Document de síntesi del II bloc de la Trobada d’Unitat Comunista del 25 d’Octubre. BLOC I: Crisi de Règim i Ruptura Democràtica: Ruptura Democràtica o reforma política
Avui, la contradicció política fonamental es situa entre: una Ruptura democràtica (amb democratització radical de les estructures i els poders de l'Estat, un Programa d'Economia Social antimonopolista i garantint el caràcter plurinacional de l'Estat amb el dret a decidir) o per contra, una Reforma que garanteixi la continuïtat del poder de l'oligarquia
Hi haurà de ser mitjançant un nou Procés Constituent que es doni la ruptura del Règim del 78.
Cal que pensem en Processos Constituents en plural, a Catalunya, a Espanya i a Europa i també al món i a nivell municipal, i de barri, i en l'àmbit sindical i de la política.
Seguint aquest fil, hem de concebre Comunistes de Catalunya i el període de construcció del nou partit; període que ara obrim, com un Procés per construir un nou instrument polític per la ruptura Democràtica i per l'articulació política de la classe treballadora.
La severitat de la crisi de règim es manifesta en la descomposició de les institucions, en la ventilació de la corrupció generalitzada, en el Model d'Estat recentralitzador, en la repressió de les llibertats, en un marc d'economia especulativa basada en les finances i en la construcció.
No obstant això, tot indica clarament que hi ha plans sòlids per reconduir la situació en un sentit continuista de reforma. El recanvi a la corona i els discrets pronunciaments en aquest sentit per part dels partits del règim van en aquest sentit.
Cal desconfiar profundament en el lideratge del president Mas i denunciar la instrumentalització que el Govern de Convergència i Unió està fent del dret a decidir de Catalunya, que voldrien reconduir un projecte potencialment rupturista a una candidatura electoral, minimitzant-lo per poder fer-lo servir com a instrument de negociació en la Reforma .
Cal definir la ruptura en termes de projecte polític de futur a desenvolupar.
1. Com combinem la mobilització, la construcció i pràctiques de poder popular i la intervenció política a les Institucions Polítiques?
Els cicles electorals han esgotat un llarg cicle de mobilització, que pot traduir-se en canvi institucional i dificultar la construcció d'Organització Popular. En aquest sentit, cal recordar - perquè no torni a passar mai més- el traspàs indiscriminat de quadres dels Moviments populars a les Institucions . Si no hi ha o es potencia organització popular, el procés de canvi que pot obrir un bon resultat electoral quedarà ofegat per la pressió dels poders fàctics i la inèrcia institucional.
La construcció del Poder Popular (en els àmbits econòmics, socials, polítics i culturals), requereix d'un treball a mig-llarg plaç , superant els Cicles de mobilització i els electorals, però al mateix temps és un treball que no pot estar deslligat del moment polític i la psicologia de les masses.
2. Quines Propostes Polítiques que connectin i retroalimentin aquests Diferents moments
Exemple: A l'Àmbit municipal una proposta com la gestió d'equipament per la ciutadania i espais públics pot servir com a fil conductor i de retroalimentació entre aquestes 3 esferes : La mobilització que ha donat pas a la construcció de projectes populars ( d'ateneus, cooperatives), alhora que suposen una proposta de canvi en la política municipal . A Barcelona, Can Batlló o l'Harmonia són exemples d´ Espais de construcció de Poder Popular.
3- Nou Espai i Política d'Aliances
Parlem de Nou Espai en correspondència amb un nou moment polític caracteritzat per: la crisi del Règim de la transició, l'aparició d'un nou subjecte social que ja no és el de l'etapa post-industrial, i la irrupció d'un nou espai socioelectoral de ruptura democràtica .
Les dificultats de les Organitzacions polítiques i socials de l'esquerra per canalitzar i integrar el nou moment polític rupturista, així com la diversitat de experiències socials i polítiques ha fet que aquest s'expressi en Diversos Projectes Polítics parcials: la CUP, Procés Constituent, Guanyem i altres candidatures municipals o PODEMOS. Cal aturar atenció al l'impacte d'aquest fenomen pot tenir en territoris de la classe treballadora metropolitana que històricament havien estat bases del PSUC i després el PSC. És molt important acompanyar i ser-hi present en tots aquests processos.
Com s'articula tota AQUESTA diversitat Política per fer possible la ruptura? Parlem d'amplis fronts Ciutadans de caràcter democràtics i d'esquerres per un Procés constituent de caràcter rupturista, Aquell que anomenen Nou Espai cal entendre-ho com una Organització de Poder Popular a l'Àmbit social, cultural, polític i econòmic, per tant desborda l'Àmbit electoral ; i si no és possible articular la Unitat polític-electoral per la qual treballarem per les contradiccions que planteja la disparitat d'ESTRATÈGIES electorals, caldrà construir la Unitat rupturista a altres nivells. Dit això, són conscients que aquest cicle electoral és clau per fer possible un canvi en la política, i els comunistes hem de treballar per la confluència d’una candidatura unitària rupturista, però sense oblidar mai que el dia següent de les eleccions contínua la lluita de classes. En l’articulació dels processos de ruptura democràtica definim tres marcs autònom i interrelacionats de la lluita de classes : Catalunya, Espanya i Europa.
4- Construir classe treballadora i Procés constituent sindical
És import que prenen consciencia que – com a classe treballadora- venim de diverses derrotes històriques – que comencen a la guerra civil- i que en la pràctica, durant la transició, vam acceptar ser el “pepito grillo del sistema”. La disgregació i fragmentació de les lluites va ser element d'afebliment de la identitat de classe. Cal organitzar lluites que afectin els condiciones de vida de la gent i que construeixin solidaritat de classe. En aquest sentit, la construcció de classe treballadora com a subjecte polític passa per tornar a considerar la centralitat del territori com a espai de lluita i contradiccions del sistema.
No hem de perdre de vista que avui podem tornar un esser derrotats i per això tant important com preparar-se per acompanyar la ruptura, és preparar-se per tenir contra- poder populars i resistir el reflux que podria seguir si finalment la Reforma s’ imposa.
Què fer davant la crisi del model sindical? Les diferents experiències laborals i vitals , la precarització, les cultures d’individualització, l’atur entre les generacions més joves...fa molt difícil l'Organització i la Política Sindical. Quan la majoria de la classe treballadora està en aquesta situació i el model sindical no és capaç de donar solucions, podem concloure que està en crisi. Així mateix podem veure que els processos llargs i l'Organització cedeixen pas a altres formes de viure i concebre la mobilització política i social.
Cal debatre la qüestió de com introduir pràctica sindical Unitària i Democràtica al centre de Treball (assemblea, Llistes Obertes, parlar amb veu única en comptes de dinàmica competitiva sindical), de com abordar el tema de gènere que no sigui de manera residual, de com organitzar la classe treballadora que viu a l'experiència de la precarietat i l'atur i que puguin participar i organitzar-se. I por últim, apareix la necessitat de reconstruir, a partir de la nostra experiència a les CC.OO. un nou sindicalisme de classe, nacional i democràtic que doni expectatives i esperances a la classe treballadora del segle XXI . I per això també estem construïm un nou partit comunista.
Etiquetes de comentaris: Comunicats, Documents, Síntesi