Des de l’any 2008 el capitalisme enfronta una crisi de sobreproducció. Es tracta d’una crisi cíclica del sistema, tanmateix, és al mateix temps una crisi que sobrepassa les característiques de qualsevol crisi sistèmica, per les seves dimensions i implicacions. És una crisi que a tots els efectes ha de passar a la història com un punt d’inflexió en l’evolució del capitalisme, com la culminació de la seva fase Imperialista de desenvolupament. És el moment d’enfrontar la crua realitat del moment que vivim, una lluita entre dues forces antagòniques: canvi o reacció. Tirania del Capitalisme de casino
La competència i la internacionalització de l’economia han seguit afavorint la concentració de capitals, pròpia del capitalisme imperialista però no a un ritme constant. La globalització, el desenvolupament tecnològic i l’hegemonia del neoliberalisme han accelerat aquest procés en les darreres dècades. Avui el volum del blat que es compra i es ven a la mateixa borsa cada any és cinquanta vegades la producció mundial, dit d’un altra manera, l’especulació amb el blat mou cinquanta vegades més diners que la producció de blat. D’aquesta manera s’ha imposat un capitalisme de casino, absolutament especulatiu, que comporta l’assumpció d’un model de societat on “la banca sempre guanya”.
Augment de les desigualtats
El creixement de la desigualtat és inherent al capitalisme financer, però es veu agreujat per les polítiques neoliberals aplicades per a protegir el sistema monetari. El 2016 per primera vegada l’1% més ric de la població mundial tindrà més diners que el 99% restant. La fortuna de les 85 persones més riques del món ja equival a la riquesa total de la meitat més pobra de la humanitat. Segons la FAO 805 milions de persones passa gana cada dia. La competència a l’interior de la Classe Capitalista comporta la concetració de capitals en una oligarquia fiinancera cada vegada més minoritària.
Trencament del Pacte Social
L’assumpció del Pacte Social de post-guerra va comportar la renúncia de la Classe Treballadora a la seva aspiració primera de Democràcia Econòmica a canvi d’un paper reconegut i institucionalitzat en la negociació col·lectiva, de la consolidació dels drets civils i d’un sistema institucionalitzat de Democràcia representativa. A partir del Consens de Washington de finals dels 80 les elits capitalistes traicionen el Pacte Social i reprenen una ofensiva de classe a escala global, gràcies a la imposició d’una nova renovada doctrina ideològica: el neoliberalisme. Aquest canvi de posició de les elits capitalistes es fa més evident a partir dels anys 90 i de l’enfonsament del Bloc Soviètic i s’ha destapat amb total obscenitat arran la crisi de 2008. Emergeix la realitat d’una Lluita de Classes que durant mig segle ha viscut esmorteîda per les concessions del capital. La ciutadania proletaritzada adquireix la consciència davant l’evidència de la destrucció de l’Estat del Benestar i dels serveis públics.
Formació d’estructures supraestatals de dominacio econòmica
Durant l’hegemonia del pensament neoliberal, es desenvolupen i consoliden un seguit d’institucions supraestatals de dominació econòmica que actuen per damunt de la sobirania dels parlaments, com el Fons Monetari Internacional o la mateixa Unió Europea. Aquestes estructures de dominació sorgeixen a partir de tractats que comprometen la llibertat dels pobles i els seus recursos humans i materials per a generacions. Sota tota mena de pretextos s’impulsen nous tractats internacionals entre Europa i els Estats Units (com el TTIP) que persegueixen una major desregulació de l’economia i, per tant, la completa destrucció de la protecció social. Malgrat els esforços per a ocultar-ho, la ciutadania comença a plantejar els seus dubtes sobre un tractat que promet equiparar el sistema social europeu al nordamericà, el que equival a destruïr-lo a través de la privatització i l’externalització.
#AusteritatCriminal
Amb l’esclat de la crisi de 2008, s’imposen als parlaments dràstiques polítiques d’austeritat que comencen a aplicar-se especialment en els països perifèrics de la Unió Europea. L’#AusteritatCriminal agreuja els efectes socials de la crisi econòmica. Les polítiques d’austeritat s’han aplicat a Catalunya de forma puntera per part de la dreta catalana. L’oligarquia catalana manté unes característiques pròpies del nostre territori i de les peculiaritats del desenvolupament capitalista, però està plenament connectada amb l’oligarquia espanyola i europea en els seus aspectes essencials de model d’acumulació.
La crisi del Règim del 78
La crisi també ha afectat els fonaments del Règim del 78, tot un sistema polític sorgit de la 2a Restauració Borbònica en el que s’han mantingut intocables les estructures de dominació del feixisme franquista. El coneixement públic d’importants xarxes de corrupció que afecten el cor de les institucions de l’Estat Espanyol han portat aquest a una absoluta crisi de legitimitat davant la ciutadania. La crisi econòmica i institucional ha alimentat moviments ciutadans de masses com el 15-M o pel Dret a Decidir, moviments que comparteixen l’exigència d’un aprofundiment democràtic i la superació del Règim del 78.
República Catalana i Federalisme
L’exercici del Dret a l’Autodeterminació i la constitució d’una República Catalana lliurement federada s’imposen com la sortida natural a la relació de Catalunya i l’Estat Espanyol, un cop esgotada tota possibilitat d’aprofundiment en la reforma de l’Estatut. L’exigència majoritària de Democràcia genera un nou moviment de confluència i d’Unitat Popular que té molt diverses manifestacions i concrecions. Incapaç de fer front a la nova majoria social, la burgesia catalana ha optat per una estratègia oportunista i ha intentat capitalitzar el moviment sobiranista amb un discurs patriòtic que posa l’èmfasi en els apsectes identitaris i utilitzar aquesta inèrcia per a refundar la seva coalició electoral: CiU.
#RevolucióDemocràtica
Cada dia som més les persones conscients que sota el capitalisme mai no podrà madurar una veritable Democràcia, un govern del poble i per al poble, on la ciutadania decideixi amb llibertat sobre tots els assumptes públics que afecten la seva vida.
Cada dia som més les persones conseqüents que ens organitzem per a fer front col·lectivament als atacs del capitalisme contra la Democràcia, per defensar un sistema alternatiu i viable al capitalisme especulatiu que retorni al poble la seva sobirania.
Cada dia som més les persones que prenem partit per la Unitat Popular, que ens impliquem en la lluita per defensar la unitat de la Classe Treballadora i les classes populars, que són la immensa majoria de la ciutadania.
Ha arribat l’hora de la gent, d’un pla de Rescat Ciutadà, per a recuperar els nostres pobles i barris, per a retornar la dignitat a les persones.
Els i les comunistes formem part dels moviments ciutadans emergents i apostem per una confluència de tots els moviments socials en un gran moviment unitari disposat a guanyar una alternativa des de la base.
Comunistes de Catalunya fem una crida a la Classe Treballadora i a les classes populars a organitzar-se, a construir una alternativa política des del compromís i la responsabilitat, a abandonar la comoditat de la delegació de responsabilitats en partits i institucions per a apropiar-nos de les nostres vides.
Comunistes de Catalunya per la Revolució Democràtica: construïm la Unitat Popular, guanyem el Poder Local! Pel programa de la majoria! Juntem-nos!
Comunistes de Catalunya
Secretaria de Comunicació
Barcelona, 17 de febrer de 2014
Etiquetes de comentaris: #ClasseTreballadora, #RevolucióDemocràtica, Campanyes