Document de síntesi del I bloc de debats de la Trobada d’Unitat Comunista del 25 d’Octubre. Bloc I: Partit nacional i de classe
Partit nacional i de classe
Document de síntesi del primer bloc dels debats de la Trobada d’Unitat Comunista, centrat en la definició del Partit Nacional i de Classe.
Debat 1: Els i les comunistes del segle XXI
El principal repte dels i les comunistes del segle XXI és recuperar l’essència revolucionària del comunisme de Marx i Engels. Això implica esforçar-nos en divulgar, no només la ideologia del socialisme científic, no només una alternativa econòmica socialista a la barbàrie capitalista, sinó la consciència de classe i una ètica comunista de la vida.
La consciència de classe és el coneixement que la immensa majoria de persones treballadores som explotades per una minoria capitalista que és propietària dels mitjans de producció. La divisió de classe tal com la descriu el Manifest Comunista és la mateixa en línies generals avui que ahir, però la societat contemporània ha evolucionat notablement des que el manifest fou escrit. La classe treballadora del nostre país no és avui, majoritàriament, la classe obrera industrial del temps del fordisme, sinó una classe treballadora precaritzada en un entorn de constant desenvolupament tecnològic. Per a estendre la consciència de classe és necessari reformular el nostre anàlisi de l’estructura de classes, ser capaços de copsar la manera com es porta a terme avui l’explotació, com es generen les plusvàlues, com es generen les relacions de poder. Cal desenvolupar nous mecanismes de transmissió de la consciència i generar una veritable avantguarda de la classe treballadora.
Per a això, és tan necessari com ahir construir una alternativa ètica a la societat capitalista, una idea de societat deslligada de la idea de plena expansió depredadora que ha imposat el liberalisme. Una societat de nous valors, on ésser no es confongui amb tenir i on la felicitat dels éssers humans sigui alguna cosa més que la perspectiva de satisfer ràpidament l’explosió de necessitats generada pel consumisme. Una nova societat exemplificada en tota la militància comunista: una militància, amb profundes conviccions ètiques, que no espera a que arribi el socialisme per a anar plantant la llavor il·lustrada i republicana de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, sinó que exemplifica el seu compromís en la pràctica del seu dia a dia.
És necessari també crear un nou internacionalisme que no sigui eurocèntric, on la unitat de les forces revolucionàries de tot el món es cerqui en funció dels objectius comuns i no des dels prejudicis culturals. Un internacionalisme no uniformador que planti cara a l’Imperialisme global des del lliure agermanament dels pobles i la cooperació. Un internacionalisme, per tant, estretament vinculat a l’irrenunciable dret democràtic a l’autodeterminació dels pobles.
Així mateix, cal aprofundir en el concepte de nació i reflexionar sobre el significat de la definició del partit com a partit nacional. Hem d’analitzar la nació, des de la perspectiva marxista d’àmbit de la lluita, de marc en el qual el partit porta a terme la seva estratègia política. De la mateixa manera, cal emmarcar el dret a l’autodeterminació entre els principis democràtics fonamentals, comprendre la crisi dels Estats davant la globalització i defensar la sobirania dels pobles davant la conformació d’estructures supranacionals i supraestatals de dominació imperialista.
Necessitem recuperar els principis pacifistes que van portar a la fundació de la III Internacional: condemnar la guerra com a mecanisme inherent al capitalisme en la seva actual fase imperialista. Avui més que mai, el món està en guerra, no només pel control dels recursos, sinó pel simple benefici que la guerra aporta a les multinacionals.
Així mateix, cal un trencament amb la cultura patriarcal i la regeneració d’un feminisme revolucionari, de profunda solidesa teòrica i amb fermes implicacions pràctiques. Reconstruir l’espai dels valors comunistes és, per a nosaltres, fer confluir la realitat entre la societat que desitgem i el partit que desitgem: una societat i un partit que estiguin impregnats d’una profunda convicció ètica revolucionària: la camaraderia. És des d’aquesta perspectiva que el partit i el socialisme han d’esdevenir la coherència entre la societat que desitgem i les pràctiques socials i polítiques que generem.
