Bloc de Comunistes de Catalunya

No podem començar aquest manifest sense tenir un record per les 52 assassinades per violència masclista, en la seva expressió més àmplia. El masclisme és una xacra que impregna tots els àmbits de la societat i, en massa casos, té unes conseqüències nefastes. Una vegada més, el ja n’hi ha prou serà el protagonista de la jornada.

El 25 de novembre és sempre una data que ens permet reflexionar al voltant de les múltiples violències que les dones patim pel simple fet de ser dones: existeixen les violències més visibles i més fàcils de detectar, com són els assassinats, la ciberviolència, el tràfic d’éssers humans, l’assetjament, les agressions sexuals o la violència vicària, però també existeixen aquelles violències més subtils i invisibilitzades, amb moltes més dificultats per a poder ser identificades, però que són la base de totes les altres.

Nosaltres, els signants, participants en la 23ª Trobada Internacional de Partits Comunistes i Obrers, celebrada a Esmirna, Turquia, demanem que es posi fi immediatament a la guerra catastròfica al Sudan, que va esclatar el 15 d'abril de 2023. Ha resultat en 9.000 morts i més de cinc milions de desplaçats per la força.

Aquesta sagnant guerra és una lluita de poder entre els governants militars i els generals tant de les Forces de Suport Ràpid (RSF) com de les Forces Armades Sudaneses (SAF). El seu objectiu és aixafar les legítimes aspiracions del poble sudanès de llibertat i democràcia. Està alimentat per les potències imperialistes i els seus aliats reaccionaris a la regió, tractant d'imposar esquemes polítics per servir els seus interessos estratègics i continuar controlant i saquejant els recursos naturals i la riquesa del Sudan.

Les delegacions sota signants, participants en la XXIII Trobada Internacional de Partits Comunistes i Obrers a Esmirna, Turquia a l’octubre 2023:

Expressem la nostra més enèrgica condemna a l'injust, il·legal i inhumà bloqueig econòmic, comercial i financer que imposa el govern dels Estats Units a Cuba i exigim, una vegada més, el seu cessament immediat i incondicional.

Exigim que el govern dels EUA compleixi les nombroses resolucions de l'Assemblea General de l'ONU que condemnen el bloqueig i demanen la seva eliminació.

 

1. Exigim que cessin ja l'agressió i el bloqueig d'Israel sobre la Franja de Gaza i Cisjordània. Cridem el poble a continuar sortint al carrer a lluitar, a organitzar mobilitzacions populars contra l'agressió israeliana a tot el món.

Expressem la nostra plena solidaritat amb el poble palestí i condemnem la brutal ofensiva militar, l'inhumà bloqueig i el bàrbar genocidi d'Israel a la Franja de Gaza, amb milers de civils morts, nens i ancians, privats d'aliments, aigua, medicines i electricitat. Denunciem el suport dels EUA, la Gran Bretanya, l'OTAN i la UE a l'ofensiva israeliana.

2. Condemnem l'ocupació israeliana dels territoris palestins durant dècades, els assassinats, els empresonaments, les persecucions i els assentaments. Defensem el dret del poble palestí a una pàtria lliure, a ser amos de la pròpia terra. Exigim la fi de l'ocupació israeliana, la creació i el reconeixement d'un Estat palestí independent, el cessament i el desmantellament dels assentaments il·legals als territoris palestins, l'alliberament dels presos polítics de les presons israelianes, el retorn dels refugiats d'acord amb la resolució 194 de l'ONU.

L'ocupació de Palestina per Israel, recolzada per l'imperialisme dels Estats Units i l'OTAN, és la font del patiment del poble palestí i de tots els pobles de la regió. Mentre continuï l'ocupació, continuaran els conflictes, s'impedirà als pobles viure en pau, correran el perill de veure's atrapats al vòrtex d'una guerra generalitzada.

3. Els Partits Comunistes i Obrers participants en la 23ª Trobada de Partits Comunistes i Obrers, expressen la seva solidaritat internacionalista i criden els treballadors, els pobles, la joventut, de tots els països a enfortir la lluita per aturar la massacre a la Franja de Gaza i posar fi a l'ocupació de Palestina per Israel per expressar la seva solidaritat decisiva amb la lluita justa del poble palestí.

