Document estratègic [CAT] [CAST]
Document de tesis [CAT] [CAST]
Fa més de tres anys de la celebració del 1r Congrés de Comunistes de Catalunya els dies 3 i 4 de juny de 2017, al Teatre Principal de Badalona, sota el lema «Comunistes pel Bé Comú, un Partit per la Revolució Democràtica». En aquell Congrés fèiem una anàlisi profunda de les sortides possibles a la crisi/estafa del 2008 i dels canvis necessaris per a evitar un tancament en fals ―sense opcions de canvi qualitatiu de tipus econòmic, polític i social― ja que la classe treballadora i els sectors populars eren els principals perjudicats de la mateixa amb un clar augment de les desigualtats, la precarietat i una notòria pèrdua de drets.
Aquell Congrés encara rebia l’impuls d’un fet polític històric com a resposta a la mencionada crisi: el 15M. A més, s’albirava l’1 d’octubre, que començava a prendre cos com un horitzó d’insubordinada mobilització contra l’statu quo del règim constitucional del ’78.
El 1r Congrés va reforçar dues idees recurrents des del Congrés d’Unitat Comunista, de l’1 de ç novembre de 2014 a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat: la política del «Nou Espai» ―és a dir la cerca de noves formes i nous subjectes polítics capaços de representar la pulsió de canvi― i la política de la «República Catalana» ―és a dir el projecte estratègic a Catalunya de concreció de mesures econòmiques, polítiques i socials per a la superació de la crisi de forma sobirana i fraterna amb la resta de pobles―.
A més a més, una altra idea va ressonar amb força al 1r Congrés: la prioritat i la necessitat inqüestionables de l’organització comunista ni subordinada ni matitzada per altres organitzacions electorals, institucionals o sindicals. El que hem anomenat informalment la política de «el Partit primer» va agafar força i ens ha permès recuperar una forma d’entendre la militància partidària i la reafirmació de la via socialista ja que el capitalisme és irreformable, com la crisi econòmica del 2008 o la pandèmia del 2020 ens demostren.
Aquest 2n Congrés es desenvoluparà en un context extremadament complex que ha situat aquestes idees davant de reptes creixents: primer, el tancament del «cicle del canvi» ―amb una adaptació acrítica de part dels instruments creats a la llum de la «nova política»―; segon, la fi del «procés català» pilotat per la postconvergència ―i la necessitat de dirigir-lo cap a una aposta més plural i d’esquerres―; i tercer, el cada cop més evident col·lapse del sistema capitalista i la certesa cada cop més innegable que només una alternativa socialista serà capaç de preservar no només els drets dels treballadors i de les treballadores, sino la pròpia vida al planeta Terra.
Així, el 2n Congrés es realitzarà a les acaballes del cicle polític que va iniciar-se amb la crisi econòmica del 2008 (de la qual encara no s’ha recuperat la majoria social), en plena crisi sanitària (per la pandèmia de la COVID-19) i crisi climàtica i, per tant, a l’inici d’una nova crisi econòmica. Front a aquest escenari, o es produeix un canvi de paradigma, o el perill per a la majoria social treballadora ja no serà patir més o menys, serà sobreviure.
Així doncs el 2n Congrés de Comunistes de Catalunya comunista es converteix en una necessitat per construir una alternativa que doni resposta als titànics reptes plantejats. Però perquè aquesta alternativa no sigui engolida i assimilada cal mantenir la partisana tradició insurrecta de la militància i organització en un Partit Comunista.
Socialisme o Col·lapse!
Etiquetes de comentaris: Comunicats, Segon Congrés