"Amb la seva gent, amb la seva organicitat i sobretot amb la seva política". Un article de Joan Josep Nuet, Secretari General de Comunistes de Catalunya. Vull expressar les raons que han motivat que aparegui la meva signatura en un Manifest de suport a la Candidatura "Ahora Madrid" encapçalada per la companya Manuela Carmena. Les raons són tres, la gent d'IU, l'organicitat d'IU i la política d'IU.
1. Amb la gent d'IU. Una de les raons més potents que fan que em consideri federalista és l'haver tingut l'honor de treballar, lluitar i militar amb l'afiliació d'Iquierda Unida en diferents racons d'Espanya. Quan des de Catalunya de vegades s'afirma que no hi ha federalistes i que a Espanya no hi ha ningú disposat a canviar l'Estat, recordo les imatges i les paraules de centenars d'homes i dones a les que he conegut i em reafirmo en la creença que en els pobles d'Espanya i especialment en la seva majoria social treballadora està el futur d'aquest "Nou País" Segueixo creient en la pau entre els pobles i la lluita entre les classes.
2. Amb l'organicitat d'IU. Milito a EUiA i em sento part d'IU orgànicament parlant, més enllà dels estatuts. Intento construir amb EUiA i IU el "Projecte Federal" conjunt que defensem les dues organitzacions, basat en una visió Plurinacional de l'Estat. He intentat complir les resolucions dels òrgans d'IU als quals pertanyo, el Consell Polític Federal i la Presidència Federal. Aquesta última va acordar el passat 29 de Març una resolució que diu el següent: "La decisió de IUCM sobre la candidatura municipal no compta amb el suport d'aquesta Presidència Federal" Per tant, la candidatura encapçalada per la companya Raquel López a l'Ajuntament de Madrid no és la reconeguda per Izquierda Unida Federal.
No tots els dirigents d'Izquierda Unida han interpretat aquesta resolució de la mateixa manera, i no seré jo qui els critiqui, però puc assegurar que donar suport a la candidatura d'Ahora Madrid compta amb una total legitimitat orgànica a Izquierda Unida i que els que ho fem, hem respectat el debat col·lectiu i les majories que es van produir després de les reunions els òrgans federals.
Recordo com imprescindible també l'aplicació de la resolució de la Presidència Federal sobre les responsabilitats polítiques del cas "Bankia-CajaMadrid" que ha estat flagrantment ignorada per major vergonya de la nostra militància i organització.
3. Amb la política d'IU. La política aprovada a la X Assemblea Federal inclou, entre altres importants qüestions, la de convergència (a Catalunya per raons òbvies ens agrada més la paraula confluència) en una perspectiva de construir un "Bloc Polític i Social" que acostumem a resumir amb el concepte "Unitat Popular". Aquesta política és cert no es desenvolupa de forma abstracta i en els últims temps, especialment després de les Eleccions Europees, ha incorporat noves contradiccions, però no ens enganyem, sense estratègia a mig i llarg termini i sense una assumpció veritable de les nova realitat política conseqüència de la crisi, és impossible pensar que el projecte d'Izquierda Unida romandrà, com a reconeixement a la nostra llarga història.
Malauradament aquelles posicions ben intencionades que desitjarien una altra realitat, negant les evidències de canvi, i intentant gestionar com abans les coses, només ens condueixen a la pèrdua de l'espai polític i electoral, tot i que això es faci amb sigles més grans i amb crides a la resistència, no diguem si obeeixen a visions conspiratives que busquen l'enemic interior per justificar el que han estat decisions equivocades o faltes de visió política.
No hi ha altre camí que la convergència i la Unitat Popular, com Pepe Diaz i Pasionaria ens van ensenyar i negar "de facto" aquestes polítiques amb arguments de visualització de sigles o finançament només descriuen la incapacitat per adequar els instruments i així cimentar sobre un nou sòl el nostre projecte.
Qualsevol procés d'Unitat Popular comptarà amb el patrimoni polític-organitzatiu d'IU, però això es farà fruit de més i nova intel·ligència política i no com a fruit de mecanismes burocràtic-estatutaris que decreten, fora de la realitat, el que ha de passar.
Les persones fora d'IU que defensen aquestes idees, són d'IU, ja que defensen la política aprovada per la nostra organització. Les persones dins d'IU que de facto (gairebé ningú contradiu aquests postulats obertament) i per diferents raons no apliquen amb cura i esforç aquesta política o fàcilment l'abandonen quan sorgeixen dificultats, tenen dret a expressar les seves opinions i a intentar adequar la política d'IU a aquestes renúncies, però comprendreu que la majoria d'IU que les aprovem, les defensem i les apliquem, no puguem consentir que se'ns acusi ni de traïdors ni de venuts a un altre projecte ni de falta de política o oportunisme, amb el que fem i amb el que vam signar. Més que mai som IU.
L'Article, en castellà, al bloc de Joan Josep Nuet: "Amb Izquierda Unida"
Etiquetes de comentaris: #UnitatPopular, Comunicats