Adhesions actualitzades al Comunicat de l'Assemblea Bolivariana de Catalunya que ratifica el seu suport al legítim Govern Bolivariano del President Maduro.


Veneçuela, objectiu a enderrocar pel poder polític, econòmic i mediàtic internacional.

La mateixa societat que va denunciar les mentides que durant anys han mantingut els grans mitjans de comunicació en relació als esdeveniments que varen estremir el món durant el segle XX i el que portem del XXI (les famoses armes de destrucció massiva de l’Iraq), digereixen amb innocència d’infants les falsejades informacions que avui ens brinda el blindat i monopòlic poder-negoci de les corporacions mediàtiques.

El poder econòmic i polític hegemònic en el món va posar la mira sobre el processos democràtics oberts a Llatinoamèrica i va orquestrar unes estratègies d’enderroc especials a cada país amb el mateix fi: que tornessin a ser el pati del darrera d’EEUU i Europa. El darrer d’aquests episodis, la condemna a l’expresident del Brasil Lula Ignacio da Silva sense cap tipus de proves, que l’invalidarien com a candidat a les properes eleccions, és una mostra vergonyant fins on són capaços de manipular al propi poder judicial per bloquejar la possibilitat de que en aquest país deixi de governar el corrupte Temer i es recuperi la democràcia amb un govern que defensi els interessos del seu poble.

En quasi dues dècades de Govern Bolivarià, Veneçuela ha passat a ser un dels tres països amb una menor desigualtat social a Llatinoamèrica. (Informe de la CELAC * 2016).

En aquest període s’han desenvolupat 19 processos electorals valorats per la Fundació Carter com els més transparents del món.

El “Tribunal Supremo de Justicia” va invalidar l’elecció de tres diputats de l’oposició per la regió d’Amazonia acusats de greus irregularitats en el darrer procés electoral que el va guanyar la dreta. Malgrat això la “Asamblea Nacional”, amb majoria opositora, els incorpora com a representants de ple dret. El “Tribunal Supremo de Justicia” declara a la “Asamblea Nacional” en desacatament i per tant invalida totes les seves decisions. No la invalida el Poder Executiu sinó el Poder Judicial.
En aquest context de confrontació de poders de l’estat democràtic l’oposició elabora una estratègia de desestabilització del govern sobirana i legalment constituït basada en

Col·lapse econòmic.

El desabasteixement de la població mitjançant les polítiques d’acaparament, especulació econòmica, crema dels dipòsits estatals de distribució de productes bàsics (250 centres de distribució cremats per l’oposició), bloqueig de línies de crèdit a l’estat comptant amb la complicitat de la banca nacional i internacional, etc.
Aquesta estratègia no és nova, va ser la base del cop d’estat contra el govern de Salvador Allende a Xile.

Terrorisme urbà.

Més de cent morts des de l’abril en les manifestacions convocades per l’oposició, alguns d’ells foren cremats vius a l’interpretar els manifestants que eren chavistes pel seu aspecte (mulats) o per la vestimenta. En varies ciutats els carrers varen ser presos per bandes finançades per l’oposició que crearen situacions de caos social, inseguretat i violència. Aquesta violència només va ser investigada en els casos en que els sospitosos de produir víctimes eren membres de les forces de seguretat de l’estat. Els detinguts dels grups de xoc de la dreta en el context de desenes d’assassinats, crema de vehicles, d’atacs a les institucions de lestat, (centres de salut, llars d’infants, escoles, centres d’abasteixement) foren alliberats i no investigats atès que comptaren amb la complicitat de la “Fiscalía del Estado”. Els episodis de violència s’atribueixen a la repressió i no als qui la generen.

Desinformació sistemàtica.


