Bloc de Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya rebutgem frontalment la proposta de la Comissió de Salut Pública, que ha acordat no aïllar a partir de dilluns a les persones que hagin donat positiu en coronavirus, però no en tinguin símptomes, o en tinguin de lleus.

La nota de premsa del Ministeri de Sanitat afirma que plantejarà "recomanacions" sobre mesures preventives com la utilització de mascareta en tots els àmbits i evitar el contacte amb persones vulnerables.

Aquesta mesura ens sembla totalment irresponsable, ja que sabem perfectament que les persones positives asimptomàtiques poden contagiar el virus. La intenció darrera de tot això sembla que sigui evitar les baixes laborals, tot i que sigui a costa de la salut de la població, en especial de les persones vulnerables.

Respecte a les esmentades "recomanacions", que ara mateix ni tan sols coneixem, creiem que és una barbaritat que ni tan sols plantegen l'obligació de protegir als col·lectius vulnerables.

Comunistes de Catalunya exigim la retirada d'aquesta mesura, que no té cap rigor científic, només respon a interessos empresarials i afecta especialment als col·lectius més vulnerables.

Avui divendres 18 de març hem sabut que el govern espanyol canvia radicalment la seva postura de neutralitat pel que fa al Sàhara Occidental i en reconeix la sobirania al Marroc.

Això és sabut a través d’una carta enviada per Pedro Sánchez al sàtrapa Mohammed VI en què li manifesta que  la proposta del Marroc sobre l'autonomia del Sàhara Occidental és la base "més creïble i realista".

Ahir vam conèixer la trista notícia del traspàs del camarada Luís Romero, històric militant comunista, reconegut sindicalista i activista veïnal i de moviments com Iaioflautes. Des de la seva joventut va estar compromès amb la classe treballadora, amb la lluita per la democràcia i el socialisme, tot seguint una màxima sorgida en l'alba del moviment obrer: "que l'emancipació de la classe obrera ha de ser obra dels obrers mateixos; que la lluita per l'emancipació de la classe obrera no és una lluita per privilegis i monopolis de classe, sinó per l'establiment de drets i deures iguals i per l'abolició de tot privilegi de classe".

Arribem, un any mes, a la tan assenyalada data del 8M, Dia de la Dona Treballadora, una data tradicionalment reivindicativa que, tal com ha passat també amb altres efemèrides de moviments diversos, el sistema pretén apropiar-se i desvirtuar-ne l’essencial caràcter de lluita.

Aquest matí, i en el moment en què escrivim aquest comunicat, Rússia ha llençat una operació militar contra Ucraïna, bombardejant diversos indrets del país, i tancs russos estan avançant en direcció Kíev, Khàrkiv i Odessa.

Fa uns pocs dies ens vam assabentar, per una roda de premsa, que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya emprenia un canvi sobtat del calendari escolar pel curs vinent 22/23. El conseller d’Educació Cambray, acompanyat del president Aragonès, va llençar la notícia en roda de premsa, davant la sorpresa i el ràpid rebuig de tota la comunitat educativa: aquesta mesura no havia estat discutida - ni, de fet, anunciada amb un mínim d’antelació- amb cap dels agents educatius del país. Ni els sindicats, ni els claustres, ni les associacions de famílies han pogut dir ni ase ni bèstia a una mesura que, en el context actual, afegeix encara més pressió en el funcionament dels nostres centres educatius. El menyspreu mostrat pel Departament cap a la comunitat educativa és l’enèsim de molts. Fartes, volem dir prou i expressar el perquè del nostre rebuig de la política educativa del Departament d’Educació dirigit per Cambray. 

D’ençà de les retallades en educació empreses a partir de l’any 2010, i afegida la pressió, conseqüència de la gestió directa dels efectes de la pandèmia durant els darrers dos cursos escolars, els nostres centres educatius continuen carregant més pes del que poden suportar. Tot i això, el Departament ha decidit fer cas omís de la realitat i llançar-se al buit, i amb ell una comunitat educativa obviada, ensordida i menystinguda. 

Fa massa temps que els centres educatius han de fer front a nous reptes, curs a curs, i els recursos disponibles són insuficients. Qualsevol canvi en Educació, com en qualsevol política pública, necessita un acompanyament en inversió pública. Aquests recursos, a casa nostra, brillen per la seva absència: encara no s’han revertit les retallades iniciades el 2010. Tanmateix, el Departament d’Educació insisteix a aplicar canvis i modificacions curs a curs, sense la participació de la comunitat educativa. 

Estem cansades i fartes de carregar les pedres d’altri a les nostres motxilles, de pagar amb el nostre esforç la desídia, la ineficàcia i la mercantilització promoguda pel Departament.

Volem escoles i centres de formació vives, obertes, capacitades amb recursos públics per tal de fer front al dia a dia del nostre alumnat i dels nostres barris.

El Departament d’Educació ha optat per la via unilateral, tot seguint una estratègia mediàtica pintada de populisme i electoralisme. Les direccions es van assabentar dels canvis de calendari del curs 22/23 pocs minuts abans de publicitar-ho a bombo i plateret des del pati d’una escola. Un canvi de tal envergadura, sense temps per fer-ho en condicions òptimes, pot ser un terrabastall pel funcionament de les escoles, tant a final d’aquest curs com a l’inici del proper. 

