Alguns creiem que no és tolerable la continuïtat d'un teatre i d'una comèdia que ens porta de nou a 9 mesos de més retallades, més corrupció i més frustració nacional. El 12 setembre 2012 Mas es va convertir en independentista. No creia en la independència, tal com ho han fet i ho fan molts catalans i catalanes, en un sentit de ruptura per començar canvis profunds no només de relació amb Espanya sinó també de canvis socials i democràtics imprescindibles. Mas ho va fer com una fonambulística operació d'engany per poder mantenir el poder i la política retalladora, corrupta i clientelar que el caracteritza.
Va perdre 12 diputats perquè molta gent no va picar l'ham d'un Molt Honorable President que va retallar, recordem, no per necessitat, sinó en moltes ocasions per convicció; per canviar d'arrel un model de cohesió social en el qual no creia ni creu per raons ideològiques de dreta; catalana, però dreta.
Mas ha utilitzat durant dos anys, fins al 9N, el "Procés" per sobreviure quan tot Europa es produïen canvis de governs retalladors, i quan sembla que el pròxim 25 de gener això mateix passarà a Grècia, on Samaras (el Rajoy o Mas grec ) pot ser substituït per una esquerra radical que sí que té un programa de sobirania nacional per resistir el neoliberalisme de Merkel i els mercats, i per construir un país que mereixi tal nom.
Mas va posar el post 9N al servei de la refundació del fracassat projecte de CiU, intentant utilitzar i manipular amb mètodes gairebé camorristes (quina falta d'escrúpols tan aterridora) les nobles intencions de tanta gent d'ERC, l'ANC i Òmnium, al servei d'un nou període de supervivència política.
I alguns creiem que no és tolerable ara la continuïtat d'un teatre i d'una comèdia que ens porta de nou a 9 mesos de més retallades, més corrupció i més frustració nacional.
Però no defallim, al contrari, redoblem esforços per canviar la nostra sort al maig, al setembre i al novembre. La Catalunya social sí que pot abraçar un projecte de país per a una majoria de la ciutadania. Cal que comencem a reduir els sectarismes d'uns i altres (tot allò de si uns són massa liberals, els altres massa radicals, els altres massa independents i els altres massa comunistes -ah, sí, i em deixava els massa populistas-). No veig a Mas, Duran i els grans patrons de Catalunya parlant en termes anàlegs de les seves diferències.
Calen diàlegs, acords i accions conjuntes i coordinades de la Catalunya social, democràtica i alternativa a tot aquest femer. L'alternativa és que cadascú faci la guerra pel seu compte, acceptant implícitament que no som capaços de ser alternativa i que vam jugar al taulell d'un actiu, llest i trampós MHP.
Sortirem d'aquesta, confiem en l'impuls de la mobilització i de la indignació acumulada. Estem a l'altura de les circumstàncies, que significa fer el que la gent necessita i espera. No el que creiem possible en els nostres reduïts mons particulars (absolutament respectables). Construïm junts amb el nostre poble una lluita, però sobretot, construïm junts una esperança en la victòria.
Font: eldiario.es
Etiquetes de comentaris: #RepúblicaCatalana, #RupturaDemocràtica, Actualitat