Crònica de l'acte "El Fil Roig de la Història", celebrat a Badalona el passat 19 de maig. “Com si tornéssim 40 anys enrere”. Aquest va ser el comentari més escoltat entre bambolines per part dels assistents a l’acte que els Comunistes de Badalona van organitzar el dimarts passat 19 de maig en suport de Guanyem Badalona en Comú. Tractant-se d’una convocatòria que rememorava la connexió del fil roig de la història amb les candidatures d’unitat d’avui, no deixava de ser curiós com un acte de comunistes era celebrat a una església de barri com als anys seixanta quan els opositors al règim franquista es reunien als llocs de culte. Aquella tarda el capellà progressista va cedir l’espai davant la forta pluja que el Meteocat ja anunciava des del dia abans. Per acabar d’adobar-lo, molts dels ponents van protagonitzar aquells històrics anys on, curiosament, fites com el naixement de les Comissions Obreres locals a aquella parròquia, la de Sant Pau al Raval, fa més de cinquanta anys de la mà de l’Abilio Campos i l’Adonio González. No va mancar acudits sobre si realment la barreja de circumstàncies de l’acte i el context històric actual no apuntaven a, en efecte, a una greu involució en drets i llibertats els darrers anys.
Malgrat l’ampla representació d’històrics del PSUC (Alfredo Amestoy, Adoni González Mateos, Celestino Sánchez) no es va voler ignorar a altres expressions històriques del comunisme local i en aquest sentit va parlar Alfonso Moya (per PTE primer, i PCC després), Mikel Sansebastián (per l'ORT), Enrique Elejalde (per la LCR) i en Xavier Oca (per MDT-IPC). Les generacions més joves van ser representades per Eduardo Ramos, membre de Comunistes de Badalona i de la Joventut Comunista de Catalunya, així com número 8 a la candidatura de Guanyem Badalona en Comú.
Dels parlaments en van sorgir diverses reflexions que van inspirar molt les converses post acte dels 55 assistents que van ocupar sobradament els bancs de la parròquia. Des de la reivindicació del paper del primer ajuntament democràtic del PSUC, amb tints d’autocrítica (“no vam saber escoltar les crítiques que ens venien per l’esquerra, i potser tenien raó, però ens vam blindar contra elles”, va dir Alfredo Amestoy), de l’ideal i actualitat del comunisme ("és com l’óssa major dels navegants, una brúixola per continuar avançant" digué l'Adonio González) o de la necessitat de bastir un partit gran dels comunistes (“El partit és un instrument, però es construeix sobre les lluites i sobre la consciència de formar part de la gent que viu del que treballa”, va afegir Celestino Sánchez). Va haver-hi autocrítica, com quan l'Adonio González va assegurar que si hagués collat una mica més: "el franquisme hagués caigut sencer i no s'hagués reformat. Cap al 73 els teníem acorralats, però el general Franco es va posar malalt i les mobilitzacions van baixar: molta gent va esperar la caiguda de la fruita madura i va ésser un error".
Una idea molt repetida va ser la necessitat d’unitat per sobre de les velles disputes del passat, i que no deixa de ser curiós com gent que en el passat va estar dividida políticament avui comparteix el mateix paraigua en el projecte de Guanyem Badalona en Comú. Tanmateix, tant Amestoy, com Mikel Sansebastian com a la magistral intervenció de Xavier Oca va quedar molt patent la necessitat de comprendre la qüestió nacional catalana com un element més de combat, com la construcció d’un nou país que no divideix per origen i que contempli l’inalienable dret a auto determinar-se com poble, més enllà de només decidir els vincles de Catalunya amb altres pobles.
Transversalment els ponents van desgranar diversos punts del programa electoral de Guanyem Badalona. Economia social, re-municipalitzacions, democràcia municipal o lluita contra la corrupció explicats com inici necessari de qualsevol projecte de transformació social que es vulgui portar a terme amb èxit.
“Hem de quedar més vegades i parlar més” assegurà l’Enrique Elejalde. I aquesta va ser la sensació general: ens hem quedat amb ganes de més debat: no només de parlar del passat, sinó d’aprendre de les experiències per aplicar-les a l’actualitat.
Amb punys enlaire, càntic de la Internacional, banderes roges i Jesucrist observant l’escena general –diuen que el primer comunista de la Història, abans que Espartaco- va finalitzar l’acte, que va deixar bon gust de boca als organitzadors però sobretot als seus participants.
Cèl·lula Manuel Sousa de Badalona de Comunistes de Catalunya
19 de maig de 2015
