El passat 9 d’agost es van celebrar eleccions presidencials de Bielorússia, que donaren un clara victòria a Alexandr Lukashenko. Des del primer moment, des de nombrosos països de la Unió Europea no es van reconèixer els resultats d’aquestes eleccions, destacant-se especialment països com República Txeca o Polònia, països del denominat eix Visegrad, coneguts per les seves polítiques profundament reaccionàries i autoritàries.
Tampoc ha reconegut la victòria la denominada oposició bielorussa, integrada fonamentalment per partits d’extrema dreta i partits conservadors al servei de la Unió Europea i els EUA.
La resposta a l’estil EuroMaidan no s’han fet esperar, i s’han organitzat diverses accions de protesta al llarg de tot el país, fent servir exactament les mateixes receptes que es van fer servir a Ucraïna, el país veí, i que dugueren el país a la bancarrota, la submissió total a la Unió Europea i la guerra.
De fet, aquest no és el primer intent de desestabilització per la força de Bielorússia, ja es van produir situacions similars a les eleccions presidencials del 2006 i del 2010.
Però quines són exactament les reivindicacions de l’oposició més enllà de fer fora de la presidència a Lukashenko? Aquestes no són més que un ambiciós pla de privatitzacions (a Bielorússia, a diferència dels altres països de l’ex URSS, una part important de l’economia segueix sent de gestió pública), com la que va succeir a Rússia als anys 90 i que portar milions de persones a la misèria; l’entrada a l’OTAN i en l’esfera d’influència de la Unió Europea.
Això podria explicar la sobrerepresentació d’aquestes protestes en els mitjans occidentals, entre els quals cal destacar Radio Liberty, emissora creada pels EUA durant la guerra freda. També cal destacar el suport a la oposició per part de les fundacions National Endowment for Democracy, Freedom House o Open Society Foundation, les tres també de capital nord-americà.
També la Unió Europea es troba darrere les protestes, així, la pròpia presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyden, reconeixia que la Comissió destinaria 1 milió d’euros per recolzar la «societat civil» i els «mitjans independents», i 2 milions per «assistir a les víctimes de la repressió estatal», és a dir, intervencionisme de manual sufragat amb els diners dels contribuents de tota l’UE.
Des de Comunistes de Catalunya condemnem qualsevol intent de desestabilització i intervencionisme promocionat pels imperialismes nord-americà i europeu, ja sigui a Veneçuela, Síria, Ucraïna i ara Bielorússia.
Volem mostrar la nostra màxima solidaritat amb el poble bielorús i el Partit Comunista de Bielorússia, en aquests temps difícils i de resistència.
Exigim a la Unió Europea que cessi els seus atacs contra Bielorússia, i que d’una vegada per totes exerceixi una política de cooperació i bon veïnatge amb els països de l’est d’Europa.
També fem una crida a l’esquerra social i política catalana, que no caigui en els cants de sirena que parlen de «democratització», i no recolzin aquest intent de cop d’estat. Tenim masses exemples, i alguns de molt recents, de com una part de l’esquerra han acabat donat suport a cops d’estat, que no han portat a cap mena de democratització, sinó a unes polítiques profundament reaccionàries i pernicioses contra les classes populars.
Secretaria de relacions internacionals
de
Comunistes de Catalunya
Comunistes de Catalunya
Barcelona,
21 d’agost de 2020
Etiquetes de comentaris: Europa, Internacional