Bloc de Comunistes de Catalunya

Demà 18 de setembre, al Parc Josep Serra i Martí de Nou Barris, torna la festa realitat, la festa dels i les comunistes de Catalunya. Una festa per al debat, la lluita i l’oci compromès. Un espai de trobada per a tota la gent que vol transformar la societat des de les seves arrels més profundes, que combat les injustícies, l’explotació, les opressions i totes les formes de discriminació. La festa realitat, que porta el nom del setmanari comunista, torna dos anys després, amb una aturada a conseqüència de la pandèmia. Tot i les dificultats, les restriccions i la por que encara existeix al virus, aquest any podrem gaudir d’una nova edició, en què Ginestà i Koers són els caps d’un cartell ple d’activitats, pensades per tots els públics, que tindrà presents les lluites d’avui i el record de les lluites del passat.

Com en edicions anteriors, la festa comptarà amb un protocol contra agressions masclistes, així com amb un Punt Lila i persones voluntàries, identificades amb un cordill lila al braç, que vetllaran per actuar davant qualsevol cas, amb l’objectiu que l’espai sigui segur i lliure de violència contra les dones.

Per accedir a les activitats de la festa cal fer reserva a festa.realitat.cat/reserves. 

10:00-14:00 - Jocs de Taula (a càrrec de l'associació òrbita cúbica)

11:00-12:30 - Xiula

12:00 - Xerrada. Feminismes i racialitat amb Fahafahana

12:00-14:00 - Jocs gegants infantils

13:00 - Vermut tertúlia amb Joan Josep Nuet, Adelina Escandell i Marc Verneda.

15:00 - Cafè-debat: L'ampliació de l'aeroport del Prat en plena crisi climàtica

15:00-18:00 - Espai infantil

17:00 - Acte polític

18:00 - Teatre: La abuela Sol y las trece rosas

21:30 - Ginestà

23:00 – Koers

Tota la informació a festa.realitat.cat 

L'excusa novament són els Drets Humans, la repressió i en aquesta ocasió han afegit el dret a Internet. En realitat es tracta d'insuflar vida al motí contrarevolucionari de l'11 de juliol passat, que va néixer cadàver, per falta de suport real entre la població cubana, malgrat la ingent ajuda que les multinacionals de la informació van abocar a favor seu en mitjans i xarxes socials.

La temptativa injerencista es basa en falses acusacions sustentades en proves falses també. No existeix ni una sola persona desapareguda, torturada o executada extrajudicialment a l'illa revolucionària, per més que ha estat examinada amb lupa per a trobar-la.

L'operació comptarà de nou amb el suport mediàtic multinacional de sempre, la fi última del qual és forçar una intervenció de cobertura humanitària i objectius reaccionaris, única basa real amb què compta la contrarevolució per a actuar a Cuba.

Aquest suport mediàtic i polític contrasta brutalment amb el silenci eixordador que utilitza l'establishment per a encobrir la principal violació que sofreix el poble de Cuba, que és el criminal bloqueig nord-americà. Els cubans resisteixen, per més de seixanta anys, amb exemplar enteresa i dignitat tan atroç agressió per part dels Estats Units, la potència imperialista més poderosa i despietada de la història.

També és escandalós el silenci que perpetren mitjans i governs capitalistes sobre la repressió policial i paramilitar en països com Hondures, l'Equador, Xile i, especialment Colòmbia. Fins avui, aquesta repressió atroç llança un resultat de centenars de persones assassinades i altres centenars més mutilades greument per l'actuació policial.

És clar que el nou atac contra Cuba no té res a veure amb la defensa dels Drets Humans, la protecció dels cubans i cubanes enfront d'una inexistent repressió política o la llibertat d'accés a Internet.

L'objectiu és manipular a l'Opinió Pública mundial perquè, espantada per la propaganda contrarevolucionària, es bolqui en favor d'una intervenció estrangera la fi última de la qual sigui la restauració neocolonial a Cuba.

Els imperialistes de totes dues ribes de l'Atlàntic estan condemnats a fracassar en tan sinistres propòsits, però en la temptativa els governs europeus es convertiran en còmplices de la criminal política anticubana dels governs dels Estats Units, perdent amb això una altra gran porció que de dignitat i independència els pogués quedar. Més els valdria establir un diàleg respectuós amb la sobirania cubana reafirmant-se amb fermesa en la denúncia del bloqueig i l'exigència de la seva desaparició.

