El moviment sindical està en una cruïlla. La crisi està colpejant durament a la classe treballadora i a la majoria de la ciutadania i ens preguntem si estem a l'alçada dels reptes que estan plantejats. La profunda crisi econòmica, política i democràtica ho està canviant tot, milions d'aturats sense perspectiva de futur, salaris que amb prou feines arriben per acabar el mes, la negociació col·lectiva depreciada per l'última reforma laboral.
Hi ha una enorme crisi de valors i de les institucions d'aquest país. La corrupció afecta no només als governs, sinó també als aparells de l'Estat i a la representació política. Davant la crisi del sistema capitalista i de l'actual règim polític sorgit de la transició, la societat exigeix més transparència i participació democràtica en les decisions que ens afecten a tots i totes. Ja no s'accepta que l’ 1% decideixi pel 99%.
Un qüestionament especialment intens al cas de Catalunya, on el dret a decidir està mobilitzant a una part important de la població, també de la classe treballadora. Recolzem i participem en aquest desig col·lectiu de canviar les coses, de construir un nou país decidint sobre la relació entre els pobles, com també volem decidir en les polítiques socials i econòmiques, en la negociació col·lectiva, en la sanitat i educació, etc... La societat està farta i l'afiliació de CCOO és part d'ella.
El moviment sindical no és aliè a aquesta situació. L'escassa participació de l'afiliació en decisions que afecten les condicions de vida dels treballadors / es i la protecció social, la manca de debat en els òrgans de direcció executius, un estil de govern autoritari i els diversos escàndols sobre la gestió i el finançament, aprofundeixen en la desafecció, en un moment en què cal actuar com una eina útil per canviar les coses, per resoldre els problemes dels i les treballadores, per en definitiva ajudar a aconseguir un món més equilibrat, més just.
Cal un debat ample i obert, per adaptar-nos a les necessitats dels temps recuperant els nostres valors essencials com a organització: participació, pluralitat i democràcia. En aquest sentit, és apreciable l’esforç realitzat amb l’Assemblea Sindical Oberta (ASO), com a espai de participació directa de l’afiliació, amb resultats parcialment coincidents amb alguns dels plantejaments del present manifest. Un esforç que s’ha de concretar implementant les conclusions aportades per l’afiliació, en contrast amb un procés de fusions federatives i territorials que no han implantat aquell “sindicalisme de proximitat i eficiència a l’ús dels recursos” que se’ns anunciava.
Però no és suficient, avui necessitem un sindicalisme per a la mobilització i que la negociació i l'acord sigui el resultat de la pressió organitzada i de les propostes del moviment sindical. El diàleg social no pot ser l'excusa perquè els governs es rentin la cara ni per a acords que no abordin un canvi real de les polítiques econòmiques. La independència del moviment sindical no és la neutralitat respecte a governs del PP o de JxS. Estem contra els governs que apliquen mesures contra les classes treballadores i el moviment sindical ha de col·laborar en la construcció d’un procés de canvi que faci possible que no segueixin governant.
El que diferencia CCOO no és només el seu contingut de classe sinó la seva vocació d’intervenir i modificar amb la seva acció les condicions socials i de vida (en el seu més ample sentit) dels treballadors / es en el conjunt de la societat. I això exigeix sumar totes les forces sindicals que estiguin d'acord en canviar les relacions entre el capital i el treball, contra les polítiques neoliberals i les organitzacions polítiques que les impulsen, destruint els nostres drets laborals i socials, destruint les nostres vides. És més necessària que mai una estratègia general del moviment sindical que permeti sumar, unir experiències i propostes. El moviment sindical sol no podrà derrotar les polítiques neoliberals. Necessitem un projecte d’unitat àmplia i de confluència en l'acció i en els objectius per treballar, també al territori, amb els moviments socials, amb les organitzacions veïnals, moviment estudiantil, assemblees d'aturats i organitzacions polítiques que comparteixin els objectius de defensar i millorar els drets de ciutadania.
El XI Congrés del sindicat és l’ocasió per fer el balanç de la difícil situació del moviment sindical i de les nostres CCOO. De parlar sobre el què fer per capgirar les coses, per recuperar els drets perduts (retirar la reforma laboral, guanyar qualitat a la feina, recuperar salaris, reduir la precarietat, recuperar els serveis públics) I també, per millorar la qualitat democràtica de la nostra organització, per aconseguir una major participació del afiliats i una major i millor democràcia a l’hora de prendre les decisions i escollir els i les dirigents. Tots i totes som necessaris. Cridem a la participació en els debats, a fer aportacions, a demanar que totes les veus siguin escoltades i reconegudes. No sobra ningú ni ninguna. Tot al contrari, falten moltes treballadores i treballadors i per sortir de la crisi i donar un tomb al sindicalisme de classe necessitem unes CCOO transparents, obertes, mobilitzades i amb el reconeixement de totes les diversitats.
Perquè existeixen condicions subjectives per a situar les CCOO a l’ofensiva, per a una gran mobilització laboral i social. Un pla d’acció obert i unitari per a fixar com a objectius principals un conjunt de mesures que persegueixen la regeneració democràtica de l’organització i un canvi d’estratègia sindical per a l’anul·lació de les successives reformes laborals:
Salari mínim de 1.000€, amb augments salarials per recuperar poder adquisitiu. Equiparació de la pensió mínima al SMI. Sou màxim per a acabar amb els salaris indecents dels grans directius.
Compromís de compliment del codi de conducta de l’organització dels responsables sindicals i representants del Sindicat. En cas de corrupció, assetjament moral o sexual, suspensió de militància i separació del càrrec. Expulsió en cas de condemna.
Igualtat salarial i de drets laborals o socials entre totes les plantilles d’un mateix procés productiu, sense distincions entre empresa principal i subcontracta, ETT, gènere, edat o origen.
Defensa del públic. Polítiques d’ocupació i inversió públiques que garanteixin els drets de ciutadania: acabar amb les retallades i invertir en sanitat, educació, serveis socials i dependència. Introducció de clàusules socials a la contractació pública. Derogació de la reforma de l’art. 135 de la CE. Cancel·lació del deute il·legítim. No ratificació del TTIP, CETA i TISA.
Convenis col·lectius. Reconeixement de la seva eficàcia general, prioritat del conveni sectorial, i ultraactivitat del conveni.
Referèndum vinculant als/les afiliats/des en la presa de decisions de caràcter estratègic: acords pensions i negociació col·lectiva, convenis col·lectius sectorials i acords d'empresa.
Una persona, un vot. Llistes obertes i elecció dels Secretaris Generals en votació directa de tota l’afiliació abans del Congrés,amb igualtat de mitjans i publicitat per a totes les candidatures i facilitats per a la presentació de les mateixes: censos, mitjans d’exposició i accés.
Causalitat a la contractació. Contracte indefinit com a contracte de referència. Causalitat en l'acomiadament i dret d'opció del treballador a la readmissió. Repartiment de l'ocupació: reducció de jornada sense reducció salarial. Eliminar el frau a les prolongacions no retribuïdes de jornada, per donar pas a noves contractacions.
Prestacions d’atur dignes i Renda mínima garantida d’un import equivalent al SMI: Cap treballador/a sense ingressos dignes.
Unitat real dels treballadors / es: Llistes obertes i desbloquejades en l’elecció de Comitès de Empresa.
Sols no podem, però junts som capaços de tot perquè som més i més forts.
Barcelona, 15 d’octubre de 2016
