La Diada Nacional de l'11 de setembre d'enguany arriba en un context de greu ascens de l'extrema dreta tant en l'àmbit social, com en el polític, com en l'institucional.
Invocant els instints primaris dels populismes identitaris i dels xovinismes excloents, les forces de la reacció intenten fracturar Catalunya en bàndols enfrontats, per a impedir la unitat de les classes populars i el triomf d'un programa polític de transformació social a favor de la majoria treballadora.
El moviment sobiranista i democràtic nascut a Catalunya en els darrers anys no ha aconseguit deslliurar-se de la tutela neoliberal de la burgesia reaccionària i conservadora. Una burgesia que es debat entre la seva aspiració romàntica d'esdevenir una burgesia nacional i la seva condició de burgesia compradora subalterna en el marc d'una globalització financera.
Sota aquesta direcció, el moviment popular es manté segrestat per una elit que viu instal·lada en el processisme, que s'evidencia com una forma de tacticisme curtterminista amb el qual pretén seguir mantenint l'actual estat de les coses, fins a assolir una posició de més avantatge.
A l'altra banda, gràcies al pretext que li atorga l'enroc de l'elit catalana, l'Estat espanyol ha tingut oportunitat de manifestar obertament les potències reaccionàries que viuen latents en les seves estructures institucionals. D'aquesta manera, la façana de democràcia, construïda durant la Transició, ha començat a esmicolar-se per a mostrar els fonaments franquistes que sostenen el règim.
En els darrers anys, hem assistit a una constant instrumentalització dels poders de l'Estat, i molt especialment de les institucions judicials, per part de l'elit franquista que segueix ocupant els llocs de decisió en les estructures de poder. D'aquesta manera, hem hagut d'enfrontar l'empresonament, l'exili i la persecució política de desenes de persones dirigents polítics i socials de Catalunya, així com la imposició obscena d'un tracte de favor a reconeguts criminals i corruptes afins a les forces més obscures del règim franquista.
No podem tolerar aquesta involució democràtica i aquest atropellament de drets fonamentals. Cal posicionar-se amb fermesa per l'alliberament immediat de tots els presos polítics i per una justícia igualitària. No poden haver-hi dubtes en la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals. No poden haver-hi esquerdes en la lluita contra el feixisme.
Lamentablement, aquesta deriva reaccionària no és única de l'àmbit català i espanyol, també és preocupant en l'àmbit europeu i internacional, on l'ascens dels xovinismes i dels populismes identitaris es pot percebre de manera general. El context que fa això possible és el creixent malestar social de la majoria treballadora davant la pèrdua de drets, així com un rebuig cada cop més estès al parlamentarisme burgès, que no es percep com a representatiu de la voluntat sobirana, sinó com un instrument del capital transnacional.
També en l'àmbit internacional, podem detectar aquesta instrumentalització del poder judicial en favor de les forces de la reacció. Ho comprovem al Brasil amb el cop d'Estat contra Dilma Rousseff i l'actual persecució del dirigent popular Lula Da Silva. També a l'Equador, amb la persecució de l'expresident Rafael Correa, a l'Argentina, amb el muntatge judicial contra l'expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, i en tants altres casos que posen en evidència una planificació programada d'aquesta mena d'estratègies contra els moviments polítics que representen els interessos de les classes populars.
Davant d'aquesta situació, Comunistes de Catalunya fem una crida a la unitat de la classe treballadora en defensa dels valors humanistes de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, contra tota forma de feixisme i xovinisme excloent. A Catalunya, aquesta unitat ha de teixir-se al voltant de la idea d'un sol poble, per a combatre amb vehemència els intents de l'extrema dreta identitària d'abocar el nostre país a la confrontació.
Aquesta unitat ha d'articular-se al voltant de la defensa al dret irrenunciable a la sobirania i al ple exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya i de la resta de pobles que conformen Espanya. Aquesta unitat ha de construir-se al voltant de la defensa de la justícia social, l'aprofundiment democràtic i el control nacional dels recursos naturals, elements sense els quals no és possible la conquesta de cap sobirania.
Aquesta unitat ha d'edificar-se sobre el principi de la solidaritat internacionalista, sobre la convicció que l'alliberament de Catalunya dels poders del capital especulatiu és indestriable de l'alliberament de la resta de nacions del món i de la seva col·laboració solidària. És per això, que cal apostar pel multilateralisme i teixir aliances amb la resta de nacions que han despertat en la lluita contra l'Imperialisme.
Aquesta unitat ha de consolidar-se, en definitiva, al voltant d'un programa de transformació social que comporti la ruptura del règim institucional del 78 i l'articulació de processos constituents simultanis que facin efectiu l'exercici del dret a l'autodeterminació. Només així serà possible el reconeixement de la República Catalana i la lliure federació de les repúbliques de tots els pobles ibèrics, sobre un nou principi de democràcia popular.
Comunistes de Catalunya fem una crida a la participació en les mobilitzacions de l'11 de setembre, sota els principis d'unitat de classe i de solidaritat internacionalista.
Som un sol poble!
Comunistes de Catalunya
Secretariat
10 de setembre de 2018
Etiquetes de comentaris: #RepúblicaCatalana, #UnitatPopular, Comunicats