N'hi ha prou d'ingerència imperialista! N'hi ha prou d'agressions anticubanes! A baix el bloqueig ja!

Visca Cuba Socialista! Fins a la victòria sempre, Vencerem!

15 de Setembre de 2021

*El MESC és el moviment de solidaritat amb la Revolució cubana en l'Estat espanyol. Està compost per:

1. Asociación Almeriense solidaria con el pueblo Cubano

2. Asociación Andalucía - Cuba (puente de cooperación para el Desarrollo Sostenible)

3. Asociación Camilo Cienfuegos Cuba-Aragón

4. Asociación de amistad con Cuba Camilo Cienfuegos de Dénia

5. Asociación de Amistad con Cuba Miguel Hernández de Alicante

6. Asociación de Amistad Hispano Cubana Bartolomé de las Casas de Madrid

7. Asociación de Amistad Hispano Cubana Bartolomé de las Casas de Sevilla

8. Asociación de Amistad Hispano Cubana de Málaga

9. Asociación de amistad hispano-cubana Julio Antonio Mella de Madrid

10.Asociación de Amistad Rioja Cuba

11. Asociación de amistad y cooperación con cuba La Gran Piedra de Granada

12.Asociación de Amizade Galego-Cubana Francisco Villamil

13.Asociación de Cultura Popular Estrella Roja

14.Asociación de iniciativas solidarias Alhucema de Morón (Sevilla)

15.Asociación de Solidaridad con Cuba Vilma Espín San Lúcar de Barrameda (Cádiz)

16.Asociación de Solidaridad Toledo-Cuba "Antonio Maceo"

17.Asociación de Solidaridad y Cooperación al Desarrollo Ernesto Guevara de Torrejón de Ardoz

18.Asociación Hispano Cubana Paz y Amistad de Avilés

19.Asociación Lázaro Cárdenas

20.Asociación Maximiliano Tornet de Huelva

21.Asociación Pablo de la Torriente Brau de Alcobendas-San Sebastián de los Reyes

22.Asociación para la Cooperación Internacional Patrice Lumumba

23.Asociación Provincial de Jaén Amistad con Cuba Indio Naborí

24.Asociación Valenciana de Amistad con Cuba José Martí

25.Associació d’amistat amb Cuba Pep Linares d’Alcoi

26.Casa de Amistad Baleares-Cuba

27.Casal Cubà de Sabadell

28.Casal d'Amistat amb Cuba de Lleida

29.Casal d’Amistat amb Cuba de Badalona

30.Casal d’Amistat amb Cuba de Barcelona

31.CESC de Madrid

32.Colectivo 26 de Julio de Madrid

33.Comité Antiimperialista de Murcia

34.Comité de Solidaridad Internacionalista de Zaragoza

36.Cosal-Murcia y Entrepueblos Murcia

37.Defensem Cuba

38.Euskadi Cuba

39.Frente Antiimperialista Internacionalista

40.HERMANAMIENTO NOU BARRIS- EL CERRO CUBA

41.Izquierda Unida (IU)

42.Marx Madera

43.MediCuba España

44.Mollet amb Cuba

45.O N G AWON IYAAMI

46.Partido Comunista de España (PCE)

47.Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE)

48.PCE (m-l)

49.Plataforma de Solidaridad con el Pueblo Cubano de Granada

50.Red de Solidaridad Canario Cubana

51.Rincón Cubano Granma de Torrelavega (Cantabria)

52.Sociedad Cultural Cubano Andaluza José Martí de Sevilla

53.Sodepaz

54.Sodepaz Andalucía

En aquesta Diada Nacional Comunistes de Catalunya reafirma el ferm compromís en la lluita per una República Catalana socialment justa, feminista, ecologista, lliure de corrupció i que, lliurement, pugui exercir el seu dret d'autodeterminació, tot reconeixent que aquesta lluita ha de ser fruit de grans consensos que defugin la lògica de "la meitat més un" i esdevenint veritablement amples i transversals. Aquesta lluita també és una lluita contra la repressió i pels drets civils i democràtica, que continuen en perill a conseqüència de la repressió del règim, una repressió que no s'ha aturat, tot i l'alliberament de les preses i els presos polítics. Comunistes de Catalunya torna a mostrar la seva solidaritat amb totes les persones represaliades per participar en mobilitzacions pels drets democràtics, socials i nacionals del país.

