Dones i homes de CC.OO, militants de la COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA, volem situar a partir de les següents reflexions, el que al nostre entendre ha de ser la base de la nostra estratègia sindical i alhora com a proposta de caràcter unitari de CC.OO al conjunt del moviment sindical i al moviment social.
Una estratègia per organitzar el conflicte i la mobilització com a resposta a les polítiques neoliberals i als governs que les imposen, amb l'objectiu de crear una correlació de forces favorable que ens permeti un procés de negociació - mobilització per recuperar els nostres drets.
Les polítiques neoliberals han actuat sobre tres eixos fonamentals, la desregulació dels drets individuals i col·lectius dels treballadors (reformes), la pressió als salaris per la doble via de reducció directa en la negociació col·lectiva i en el salari indirecte, mitjançant la liberalització i privatització dels serveis públics i de protecció social, realitzant retallades amb els quals es financen el procés de nacionalització de les pèrdues amb el rescat a la banca i les contínues rebaixes fiscals sobre els beneficis empresarials i les grans fortunes.
No és objecte d'aquestes reflexions realitzar una enumeració interminable de les conseqüències d'aquestes polítiques, es pateixen, són patents i com a conseqüència el deteriorament greu de la cohesió social, de la qualitat de vida de la classe treballadora, del conjunt de la ciutadania. Gairebé amb tota seguretat en la caracterització de la crisi i les seves conseqüències tindríem un alt grau de consens, hauria d'ajudar a plantejar els elements de proposta i d'estratègia a definir per CCOO i el moviment sindical, per donar resposta a aquestes polítiques, el què fer , com fer-ho i amb qui fer-ho.
El sindicalisme de classe es troba en una cruïlla per donar resposta i reformular davant els canvis que s'han produït en aquests últims 30 anys en les relacions productives, tecnològiques, mètodes de gestió empresarial, relacions contractuals, laborals i, com a conseqüència, en la composició i fragmentació de la classe treballadora. Les successives reformes laborals agreugen la divisió entre treballadors estables i precaris, actius i en atur, pel que a ningú se li escapa que hi ha un problema de representació i organització d'una part fonamental de la classe; com organitzar i donar respostes a aquesta realitat i recuperar el centre de treball com a motor del canvi, aquest és el repte del sindicalisme de classe avui.
El debat de fons no poden ser els interessos particulars de les organitzacions que componen el moviment sindical, avui es requereix altures de mires, de generositat política per anteposar allò que suma a allò que resta, per tal d'enfortir la unitat dels/les treballadors/es i el seu sentit de pertinença de classe per a l'acció.
Avui el debat de fons, és com plantar cara als atacs del neoliberalisme i això exigeix sumar totes les forces sindicals que estiguin d'acord en canviar la relació de forces actuals entre capital i treball, i la relació de forces polítiques que ens imposen la desregulació dels drets laborals i l'estat social, establint un decàleg de mínims que defineixi els objectius prioritaris que ens uneixen per plasmar en un programa d'acció unitari, que contempli línies i actuacions estratègiques, més enllà dels acords puntuals per mobilitzacions concretes. És més necessària que mai la iniciativa i una estratègia general del sindicat, del moviment sindical, més enllà de l'acció/reacció davant les conseqüències de decret legislatius consumats, i/o a les lluites sectorials i/o d'empreses, intensificant d'aquesta manera la seva utilitat per als/les treballadors/es, davant del desencant respecte al moviment sindical en el seu conjunt.