Partit Comunista d’Austràlia

Partit Laborista d’Àustria

Partit Comunista d’Azerbaidjan

Tribuna Progressista Democràtica de Bahrain

Partit Comunista de Bielorússia

Partit Comunista de Bèlgica

Partit del Treball de Bèlgica

Partit Comunista Brasiler

Partit Comunista del Brasil

Partit Comunista de la Gran Bretanya

Partit Comunista del Canadà

Partit Comunista de la Xina

Partit Socialista Obrer de Croàcia

Partit Comunista de Cuba

Partit Progressista del Poble Treballador de Xipre

Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia

Partit Comunista de Dinamarca

Partit Comunista d’El Salvador

Partit Comunista de Finlàndia

Partit Comunista Unificat de Geòrgia

Partit Comunista Alemany

Partit Comunista de Grècia

Partit Obrer d’Hongria

Partit Comunista de l’Índia

Partit Comunista de l’Índia (Marxista)

Partit de les Masses de l’Iran

Partit Comunista del Kurdistan-Iraq

Partit Comunista Iraquià

Partit Comunista d’Irlanda

Partit dels Treballadors d’Irlanda

Partit Comunista d’Itàlia

Moviment Socialista del Kazakhstan

Partit del Treball de Corea

Partit Revolucionari del Poble Lao

Partit Socialista de Letònia

Partit Comunista Libanès

Partit Comunista de Luxemburg

Partit Popular Socialista de Mèxic

Partit Comunista de Mèxic

Nou Partit Comunista dels Països Baixos

Partit Comunista de Macedònia

Partit Comunista de Noruega

Partit Comunista del Pakistan

Partit Comunista Palestí

Partit Popular Palestí

Partit Comunista Paraguai

Partit Comunista Portuguès

Partit Comunista de la Federació Russa

Partit Comunista Obrer Rus

Unió de Partits Comunistes-Partit Comunista de la Unió Soviètica

Comunistes de Sèrbia

Nou Partit Comunista de Iugoslàvia

Partit Comunista Sud-africà

Partit Comunista d’Espanya

Partit Comunista dels Pobles d’Espanya

Partit Comunista dels Treballadors d’Espanya

Partit Comunista de Suècia

Partit Comunista Suís

Partit Comunista de Suïssa

Partit Comunista Sirià Unificat

Partit Comunista de Turquia

Unió dels Comunistes d’Ucraïna

Partit Comunista d’Ucraïna

Partit Comunista de l’Uruguai

Partit Comunista dels Estats Units d’Amèrica

Partit Comunista de Veneçuela

Partit Comunista del Vietnam

L’onze de setembre, la Diada nacional de Catalunya, ha estat la protagonista en els darrers anys de l’expressió de la voluntat popular del sobiranisme i l’independentisme. Arribats, però, a la fi del Procés, les urnes han expressat el cansament i l’esgotament del moviment, i les mobilitzacions són cada vegada més dificultoses i menys multitudinàries.

Aquest divendres 1 de setembre, el Parlament de Catalunya, reunit en Ple, ha designat el nostre Secretari General, l’Hector Sánchez Mira, com a nou senador de designació autonòmica. 

L’Hector Sánchez pren el relleu de l’Adelina Escandell Grasses, senadora de Sobiranistes dins del Grup Parlamentari al Senat ERC-EH Bildu. Durant la legislatura, ha tingut un paper destacat en els àmbits de l’educació o dels drets socials, però també especialment quan va ser l’única senadora en el Ple del Senat que va oposar-se a l’expansió de l’OTAN, demostrant el nostre ferm compromís amb la pau i contra l’agenda bel·licista.

Així doncs, l’Hector Sánchez seguirà avançant en l’agenda de protecció de la classe treballadora i dels drets nacionals i polítics del poble de Catalunya, teixint relacions amb la resta de pobles de l’Estat, amb l’objectiu de construir un front ampli republicà, d’esquerres i antifeixista que planti cara al Règim del 78.

Soha Bechara, icona de la resistència contra l'ocupació israeliana com a membre del Partit Comunista Libanès i del Front Nacional de Resistència Libanesa, va ser retinguda a l'aeroport d'Atenes durant aproximadament 12 hores durant en l’escala que hi feia pel  viatge des del Líban a Suïssa, on resideix actualment amb la seva família. Posteriorment, la policia grega la va obligar a tornar al Líban, citant un "decret de denegació d'entrada" que al·lega que suposa una amenaça per a la seguretat dels països europeus, tot i que ella mateixa és titular d'un passaport suís i ciutadana europea.

