Manifest de Comunistes de Catalunya pel Primer de Maig
Portem més d'un any de pandèmia. Una pandèmia que ha esdevingut crisi sanitària, social i econòmica, i que evidencia la insostenibilitat d'un sistema econòmic com és el capitalisme, posant de manifest quines feines són essencials per sostenir la vida. Davant d'aquestes dificultats, milers de treballadors i treballadores fa més d’un any que sostenen sobre les seves esquenes la vida als centres sanitaris, a supermercats, en els treballs de cures...
El panorama per la classe obrera és preocupant. La precarietat es cronifica, creix l'atur i la pobresa laboral, milers de treballadores estan en ERTO i sense previsió de tornar a incorporar-se a un teixit productiu financeritzat i molt basat en la terciarització de l'economia, i el liberalisme econòmic pressiona perquè sigui la nostra classe qui torni a pagar les conseqüències d'una nova fallida del sistema capitalista.
L'escenari polític no és millor, ja que a Catalunya els partits més votats no estan sent capaços d'articular un govern nítidament d'esquerres, o ni tan sols que un govern que posi al centre les necessitats de la seva ciutadania, que faci front a l'atur, que desenvolupi una Renda Bàsica universal, i que fins llavors desplegui la Renda Garantida de Ciutadania i la faci compatible amb l'Ingreso Mínimo Vital. Un govern que es posi al dia amb les polítiques energètiques, climàtiques i de reindustrialització per aturar la sagnant situació que tenim a Catalunya amb la pèrdua de llocs de treball i teixit a la indústria catalana.
A l'àmbit estatal, el govern es troba cada cop més desunit, amb un PSOE escenificant canvis en els equilibris parlamentaris i posant constantment en risc la majoria de progrés que el va investir. Actualment, el govern de coalició amb la mà esquerra implementa polítiques de contenció de la crisi, com amb els ERTO, i amb la mà dreta planteja reformes ultraliberals per picar l'ullet a Europa, en qüestions com les pensions o amb la no derogació de les reformes laborals que havia promès retirar.
Les polítiques de reconstrucció que acompanyaran la mobilització de recursos públics han de mostrar el mateix compromís que la classe obrera ha demostrat amb el sosteniment de la vida. I això vol dir que la reconstrucció ha de beneficiar directament la nostra classe per la via de la recuperació del treball, la millora i enfortiment dels serveis públics, la garantia del dret a l'habitatge i les inversions en l'estat de benestar. La recuperació econòmica no pot estar adreçada a salvar els comptes de resultats i els dividends de l'IBEX. Cal dotar de recursos les polítiques adreçades a fer un canvi de model, a desenvolupar polítiques públiques potents, a fer front a l'emergència climàtica i a la necessitat de transitar cap a un model energètic sostenible.
Tot i això, no podem fer front a tot aquest tipus de polítiques que requereixen un important múscul financer sense incrementar la recaptació pública per la via d'una reforma de la fiscalitat. La reconstrucció de la crisi de la COVID i el finançament per sortir de la situació actual ha de venir a través d'una política fiscal que sigui realment progressiva, on pagui més qui més té, amb criteris ecològics i socials. Una fiscalitat que permeti la despesa en benestar, en lloc d'orientar-la als interessos del capitalisme.
Les reivindicacions del Primer de Maig i la mobilització obrera són claus per barrar el pas al feixisme, que després d'anys campant impunement malgrat les denúncies del periodisme compromès i les organitzacions antifeixistes, ha irromput en l'àmbit parlamentari a Catalunya, Espanya, Europa i que a hores d'ara tensa la política madrilenya. Les polítiques pel dret a l'habitatge, la lluita contra l'atur, contra la pobresa als barris, per una transició justa, l'aposta pel feminisme i la unitat antifeixista són essencials per lluitar contra el feixisme, que històricament, ha buscat créixer proposant solucions fàcils i assenyalant a aquells més febles.
Les obreres hem estat a l'altura de la pandèmia, hem respost als centres de salut, als centres educatius, fent cures, a la indústria, en els serveis de neteja, als supermercats, defensant als nostres companys i companyes com a delegades sindicals a les nostres empreses davant ERTO's, ERO's, acomiadaments i tancaments d'empreses. Mentre la burgesia ens aboca al col·lapse civilitzatori, s'ha demostrat, un cop més, que les classes populars som essencials per garantir la vida!
Visca la classe obrera!
Socialisme o col·lapse!
Visca el primer de Maig!
Etiquetes de comentaris: #ClasseTreballadora, Comunistes