Informació d'Esquerra Unida i Alternativa.

L’ordre de precinte és l’últim tràmit administratiu que restava pendent després que l’ordre de cessament que es va emetre al juliol passat sigui ferma, perquè no s’ha recorregut ni resolt la manca de llicència de l’equipament ni les deficiències per part del titular, el Ministeri de l’Interior 

L’Ajuntament de Barcelona emetrà avui una ordre de precinte al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca després que l’ordre de cessament que es va comunicar a l’equipament al mes de juliol passat sigui ferma, atès que el titular, el Ministeri de l’Interior, no el va recórrer. Aquella resolució segueix sent d’obligat compliment i malgrat la notificació municipal, l’equipament segueix en funcionament sense haver resolt la manca de llicència d’activitat ni les deficiències de seguretat de l’equipament.

Els Serveis de Llicències de Sants-Montjuic han procedit a elaborar l’ordre de precinte dirigida a la direcció del CIE, a qui se li dóna un marge de 2 mesos per abandonar les instal·lacions. Aquesta ordre de precinte és el tràmit administratiu imprescindible abans que l’ajuntament pugui portar aquest cas d’incompliment de la normativa municipal als tribunals.

Avui, el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha explicat que “tenint en compte els antecedents som conscients que la resolució de precinte probablement no es podrà executar per la situació de desobediència i menysteniment per part del Ministeri d’Interior a l’actuació de l’Ajuntament per garantir mesures de seguretat i els Drets Humans”. Ha recordat que, malgrat aquest incompliment, aquest és un tràmit administratiu imprescindible per poder acudir al Jutjat Contenciós-Administratiu per demanar que faci complir la normativa a l’Estat. En concret, al tractar-se d’un incompliment d’una resolució administrativa per part d’una Administració Pública, el jutjat competent és l’Audiència Nacional.

Asens ha subratllat que el més important en aquests moments és garantir la seguretat de les persones internes i dels treballadors del CIE, i ha recordat els capítols recents de vagues de fam dels interns i dels dos casos de tuberculosi detectats. “Per tot plegat, ja vàrem dir des d’un principi que utilitzaríem totes les eines que ens ofereix el marc legal vigent per fer respectar les competències municipals i els Drets Humans. A més, tenim el suport de la majoria dels grups municipals del consistori, així com del Parlament de Catalunya i la Generalitat, que ens avala per seguir en aquest procés”.

Antecedents

El Parlament de Catalunya va aprovar el 23 de juliol de 2015 una Resolució en que instava al tancament del Centre d’Internament de Zona Franca que va ser aprovada amb el suport de tots els partits de l’arc parlamentari, excepte PP i Ciutadans. La mateixa resolució va ser ratificada per l’Ajuntament de Barcelona uns mesos més tard, amb una àmplia majoria dels grups municipals.

El novembre de 2015 el Ministeri de l’Interior va iniciar unes obres al Centre d’Internament d’Estrangers, degut a una Resolució del Jutge de Control que alertava que les condicions del CIE atemptaven contra la dignitat de les persones. La sol·licitud de llicència d’obres es va realitzar de forma correcta però en la inspecció habitual per concedir la llicència d’obres es va detectar que el CIE no disposava de llicència d’activitat adequada. Per aquesta raó, el passat 28 d’abril de 2016, s’adreça al CIE la notificació d’incoació d’un expedient administratiu per manca d’adequació de llicència d’activitat.

En el marc del procediment administratiu es va oferir al Ministeri de l’Interior la corresponent audiència, així com la possibilitat de conèixer amb exactitud els tràmits per a la legalització de l’activitat i sota quin règim havia de portar a terme aquesta legalització. De fet, consta que juristes del Ministeri van realitzar un tràmit de vista presencial de l’expedient a inicis del mes de juny.

El passat 4 de juliol de 2016 es notifica la resolució de cessament de l’activitat del CIE per falta de llicència d’activitats i el Ministeri de l’Interior no el recorre. Poc després, anuncia la reobertura del CIE. En no existir cap recurs, la resolució esdevé ferma al cap de 2 mesos.

L’Ajuntament de Barcelona inicia, llavors, l’elaboració de diferents informes, entre els quals un informe dels Serveis de Prevenció d’Incendis (Bombers de Barcelona) que constata que no consta el preceptiu control que ha de permetre verificar el compliment de la normativa de Seguretat i Prevenció d’Incendis. L’Informe detalla que el CIE no disposa d’un Pla d’Emergència que doni resposta als requeriments essencials de seguretat de (a) Detecció i avís intern de totes les situacions d’emergència; (b) Garantia de primera intervenció a càrrec del personal propi; (c) Avís a bombers i-serveis d’emergència externs; (d) Evacuació de les persones; (e) Accessibilitat als bombers i serveis d’emergència externs. Aquest cúmul de circumstàncies doncs, fa que sigui impossible pels Bombers assegurar que el CIE compleixi la normativa de seguretat, i per tant, descartar els riscos per les persones que són internades.

D’altra banda, degut a l’especial complexitat del cas i la falta de precedents s’encarrega un Informe extern a la Universitat de Barcelona, que avala la competència de l’Ajuntament de Barcelona per a reclamar a la instal·lació una llicència d’activitats.

Aquest informe conclou que la intervenció municipal sobre el CIE està completament legitimada i fonamentada davant front dels edificis, instal·lacions i condicions bàsiques d’habitabilitat. D’una banda, per la legislació urbanística que nega qualsevol exempció a les Administracions Públiques en el deure d’adequar-se a la normativa urbanística i a subjectar-se a la llicència municipal, amb la intervenció prèvia del municipi en l’aprovació de projectes.

D’altra banda, el mateix Reglament dels CIE, lluny de desmarcar-se de la normativa municipal, es remet expressament a ella quan afirma que “totes les instal·lacions i dependències hauran de satisfer les condicions d’accessibilitat i higiene i estar condicionades de manera que el volum d’espai, ventilació, aigua, enllumenat i calefacció s’ajusti a les normes d’habitabilitat de la localitat on es trobi ubicat” (art. 7.1 Reglament CIE de 2014).

Jornades

Asens ha anunciat avui que, per a seguir avançant en la lluita contra els CIE, s’ha obert una nova via de treball per a incidir en l’aplicació de la Llei d’Estrangeria i evitar l’internament de les persones estrangeres que viuen a Barcelona. El proper 7 d’abril la tinença d’alcaldia de Drets de Ciutadania coorganitza a Barcelona unes jornades sobre alternatives als Centres d’Internament d’Estrangers i a les expulsions. Hi participaran jutges, fiscals i advocats que són els responsables de l’aplicació de mesures alternatives, relegant l’internament a l’últim recurs

En aquestes jornades també es debatrà quin ha de ser el paper dels Ajuntaments per garantir els drets de les persones en situació irregular. Es tracta d’unes jornades pioneres a Espanya que han de servir per liderar el necessari debat sobre les alternatives als CIE i una política d’estrangeria d’acord amb el respecte als DDHH.



Font: Esquerra Unida i Alternativa

Etiquetes de comentaris: ,




Comparteix
Tw
Fb
G+

Tradueix

Participa
Info Actua Milita
Comparteix
Tw
Fb
G+
Tradueix
Idioma