Un article de Joan Josep Nuet publicat a Nueva Tribuna. A Espanya és una evidència la necessitat de repensar i actualitzar el concepte de seguretat nacional, una part de l'ordenament jurídic que suporta avui aquest concepte és de 1986, l'any en què vam entrar a l'OTAN i, evidentment, el món i Espanya han canviat.
La llei proclama en el seu preàmbul com a objectius de la mateixa protegir la llibertat i protegir també el benestar dels ciutadans. Avui és una evidència internacional que la llibertat a Espanya està en perill com demostren les lleis que han endurit el Codi Penal i la llei mordassa que recentment han aprovat les Corts espanyoles. També el benestar. No és que estigui en perill el benestar d'Espanya, és que està per terra, perquè a això ens ha portat la suïcida política econòmica del Govern, aquesta política austericida sobre la qual recentment un important i destacat grup de famosos economistes ha dit públicament que o acabem amb ella o ella acabarà amb les llibertats i amb la democràcia. Per tant, a Espanya hi ha un clar perill per a la seguretat nacional, però aquest clar perill té dues paraules: Partit Popular. Avui el Partit Popular és l'amenaça més seriosa per a la seguretat si entenem la seguretat com llibertat i benestar per als nostres ciutadans.
Avui és cert que els riscos internacionals de seguretat són evidents, però quan parlem dels nous riscos de seguretat internacional hem de recordar, els errors comesos en el passat recent. En el seu moment enviar tropes a l'Iraq va significar l'amenaça de seguretat més important de la recent història d'Espanya, i ho vam pagar molt car. És evident que avui participar en l'organització de l'OTAN, aquesta que aprova el rearmament dels diferents països de l'Est d'Europa enfront de Rússia, és una amenaça creixent. Parlant de l'OTAN, cal recordar que el cas més greu de ciberespionatge que ha viscut la Unió Europea en els darrers anys ha estat protagonitzat per les agències de seguretat del nostre teòric aliat, els Estats Units. Els presidents de França i Alemanya han estat espiats per aquestes agències de seguretat i fins i tot aquest SMS tan famós de «Luis, sigues fort» abans que el poble espanyol van riure probablement de l'en la mateixa Casa Blanca.
El Si en el Referèndum de l'OTAN el 1986 excloïa expressament la pertinença d'Espanya a l'estructura militar i la presència d'armes nuclears en el nostre territori, la qual cosa ha estat incomplert pels governs del PSOE i del PP, això sí que és una greu amenaça de seguretat que pesa sobre les bases nord-americanes a Espanya i sobre el conjunt del nostre país, avui Rota i Morón són objectius del terrorisme internacional perquè són bases nuclearitzades pels Estats Units.
Avui és una evidència també que envair Líbia, decisió presa pel Govern del Partit Socialista amb el suport del Partit Popular, ha creat un Estat fallit que és una de les amenaces de seguretat més importants en aquest moment a la Mediterrània. És una veritable fàbrica de terrorisme i en aquest moment vam intentar resoldre el problema, però ens ho havíem d'haver pensat abans, quan ho vam crear bombardejant aquest país. Avui és una evidència també que és un perill per a la seguretat haver tingut davant el conflicte sirià i l'oposició siriana una actuació absolutament dubtosa, confonent líders opositors i terroristes. Avui Síria és una fàbrica de terroristes que són entrenats militar i políticament i alguns d'ells tornen a les capitals europees i sabem perfectament què és el que fan. Aquest també ha estat un error estratègic important de la política exterior espanyola que ens ha reduït la seguretat. Reduir la cooperació internacional tal com l'ha reduït el Govern del PSOE primer i després dràsticament el del PP en els últims anys és un perill per a la seguretat, perquè cal atallar alguns conflictes en el seu origen; conflictes basats en pobresa i corrupció que han generat el brou de cultiu per a l'extensió i creixement del yihaidismo sectari. Quan reduïm la cooperació de forma dràstica, reduïm una contribució que pot ajudar a eliminar l'base del problema.