Existeixen les condicions objectives i hem de potenciar les condicions subjectives, per a una gran mobilització laboral i social, que potenciï la Negociació Col·lectiva del 2015 i, per tant, la recuperació de drets, coincidint amb l'inici d'un nou cicle electoral polític, mitjançant una campanya de mobilització que s'ha de sustentar en els següents eixos:
Estratègia propositiva. Consensuar un decàleg d'objectius per a la mobilització, el resultat sigui un programa d'acció. En primer lloc com a plataforma reivindicativa de CC.OO i en segon lloc com a proposta oberta de CC.OO cap al conjunt del moviment sindical:
DECÀLEG PER A LA MOBILITZACIÓ PER TOMBAR LES REFORMES LABORALS PER LA CREACIÓ I LA QUALITAT DE L'OCUPACIÓ
1. SALARI
• - S.M.I. El salari mínim serà de 1.000 € o el 60% del salari mitjà. Actualització anual IPC real o segons pujada salari mitjà.
• - MÍNIMS I MÀXIMS SALARIALS. Percepcions salarials mínim SMI, màxim 6 vegades salari mínim. A les empreses privades obligació de sotmetre a aprovació els salaris dels executius en junta general accionistes.
• - TRANSPARÈNCIA SALARIAL. Regulació per llei de l'obligatorietat de les empreses a facilitar als representants dels treballadors/es tota la informació detallada de la massa salarial.
• - E.T.T. Els treballadors/es per compte d'empreses de col·locació, mateixes condicions laborals que els / les treballadors/es de l'empresa principal, amb aplicació del seu conveni sectorial de referència.
• - IGUALTAT. Igual treball, igual salari, sense discriminació per condició del treballador/a. Supressió en conveni col·lectiu de les dobles escales salarials de caràcter permanent.
2. OCUPACIÓ
• POLITÍQUES D’INVERSIÓ PÚBLICA. Reorientació dels recursos públics a través d'un pla d'inversió pública quadriennal, dotat amb un increment addicional del 2% del PIB anual, orientat a garantir els drets de ciutadania.
• POLÍTIQUES FISCALES. El Banc Central Espanyol tindrà entre les seves prioritats de política econòmica, la creació d'ocupació, més enllà de la lluita contra la inflació. Les caixes o bancs nacionalitzats tindran el caràcter de banca pública i orientaran les seves polítiques a la concessió de crèdits a l'economia productiva, els interessos a aplicar no podran
ser superiors a tres vegades el valor estipulat pel Banc Central Europeu. Tipus impositiu als rendiments especulatius que doblin el tipus de gravamen sobre les rendes del treball i l'economia productiva. Equiparació de la tributació de les SICAV a la de la resta d'empreses. Nou impost a les grans fortunes, establint un barem progressiu. Increment de la progressivitat del sistema impositiu, augmentant els trams i els tipus impositius sobre les rendes més altes.
• Augment dels recursos humans, materials i competencials de la hisenda pública i la inspecció de treball, en la lluita contra el frau fiscal i en la contractació.
• SERVEIS PÚBLICS OCUPACIÓ. Caràcter i polítiques públiques. Agències de col·locació públiques o sense ànim de lucre. Gratuïtat Serveis.
3. JORNADA
• REPARTIMENT DEL TREBALL. 35 HORES en còmput setmanal, màxim 7 hores diàries, sense pèrdua salarial. Prohibició Hores Extres. Hores extres no permeses límit anual, augment sanció i / o penalització Seguretat Social i fiscal.
• CONCILIACIÓ. Assimilació per llei d'horaris comercials i de treball als dels països de la UE, que permeti la conciliació de la vida laboral/familiar/personal.
4. CONTRACTACIÓ
• CAUSALITAT CONTRACTACIÓ. Principi de causalitat en el conjunt de contractes.
• MODALITATS CONTRACTACIÓ. Eliminació contracte emprenedors. Contracte a temps parcial, màxim 60% jornada completa, supressió hores complementàries, i plena protecció social. Contracte per obra o servei, autonomia i substantivitat pròpia activitat empresa, regulació encadenaments successius, prohibició per a l'execució d'una contracta i/o subcontracta.
5. NEGOCIACIÓ COL.LECTIVA
• AUTONOMIA DE LES PARTS. Desenvolupament a partir mínims legislació de l'estructura i articulació de la negociació col·lectiva.
