Bloc de Comunistes de Catalunya

Soha Bechara, icona de la resistència contra l'ocupació israeliana com a membre del Partit Comunista Libanès i del Front Nacional de Resistència Libanesa, va ser retinguda a l'aeroport d'Atenes durant aproximadament 12 hores durant en l’escala que hi feia pel  viatge des del Líban a Suïssa, on resideix actualment amb la seva família. Posteriorment, la policia grega la va obligar a tornar al Líban, citant un "decret de denegació d'entrada" que al·lega que suposa una amenaça per a la seguretat dels països europeus, tot i que ella mateixa és titular d'un passaport suís i ciutadana europea.

Aquesta acció contundent contra una heroïna nacional, que va patir deu anys d'empresonament a mans de les forces sionistes al sud del Líban del 1988 al 1998, amb tortures i dures condicions de detenció, suposa un canvi preocupant en la política de seguretat de Grècia. També planteja interrogants sobre la possible implicació d'altres països europeus que accedeixen a les peticions de les forces de seguretat israelianes i participen activament en accions agressives contra els pobles del Líban i de la regió en general, en particular Palestina.

El Partit Comunista de Grècia ha plantejat preguntes a través del seu grup parlamentari, i ha demanat aclariments sobre com aquesta icona de l'alliberament nacional suposa una amenaça per a la seguretat grega.

Condemnem enèrgicament les decisions preses per les autoritats gregues, els acords de seguretat ratificats pels successius governs grecs, el suport explícit a l'ocupació israeliana i la creixent implicació de la Unió Europea en la ratificació d'aquestes accions.

Expressem la nostra infrangible solidaritat amb el Partit Comunista Libanès i amb Soha Bechara com a símbol de llibertat i resistència. Exigim la retirada immediata del seu nom, juntament amb qualsevol altre nom associat a moviments d'alliberament, dels registres nacionals grecs i de registres semblants a tot Europa.

Partit Laborista d’Àustria

Tribuna Democràtica de Bahrain

Partit Comunista del Canadà

Partit Progressista del Poble Treballador de Xipre

Partit Comunista Egipci

Partit Comunista Alemany

Partit Comunista de Grècia

Partit Comunista Iraquià

Partit de les Masses de l’Iran

Partit Comunista Jordà

Partit Comunista Libanès

Partit Comunista del Pakistan

Partit Comunista Palestí 

Partit Popular de Palestina

Partit Comunista Portuguès

Partit Comunista de Polònia

Comunistes de Sèrbia

Partit Comunista d’Espanya

Partit Comunista dels Treballadors d’Espanya

Partit Comunista de Swazilàndia

Partit Comunista Sirià Unificat

Partit Comunista de Turquia

Partit Comunista de Veneçuela

Partit de la Coalició Popular d’Egipte

Moviment Progressista Kuwaitià

Front Popular per l’Alliberament de Palestina

Front Democràtic per l’Alliberament de Palestina

Partit de la Refundació Socialista de Turquia

Partit de la Voluntat Popular de Síria

Fòrum de l’Esquerra Àrab

Via Democràtica Obrera del Marroc

Partit dels Demòcrates Patriotes de Tunísia Unificat

El “Gobierno Más Progresista de la Historia” ha esgotat la seva legislatura. Després dels resultats electorals de les eleccions municipals i autonòmiques del passat del mes de maig, i de les constants confrontacions que el Gobierno vivia cada setmana al Consell de Ministres, davant d’un escenari que clarament portava a la ruptura i al creixement electoral de la dreta i l’extrema dreta, Pedro Sánchez va decidir jugar-se-la al tot o res i convocar eleccions, posant punt final al primer govern de coalició de l’Estat.