📌 On i quan: Aquest divendres a les 18h a Passeig de Gràcia.📄 Manifest
Aquest divendres 25 de setembre participem en la mobilització global per la #JusticiaClimàtica en el marc del #GLOBALACTIONDAY
Per què la crisi és del sistema i l'única sortida és un canvi radical en les polítiques fòssils. Perquè la crisi de la COVID-19 ha evidenciat, un cop més, que vivim una crisi sistèmica profunda: que vivim en un estat d'Emergència Climàtica i ecosocial constant. Perqué cal una reestructuració de l’economia, els seus modes de producció, distribució i consum. Pel dret a una existència digna.
"Davant aquesta situació, cal que transformem un dels eixos estructurals del nostre sistema: el treball, que avui està estretament associat a la precarietat, la desigualtat i la destrucció del territori, i se situa d’esquena a la vida."
Resolució sobre la crisi socio-ecològica aprovada al II Congrés
Tot indica que la pròxima dècada estarà tan plena de canvis com ho va estar el segle que ens precedeix, si no més. Si bé és cert que els camins no estan traçats i la concreció política pot ser diversa, la societat capitalista global actual no romandrà indemne a la crisi ecologico-social ja en marxa.
Aquesta té quatre elements centrals. Primer, una crisi energètica caracteritzada per l'esgotament dels combustibles fòssils, sumat a una limitació estructural, tècnica i social de les energies renovables per substituir el gran consum global d'energia. Segon, l’anomenat pic de tot (peak everything), l'esgotament dels principals minerals i materials que estan en la base del sistema productiu i alimentari mundial (coure, liti, cobalt, sorra o fosfats entre els més destacats). Tercer element en joc, extremadament urgent i difícil de comprendre en la seva magnitud, és el traspàs dels límits planetaris, com ara el canvi climàtic o la biodiversitat. Quart element, la degradació ambiental creixent. La contaminació de l'aire, de les fonts d'aigua potable, del sòl i la destrucció de grans ecosistemes. I cinquè, la degradada resiliència de les comunitats humanes, que tot i no ser homogènia ha augmentat molt en el transcurs del procés de mundialització i industrialització (processos productius deslocalitzats, tractats de lliure comerç, xarxes de distribució globals, monocultius alimentaris, dependències energètiques, etc.).
Si bé fa varies dècades que la ciència ens informa d'aquests processos els i les comunistes tenim un deute, teòric i pràctic, per integrar aquests fet en el nostre anàlisis i la nostra proposta política de forma transversal, nodrint-nos de l'ecologia política i l'economia ecològica, mirant a llarg plaç i sense il·lusions productivistes o tecno-optimistes, formant-nos.
En el moment actual una estratègia arrelada en la nostra tradició emancipadora i materialista passa per articular propostes i reflexions al voltant dels següents aspectes de la lluita política: La República catalana com a projecte ha d'afrontar el decreixement energètic i la reducció del consum en termes globals. Cal una transformació profunda de sectors sencers de l'economia, en especial el primari, de les formes de mobilitat, distribució i consum. Cada proposta i lluita ha d'evaluar si s'enmarca en el context d'una economia política lligada al creixement o busca disminuir el flux energètic i de materials, redistribuint i garantitzant el dret a una existència digna. Cal una democratització profunda dels processos de decisió i fiscalització política. Davant la urgència i l'enormitat dels impactes cal obrir els debats, informar i atendre a la dimensió cultural que aquests reptes plantegen. Planificar econòmicament, prioritzant la garantia de drets per afrontar el que se'ns ve a sobre de forma justa i redistributiva.
Finalment aquest Congrés crida a la mobilització per la justícia climàtica el proper 25 de setembre amb una sentada a les 18h al Passeig de Gràcia en el marc del #GlobalActionDay.
Etiquetes de comentaris: #MediAmbient