Aquest informe s’ha discutit bàsicament en el Comitè Executiu Ampliat del 19 de novembre. Serà ampliat amb informacions i propostes sobre finances i patrimoni i també sobre el pla de xoc organitzatiu que ens ha de portar fins el 20F. Volem saludar l’Assemblea de Comunistes de Barcelona ciutat i al nou Responsable Polític del Partit, el camarada Paco Fernàndez. Proposem també dues noves incorporacions al Comitè Executiu.
Contra gihadisme i neofeixisme, per la pau i la democràcia
Comunistes de Catalunya condemnem els atemptats criminals de la passada matinada del 14 de novembre a París, que han causat la mort de 128 persones fins al moment i han deixat més de 325 persones ferides. Ens solidaritzem amb el poble francès en aquests moments d'horror i de tristesa i expressem el nostre més ferm rebuig a aquests assassinats injustificables.
Fa només uns mesos, un brutal atac a la redacció del setmanari Charlie colpejava la societat francesa. Els i les comunistes vam reflexionar aleshores sobre les causes d'aquella atrocitat a "Gihadisme i neofeixisme, monstres de l'Imperialisme". Tot el que vam dir llavors manté la seva vigència i ha estat refermat pels terribles esdeveniments recents. La violència inhumana que ara ha tornat a colpejar el cor d'Europa, ja fa temps que sacseja l'Orient Mitjà, l'Àfrica i l'Àsia. Només aquest any, s'han produït multitud d'atemptats atribuïts als gihadistes arreu del planeta. Al maig a Nigèria: més de 200 morts. També al maig a l'Iraq: 120 morts i més de 130 ferits. Al juliol, al Kurdistan turc: més de 30 morts i més d'un centenar de ferits. El mateix mes a Nigèria i el Camerun: més de 50 morts. A principis d'octubre a Ankara: 95 morts i 246 ferits. El 13 de novembre a Beirut: més de 40 morts i 230 ferits. Aquesta llista de l'horror podria continuar. Per això, és injust i inexacte definir aquestes accions com a terrorisme islamista. La comunitat musulmana internacional és la primera víctima d'aquesta barbàrie sostinguda contra la societat civil.
L'anomenat terrorisme gihadista ha estat criminal sempre, des del seu naixement, i no només d'ençà que ha gosat colpejar els EUA o Europa. Ja era criminal fa 30 anys quan els talibans eren finançats pels EUA per enderrocar la República Socialista de l'Afganistan. Era criminal quan els EUA van finançar Al-Qaeda per a erosionar la Unió Soviètica. Ja era criminal a l'Iraq, quan va servir d'aliat a l'OTAN per enderrocar el govern de Saddam Hussein. Era criminal a Líbia quan va servir els propòsits imperialistes contra el govern de Gaddafi. És criminal a Síria, des de l'inici de la guerra contra el govern d'Al-Assad. És occident qui ha alimentat a aquests grups terroristes per a llançar-los contra els seus enemics.
Condemnem les accions terroristes especialment quan son contra civils com l’atemptat contra un avió rus a Egipte. Condemnem també als països com Turquia que faciliten el finançament i l’organització d’estat Islàmic, afavorint els comerç il·legal de petroli i fent permeables les seves fronteres.
El terrorisme gihadista és un monstre creat per l'Imperialisme, un monstre perillós i terrible que, al mateix temps que creix, alimenta un altre monstre: el neofeixisme. En efecte, tal com assenyalàvem al gener, la ideologia neofeixista va guanyant espais d'hegemonia. Es nodreix de la crisi econòmica i de les institucions, així com del malestar social. S'estructura en un discurs populista identitari, caracteritzat pel pitjor xovinisme colonial. Es canalitza en forma de ràbia col·lectiva contra la immigració i contra les comunitats musulmanes, contra les classes més pobres i més vulnerables de la societat, que són identificades erròniament com l'amenaça. El poder conjugat d'aquestes dues potències reaccionàries, que es retroalimenten l'una a l'altra, posa en perill els fonaments dels nostres precaris sistemes democràtics.
Avui, més que mai, els i les comunistes ens refermem en la solidaritat internacionalista contra l'Imperialisme, que és la causa darrera de totes les guerres. Ens refermem en el nostre compromís per la convivència, el respecte a la sobirania i a la no ingerència. Tal com dèiem el gener, és el moment de treballar per la Pau.