A les fronteres no és on es resolen els problemes de la immigració, sinó que es resolen en la seva causa i origen. A les fronteres cal tenir cossos i forces de seguretat de l'Estat ben preparats perquè no torni a ocórrer el desastre de Tarajal, però abans cal incidir en la pobresa i la corrupció d'aquests països. Avui el Govern del PP està fent molt menys que en els anys anteriors, i això també és estratègia de seguretat nacional. Avui reduir i escatimar la presència diplomàtica d'Espanya a ambaixades i consolats és també un problema de seguretat. Espanya ha de enfortir la seva presència internacional i, per tant, les retallades ens fan menys influents i menys forts en l'àmbit de la diplomàcia, que és on hi ha les solucions i no enviant més i millors tropes a mes fronts inestables. Ens cal també eficàcia com ho va demostrar la crisi de l'Ebola, que es va dur per davant a una ministra perquè la incompetència és terrible quan succeeixen crisi de seguretat mèdica com la que vivim al seu dia.
Avui es pot afirmar que una part de les decisions en la política internacional del Govern del Partit Popular incrementen els riscos de seguretat.
La llibertat i la seguretat formen part d'un tot indivisible en una societat democràtica; seguretat ciutadana per al gaudi i exercici dels drets i llibertats. Benestar social i seguretat són conceptes complementaris. No poden existir polítiques de seguretat eficaços si no s'aborda l'eradicació de causes com ara la pobresa, l'atur, la xenofòbia i l'exclusió social mitjançant polítiques integrals d'ocupació i protecció social. Perquè una política de seguretat sigui avançada ha d'estar integrada en una política social que promogui la transformació de la comunitat. La seguretat s'hauria d'entendre com un instrument al servei de la instauració i manteniment de la pau social, és a dir, al servei de la protecció i desenvolupament dels drets humans, polítics i socials i en condicions d'igual dignitat i llibertat. Per tant, rebutgem el concepte ideològic de seguretat en mans del Partit Popular perquè la seva seguretat, la seguretat que es pretén defensar en aquesta llei, és inseguretat per a la majoria de la població espanyola, encara que sigui seguretat per a una minoria. Aquesta llei va en la línia de l'enduriment del Codi Penal i de la llei mordassa i, per tant, és un problema per a la llibertat.
Aquest projecte és profundament recentralitzador i té tints militaristes. Aquesta tendència ja apareix en la recent Llei d'Acció Exterior. Les lleis d'Acció Exterior i de Seguretat Nacional no poden ser utilitzades pel PP per estendre la idea que alguns debats polítics que hi ha a Espanya són un problema de seguretat interior. El debat a Catalunya i el debat a Euskadi no es solucionen amb la Guàrdia Civil ni amb un major control de l'Administració central de l'Estat es solucionen amb diàleg polític. I si no se solucionen amb diàleg polític, no se solucionen. L'Estat de les autonomies és una realitat i encara que es barnice amb la paraula coordinació una nova proposta recentralitzadora. El ministre d'Interior ha menyspreat la col·laboració en temes de seguretat nacional de l'Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra, que recordo, són policies constitucionals.
En el recent informe sobre la seguretat nacional de l'any 2014 s'afirmava que hi ha uns principis i valors que defensa Espanya i que aquests principis i valors estan en les Nacions Unides, a la Unió Europea ia l'OTAN. A les Nacions Unides ens podríem posar d'acord, però per bona part del poble espanyol, i sembla que també per bona part del poble grec, els principis i valors que actualment regeixen el model de construcció europea i les decisions que s'estan prenent en el marc d'algunes institucions europees, no són ni principis ni valors compartits. Els principis i valors d'una organització obsoleta en la història com és l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord tampoc són principis i valors que puguem compartir. Per tant, ¿de quins principis i valors estem parlant? Afirmar que aquests principis i valors són objecte de consens en la societat espanyola és un abús ideològic conservador. Avui, l'actual Unió Europea i l'OTAN no ens representen, avui, la troica (Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional) no ens representa i no representa una bona part de la societat espanyola. No compartim el discurs de la por, seguretat no vol dir només riscos i amenaces, és molt més.
Font: Nueva Tribuna
Etiquetes de comentaris: #LliureInformació, #RacismeMaiMés, #RupturaDemocràtica