En aquest sentit, l’eix vertebrador de l’estratègia política dels i les comunistes del segle XXI és la Democràcia com a única font de legitimitat i com a punt dèbil del sistema capitalista, la constatació que qualsevol aprofundiment democràtic és impossible en el marc del capitalisme i que per tant és imprescindible una Ruptura Democràtica. Una Democràcia que sempre és reflexe d’una organització i d’una societat plena d’activitat i riquesa intel·lectual i que el partit revolucionari ha de practicar de manera radical i transparent, portant a terme fins a les darreres conseqüències el concepte leninista de Centralisme Democràtic.
La tasca que tenim al davant els i les comunistes de Catalunya és una tasca bàsicament comunicativa. Tots els reptes que enfrontem requereixen que siguem capaços de comunicar-nos amb la resta de la classe treballadora nacional i internacional. Per això, la comunicació entre la militància i els òrgans i entre la organització i l’exterior ha de ser el centre de la nostra activitat. És més necessari que mai construir una organització revolucionària que, tal com indicava Lenin fa un segle, sigui capaç de centralitzar el coneixement de la classe treballadora sobre tots els fronts de lluita i retornar a la societat un posicionament rotund dels i les comunistes sobre tots els aspectes de la societat.
Tots aquests reptes futurs conformen l’objectiu immediat dels i les comunistes de Catalunya: construir un nou partit per a construir una nova societat. Un partit que es refermi en la idea del Manifest Comunista que els i les comunistes no som una fracció del poble ni tenim interessos diferents de la resta de la classe treballadora. Una nova organització que, en la línia de la primera Lliga Comunista de Marx i Engels, sigui oberta a la riquesa de pluralitat d’identitats. Una organització, que perseguint ser un partit d’avantguarda no renuncii a ser una organització de masses. Una organització que amb la voluntat de revolucionar la societat, sigui capaç de revolucionar l’interior de cada militant i treure de cada persona el millor que aquesta pot aportar al conjunt de la humanitat.
Debat 2: feminisme i partit
No hem esgotat els temes que ens agradaria tractar i aprofundir col·lectivament amb visió de gènere. Són temes que des del moviment feminista s'estan debatent com urbanisme i espai públic, economia, salut, pau, cultura.
Els homes i les dones comunistes, tindrem ocasió de debatre i aportar tot allò que ens permeti afrontar en millors condicions aquests temps de lluites, i aquest document queda obert, tant a la discussió i aportació com per a treballar-lo conjuntament el conjunt de dones comunistes en una propera etapa.
Cal que el feminisme sigui realment transversal a tot el partit i que no sigui tant que es digui que el partit és antipatriarcal, sinó que es practiqui.
Les activitats del partit han d’estar pensades en clau de gènere: per facilitar la participació de les dones, de les famílies senceres, etc. Necessitem un partit que trenqui amb el patriarcat a dins i a fora.
Fins ara són les actituds dels mascles, en base a la imposició, les que han protagonitzat les relacions dins del partit, i les que han protagonitzat també les fractures. Cal aprofitar i incorporar models de relació que acostumem a protagonitzar les dones, que es caracteritzem per ser menys sectàries i amb més sentit pràctic.
El Nou Partit del segle XXI ha de mutar-se genèticament. La revolució comença per casa: la importància de canviar les relacions en la vida privada, per coherència.
Que el partit tingui estructura juvenil facilitaria la formació en aquests temes des del començament. Cal formació de quadres també en la perspectiva de gènere.
En la diatriba entre feminisme i masclismes, els homes han estat beneficiaris del patriarcat. El feminisme és una forma d’empoderament de les dones, però també dels homes que han estat víctimes del sistema patriarcal. Calen noves masculinitats, a on els homes també s’alliberin, junt amb les dones i es fomentin i normalitzin noves formes de relació afectives.
Necessitem la conciliació entre militància i vida personal i familiar, de la mateixa manera que la reivindiquem de la laboral i familiar.
Necessitem impregnar de feminisme i perspectiva de gènere, les relacions de la vida quotidiana, en l’àmbit públic i en el privat.
Cal parlar en positiu, i quan reivindiquem Igualtat, incloure les dones, quan reivindiquem Democràcia, incloure les dones. El Feminisme és un moviment alliberador. Volem viure, tenir les necessitats cobertes.
