Bloc de Comunistes de Catalunya

Departament d'Afers Exteriors 

No es pot parlar del sorgiment de l'entitat d’Israel fora de la doctrina que ha vist les massacres que ha comés des del 1948, ja que l'ocupació israeliana pretén, amb el suport directe dels països colonials occidentals, esborrar els efectes dels seus crims i els desplaçaments forçats i la neteja ètnica que duent i han dut a terme contra el poble palestí, documentats per les Nacions Unides. Actualment, els historiadors enemics estan intentant presentar narratives noves amb el suport d’institucions legislatives, judicials i executives oficials per negar i enfosquir la narrativa palestina i establir la sionista com l'única veritat.

El pla per dur a terme el desplaçament forçat de la població de la Franja de Gaza no és nou, i es filtren documents periòdicament que confirmen que fa dècades que està a l'agenda dels ocupants i els seus partidaris, i en totes les guerres llançades contra la Franja, ha estat el mateix: desfer-se de la Franja de Gaza i imposar el desplaçament massiu a la seva població. L'única manera per Israel per assolir els objectius declarats a l’inici de l’agressió actual, activa des de fa més de tres mesos, és el desplaçament massiu o l'assassinat, o ambdós.

Des del primer dia de l'ocupació de Cisjordània, el 1967, el projecte sionista ha adoptat una política d’assentaments gracies al robatori de terres palestines i el desplaçament forçat dels seus propietaris. Això es tracta d'una política sistemàtica adoptada per les institucions sionistes oficials per crear fets materials sobre el terreny, els resultats de la qual no es poden ignorar en cap procés de negociació futur. Israel està duent a terme una política clara pel que fa al control de la terra a través de diverses formes, que inclouen:

A més d'altres formes de confiscació de terres: causes desconegudes, privació del dret de residència i després control de la terra, control directe sobre aquestes per part dels colons amb la força de les armes, amb la protecció de l'exèrcit d'ocupació. Les dades sionistes indiquen que abans de l’inici de l’ofensiva hi havia 200.000 armes d’ús militaren mans dels colons, i recentment un dels pilars del govern israelià, Itamar Ben Gvir, els hi ha donat desenes de milers més amb l'objectiu d’assassinar palestins i forçar-los a abandonar la seva terra.

Amb l'inici de l'agressió israeliana a la Franja de Gaza, quedar clar que el desplaçament forçat i massiu de la població és un dels objectius principals d'Israel, i cada detall de l'agressió confirma que això encara està al capdavant de les preocupacions del govern israelià, segons el que va anunciar Nacions Unides.

Tot i que els Estats Units i els països de la Unió Europea han anunciat el seu rebuig a aquests plans, només són posicionaments sense fons, en els que no es pot confiar. Perquè Israel continua amb la mateixa estratègia i intentar imposar-la per la força, amb la mort i la destrucció del poble palestí. Així, no es pot conciliar el rebuig dels països occidentals als projectes israelites amb la permissivitat que els hi atorguen, maquillant-ho sota consignes falses “d’autodefensa”. Perquè és sabut que Israel està duent a terme una política de desplaçament massiu i forçat.

A la pràctica, els Estats Units d'Amèrica no castiguen el desplaçament forçat del poble palestí, i les seves posicions i polítiques ho confirmen. A part d’intervencions individuals de congressistes nord-americans que demanen explícitament el desplaçament dels refugiats de Gaza, s'han filtrat documents que confirmen el país està implicat en el projecte israelita. Així, al desplaçament massiu del poble palestí de la Franja de Gaza i Cisjordània hi col·laboren Israel, Estats Units i alguns països occidentals i àrabs, però nomes Israel ho imposa, amb l’apropiació de les terres en totes les seves formes i l'aixafament de la resistència palestina com a realitat, idea i cultura. Això sembla impossible d'aconseguir i per tant el conflicte continua malgrat els resultats de l'agressió israelita, perquè el desplaçament del poble palestí fora de Palestina segueix sent un pilar essencial del projecte sionista, que ha començat a trencar-se en molts dels seus detalls.

Hem fet una crida reiterada a les organitzacions internacionals i als països occidentals per tal que no es limitin a ser testimonis del genocidi comès contra el poble palestí, ja que tenen la responsabilitat política, legal i humanitària d’aturar els plans d’Israel, que constitueixen crims de guerra pels quals han de ser fets responsables.

També demanem a les forces polítiques i als partits occidentals que condemnin els plans de desplaçament massiu de la població, i que impulsin els seus governs a condemnar els projectes que l'ocupació pretén imposar a força de destrucció, matança i condicions humanitàries nocives, cosa que requereix l'aturada immediata de l'agressió, el retorn de tots els desplaçats a les seves llars sense restriccions ni condicions, l'aixecament total del setge de manera completa, incloent-hi tota l'ajuda alimentària i sanitària i la cobertura de les necessitats humanitàries bàsiques, i l’inici d’un taller internacional per reconstruir allò que ha estat destruït per la guerra.

El 21 de gener de 1924 moria el líder bolxevic rus, Vladimir Ilich Uliánov, conegut com a Lenin, a l'edat de 53 anys. A 100 anys de la seva mort, i aprofitant aquesta efemèride, els i les comunistes d'arreu del món reivindiquem la seva figura. Ho fem pel pes històric de la revolució que va saber encapçalar, així com pel seu pensament i la seva praxi revolucionària, havent-se convertit en un referent pel moviment comunista internacional en aquests cent anys. Ens inspirem en la utilitat del seu mètode d’anàlisi i del seu estil de treball revolucionari per afrontar avui els reptes de la lluita contra tota forma d’explotació, de dominació, d’opressió i d’alienació del capitalisme, del patriarcat i de l’imperialisme. La seva figura segueix essent una referència central en la lluita pel socialisme i el comunisme en aquest segle XXI. El nostre Partit, Comunistes de Catalunya, es defineix des de la seva fundació com a marxista i leninista, és per això que els principis polítics del pensament de Lenin són claus per a nosaltres a l'hora d'observar, d’analitzar i de comprendre la realitat, elaborar la nostra estratègia política i determinar la nostra pràctica militant revolucionària.