"Treballar per la Pau significa per als i les comunistes que s'aturi tota col·laboració amb el règim sionista d’Israel i amb les monarquies dels emirats àrabs i de l’Aràbia Saudita, potències regionals que imposen a la seva població un règim dictatorial i criminal mentre actuen com a gendarmes dels interessos occidentals a l’Orient Mitjà. Treballar per la Pau significa per a nosaltres el reconeixement a la sobirania i a l’exercici del dret a l’autodeterminació per al conjunt de pobles espoliats per l’Imperialisme. Treballar per la Pau significa aturar immediatament qualsevol intervenció imperialista i col·laborar des de l'ONU per a fer front al califat islàmic i la seva barbàrie assassina. Treballar per la Pau significa deixar de finançar de manera encoberta el fanatisme islamista per a després utilitzar-lo com a pretext per a la imposició de mesures de control sobre la població. Lluitar per la Pau significa el desmantellament de l’OTAN com a força impulsora de l’expansionisme militar imperialista. Treballar per la Pau significa defensar la laïcitat com a marc de convivència i combatre les supersticions, els dogmes i els fanatismes irracionals amb el foment d'una educació científica, humanista i igualitària. Treballar per la Pau significa defensar el Dret a la Llibertat d'Expressió a tot arreu i el dret a blasfemar i mofar-se de qualsevol cosa. Treballar per la Pau significa treballar també a casa nostra per una convivència respectuosa que només pot construir-se des de la justícia social, acabant amb la pobresa i la marginació que romanen com a causes darreres de tots els conflictes que es produeixen en els nostres pobles i barris”.
Contra el gihadisme i el neofeixisme, per la democràcia i les majories ciutadanes, unitat de la Classe Treballadora i la resta de classes populars!
25n: Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones
El comunisme lluita per abolir l'explotació de l'home sobre l'home. Avui ens toca dir que també lluitem per abolir l'explotació dels homes sobre les dones. I l'expressió més alta d'aquesta explotació és l'assassinat. Només aquest any 90 dones i criatures han estat assassinades pel terrorisme masclista. I l'assassinat només és la punta de l'iceberg d'aquesta violència estructural. Violència que els governs de Madrid i el de Catalunya no consideren prou important perquè han reduït de manera important els pressupostos per combatre-la (en els darrers cinc anys un 26% menys de recursos).
Fem nostres les exigències que el moviment feminista va presentar per la manifestació del passat dia 7 a Madrid:
• Que la lluita contra el terrorisme masclista sigui una qüestió d'estat.
• Que es desenvolupi i implementi el Conveni d'Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW, i es reformi la llei 1/2004 perquè estiguin reflectides totes les formes de violència contra les dones.
• Que tota la societat i les seves organitzacions i institucions es comprometin en aquesta lluita.
• Que la lluita i els recursos incloguin tant la violència que exerceix la parella o l'exparella com les agressions sexuals, l'assetjament sexual en l'àmbit laboral, la tracta amb finalitats d'explotació sexual i laboral de dones i nenes i totes les violències masclistes.
• Que totes les instàncies de govern es comprometin realment en la prevenció i l'eradicació de les violències masclistes, així com en l'assistència i la reparació de totes les dones en situació de violència, independentment de la situació administrativa en què es trobin les dones.
• Que la prevenció sigui una política prioritària, que inclogui un sistema coeducatiu en tots els cicles, la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos, els mitjans de comunicació, la producció cultural i la societat civil en la lluita contra les violències masclistes.
• Que els mitjans de comunicació es comprometin a fer tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzant-les, evitant el sensacionalisme morbós en el tractament i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.
L'eliminació de la custòdia compartida imposada i el règim de visites als menors dels maltractadors condemnats. La retirada i no-cessió de la pàtria potestat als maltractadors.
Comunistes de Catalunya lluitem per superar la societat capitalista i patriarcal i per conquerir un món on cap ésser humà hagi d’estar sotmès a cap altre. Denunciar, rebutjar i canviar pràctiques sexistes és una obligació de qualsevol comunista. Perquè no són mortes, són assassinades.
L’estratègia política de Comunistes en temps de recomposició
Ara fa un any del “Congrés d’Unitat Comunista” d’1 de novembre de 2014 on va néixer Comunistes de Catalunya i fa setmanes de la darrera reunió del Comitè Central de 17 d’octubre on vam acordar convocar una Conferència politico-organitzativa del Partit a començament de 2016.
Encara que fa només un any del Congrés i 10 mesos de l’informe d’estratègia política per l’any 2015, “Ruptura Democràtica i Lluita de Classes” pot semblar que el que allí vam discutir i acordar queda molt més lluny en el temps i podria pensar-se que la política del Partit en poc temps ha quedat desfasada i fins i tot superada pels esdeveniments.