Aquesta acció contundent contra una heroïna nacional, que va patir deu anys d'empresonament a mans de les forces sionistes al sud del Líban del 1988 al 1998, amb tortures i dures condicions de detenció, suposa un canvi preocupant en la política de seguretat de Grècia. També planteja interrogants sobre la possible implicació d'altres països europeus que accedeixen a les peticions de les forces de seguretat israelianes i participen activament en accions agressives contra els pobles del Líban i de la regió en general, en particular Palestina.

El Partit Comunista de Grècia ha plantejat preguntes a través del seu grup parlamentari, i ha demanat aclariments sobre com aquesta icona de l'alliberament nacional suposa una amenaça per a la seguretat grega.

Condemnem enèrgicament les decisions preses per les autoritats gregues, els acords de seguretat ratificats pels successius governs grecs, el suport explícit a l'ocupació israeliana i la creixent implicació de la Unió Europea en la ratificació d'aquestes accions.

Expressem la nostra infrangible solidaritat amb el Partit Comunista Libanès i amb Soha Bechara com a símbol de llibertat i resistència. Exigim la retirada immediata del seu nom, juntament amb qualsevol altre nom associat a moviments d'alliberament, dels registres nacionals grecs i de registres semblants a tot Europa.

Partit Laborista d’Àustria

Tribuna Democràtica de Bahrain

Partit Comunista del Canadà

Partit Progressista del Poble Treballador de Xipre

Partit Comunista Egipci

Partit Comunista Alemany

Partit Comunista de Grècia

Partit Comunista Iraquià

Partit de les Masses de l’Iran

Partit Comunista Jordà

Partit Comunista Libanès

Partit Comunista del Pakistan

Partit Comunista Palestí 

Partit Popular de Palestina

Partit Comunista Portuguès

Partit Comunista de Polònia

Comunistes de Sèrbia

Partit Comunista d’Espanya

Partit Comunista dels Treballadors d’Espanya

Partit Comunista de Swazilàndia

Partit Comunista Sirià Unificat

Partit Comunista de Turquia

Partit Comunista de Veneçuela

Partit de la Coalició Popular d’Egipte

Moviment Progressista Kuwaitià

Front Popular per l’Alliberament de Palestina

Front Democràtic per l’Alliberament de Palestina

Partit de la Refundació Socialista de Turquia

Partit de la Voluntat Popular de Síria

Fòrum de l’Esquerra Àrab

Via Democràtica Obrera del Marroc

Partit dels Demòcrates Patriotes de Tunísia Unificat

El “Gobierno Más Progresista de la Historia” ha esgotat la seva legislatura. Després dels resultats electorals de les eleccions municipals i autonòmiques del passat del mes de maig, i de les constants confrontacions que el Gobierno vivia cada setmana al Consell de Ministres, davant d’un escenari que clarament portava a la ruptura i al creixement electoral de la dreta i l’extrema dreta, Pedro Sánchez va decidir jugar-se-la al tot o res i convocar eleccions, posant punt final al primer govern de coalició de l’Estat.

Sense temps per a analitzar profundament les conseqüències dels resultats de les eleccions municipals (i autonòmiques en algunes CCAA) del passat 28 de maig, el president del Gobierno, Pedro Sánchez, va realitzar un dels seus habituals cops d’efecte i va anunciar, només 12h després dels discursos posteriors als resultats electorals, la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions Generals per al pròxim 23 de juliol de 2023, avançant 4 mesos el calendari previst.

El pròxim 28 de maig de 2023 se celebren les pròximes eleccions municipals, el Comitè de Barcelona de Comunistes de Catalunya vol fer públiques les següents reflexions entorns a la nostra participació en aquestes eleccions. 

Primer, el Comitè de Barcelona subscriu la política del Front Democràtic i Social, pel que fa a la política d’aliances electorals i socials que Comunistes de Catalunya ha anat teoritzant en el tancament d’aquest cicle polític com a proposta força de cara a l’inici del següent cicle polític. Així es va reflectir a les passades 4a i 5a Conferències locals de Barcelona.

