Aquest matí, i en el moment en què escrivim aquest comunicat, Rússia ha llençat una operació militar contra Ucraïna, bombardejant diversos indrets del país, i tancs russos estan avançant en direcció Kíev, Khàrkiv i Odessa.
Putin tria, doncs, el camí de la guerra. El que pot escalar fàcilment en un conflicte que afecti no només a la població civil d’Ucraïna, sinó a diversos actors tant europeus com internacionals. El camí de la guerra se sap com es comença, però mai com s’acaba.
Des de Comunistes de Catalunya volem expressar el següent.
Condemnem sense pal·liatius la intervenció militar de Rússia contra Ucraïna. Ucraïna és un estat plenament sobirà i aquesta intervenció viola clarament la legalitat internacional.
També volem desmentir la justificació de desnazificació d’Ucraïna que assegura Putin que vol dur a terme. És ben sabut que les estretes vinculacions entre els neonazis i l’estat ucraïnès no venen de nou. Aquests vincles són clars i evidents des del cop d’estat de l’Euromaidan de 2014, i fins ara no semblaven haver importat. A la vegada que també són coneguts la permissivitat de l’estat rus amb el neonazisme dins les seves fronteres.
És més, aquesta intervenció no farà sinó augmentar la russofòbia a Ucraïna i reforçar el discurs de l’extrema dreta ucraïnesa.
Des de Comunistes de Catalunya recolzem plenament les idees de Lenin sobre l’autodeterminació i d’amistat entre els pobles. Només en base aquests principis fou possible la convivència pacífica i harmoniosa entre russos i ucraïnesos en el si de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
La substitució d’aquesta amistat dels pobles pel xovinisme i nacionalisme gran rus, ucraïnès, etc, així com la restauració del mode de producció capitalista són els causants de les guerres i la misèria de la població que viu en l’espai postsoviètic.
Des de Comunistes de Catalunya volem manifestar també, que el principal causant d’aquesta situació ha sigut l’OTAN amb els EUA al seu capdavant. La contínua expansió de l’OTAN i l’envoltament i provocació cap a Rússia ha portat en aquesta situació.
El subministrament a Ucraïna d’un armament que només serviria per atacar les Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk, però totalment inútil per defensar-se contra Rússia, i el moviment de tropes ucraïneses tampoc ha ajudat.
L’OTAN ha portat la guerra a Ucraïna, així com ha portat les possibles conseqüències econòmiques i humanes d’aquesta guerra al continent europeu. Demostrant-se que l’Aliança Atlàntica no és més que una corretja de transmissió dels interessos dels EUA i el seu complex militar-industrial. Han creat la situació que justifica la presència de tropes nord-americanes en territori europeu.
No podem defugir separar el paper jugat per l’OTAN del paper jugat per la Unió Europea encara que, a la pràctica, hagi estat pràcticament el mateix. La Unió Europea ha demostrat una vegada més que no es creu els seus propis discursos sobre la recerca d’una posició pròpia, autònoma dels interessos dels aliats a l’altra banda de l’Atlàntic, i que no avantposi els interessos de la indústria militar als de la garantia i el manteniment de la pau a través de les eines del diàleg.
L’Alt Representant de la Unió per als Assumptes Exteriors i la política de seguretat, Josep Borrell, han replicat de forma acrítica els argumentaris atlantistes, alimentant una retòrica de guerra i d’immobilitat davant les propostes per al diàleg de la Federació Russa que interessaven molt més des del punt de vista europeu que la intransigència nord-americana.
La UE ha de tenir una veu internacional pròpia en defensa de la convivència pacífica dels pobles, la no-intervenció i la defensa dels drets humans.
No serveixen de res les lamentacions, com les que feia el ministre espanyol d’assumptes exteriors José Manuel Albares en una compareixença davant la comissió d’assumptes exteriors del Congreso de los Diputados, queixant-se del fet que era Rússia qui volia excloure a Europa de les converses per la pau a la regió.
Igual que la UE, l’Estat espanyol ha seguit una estratègia de seguidisme als argumentaris estatunidencs que no són un reflex de les posicions de la població de l’Estat, unida sota el clam del “No a la Guerra”.
Des del primer moment, l’Estat ha col·laborat amb les exigències de l’OTAN, enviant tota mena d’armament militar, tropes i vehicles (com avions o fragates) i argumentant, com la ministra Margarita Robles, que “enviar tots aquests actius militars fomenten el diàleg”.
La retòrica bel·licista ha estat degudament alimentada pels mitjans de comunicació, que també han jugat un paper imprescindible. Mitjans públics i privats, estatals i nacionals, han prioritzat el clickbait i les mitges veritats per sobre de les informacions veraces i contrastades més enllà de les fonts d’intel·ligència de Washington, dubtoses fins i tot per mitjans com Associated Press.
Finalment, des de Comunistes de Catalunya, volem manifestar la nostra oposició a la guerra i la solidaritat amb el poble ucraïnès, i l’aposta per una sortida dialogada del conflicte.
Exigim al govern d’Espanya que apliqui l’article 38 de la Llei d’Asil Espanyola, és a dir, que tramiti les sol·licituds d’asil a qui ho demani a ambaixades espanyoles de països fronteres.
Cal retornar als Acords de Minsk que garanteixin la neutralitat d’Ucraïna, una desescalada de les tensions, així com una solució dialogada per a l’estatus de les Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk.
Etiquetes de comentaris: Internacional