La crisi capitalista actual provoca temps de gran volatilitat, el que James K. Galbraith anomena “El final de la normalitat” on les certeses del passat recent desapareixen i s’estan reconstruint nous paradigmes, on l’oligarquia va de bòlit assajant nous i millors mecanismes d’explotació i intentant que no quallin les experiències més o menys organitzades de lluita política que qüestionen els mecanismes de reproducció del seu poder. Aquí és on els i les comunistes han de mantenir la tensió entre la seva experiència històrica i les noves formes en què apareixen les concrecions organitzades de lluita política. Els comunistes no podem quedar sorpresos per aquestes noves contradiccions que la lluita política presenta, i no es una opció el replegament de renúncia a la unitat i el canvi que dibuixin escenaris alternatius a la sortida, amb dolor sostingut, que la crisi capitalista té planificat per la classe treballadora i les classes populars.
Els problemes i les contradiccions no ens poden portar a qüestionar la política d’unitat i confluència i avançar en la teoria reaccionaria que precisament la unitat i la confluència són l’origen del mal, són la renúncia al projecte revolucionari i transformador.
És cert, ho dèiem al darrer informe del Comitè Central, algunes coses del que s’anomena “nova política” han presentat un comportament decebedor:
“Van tenir-se poc en compte aspectes com la manca de mobilització, el fet que una part de l’activisme social va traspassar part de la seva energia al cicle polític i especialment als nous actors polítics. També va menystenir-se la capacitat del sistema capitalista, una vegada passat el primer cicle de la mobilització (vagues generals, 15M i marees), de crear respostes assimilables pel mateix, que criticaven determinats aspectes com la corrupció i rejovenien la imatge, però acceptaven plenament les polítiques neoliberals, especialment en els aspectes de política econòmica i model social. Aquest fenomen explica l’aparició de Ciutadans. També cal destacar que els nous fenòmens polítics van ràpidament créixer gràcies a les xarxes socials i a la cultura televisiva i que a vegades això significava desenvolupar unes formes de fer política excessivament superficials, basades en el culte al líder televisiu, una excessiva transversalitat que desdibuixava els compromisos i l’adscripció ideològica a l’esquerra i la manca d’organització i estructuració.”
Allò essencial que havíem afirmat fa 10 mesos encara és plenament vigent, dèiem a l’informe del Comitè Central de 31 de gener de 2015:
“Han aparegut nous fenòmens socials fruit de la crisi del model econòmic, polític i territorial..., el 15-M, les mobilitzacions per la salut pública, l’habitatge, l’ensenyament públic o el dret a decidir han polititzat a amplis sectors socials de forma diferent a com generacions anteriors van participar de la mobilització i de la política... Apareix un debat en les esquerres plurals catalanes i espanyoles entre resistir amb els instruments actuals de què disposem i esperar que passi l’efervescència dels nous subjectes polítics en aquest 2015, o apostar de forma decidida per inserir-nos en el corrent de canvi cercant noves formes organitzatives flexibles. L’esperit del Nou Espai sempre va pretendre no deixar ningú enrere (allò de sumar sumant i no restant) però de forma decidida caminar en una redimensió de l’espai de l’esquerra transformadora que es veia inevitable i desitjable per reconnectar amb la nova repolitització que ja apareixia de forma evident. Així doncs cal apostar de forma decidida per la participació en la ruptura política i començar a dimensionar les formes i les adaptacions necessàries perquè això sigui possible. No podem establir amb els actors polítics i socials un diàleg circumscrit a les formes polítiques clàssiques i cal trobar noves formes organitzatives.”
I dèiem a l’informe del Comitè Central de 17 d’octubre de 2015:
“Ara afrontem tant els comunistes catalans com els comunistes gallecs si els espais de confluència desenvolupats en aquests dos territoris històrics han d’adaptar-se o no al desacord anteriorment expressat. Cal també la possibilitat de preservar el preacord gallec i català... Cap de les decisions que prendrem estan exemptes de contradiccions, però caldria combinar 2 preceptes:
1. Mantenir el marc de Projecte Federal amb IU, com a referència estatal, tot tenint en compte que IU es veu, ara si, definitivament obligada, després del 20D, a concretar la refundació tantes vegades afirmada però tantes vegades de facto negada. 2. Preservar l’espai unitari català aconseguit, que provisionalment s’anomena Cat sí que es pot, al qual s’incorporaria BCN en Comú. Pels Comunistes de Catalunya aquest nou instrument que formarien persones independents, BCNComú, ICV, Podem, Equo i EUiA hauria d'anar esdevenint un nou subjecte polític i electoral clau en la fase de refundació de l’esquerra transformadora i dels nous espais polítics i que superi els errors, desenfocs i sectarismes acumulats fins al moment
La concreció electoral dels acords unitaris per les llistes del 20D haurien de respectar els dos preceptes i fer-los compatibles tal com assenyala l’acord del CPF d’IU del 3 d’Octubre.”
