En aquesta Diada Nacional Comunistes de Catalunya reafirma el ferm compromís en la lluita per una República Catalana socialment justa, feminista, ecologista, lliure de corrupció i que, lliurement, pugui exercir el seu dret d'autodeterminació, tot reconeixent que aquesta lluita ha de ser fruit de grans consensos que defugin la lògica de "la meitat més un" i esdevenint veritablement amples i transversals. Aquesta lluita també és una lluita contra la repressió i pels drets civils i democràtica, que continuen en perill a conseqüència de la repressió del règim, una repressió que no s'ha aturat, tot i l'alliberament de les preses i els presos polítics. Comunistes de Catalunya torna a mostrar la seva solidaritat amb totes les persones represaliades per participar en mobilitzacions pels drets democràtics, socials i nacionals del país.
L'11 de setembre d'enguany també estarà marcat per la pandèmia. La pandèmia ha deixat al seu pas una crisi sanitària, econòmica i social amb unes dimensions i xifres mai conegudes en època de pau, exposant els perills i les limitacions del salvatge model neoliberal. Tot i que s'ha recuperat l'activitat a gairebé tots els sectors de l'economia, la situació de la classe treballadora no ha millorat en cap cas. El cost de la vida s'ha incrementat d'una forma molt notable, sobretot pel que fa al rebut dels principals subministraments, a la cistella bàsica d'aliments, entre d'altres, mentre els ingressos de moltes famílies treballadores han baixat dràsticament pels ERTO, els acomiadaments, així com pel retard del govern espanyol per apujar el salari mínim a un nivell satisfactori per les necessitats de la classe obrera.
Les bones dades de l'atur dels darrers mesos no són més que un miratge estacional, que tenen a veure amb la recuperació del turisme, amb dades d'ocupació hotelera que ja s'apropen a les d'abans de la pandèmia. El diner fàcil que comporta el turisme per a les classes dirigents com per les administracions fa que no s'aprengui la lliçó de la pandèmia, i es continuï apostant pel mateix de sempre. Tant el govern espanyol com el català aposten per aprofundir aquest model, que depreda el territori i condemna a la classe treballadora a la precarietat. Aquesta aposta s'ha pogut veure en l'aposta d'ambdues administracions per l'ampliació de l'aeroport del Prat, tot i l'actual batalla mediàtica i el fre que ha posat el govern espanyol a continuar amb aquest projecte. L'amenaça de l'emergència climàtica exigeix un canvi profund en el sistema social i econòmic, una aposta per un decreixement just i una transició ecològica liderada per la classe treballadora, que camini cap a una vida més tranquil·la i millor.
De la mateixa manera, la gestió de la pandèmia és responsable de la situació que viu la majoria del país. Les mesures s'han basat de forma gairebé exclusiva en establir restriccions a la població, així com s'han difós campanyes de criminalització cap a la joventut. Aquestes restriccions no s'han acompanyat d'ajudes suficients als sectors afectats, ni de mesures de prevenció ni de reforç del sistema públic de salut. En cada onada de contagis s'han aplicat les mateixes mesures, mentre les conseqüències socials han afectat la classe treballadora sense que els governs apliquessin mesures suficients. Les excuses del desconeixement del virus i la improvisació de la primera onada no són creïbles des de ja fa temps. Existeixen alternatives i es podien haver implementat, però representava deixar de banda les polítiques d'austeritat que cap govern ha volgut deixar de banda.
A aquesta gran crisi se suma a l'Estat espanyol a la ja existent crisi política, conseqüència de l'esgotament del Règim del 78 i de la seva capacitat per generar consensos, i que amb prou feines aconsegueix superar les constants polèmiques de la corona. Tot i això, i tot i la debilitat actual de la monarquia, el govern de l'Estat té com a objectiu recuperar la seva legitimitat amb una reforma que serà més una neteja de cara que la modernització d'una institució medieval. En la mateixa línia, el PSOE està tancant files amb els sectors més bunqueritzats del règim aparcant la reforma del delicte de sedició, i intentant desvirtuar la taula de diàleg amb el govern català, una mesa que va fer possible la seva investidura. Per una altra banda, el govern de la Generalitat, encara que la presidència hagi canviat de partit, segueix amb les mateixes dinàmiques de sempre, que porten a la lluita per l'autodeterminació a un carreró sense sortida.
Mentrestant, l'extrema dreta segueix avançant, tenint un potent aparell mediàtic com a plataforma de difusió i un poder judicial públicament i notòriament reaccionari. L'avenç del nou feixisme representa un perill per a les llibertats, la democràcia i els drets assolits, sobretot per les dones i el col·lectiu LGTB, així com per a la seva pròpia seguretat. Els discursos d'odi que es transmeten cada dia a la premsa donen ales i normalitzen els discursos contra el feminisme, i de forma directa potencien la violència masclista, que s'ha incrementat de forma alarmant en els darrers mesos. De la mateixa manera, s'han produït agressions grupals contra persones del col·lectiu LGTB, que en cap cas són fets aïllats i que representen una amenaça constant. És urgent tallar de soca-rel l'avenç de l'extrema dreta incrementant la lluita al carrer i reforçant els espais unitaris, de la mateixa manera que és necessari acabar amb tots els seus altaveus per erradicar el discurs de l'odi.
Etiquetes de comentaris: #RepúblicaCatalana, 11S