Al segon Congrés de Comunistes dèiem que "La globalització del capitalisme al segle XXI ha posat en crisi la natura i totes les esferes de la vida humana. El segle XXI va començar ple d'esperança pel liberalisme. El capitalisme semblava no tenir adversaris i les ombres de guerra i odi del segle XX semblaven superades. En molts pocs anys però, aquesta il·lusió s'ha esmicolat."
La comunitat científica porta des dels anys 60 alertant de la crisi ambiental , i no és fins a principis dels 90 que el tema entra de ple a l'agenda política (Cimera de Rio i les seves derivades, inici de les reunions per elaborar un protocol contra el Canvi Climàtic, etc.), amb una acció però excessivament lenta, que no ha impedit que el problema continuï escalant, fins al punt que avui ens trobem ja en una fase d'autèntica emergència. Durant les darreres dècades les classes populars no han viscut precisament una situació exempta d'amenaces o perills, però la magnitud de la crisi multidimensional que tenim per davant és difícil d'imaginar i assimilar, i a més les pitjors conseqüències, tant del camí recorregut pel capitalisme global com del que ens espera per davant, no s'han donat ni es donaran en les societats occidentals. En conjunt la crisi climàtica, juntament amb altres processos d'origen humà, impactaran profundament en el món que coneixem.
Ara bé, al nostre congrés també deiem que "Si no combatem l'hegemonia cultural del neoliberalisme és impossible cap canvi polític. No podem enfrontar-nos als reptes actuals des del pessimisme o la nostàlgia per un passat que no tornarà. Hem d'oferir alternatives rigoroses però radicals a la classe treballadora, mostrar que hi ha un futur diferent a la distopia". En aquest sentit, els processos acumulatius amb què funciona el Canvi Climàtic fa massa temps que estan en marxa i ja no tenim la capacitat per revertir-los. Però en canvi sí podem mitigar els pitjors escenaris i lluitar perquè el procés d'adaptació es faci de la forma més justa per a tothom.
Deiem també que "les lluites feminista i ecologista són moviments internacionals que guanyen centralitat política. (...) Aquests dos moviments, a més, incorporen crítiques profundes contra el sistema capitalista, i poden ser l'ariet que permeti a altres moviments passar, també, a l'ofensiva." Les noves generacions en son cada cop més conscients i els darrers anys el seu paper ha estat fonamental.
A Comunistes de Catalunya ja vam fer una conferència sobre feminismes l'any 2019, i en la mateixa línia és temps d'abordar la crisi ambiental amb un debat profund. Fa temps que els problemes ambientals interpel·len als i les comunistes i no són aliè en absolut a la nostra praxi política, però l'acceleració de la degradació ambiental, l'arribada de punts d'inflexió i l'adveniment dels difícils escenaris que haurem d'afrontar d'ara endavant, requereixen una posada en comú i una actualització del nostre debat col·lectiu al voltant del profund potencial anticapitalista de la lluita ecologista.
Etiquetes de comentaris: #MediAmbient, Documents