Així doncs, un partit comunista no pot participar de forma exitosa en concrecions de lluita política que són forçosament contradictòries sense amarrar els seus aspectes estratègics amb perspectiva revolucionària a mig i llarg termini, tal com vam fer al gener, fa ara 10 mesos. Imaginem ara el debat per exemple entre la militància del PCP a Portugal, després de la decisió del Partit de participar en el suport a un Govern d’esquerres que de ben segur presentarà noves oportunitats però també noves contradiccions.
Els comunistes han de lliurar la batalla política del 20D per derrotar la dreta i les seves polítiques i avui el millor instrument per fer-ho a Catalunya es “En Comú Podem, ICV, BCNComú, Equo, Podem, EUiA” i a la resta de l’estat “IU-UP” i demanem a les organitzacions del partit la màxima implicació a la campanya.
El canvi que nosaltres defensem necessita els quadres i la militància, les idees i la ideologia que els comunistes atresorem, però difícilment aconseguirem aquesta participació qualitativa a les taules de negociació. Cal un nou impuls de participació per convertir-nos en persones i estructures útils per a noves generacions de persones que donen el primer pas per fer política. Els prejudicis històrics i les sinergies negatives que el capitalisme en crisi imposa als comportaments i formes d’organitzar la política només podran ser superades amb altes dosis de lleialtat i esperit unitari i d’això els comunistes n'hem estat sempre plens i plenes al llarg de la nostra llarga història.
20 de febrer: Conferència político-organitzativa de Comunistes
Per abordar la reflexió política a la llum de les experiències de l’any 2015 convoquem aquesta Conferència del Partit pel 20 de febrer a Barcelona. El Comitè Executiu elaborarà un reglament de participació i un horari i metodologia de debat.
Cal abordar tres grans temes, en primer lloc la nova situació a Catalunya, amb una actualització de l’estratègia de República Catalana a la llum de la deriva que el post 9N ha infringit al “procés” empetitint-lo i reduint-lo a la independència, que ha tingut resultats preocupants al voltant del 27S pel que respecta a la unitat civil del nostre poble. En segon lloc les aliances i els acords de confluència del cicle polític, les seves potencialitats i les seves mancances que afectaran a la recomposició de l’espai politico-electoral i social de la transformació. En tercer lloc el reforçament organitzatiu i financer del Partit.
• Cal debatre i impulsar a la Conferència:
• La creació d’una comissió o comissions estables d’organització i finances.
• Seguir amb l’adequació del patrimoni del Partit.
• Aprovar un document de metodologia de funcionament del CC.
• Ajustar, si cal, les responsabilitats executives del Partit.
• Seguir desenvolupar l’escola de Formació i una política de quadres.
• Donar a conèixer el “Realitat” com a òrgan d’expressió de Comunistes de Catalunya.
• Caldrà també incorporar resolucions claus sobre situació internacional.
Incorporem les conclusions de l’informe sobre la “Festa de Realitat” on queda clar que la Festa es una activitat que mostra la realitat del Partit i on els i les comunistes no som consumidors de la Festa si no els seus protagonistes, la Festa l’organitza el conjunt del Partit, independentment de que la coordinació l’assumeix una Comissió específica del CC.
Cal també en el Partit adaptar el funcionament de l’organització a una gestió del temps on les dones no siguin les perjudicades ja que tradicionalment assumeixen la responsabilitat de la cura de grans i infants amb la doble jornada laboral que això representa, i a sobre suporten horaris masculinitzats que dificulten la seva implicació política.
La Conferència donarà forma a la voluntat d’augmentar la visualització del Partit a tots els nivells.
El Comitè Executiu debatrà la proposta de Document de la Conferència el 7 de gener i el Comitè Central aprovarà el text definitiu el 9 de gener on incorporarem una valoració del 20D. Cal planificar entre el 9G i el 20F reunions de tota l’organització del Partit per fer debat, esmenes, resolucions i escollir delegats/des.
Etiquetes de comentaris: #Feminisme, #RupturaDemocràtica, #Solidaritat, #UnitatPopular, Anàlisi, Documents