L'afirmació de la sortida de la crisi és un autèntic miratge, per no dir que és una burla a la majoria treballadora. Fa anys que diuen que creix l'economia, almenys en termes macroeconòmics, però la riquesa generada no s'està repartint i el capitalisme avança en la creació de desigualtats de classe, acumulant cada vegada de manera més massiva els beneficis que la classe treballadora generem. Es crea ocupació, sí, però de pitjor qualitat amb molta temporalitat, rotació, baixos salaris i desigualtats de gènere. En relació a això últim, hem de recordar que el moviment feminista continua essent una de les majors i més eficaces eines de contestació al capitalisme, i el passat 8M va tornar a quedar palès amb una jornada històrica de Vaga General.
A través de la lluita obrera i sindical hem aconseguit esgarrapar alguns dels drets manllevats durant l'etapa més dura de la crisi i s'ha aconseguit apujar el salari mínim fins als 900 €, cosa important però segurament insuficient. En l'any del centenari de la històrica vaga de La Canadenca, una vaga que no només va portar amb ella la jornada laboral de 8 h, sinó que ens va ensenyar que la lluita sindical i la solidaritat de classe són eines indispensables per avançar com a classe obrera.
Estem immersos en una revolució tecnològica i, com sempre, el capitalisme fa servir el fenomen de la transformació tecnològica per augmentar les asimetries en la disputa entre el capital i el treball, fent servir l'excusa de la tecnologia com a element d'opressió i multiplicador de les plusvàlues. El capitalisme de plataforma en el temps de la globalització, l'acumulació massiva de dades i els micro treballs són un exemple de com s'utilitza la tecnologia com a element generador de precarietat i pobresa laboral, i necessiten una governança. Els avenços en la ciència i la tecnologia no poden anar solament a garantir els rendiments del capital, sinó que han de servir a la majoria del conjunt i avenç social.
A més, la nostra democràcia s'ha vist molt afeblida en els darrers temps: l'empresonament de titellaires, dures penes de presó per als joves d'Altsasu per una baralla de bar, la violència exercida per la policia sobre el poble de Catalunya durant les votacions de l'1 d'Octubre o l'empresonament de les idees en el judici al procés de sobirania del poble de Catalunya en són clars exemples i necessiten una resposta ferma als carrers i en l'activitat institucional, en defensa d'una ruptura democràtica i un major aprofundiment en aquesta.
El feixisme avança per tota Europa, la política es radicalitza i com a exemples tenim Trump, Orbán, Bolsonaro o la irrupció de VOX en el parlament andalús. Naturalitzar el feixisme és obrir el camí de la seva victòria. Per tant, avui és imprescindible teixir una estratègia de recuperació de drets de la classe obrera, millora de les nostres condicions laborals per mitjà del sindicalisme, aprofundir en la democràcia i un front popular d'esquerres que ens permeti aturar el feixisme. No passaran!
Visca el primer de maig i visca la classe treballadora.
L'1 de maig, i cada dia, pren partit per la majoria treballadora.
Comunistes de Catalunya
Etiquetes de comentaris: #ClasseTreballadora, #TreballDigne, #UnitatPopular, Comunicats