Un article de Joan Josep Nuet, Secretari General de Comunistes de Catalunya, publicat a Nueva Tribuna, en el que reflexiona sobre les eleccions municipals de 2015. Que a Barcelona s'hagi de citar Bin Laden al costat del nom d'Ada Colau i que a Madrid es faci el mateix amb ETA al costat de Manuela Carmena demostra no només la degradació d'alguns mitjans de comunicació en prendre decisions i establir línies editorials, sinó també la desesperació dels genuïns representants del poder oligàrquic que ens governa i que volgués dominar fins i tot les nostres consciències. La manca de rigor i l'obediència cega al poder d'alguns mitjans qüestiona la qualitat democràtica d'una part de la societat i el seu aïllament en el fons de la caverna on ja arriba molt poca llum exterior de la societat real. I ja se sap, com a la caverna platònica, poden arribar a fer-nos creure en les ombres fantasmagòriques com si de realitats es tractessin, i si no observem l'auge de Ciutadans.
Aquesta desesperació es produeix especialment fruit de l'auge de nous espais polítics guanyadors que representen la suma d'energies populars, alternatives i d'esquerres en moltes ciutats i pobles de tot Espanya. És cert que això no és encara un fenomen regular i generalitzat, però la tendència és imparable i va a collir, segur, ja resultats estimables que com a mínim li han ficat la por al cos a la dreta espanyola i catalana i que també espanten les falses alternatives que són aquí perquè res canviï.
Molts estan esperant la nit del 24M i el matí del 25 de maig per llançar les seves proclames, però com les travesses, té poc valor encertar-los dilluns llegint la premsa esportiva, és com a molt el divendres a la nit amb la llista de lesionats en la mà i coneixent (sobretot) l'evolució de l'equip i el seu estat mental i físic on té valor (i potser premi) omplir la butlleta.
L'aposta per la Unitat Popular és la clau del moment polític però també de la continuïtat en el temps del fenomen de canvi. Recordem l'experiència de Syriza, passar del 4% al 35% significar saber esperar, acumular forces i sempre al costat i en la mobilització de la societat grega per una vida millor que trenqués el cercle viciós de l'austeritat.
A Espanya ja hi ha dos factors que hem de combinar, el primer és guanyar. Poder guanyar no és gens senzill, ni tan sols les sumes burocràtiques ho aconsegueixen, cal generar un espai de confiança que permeti als no militants, als no votants i als no votants de canvi i d'esquerres, votar i participar. El segon és romandre, saber cohesionar els equips, mantenir la transparència i la col·lectivitat de les decisions i sobretot afrontar les contradiccions de la presa de decisions.
Cap dels espais que hi ha fins ara, sol, pot resultar victoriós d'aquests reptes, només la Unitat Popular pot combinar les virtuts d'uns i altres relativitzant també els dèficits que uns i altres presenten.
Cal impulsar una cultura de la generositat, que se suma a una cultura més tradicional que també és important, la de la pluralitat ideològica que ve dels que han defensat que les esquerres eren plurals i havien d'acceptar aquest fet com a fruit de la mateixa pluralitat de la majoria social treballadora. La cultura de la generositat planteja que els aparells dels partits no marquen l'única pauta però que tampoc es construeix contra les tradicions de l'esquerra, la seva militància i les seves idees per a primar individualitats, adanismos i noves cultures del hiperlideratge.
Sóc optimista, ho sento, és un dels meus defectes, crec que hi ha persones, col·lectius i sobretot una marea social que com una esponja està disposada a absorbir una proposta de suma que porti esperança, canvi i seguretat per a la nova política.
Enllaços:
- www.nuet.cat
- Nueva Tribuna
Etiquetes de comentaris: #UnitatPopular, Opinió