El conseller ha prioritzat l’espectacle per sobre del consens, l’impacte mediàtic per damunt de l’eficàcia en la gestió. És inadmissible utilitzar l’Educació Pública com una eina de demagògia, com un cop d’efecte electoralista. Estem cansades de sentir-nos utilitzades i menystingudes, de sentir-nos soles davant els reptes creixents de l’educació.

Volem participar activament de la nostra tasca professional i del seu impacte social, amb transparència, mitjançant espais de discussió i gaudint del respecte per part dels representants polítics. No ens aturarem fins a aconseguir-ho.

La pandèmia ha deixat els centres educatius molt tocats: el personal treballador dels centres ha hagut de fer mans i mànigues per assegurar el dret legítim a l’educació de tot l’alumnat, davant la ineficàcia i el caos organitzatiu, exemplificat amb el continuat canvi de protocols sanitaris, entre d’altres, dut a terme pel Departament d’Educació. Les escoles han aconseguit frenat la pandèmia, i per a fer-ho, els seus treballadors i les seves treballadores han donat el màxim de si mateixes. Arran d’això, s’ha assumit un volum de feina molt gran, molt més intens, molt més estressant. Però el personal docent i laboral de les escoles, conscient del moment que vivim com a societat, ha remat fins al punt de poder garantir el dret a l’educació de tothom.

La resposta del Departament? Més feina, més càrrega imposada, més canvis.

El canvi de calendari coincideix en el temps amb canvis curriculars a secundària i batxillerat que, més enllà de despertar el rebuig de bona part del professorat pel seu contingut i per com s’ha imposat des de dalt, afegeixen elements d’incertesa i de canvis profunds en aquest context ja sobrecarregat de gestió del dret a l’educació en temps de pandèmia.

Han augmentat les exigències laborals, els reptes educatius i socials, amb menys recursos que mai i sense que hagin millorat les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores dels centres educatius.

Estem fartes de veure i viure com les reformes en l’àmbit educatiu es donen sense posar èmfasi en la manca de recursos ni en la precarietat inherent en bona part dels treballadors públics d’avui: manca de pressupost, ràtios elevades, inestabilitat laboral i de les plantilles docents … Cap canvi dels proposats fa front als problemes reals de l’educació pública d’avui. Vet aquí per què el Departament d’Educació opta per saltar-se el debat i la discussió amb la comunitat educativa, ja que ella sap, perfectament, que necessita per funcionar correctament. 

Volem menys espectacle i més drets. Volem menys demagògia i més recursos. No acceptem les cortines de fum; exigim més drets laborals. Necessitem blindar els drets laborals del personal treballador escolar per protegir el dret a l’educació de tota la societat.

Els canvis en el calendari escolar es donen de manera precipitada i gens participada. I això fan que ens preguntem: poden les escoles, mancades de recursos suficients, fer front a un canvi de tanta importància mentre, en paral·lel, s’apliquen també canvis curriculars que, a més a més, desperten el rebuig de bona part de la comunitat educativa? La resposta és clara: els centres educatius ho poden tot, pel compromís i l’esforç dels treballadors, però a un preu massa elevat donada la distància amb què el Departament es mira els drets laborals i, en conseqüència, el dret a l’educació.

El fet de fer política pública a cop de roda de premsa té uns riscos que hem de tenir en compte. El conseller s’afanyava a rasurar el professorat, tot dient que en el còmput global del curs no tindrien més dies lectius que el curs anterior. Ho deia, sense ser específicament preguntat, per tal de confrontar el personal docent amb les famílies, tot fent referència al tòpic de les excessives vacances del professorat; buscava, així, apaivagar la ja visible protesta de tota la comunitat educativa davant la unilateralitat i el menysteniment mostrat pel Departament d’Educació.

De l’anunci espectacular se’n deriva una preocupació de primer ordre: fer de l’escola un aparcament. Aquest sembla el rerefons de la motivació del Departament per engegar aquest canvi de manera tan sobtada, i treure’n rèdit electoral. Però si mirem més enllà, si llegim entre línies, observem com l’escola es posa, de nou, al servei del mercat. Per què s’ha de conciliar la vida familiar modificant el calendari escolar? Per què no podem conciliar la vida familiar tot reduint els horaris laborals, les intenses jornades de treball que permeten una fràgil repartició del treball disponible? Per què hem de posar l’escola al servei de la societat, i no la societat al servei de l’escola? Nosaltres ho tenim clar, i lluitarem fins a aconseguir que l’escola sigui respectada com l’espai d’aprenentatge, creixement, maduració i socialització que volem per una societat justa, democràtica i socialment cohesionada.

Des de Comunistes de Catalunya ens posicionem al costat de tota la comunitat educativa (claustres, sindicats, associacions de famílies) en el rebuig frontal i directe a la mesura presa pel conseller Cambray. Demanem que es tingui en compte l’impacte de les decisions en el dia a dia escolar, que se’n valorin els riscos reals, i que l’Educació Pública, un dret bàsic i inalienable, no sigui utilitzat per fins electoralistes. 

Demanem així mateix que es protegeixin els drets laborals de tots el personal treballador dels centres educatius, així com el reconeixement de tota la tasca titànica feta en els centres educatius durant el temps de la pandèmia que ha garantit el dret a l’educació de tota la ciutadania. 

Des de Comunistes de Catalunya veiem amb moltíssima preocupació l’escalada de la retòrica de guerra entre Rússia d’un cantó, i Ucraïna, la Unió Europea i sobretot els Estats Units de l’altre.