• CONVENIS COL.LECTIUS Eficàcia general, prevalença sobre àmbits inferiors. Regulació clàusules desvinculació per llei. Regulació Comissions paritàries sectorials de causes i mètode d'aplicació. Ultraactivitat. Supressió arbitratge obligatori.
• COBERTURA DE PARTS NEGOCIACIÓ. L'absència d'alguna de les parts legítimes en la negociació col·lectiva, serà reemplaçada per la representació d'un àmbit superior de qualsevol d'elles i/o l'administració.
• MODIFICACIÓ CONDICIONS DE TREBALL Autonomia de les parts, regulació de la causalitat i mecanismes de proporcionalitat en la negociació col·lectiva sectorial a partir de la legislació que té caràcter de mínims.
6. EXTERNALITZACIÓ
• CONTRACTES/SUBCONTRACTES Successió empreses i / o contractes mínim mateixes condicions. Aplicació conveni col·lectiu més beneficiós entre empresa principal i sector d'activitat. Prohibició per Llei cessió treballadors / es. Limitació cadena subcontractació. Aplicació conveni col·lectiu de referència empresa principal i / o sector d'activitat. Aplicació mínim del 30% de contractació indefinida a temps complet. • EMPRESA PRINCIPAL. Responsabilitat directa i solidària empresa principal enfront de l’ incompliment de qualsevol obligació laboral en el conjunt cadena. • BAIXES TEMERÀRIES. Obligatorietat regulació baixa temerària social a contractacions privades per les comissions paritàries dels convenis sectorials.
7. SALUT LABORAL
• MÚTUES. Devolució de les competències de la gestió econòmica per contingència comuna a la seguretat social, així com el control i seguiment de les baixes al sistema de salut pública. Eliminació del 3% de gestió per l'afiliació de les empreses a les mútues d'accident de treball i malalties professionals per part de les gestories i la seva reversió econòmica al sistema públic de salut.
8. ACOMIADAMENT
• READMISSIÓ. Dret d'opció del treballador a la readmissió amb salaris de tramitació i/o indemnització màxima legislació, per acomiadament nul i/o improcedent. • CAUSALITAT en l'extinció contractual, i regulació legal de les causes acomiadament individual i/o col·lectiu. Causalitat i proporcionalitat en grup empresarial en l'extinció individual i/o col·lectiu en una empresa del grup. • NULITAT. Per motiu de malaltia professional i / o accident de treball. • DRET INDIVIDUAL TREBALLADOR. En l'acomiadament col·lectiu a l'oposició i / o impugnació acord d'extinció col·lectiu.
9. PROTECCIÓ SOCIAL
• RENDA MÍNIMA GARANTIDA. Equivalent al S.M.I. • DESOCUPACIÓ. S.M.I. per a les prestacions i subsidi de desocupació. Subsidi per desocupació sense limitació màxima temporal, i cotitzable a la Seguretat Social. Ampliació durada prestació contributiva per desocupació a 36 mesos. Manteniment del 60% de la Base reguladora de la prestació per desocupació, a partir de 181 dies. Subsidi per desocupació per majors de 52 anys. 100% subsidi pels contractes parcials.
10. ADMINISTRACIÓ
• AUTORITAT LABORAL. Obligació autorització administrativa en expedient col·lectiu de regulació d'ocupació i / o suspensió. Obligació autorització administrativa en modificació col·lectiva de les condicions de treball. Tornar competència ERO en empreses amb procediment concursal. Augment recursos i competències i / o instruments legislatius per a control i compliment legislatiu.
