imatge d’Espanya, com a oasi del feixisme. La nova Llei, en cap cas és un punt i final i sens dubte, caldrà seguir treballant contra la impunitat del franquisme en totes les seves expressions, incloses les víctimes de la Transició.
La Memòria Democràtica és la memòria de la nostra classe. Continuem en la lluita.
Sense memòria perdem el present i el futur.
Veritat, Justícia i Reparació.
Resolució en solidaritat amb el poble palestí
Al llarg d’aquest estiu hem vist com la població civil de Gaza ha sigut constantment bombardejada per l’aviació israeliana. Un crim que l’estat d’Israel comet de manera periòdica perquè sap que té total impunitat internacional. Un crim, que ni tan sols ha ocupat les principals pàgines ni les capçaleres de les noticies del nostre país.
Més recentment Donald Trump, àvid d’obtenir bons resultats en política internacional, per tenir quelcom que presentar en les properes eleccions nord-americanes, ha auspiciat els denominats Acords d’Abraham.
Aquests acords suposen una normalització de les relacions i la fi del boicot per part dels Emirats Àrabs Units i Bahréin amb Israel, contradient així la Iniciativa de Pau Àrab, segons la qual les relacions no es podrien normalitzar amb Israel fins que no s’arribés a un acord de pau amb Palestina. Suposa per tant, un pas més en la traïció de les petromonarquies del golf cap als seus germans àrabs de Palestina.
Cal que recordem que aquests països són monarquies absolutes que no tenen cap mena de respecte pels Drets Humans, i als EAU a més és on es troba el amagat el rei fugat Joan Carles I.
Aquest acord suposa una victòria per Israel i la seva política d’intentar aïllar el poble palestí.
Des del congrés de Comunistes de Catalunya volem trencar aquest aïllament enviant un missatge de solidaritat amb el poble palestí.
Volem condemnar els continus atacs contra la població palestina per part d’Israel, ja sigui amb assentaments il·legals, assassinats, bombardejos i un llarguíssim etcètera.
Seguirem donant suport també a la campanya BDS, fins a la fi de l’ocupació d’Israel de Palestina i fins que s’arribi a un acord de pau.
Visca Palestina!
Declaración de apoyo al MAS-ISPS en las próximas elecciones bolivianas
El próximo 18 de octubre se celebrarán las elecciones presidenciales en Bolivia. Cabe recordar que estas elecciones no se desarrollan en una situación de normalidad en el país.
Vienen precedidas por un golpe de estado dado en el país el pasado mes de noviembre, que echó al legítimo presidente de la República Plurinacional de Bolivia Evo Morales.
Durante este período la oligarquía golpista ha ido intentando posponer las elecciones con distintas excusas, con tal de perpetuarse en el poder e intentar que las elecciones se celebren en las condiciones que sean más óptimas para ellos.
Durante este período, hemos visto como se han producido quemas de las sedes del MAS, ataques físicos y humillaciones hacia sus militantes, y en definitiva persecución política hacia todo lo que supone el MAS.
También hemos visto como se ha recrudecido un clima de racismo contra los pueblos indígenas y una persecución hacia sus gentes.
Más recientemente hemos visto como se ha impedido que Evo Morales se vuelva a presentar a las elecciones, más una campaña masiva de los mass media para desprestigiar su persona. Campaña en la que se ha sumado por cierto, la prensa de derechas española.
Todo esto no busca más que influenciar y manipular torcieramente el resultado de las elecciones para que las antiguas oligarquías vendepatrias de siempre se mantengan en el poder.
Es por lo tanto necesario que en estas elecciones vuelva a ganar el MAS para profundizar en los avances que supusieron el mandato de Evo Morales para el país. Millones de personas salieron del analfabetismo, se mejoró enormemente la calidad de vida de la mayoría de los bolivianos y bolivianas, supuso una recuperación de la dignidad de los pueblos y lenguas indígenas de Bolivia y un largo etcétera.
Desde el Congreso de Comunistas de Cataluña queremos mandar un mensaje de solidaridad con todo el pueblo de Bolivia, así como mostrar nuestro más firme apoyo al MAS-ISPS en esta contienda electoral.
¡Viva Bolivia!
¡Viva la solidaridad entre los pueblos!
Etiquetes de comentaris: Segon Congrés