Parlem de necessitats, i només se’n poden considerar aquelles que són universalitzables.
La societat patriarcal genera estereotips d’home i de dona que fan infeliços a tothom. Els estereotips porten als rols, rols que ens oprimeixen a tothom. En la vida quotidiana es transmeten els estereotips i es consoliden els rols d’home i de dona. Per això és tant important canviar els models de relacions també en l’àmbit privat.
Cal practicar quotidianament la dita: Viu com penses o acabaràs pensat com vius. El feminisme l’han d’interioritzar els homes. Això és el començament de les noves masculinitats. Cal formació per feminitzar-ho tot, també el partit. Els estereotips i els rols tan marcats que imposa el patriarcat no perdonen els homes que volen practicar la igualtat. Cal dotar al partit d’una estructura organitzativa, metodologies organitzatives, i noves formes de funcionar que tinguin present la perspectiva de gènere i les reivindicacions de les dones.
Cal que el partit faciliti la participació de les dones també en les decisions.
El partit ha de garantir una formació que impregni transversalment de feminisme al partit comunista.
Les dones mantindrem els nostres espais de discussió i elaboració, i esdevindrem observatori dels avenços del nostre partit en aquesta transversalitat feminista dins del partit comunista.
Debat 3: Comunistes i moviment obrer
El Moviment Obrer l’entenem com el conjunt d’organitzacions socials, i no només els sindicats, de que es dota la classe obrera per a la lluita reivindicativa, cultural, política i ideológica, per anar construint consciència de classe i per convertir-se en classe hegemónica.
És a l’empresa on més nítidament s’expressa la contradicció capital-treball, per tant és aquí on farem preferentment la nostra activitat política.
Hem de fer una aposta estratègica per la unitat d’acció de tot el sindicalisme de classe, que ha de desenvolupar-se en els centres de treball, amb el protagonisme dels i de les treballadores participant i implicant-se, lluny del model delegatiu i de tutela.
La sortida de la crisi que proposa el capital y la burgesia passa per augmentar la taxa de guanys a costa de carregar-se els drets laborals, socials i democràtics, abaixar els salaris i privatitzar allò que queda del sector públic, posant en evidencia el dilema socialisme o barbarie.
La sortida social de la crisi passa per construir un nou model de desenvolupament que sigui més just i solidari per les classes populars, més democràtic i participatiu, més sostenible socialment, política i mediambiental.
Hem de lluitar contra els Tractats de lliure comerç (TTIP, CETA,…) que s’estant negociant o pendents d’aprobació en l’àmbit de la UE.
Cóm?
• Desenvolupant un nou model productiu auctòcton i diversificat, que posi en primer pla allò públic sobre allò privat, amb la reapropiació dels sectors estratègics pel sector públic, i amb mecanismes de control de les multinacionals.
• Desenvolupant un model educatiu adaptat al model productiu.
• Hem de configurar un marc català de relacions laborals.
• Hem d’implicar-nos en l’organització i mobilització dels i de les treballadores desocupades, pel repartiment del treball, per la millora de les prestacions,…
• Hem de crear un moviment de joves pel dret a un treball digne, que sigui d’acció i de mobilització.
• Hem d’impulsar la lluita de les dones per la igualtat total a la feina: a l’accés, al salari, formació,…
• Hem d’abordar les situacions de precarietat que pateixen els treballadors inmigrats.
• Hem de posar en marxa Xarxes de Solidaritat Popular per lluitar contra les consequències de les retallades i garantir un salari indirecte digne.
Cal dotar-se d’un model propi, caracteritzat per un marcat carácter sociopolític del sindicalisme de classe, amb voluntat de proximitat i arrelat al centre de treball, allunyat de la burocratització e les cúpules sindicals i que recerqui la unitat d’acció entre el conjunt de sindicats de classe.
S’ha d’aprofundir en la democracia participativa dels treballadors i treballadores a l’empresa, i dels afiliats al sindicat, en totes les decisions que els afecten. Els sindicats de classe haurien de representar també als aturats i aturades.
Cal, en definitiva, una estratègia de resistència, de lluita i mobilització contra les reformes laborals i les polítiques neolliberals, de solidaritat i fraternitat de classe.