No s’informa de les fites assolides en els àmbits socials, sanitaris, educatius, l’habitatge, de les lleis laborals, de la justícia, de la democràcia, que s’han produït durant aquestes dues dècades. Es menteix sistemàticament. Es passen escenes de violència a Bogotà i a Rio de Janeiro com fets succeïts a Caracas per exemple. Només apareix la violència no contrastada. No apareixen les manifestacions de suport al govern.

Amb l’objectiu de modificar l’actual Constitució generant així un nou espai de diàleg que permeti encausar l’actual situació de bloqueig al mateix i la violència que viu el país, el President Nicolás Maduro ha convocat pel proper 30 de juliol una “Asamblea Nacional Constituyente” que l’oposició desconeix.

Aquest rebuig ha derivat en una convocatòria de consulta popular per part de l’oposició per aquest diumenge 16 de juliol, a la que diu que participaran 12 milions de veneçolans però que per evitar conflictes cremaran d’immediat les paperetes amb els resultats destruint així qualsevol prova de veracitat del procés.

La primera pregunta del plesbicit crida a rebutjar la “Asamblea Constituyente” convocada pel govern. En la segona sol·licita a les forces armades i als funcionaris a recolzar a la “Asamblea Nacional” en desacatament en contra els poders de l’Estat que respecten la legalitat democràtica. Quina lectura es pot fer d’aquesta pregunta en el context llatinoamericà sinó és la d’una convocatòria a cop d’estat? La tercera proposa “renovar los poderes públicos” i conformar un govern de “unión nacional”, és a dir consolidar el cop d’estat.

En aquest greu context d’agressió als governs populars de Llatinoamèrica convoquem a denunciar aquests fets i a recolzar el legítim i democràtic Govern de la República Bolivariana de Veneçuela, i a tots els pobles que defensen la seva sobirania i independència.

Assemblea Bolivariana de Catalunya

Barcelona 14 de juliol de 2017

*CELAC: La “Comunidad de Estados Latinoamericanos y Caribeños (CELAC)” és un mecanisme intergovernamental de diàleg i concentració política. Agrupa als trenta tres països d’Amèrica Llatina i el Carib.


S'han adherit fins al moment les següents organitzacions i persones:

Asociación H.I.J.O.S Barcelona
Assemblea de Joves del Gironés
Assemblees de Joves per la Unitat Popular
Asoc. de Cubanos en Catalunya, José Martí
Asociación La Guerrilla Comunicacional
Ateneo Espai Roig del Bages
Brigada Vallesana Simón Bolívar
Casa de la solidaritat de Barcelona
Casa de Nicaragua de Catalunya
Casal d'Amistat Català Cubà de Barcelona
Casal de l'Alba de Catalunya
Casa Retruco, Solidaridad con la Argentina que resiste
Comando Hugo Chávez Frías
Comité de Solidaridad Internacionalista de Zaragoza
Comunistes de Catalunya
Congreso de los Pueblos Barcelona
Consejo de Defensa de los derechos del pueblo, Barcelona (CODEP)
CTA (Grupo de apoyo a la central de trabajadores de la Argentina en Barcelona)
CUP (Candidatura d'Unitat Popular)
Entrepobles
Esquerra Unida del País Valencià (EUPV)
Espai Marx
EUiA (Esquerra Unida i Alternativa)
Frente Popular Darío Santillán Barcelona
Ítaca, Organització Internacionalista dels Països Catalans
JCC joventut comunista de catalunya
JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya)
PCPC (Partit Comunista del Poble de Catalunya)
PCPV-PCE (Partit Comunista del País Valencià)
Joventut Socialista Unificada de Catalunya
PSUC-Viu (Partit Socialista Unificat de Catalunya-Viu)
Raices Solidarias
Red de Intelectuales, Artistas y Movimientos Sociales en Defensa de la Humanidad (Capítulo Cataluña)
Adelante Pereira, presidente de Asociación de Cubanos en Catalunya, José Martí
Alba Blanco, responsable de relaciones internacionales de EUiA
Albert Noguera, Profesor de Derecho Constitucional de la Universidad de Valencia
Alejandro Andreassi Cieri, Profesor (jubilado) Universitat Autònoma de Barcelona
Alexandra Francès, membre d'Anticapitalistes
Ana Andrés Ablanedo, defensora de derechos humanos de SOLDEPAZ PACHAKUTI
Ana María Surra Spadea, diputada de Esquerra Republicana de Catalunya en el
Congreso de Diputados
Ángel Crespo, activista social
Angi Salazar Cuesta, Asociación Defensem Cuba de Hospitalet de Llobregat
Anna Gabriel, diputada al Parlament de Catalunya por la CUP
Carles Riera, diputado de la CUP en el Parlament de Catalunya
Claudia Calvo Dufort, responsable de Solidaritat de Comunistes de Catalunya
Daniela González López, coordinadora internacional de observatorio de derechos humanos de los pueblos
David Barnet i Gabanyach, membre de les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC).
Emilio Chirino, venezolanos en Catalunya
Fran Sánchez, sector ferroviari i Podem Barcelona
Gabriel Rufián Romero, diputat d' Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés de Diputats
Gustavo de la Torre Morales, vicepresidente de la asociación de cubanos en Catalunya José Martí
Héctor Sánchez Mira, responsable d'Organització i Finances d'Esquerra Unida i Alternativa.
Higinio Polo, escritor
Irene Castilla, personal administració i serveis de l’ Universitat de Barcelona
Jéssica Albiach, diputada de Catalunya Sí Que es Pot al Parlament de Catalunya.
Joan Benach, profesor e investigador en políticas públicas
Joan Josep Nuet, diputado al parlament de Catalunya por Catalunya Si Es Pot
Joan Tardá i Coma, Portavoz del grupo parlamentario de Esquerra Republicana de Catalunya en el Congreso de Diputados
José Luis Martín Ramos, historiador
Jose Tellez, tinent d' alcalde de Badalona i regidor de Guanyem Badalona En Comú
Josep Manel Busqueta, economista, pastelero y escritor
Juan Manuel Rodríguez, secretario general de joventut Comunista de Catalunya
Julio Suarez Cineasta
Laia Facet, membre d' Anticapitalistes
Laia Sánchez Bassas, membre de Podem Barcelona
Lola López, activista de La guerrilla Comunicacional
Marcos Caurel, activista de La Guerrilla Comunicacional
M. Carmen Olivé Ferrer, profesora titular de la Universidad de Barcelona
Manuel Martínez Llaneza. Profesor Titular de Universidad
María Victoria Fernandez Molina, candidata a doctora en derechos humanos
Mariano Aragón Pascual. Director Associació Catalana d'Investigacions Marxistes (ACIM)
Marta Oliván, membre del Consell Ciutadà de Podem Barcelona
Miguel Riera, director de El Viejo Topo
Mirella Cortès i Gès, portanveu d' Esquerra Republicana de Calalunya al Senat
Montse Venturós, Alcaldessa de Berga
Pau Llonch, miembro del grupo At Versaris, tallerista, PAH Sabadell, Seminario de economía crítica Taifa
Ricard Sanchez, coordinador d'EUiA del Bages
Salvador López Arnal, profesor-tutor de Matemáticas de la UNED
Sara Vila Galán, Senadora de Catalunya Sí Que es Pot en el grupo parlamentario
PODEMOS-EN COMÚ-COMPROMÍS-EN MAREA (GPPOD)
Sebas Parra, presidente de La Guerrilla Comunicacional
Sergi Serra,, treballador de Transportes Metropolitanos de Barcelona (TMB)
Teresa Sanz Marín
Víctor Ríos, historiador, revista el Viejo Topo
Xavier Contreras Alarcón, membre de Podem Barcelona
Xavier Eritja Ciuró, diputat d' Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés de Diputats
Yolanda Dalmau, Col.lectiu Bolivarià Cayapa
Yorman Guzmán, venezolanos en Catalunya








Venezuela, objetivo a derribar por el poder político, económico y mediático internacional.

