Comunicat: Per a Comunistes de Catalunya, la concreció de l’acord entre Convergència, ERC, l’ANC, Òmnium i l’AMI, d’elaboració d’una candidatura unitària per a les eleccions del 27s posa en evidència l’objectiu que persegueixen els signants: impedir la victòria d’una candidatura ciutadana d’unitat popular. Aquesta intencionalitat es desprèn de l’elecció de Raül Romeva com a cap de llista, qui havia estat dirigent d’ICV (formació que ara participa en el projecte d’unitat popular). L'elecció cerca agreujar les contradiccions internes d’aquesta formació, que juga un paper important en la construcció de la unitat popular i intenta també, de manera obscena, furtar tants vots com sigui possible de l’electorat d’aquesta formació. La decisió comporta també la paradoxa que una llista que es pretén sobiranista sigui encapçalada per algú que, com a eurodiputat, ha defensat la intervenció militar a Líbia i a tantes altres nacions sobiranes, el govern de les quals no era del gust del capitalisme financer.
L’acord suposa també la definitiva capitulació d’ERC davant la burgesia catalana i el reconeixement de la seva incapacitat per vertebrar un projecte propi. Junqueras concedeix a Artur Mas la presidència de governs futurs i ERC abandona la lluita per l’hegemonia de l’espai independentista quan accepta una correlació de forces del 60-40 a favor de CDC. Aquesta decisió actual reprodueix l’error històric d’ERC l’any 1981, quan Heribert Barrera va acceptar per a ERC un paper de simple cortesà en el primer govern de Jordi Pujol, decisió que va comportar la irrellevància d’aquesta formació en el mapa polític català fins als anys 90.
L’acord suposa també el reconeixement obert de l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI, com a instruments al servei de l’estratègia de refundació de CiU com a partit sistèmic, és a dir, neoliberal, de la política catalana.
En una decisió que entenem responsable la CUP ha decidit no formar part de la candidatura única. Tanmateix, existeixen indicis d’una significativa complicitat de la CUP amb l’estratègia de front patriòtic, com per exemple, l’anunci que afegirà a les sigles de la candidatura el lema Procés Constituent (nom d’una de les formacions que participen en la unitat popular). La posició de la CUP en aquest acord respon a les contradiccions internes d’una formació que després d’haver treballat llargament en una estratègia teòrica d’unitat popular corre el risc d’assumir el paper de comparsa en una estratègia de front patriòtic.
En aquest context, el programa polític que es desprèn de l’acord respon principalment a la hipocresia. En primer lloc perquè revela que el primer objectiu de l’acord no és avançar cap a un Procés Constituent de la República Catalana, sinó senzillament impedir la victòria de la unitat popular. És, en tot el seu abast, una maniobra electoralista de primera magnitud, orientada a impedir la caiguda de l’oligarquia catalana i del projecte neoliberal europeu del govern polític de Catalunya.
Així mateix, el programa revela la voluntat dels signants de dividir les possibilitats d’un veritable front sobiranista i democràtic, per imposar el govern actual, la perpetuació del model econòmic i un programa polític de completa submissió al capitalisme financer. Estem al davant d’una candidatura de reacció a l’avenç progressista, d’una llista reaccionària, en tots els sentits del terme.
Per a Comunistes de Catalunya, l’única candidatura sobiranista de les eleccions vinents del 27s serà la candidatura ciutadana d’unitat popular que sorgeix de la confluència dels moviments socials i les organitzacions polítiques de la Classe Treballadora, Catalunya Sí que es pot. No existeix, en el marc del capitalisme financer, espai per a les nacions sobiranes, tal com demostren els fets terribles que han succeït a Grècia en els dies recents. La lluita per la sobirania és indestriable de la lluita per l’emancipació social, inseparable de la lluita contra els instruments d’opressió de l’Imperialisme, és la mateixa lluita. La lluita per la sobirania és la confrontació amb el poder econòmic que arrabassa als pobles la seva independència i és la solidaritat internacionalista amb la resta de pobles implicats en aquesta lluita. La lluita per la sobirania és, en definitiva, la lluita pel socialisme.
Comunistes de Catalunya fem una crida a seguir construint la unitat popular, com a garantia de la conquesta de la sobirania pel poble de Catalunya, una sobirania que implica el dret a decidir sobre totes les qüestions, el dret a autodeterminar-se com a nació, el dret a dotar-se d’institucions pròpies i el dret a escollir sobre polítiques econòmiques. Fem una crida a treballar per a una victòria de la unitat popular en les eleccions vinents del 27s, amb l’objectiu de portar a terme un Procés Constituent de la República Catalana sota el lideratge i la direcció democràtica de les forces progressistes i populars.
Fem una crida a treballar en favor d’un programa polític de la majoria i per a la majoria, que acabi amb les criminals polítiques d’austeritat i les retallades que han paralitzat el nostre progrés com a país i han deixat en la pobresa extrema a una cinquena part de la població catalana. Fem una crida a treballar en el desenvolupament d’un programa que té com a prioritat el Rescat Social de les persones més desafavorides i la reactivació econòmica a través de la iniciativa pública.
Comunistes de Catalunya fem una crida a guanyar el Parlament de Catalunya per al poble i a fer-ne fora als qui, en nom de la pàtria, neguen la sobirania. És el moment de la unitat de la Classe Treballadora i les classes populars, que som la immensa majoria de la ciutadania.
Comunistes de Catalunya
Secretaria de Comunicació
Barcelona, 16 de juliol de 2015
Etiquetes de comentaris: #ClasseTreballadora, #RepúblicaCatalana, #RupturaDemocràtica, #UnitatPopular, Comunicats