• FONS GARANTIA SALARIAL. Ampliació nivell cobertura quanties en indemnitzacions i salaris. Ampliació progressiva de la cotització. Supressió prestació dies 1 a 8 indemnitzacions per acomiadament • ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. Introducció de dos noUs conceptes jurídics en materia de contractació administrativa: Les ofertes que no contemplin el compliment de la normativa laboral i el conveni col·lectiu de referència no podran ser tingudes en compte, per considerar incurses en baixa temerària social. En el procés d'accés al registre de classificació d'empreses per optar a l'adjudicació de contractes administratius, s'introduirà el concepte de solvència social (entenent per tal l'historial de compliment de la normativa laboral i el conveni col·lectiu de referència), juntament amb la solvència tècnica i econòmica. • ADMINISTRACIÓ JUSTÍCIA. Derogació de l'article 315.3 del codi penal i de la Llei de seguretat ciutadana.
Estratègia d'unitat d'acció sindical
• Proposar la creació d'una taula i / o Fòrum de trobada permanent del conjunt del moviment sindical.
• Elaboració d'un Programa d'acció de mínims per la unitat sindical, incloent un programa de mobilitzacions per tombar els aspectes més lesius de les reformes laborals del PP i el PSOE. Avui com fa 50 anys, es requereix una plataforma reivindicativa que il·lusioni al conjunt dels treballadors/es.
• Elaboració d'un codi de conducta i bones pràctiques a rubricar per totes les organitzacions sindicals a Catalunya ia l'estat espanyol, en aquest sentit:
a. Estipulacions de pràctiques en matèria laboral, sindical, de drets, social, política i sobre corrupció.
b. La participació dels treballadors / es en els acords de caràcter general, que hauria d'incloure mecanismes per a la presa de decisions col·lectives.
c. La participació dels treballadors / es en la negociació col·lectiva, que hauria d'incloure el compromís, a càrrec de la representació unitària dels treballadors / es, de sotmetre a la decisió dels treballadors de l'àmbit afectat la ratificació dels convenis col·lectius i pactes de millora d'empresa.
d. Proposta i desenvolupament d'un nou model de representació dels treballadors / es.
Estratègia agitativa i comunicativa. Una gran campanya d'informació i sensibilització per construir un procés de conscienciació cap als centres de treball, cap als/les treballadors/es, que conjugui els següents eixos:
• Les reformes laborals i les seves conseqüències..
• La quantificació i identificació del procés de nacionalització de les pèrdues, rescat a la banca, beneficis empresarials.
• La quantificació i identificació del frau fiscal.
• El programa d’acció, les seves propostes.
• El programa de mobilització.
Estratègia social i política, de les propostes, del programa d'acció per construir:
• Una política d'aliances amb el moviment social, en base a les propostes i concreció programa de mobilitzacions. La creació de plataformes (al voltant de moviments com la plataforma Prou Retallades o el moviment per la dignitat 22M), per ciutats i / o barris, en què conflueixi el moviment associatiu, moviment estudiantil, moviment sindical, moviment d'aturats i moviment polític en base a les propostes o programa d'acció.
• Un calendari i / o agenda de reunions amb totes les organitzacions polítiques amb l'objectiu de l'adquisició de compromisos electorals en base a les propostes i document fedatari de compromisos adquirits entre les parts.
Estratègia de mobilitzacions. Concreció de les formes i/o tipus, la seva interrelació i el seu calendari..
• Un procés de tancaments i/o encadenaments en les seus patronals en l'àmbit confederal i autonòmic. Objectiu principal Ultraactivitat. Gener a Març.
• Un procés de encadenaments i/o rodejos parlaments estatal i autonòmics. Objectiu principal propostes programa d'acció. Gener a Març.
• L'impuls d'una Iniciativa Legislativa Popular, en base a les propostes del programa d'acció i sol·licitud de referèndum. Febrer a abril.
• Un procés de manifestacions. Culminació preparació d'un gran 1r de Maig. Desembre a 1r de Maig.
• Un procés de marxes autonòmiques i culminació marxa estatal. Objectiu principal propostes programa d'acció. Març a 1r de Maig.
• Vaga general i/o cívica. 5 o 6 de Maig.