La misma sociedad que denunció las mentiras que durante años han sostenido los grandes medios de información en relación a los acontecimientos que estremecieron al mundo durante el siglo XX y lo que va del XXI (las famosas armas de destrucción masiva de Irak), digieren con inocencia de niños las falseadas informaciones que hoy nos brinda el blindado y monopólico poder-negocio de las corporaciones mediáticas.

El poder económico y político hegemónico en el mundo puso la mira sobre los procesos democráticos abiertos en Latinoamérica y orquestó unas estrategias de derribo especiales en cada país con el mismo fin: que volvieran a ser el patio trasero de EEUU y Europa. El último de estos episodios, la condena al ex presidente de Brasil Lula Ignacio da Silva sin ningún tipo de pruebas, que lo invalidarían como candidato a las próximas elecciones, es una muestra vergonzosa de hasta donde son capaces de manipular al propio poder judicial para bloquear la posibilidad de que en ese país deje de gobernar el corrupto Temer y se recupere la democracia con un gobierno que defienda los intereses de su pueblo.

En las casi dos décadas de Gobierno Bolivariano, Venezuela ha pasado a ser uno de los tres países con menor desigualdad social en Latinoamérica. (Informe de la CELAC * 2016) En este período se han desarrollado 19 procesos electorales valorados por la Fundación Carter como los más transparentes del mundo.

El Tribunal Supremo de Justicia invalidó la elección de tres diputados de la oposición por la región de Amazonia acusados de graves irregularidades en el último proceso electoral en el que ganó la derecha. A pesar de ello la Asamblea Nacional, con mayoría opositora, los incorpora como representantes con pleno derecho. El Tribunal Supremo de Justicia declara en desacato a la Asamblea Nacional y por ende invalida todas sus decisiones. No lo invalida el Poder Ejecutivo sino el Poder Judicial.

En este contexto de confrontación de poderes del estado democrático la oposición elabora una estrategia de desestabilización del gobierno, soberana y legalmente constituido basada en:

Colapso económico.
El desabastecimiento de la población a través de políticas de acaparamiento, especulación económica, quema de los depósitos estatales de distribución de productos básicos (250 centros de distribución quemados por la oposición), bloqueo de líneas de créditos al estado contando con la complicidad de la banca nacional e internacional, etc.
Esta estrategia no es nueva, fue la base del golpe de estado contra el gobierno de Salvador Allende en Chile.

Terrorismo urbano.
Más de cien muertos desde abril en las manifestaciones convocadas por la oposición, varios de los cuales fueron quemados vivos al interpretar los manifestantes que eran chavistas por su aspecto (mulatos) o por su vestimenta. En varias ciudades las calles fueron tomadas por bandas financiadas por la oposición que crearon situaciones de caos social, inseguridad y violencia. Esta violencia solo fue investigada en los casos en que los sospechosos de producir víctimas fueran miembros de la fuerzas de seguridad del estado. Los detenidos de los grupos de choque de la derecha en el contexto de decenas de asesinatos, quema de vehículos, de ataques a las instituciones del estado, (centros de salud, guarderías, escuelas, centros de abastecimiento) fueron liberados y no investigados dado que contaron con la complicidad de la Fiscalía del Estado. Los episodios de violencia se atribuyen a la represión y no a los que la generan.

Desinformación sistemática
No se informa de los logros sociales, sanitarios, educativos, en el ámbito de la vivienda, de las leyes laborales, de la justicia, de la democracia que se han producido durante estas dos décadas. Se miente sistemáticamente. Se pasan escenas de violencia en Bogotá y en Rio de Janeiro como hechos sucedidos en Caracas por ejemplo. Solo aparece la violencia no contrastada. No aparecen las manifestaciones de apoyo al gobierno.