Segon, volem expressar la nostra preocupació per la consolidació d’un model de ciutat: la Marca Barcelona. Durant la darrera legislatura, s’ha consolidat un viratge BComú, però en certa manera també d’ERC, això ja ho vam analitzar a la nostra darrera 5a Conferència local, on dèiem que això és: “Una conseqüència d’un procés de restauració maragalliana, del retorn al “bon model de ciutat” que al final, sempre oculta un model de ciutat que beneficia al comerç i al turisme, és a dir, una ciutat aparador. Un model que no opta a recuperar la ciutat per les classes populars.”. 

Tercer, per aquests motius, Comunistes som una força oberta a engegar processos de reflexió, dins i fora de les organitzacions polítiques de la ciutat, que puguin germinar en candidatures que aspirin a canviar el marc de les actuals candidatures d’esquerres; i qüestionin la Marca Barcelona. Amb l’objectiu de recuperar la inèrcia fundacional del “Guanyem Barcelona” original, que emanava en gran part de moviments com Procés Constituent (amb actors provinents de CUP, EUiA, ICV, entre altres). L’aparició de PC, i el moment fundacional dels “espai del canvi” va impulsar la victòria de BComú el 2015, on els i les Comunistes vam ser presents formant part del primer govern de BComú; a més a més, no oblidar que aquest moment polític d’obertura, també va influir en l’entrada de la CUP al consistori. 

Quart, hem demostrat aquesta voluntat de reflexió, promovent espais de crítica al model de la Marca Barcelona; així ho vam fer durant les jornades que vam organitzar el passat juliol conjuntament amb la Fundació l’Alternativa i Poble Lliure; o com, ho hem seguit fent de forma més puntual amb actes i amb converses actives amb la CUP; i més tard amb ERC. Bona part d’aquestes converses han girat entorn d'estudiar la possibilitat que Comunistes de Catalunya, i Esquerra Unida i Alternativa, concursessin a les eleccions municipals conjuntament amb aquestes forces polítiques. 

Cinquè, lamentem que no hàgim pogut tancar un acord per participar en aquestes candidatures, en unes condicions on es reconegui l’aportació organitzativa de Comunistes, i EUiA, que és clau per obrir aquestes candidatures a la resta de l’espai del sobiranisme d’esquerres. Sense una mirada electoralista, Comunistes de Catalunya continuarà vehiculant la seva activitat política en l'àmbit territorial i de ciutat a Barcelona. Lamentem, també, que no es donessin les condicions per crear un espai de trobada més ampli que anés més enllà de candidatures i partits, i s’obrís a construir un subjecte polític per la ciutat de Barcelona que interpel·li a tot l’ampli espectre del Front Democràtic i Social. Ja que bona part del FDS ha de venir del teixit social, veïnal i sindical de ciutat que no està organitzat necessàriament en l’àmbit partidari, però si a casals populars, CSOs, a l’ESS, com dèiem a la darrera Conferència. 

Sisè, la política del FDS, a Barcelona i arreu, és la nostra proposta contra el Règim del 78. Aquest règim ha estat buscant a Catalunya agents estabilitzadors més enllà del PSC que li permeti tancar la crisi de règim que ha dominat el darrer cicle polític del 15-M i l’1-O. Resulta, que ja lluny d’aquell 1-O, el PSC sembla que pot optar a canviar la seva aliança amb BComú, i puntualment amb ERC, per pactar amb Junts a la ciutat de Barcelona, retornant, per tant, el fenomen de la sociovergència. El FDS, és, per tant, no una política del nostre partit, sinó una política necessària per fer front a la sociovergència; sense poder constituir candidatures que aspirin a liderar l’espai polític del FDS, la sociovergència es projecta guanyadora en aquestes eleccions municipals. 

Finalment, els i les Comunistes seguim treballant activament per desplegar el Front Democràtic i Social, sigui en el teixit veïnal, o en forma de mobilitzacions a la ciutat, o seguint treballant per bastir futures candidatures electorals. Tot i no involucrar-nos en una candidatura, això no ens eximeix d’afrontar la jornada, l'abstenció no és una opció, ja que només afavoriria als partits d’extrema dreta; per tant, instem a participar en aquestes eleccions votant a candidatures d’esquerres i sobiranistes. A més a més, reforçarem activament a les nostres camarades de les ciutats veïnes, com per exemple Badalona o l’Hospitalet, on hem pogut tancar acords amb Guanyem Badalona (CUP) o amb ERC, respectivament.