L'11 de setembre d'enguany també estarà marcat per la pandèmia. La pandèmia ha deixat al seu pas una crisi sanitària, econòmica i social amb unes dimensions i xifres mai conegudes en època de pau, exposant els perills i les limitacions del salvatge model neoliberal. Tot i que s'ha recuperat l'activitat a gairebé tots els sectors de l'economia, la situació de la classe treballadora no ha millorat en cap cas. El cost de la vida s'ha incrementat d'una forma molt notable, sobretot pel que fa al rebut dels principals subministraments, a la cistella bàsica d'aliments, entre d'altres, mentre els ingressos de moltes famílies treballadores han baixat dràsticament pels ERTO, els acomiadaments, així com pel retard del govern espanyol per apujar el salari mínim a un nivell satisfactori per les necessitats de la classe obrera.

Les bones dades de l'atur dels darrers mesos no són més que un miratge estacional, que tenen a veure amb la recuperació del turisme, amb dades d'ocupació hotelera que ja s'apropen a les d'abans de la pandèmia. El diner fàcil que comporta el turisme per a les classes dirigents com per les administracions fa que no s'aprengui la lliçó de la pandèmia, i es continuï apostant pel mateix de sempre. Tant el govern espanyol com el català aposten per aprofundir aquest model, que depreda el territori i condemna a la classe treballadora a la precarietat. Aquesta aposta s'ha pogut veure en l'aposta d'ambdues administracions per l'ampliació de l'aeroport del Prat, tot i l'actual batalla mediàtica i el fre que ha posat el govern espanyol a continuar amb aquest projecte. L'amenaça de l'emergència climàtica exigeix un canvi profund en el sistema social i econòmic, una aposta per un decreixement just i una transició ecològica liderada per la classe treballadora, que camini cap a una vida més tranquil·la i millor.

De la mateixa manera, la gestió de la pandèmia és responsable de la situació que viu la majoria del país. Les mesures s'han basat de forma gairebé exclusiva en establir restriccions a la població, així com s'han difós campanyes de criminalització cap a la joventut. Aquestes restriccions no s'han acompanyat d'ajudes suficients als sectors afectats, ni de mesures de prevenció ni de reforç del sistema públic de salut. En cada onada de contagis s'han aplicat les mateixes mesures, mentre les conseqüències socials han afectat la classe treballadora sense que els governs apliquessin mesures suficients. Les excuses del desconeixement del virus i la improvisació de la primera onada no són creïbles des de ja fa temps. Existeixen alternatives i es podien haver implementat, però representava deixar de banda les polítiques d'austeritat que cap govern ha volgut deixar de banda.

A aquesta gran crisi se suma a l'Estat espanyol a la ja existent crisi política, conseqüència de l'esgotament del Règim del 78 i de la seva capacitat per generar consensos, i que amb prou feines aconsegueix superar les constants polèmiques de la corona. Tot i això, i tot i la debilitat actual de la monarquia, el govern de l'Estat té com a objectiu recuperar la seva legitimitat amb una reforma que serà més una neteja de cara que la modernització d'una institució medieval. En la mateixa línia, el PSOE està tancant files amb els sectors més bunqueritzats del règim aparcant la reforma del delicte de sedició, i intentant desvirtuar la taula de diàleg amb el govern català, una mesa que va fer possible la seva investidura. Per una altra banda, el govern de la Generalitat, encara que la presidència hagi canviat de partit, segueix amb les mateixes dinàmiques de sempre, que porten a la lluita per l'autodeterminació a un carreró sense sortida.

Mentrestant, l'extrema dreta segueix avançant, tenint un potent aparell mediàtic com a plataforma de difusió i un poder judicial públicament i notòriament reaccionari. L'avenç del nou feixisme representa un perill per a les llibertats, la democràcia i els drets assolits, sobretot per les dones i el col·lectiu LGTB, així com per a la seva pròpia seguretat. Els discursos d'odi que es transmeten cada dia a la premsa donen ales i normalitzen els discursos contra el feminisme, i de forma directa potencien la violència masclista, que s'ha incrementat de forma alarmant en els darrers mesos. De la mateixa manera, s'han produït agressions grupals contra persones del col·lectiu LGTB, que en cap cas són fets aïllats i que representen una amenaça constant. És urgent tallar de soca-rel l'avenç de l'extrema dreta incrementant la lluita al carrer i reforçant els espais unitaris, de la mateixa manera que és necessari acabar amb tots els seus altaveus per erradicar el discurs de l'odi.