Con el objeto de modificar la actual Constitución generando así un nuevo espacio de diálogo que permita encausar la actual situación de bloqueo del mismo y la violencia que vive el país, el Presidente Nicolás Maduro ha convocado para este próximo 30 de julio una Asamblea Nacional Constituyente que la oposición desconoce.

Este rechazo ha derivado en una convocatoria de consulta popular por parte de la oposición para este domingo 16 de julio, en la que dice que participarán más de 12 millones de venezolanos pero que para evitar conflictos quemarán de inmediato las papeletas con los resultados destruyendo de este modo toda prueba de la veracidad del proceso.

La primera pregunta del plebiscito llama a rechazar la Asamblea Constituyente convocada por el gobierno. En la segunda solicita a las fuerzas armadas y a los funcionarios a respaldar a la Asamblea Nacional en desacato en contra de los poderes del Estado que respetan la legalidad democrática.

¿Qué lectura se puede hacer de esta pregunta en el contexto latinoamericano sino es la de una convocatoria a golpe de estado?

La tercera propone “renovar los poderes públicos” y conformar un gobierno de unión nacional, es decir consolidar el golpe de estado.

Es en este grave contexto de agresión a los gobiernos populares de Latinoamérica convocamos a denunciar estos hechos y a respaldar al legítimo y democrático Gobierno de la República Bolivariana de Venezuela, y a todos los pueblos que defienden su soberanía y su independencia.

Asamblea Bolivariana de Catalunya

Barcelona, 14 de julio de 2017

*CELAC: La Comunidad de Estados Latinoamericanos y Caribeños (CELAC) es un mecanismo intergubernamental de diálogo y concertación política. Su membresía incluye a los treinta y tres (33) países de América Latina y el Caribe.

-Se han adherido hasta el momento las siguientes organizaciones y personas:

Asociación H.I.J.O.S Barcelona
Assemblea de Joves del Gironés
Assemblees de Joves per la Unitat Popular
Asoc. de Cubanos en Catalunya, José Martí
Asociación La Guerrilla Comunicacional
Ateneo Espai Roig del Bages
Brigada Vallesana Simón Bolívar
Casa de la solidaritat de Barcelona
Casa de Nicaragua de Catalunya
Casal d'Amistat Català Cubà de Barcelona
Casal de l'Alba de Catalunya
Casa Retruco, Solidaridad con la Argentina que resiste
Comando Hugo Chávez Frías
Comité de Solidaridad Internacionalista de Zaragoza
Comunistes de Catalunya
Congreso de los Pueblos Barcelona
Consejo de Defensa de los derechos del pueblo, Barcelona (CODEP)
CTA (Grupo de apoyo a la central de trabajadores de la Argentina en Barcelona)
CUP (Candidatura d'Unitat Popular)
Entrepobles
Esquerra Unida del País Valencià (EUPV)
Espai Marx
EUiA (Esquerra Unida i Alternativa)
Frente Popular Darío Santillán Barcelona
Ítaca, Organització Internacionalista dels Països Catalans
JCC joventut comunista de catalunya
JERC (Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya)
PCPC (Partit Comunista del Poble de Catalunya)
PCPV-PCE (Partit Comunista del País Valencià)
Joventut Socialista Unificada de Catalunya
PSUC-Viu (Partit Socialista Unificat de Catalunya-Viu)
Raices Solidarias
Red de Intelectuales, Artistas y Movimientos Sociales en Defensa de la Humanidad (Capítulo Cataluña)
Adelante Pereira, presidente de Asociación de Cubanos en Catalunya, José Martí
Alba Blanco, responsable de relaciones internacionales de EUiA
Albert Noguera, Profesor de Derecho Constitucional de la Universidad de Valencia
Alejandro Andreassi Cieri, Profesor (jubilado) Universitat Autònoma de Barcelona
Alexandra Francès, membre d'Anticapitalistes
Ana Andrés Ablanedo, defensora de derechos humanos de SOLDEPAZ PACHAKUTI
Ana María Surra Spadea, diputada de Esquerra Republicana de Catalunya en el
Congreso de Diputados
Ángel Crespo, activista social
Angi Salazar Cuesta, Asociación Defensem Cuba de Hospitalet de Llobregat
Anna Gabriel, diputada al Parlament de Catalunya por la CUP
Carles Riera, diputado de la CUP en el Parlament de Catalunya
Claudia Calvo Dufort, responsable de Solidaritat de Comunistes de Catalunya
Daniela González López, coordinadora internacional de observatorio de derechos humanos de los pueblos
David Barnet i Gabanyach, membre de les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC).
Emilio Chirino, venezolanos en Catalunya
Fran Sánchez, sector ferroviari i Podem Barcelona
Gabriel Rufián Romero, diputat d' Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés de Diputats
Gustavo de la Torre Morales, vicepresidente de la asociación de cubanos en Catalunya José Martí
Héctor Sánchez Mira, responsable d'Organització i Finances d'Esquerra Unida i Alternativa.
Higinio Polo, escritor
Irene Castilla, personal administració i serveis de l’ Universitat de Barcelona
Jéssica Albiach, diputada de Catalunya Sí Que es Pot al Parlament de Catalunya.
Joan Benach, profesor e investigador en políticas públicas
Joan Josep Nuet, diputado al parlament de Catalunya por Catalunya Si Es Pot
Joan Tardá i Coma, Portavoz del grupo parlamentario de Esquerra Republicana de Catalunya en el Congreso de Diputados
José Luis Martín Ramos, historiador
Jose Tellez, tinent d' alcalde de Badalona i regidor de Guanyem Badalona En Comú
Josep Manel Busqueta, economista, pastelero y escritor
Juan Manuel Rodríguez, secretario general de joventut Comunista de Catalunya
Julio Suarez Cineasta
Laia Facet, membre d' Anticapitalistes
Laia Sánchez Bassas, membre de Podem Barcelona
Lola López, activista de La guerrilla Comunicacional
Marcos Caurel, activista de La Guerrilla Comunicacional
M. Carmen Olivé Ferrer, profesora titular de la Universidad de Barcelona
Manuel Martínez Llaneza. Profesor Titular de Universidad
María Victoria Fernandez Molina, candidata a doctora en derechos humanos
Mariano Aragón Pascual. Director Associació Catalana d'Investigacions Marxistes (ACIM)
Marta Oliván, membre del Consell Ciutadà de Podem Barcelona
Miguel Riera, director de El Viejo Topo
Mirella Cortès i Gès, portanveu d' Esquerra Republicana de Calalunya al Senat
Montse Venturós, Alcaldessa de Berga
Pau Llonch, miembro del grupo At Versaris, tallerista, PAH Sabadell, Seminario de economía crítica Taifa
Ricard Sanchez, coordinador d'EUiA del Bages
Salvador López Arnal, profesor-tutor de Matemáticas de la UNED
Sara Vila Galán, Senadora de Catalunya Sí Que es Pot en el grupo parlamentario
PODEMOS-EN COMÚ-COMPROMÍS-EN MAREA (GPPOD)
Sebas Parra, presidente de La Guerrilla Comunicacional
Sergi Serra,, treballador de Transportes Metropolitanos de Barcelona (TMB)
Teresa Sanz Marín
Víctor Ríos, historiador, revista el Viejo Topo
Xavier Contreras Alarcón, membre de Podem Barcelona
Xavier Eritja Ciuró, diputat d' Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés de Diputats
Yolanda Dalmau, Col.lectiu Bolivarià Cayapa
Yorman Guzmán, venezolanos en Catalunya

Etiquetes de comentaris: ,




Comparteix
Tw
Fb
G+

Tradueix

Participa
Info Actua Milita
Comparteix
Tw
Fb
G+
Tradueix
Idioma