El Món entrevista al diputat i membre de la Mesa del Parlament, coordinador de la formació d'esquerres fundada el 1998 que, finalment, concorre amb En Comú Podem al 20-D. Joan Josep Nuet (Reus, 1964) és diputat al Parlament pel grup de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), representant de la coalició a la Mesa, coordinador general d'EUiA i secretari general de Comunistes de Catalunya. En aquesta entrevista, Nuet rep El Món amb ganes de parlar de les propostes d'En Comú Podem, de la visió que té EUiA del procés sobiranista, però també de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP i d'Artur Mas: "És normal que se'n parli tant", diu.
L'acord d'EUiA per formar part d'En Comú Podem va arribar a última hora. Com van anar aquelles negociacions?
L'acord és entre cinc forces polítiques, més molta gent independent que no ha fet mai política. És un fet pioner, i no és fàcil amb gent que no ha fet política sinó activisme social. Ho hem fet bastant bé, al final els temes essencials que plantejàvem, de metodologia, han format part dels compromisos. El programa ha estat obert, i el compromís d'obertura cap a la participació s'ha realitzat. També s'ha aconseguit visibilitat d'EUiA, ja que encapçalem la circumscripció per Tarragona, i tenim un lloc de sortida per Barcelona. És un element que ha ajudat a prendre una decisió positiva.
En cas de no acord, vostè va advertir que "escombraria i denunciaria els mètodes" utilitzats durant les negociacions. El problema va ser amb BComú o amb Podemos?
No ho vull especificar amb ningú. Era un debat creuat, amb molts factors. El temps no ens ha ajudat, estem fent processos amb molt poc marge, i amb molts i nous actors polítics. La mentalitat s'ha d'adaptar al canvi, qui no accepti això es quedarà petrificat. Nosaltres estàvem preocupats per la metodologia. D'altra banda, volíem que el discurs sobre el procés sobiranista fos molt afinat. Necessitem el procés, el discurs nacional, i la idea constituent i democràtica és el centre. No podem aparèixer com a negadors del procés. Hem d'aparèixer com la representació més popular del procés, perquè necessita una part de la societat catalana que se sent exclosa. Aquesta part, si no hi participa, fa que el procés s'estanqui i es dualitzi. Aquest és el gran perill del resultat del 27-S. L'acord [amb En Comú Podem] va arribar a l'últim moment, sí, però podria haver arribat abans, i amb les mateixes condicions. Estem contents.
Què aporta EUiA a la confluència d'En Comú Podem? Experiència política?
L'experiència la tenim, és destacable i important. EUiA és un projecte de ruptura amb el règim del 78, i en el cas català és un projecte fet des de Catalunya, per Catalunya, i amb referents a l'Estat espanyol. No desconnectem amb altres actors polítics de l'Estat. Això és un missatge en positiu que aportem. La idea de ruptura connecta molt amb una nova generació política que s'ha incorporat sobretot a partir del 15-M, amb gent que també creu que s'ha esgotat el règim del 78. EUiA connecta amb aquest espai.
Coincidències amb la CUP.
Sectors d'EUiA han manifestat que prefereixen Alberto Garzón (IU) abans que Pablo Iglesias (Podemos)
No és contradictori. Hi haurà un 20-D però també un 21-D. I el que queda clar és que estem en una fase de recomposició de l'espai polític electoral. A Catalunya això és evident des de fa més temps que a l'Estat espanyol, on també és evident que el bipartidisme de PP i PSOE ja no pot gestionar el moment polític. Jo no m'espantaria. Ara hi ha una realitat, el 20-D, i per sort hem aconseguit a Catalunya mantenir l'esperit unitari que practiquem des del 2002 -acord amb ICV-, a les municipals amb Barcelona en Comú, a les catalanes amb CSQP, i ara amb En Comú Podem. Al 2016 es consolidarà tot això, no sé encara de quina manera, però els actors polítics, tant EUiA com IU i Podemos, veiem les limitacions que tenim. Sols som projectes limitats. I en canvi, quan col·laborem les expectatives, la il·lusió i la mobilització és molt més gran. Estem contents d'haver consolidat això. Per tant, el futur el veig amb optimisme, i penso que persones com Iglesias i Garzón, que tenen entre ells una gran relació personal, jugaran un paper de futur. Això és amb el que em quedo. De fet amb els dos jo hi tinc una bona relació, fins i tot d'amistat.
A l'inici de les negociacions de Guanyem, de cara a les municipals del 2015, hi havia a la taula de negociacions la CUP. Com veu ara aquest sector?
Hi ha diverses temàtiques que amb la CUP podem dialogar, i també acordar. La idea constituent de la CUP i la nostra és molt semblant, sobretot és una idea de participació popular. En canvi, la idea que té CiU de procés constituent està a l'altre cantó. I al cantó oposat hi ha la CUP, EUiA, i també Barcelona en Comú. És una idea molt potent i a desenvolupar. Si ens trobem concretant-la, deixem enrere altres debats en els quals potser no diem exactament el mateix. Però el camí a desenvolupar per treballar aquesta idea és enorme. I quina idea és aquesta? L'apoderament del nostre poble per assolir una quota d'autogovern que identifica un model de país. D'altra banda, també parlem de la República catalana, una altra idea compartida amb la CUP. República catalana no és el model d'Estat, és molt més que això, és un projecte de país. És república i és catalana, de manera que no és monarquia, o sigui, que Catalunya decideix en una acció de sobirania.
I en què topen amb la CUP?
Hi ha un aspecte en el qual no diem exactament el mateix [la CUP i EUiA], ells creuen que això ha de ser plenament independent, i nosaltres veiem la independència només com una opció democràtica. Si el poble tria la independència, evidentment nosaltres la gestionarem. Però creiem que una opció millor és trobar una relació bona amb pobles germans i veïns. Però el camí previ és tan gran i llarg que ens permet dir que, amb la CUP, hauríem de trobar molts més moments i formes de treball conjunt. Per tant, no descartem res en un futur. No ens hem de posar límits mentals ni artificials, els límits han de ser polítics. Hem de poder treballar amb aquells qui fem unes propostes conjuntes i semblants, i amb la CUP hi ha un camí a fer. També és cert que ICV, Equo, BComú, EUiA i Podem són realitats que ja han anat juntes en tot un cicle electoral: municipals, catalanes i estatals, això és una potència concretada.
Un president de canvi
EUiA s'afegirà al projecte de crear una República catalana, si el lidera des del Govern algú que simbolitzi un canvi i un trencament amb el passat?
Clarament hi ha dues coses en les quals ens podem posar d'acord amb la CUP. Una és com fer-ho, i l'altra és què fer. Com fer-ho? Volem un procés on la participació popular sigui màxima. Per tant, no només hi ha d'haver un lideratge de les institucions, la societat catalana s'ha d'articular de manera que s'apoderi d'estructures de la societat civil que li permeti tenir una xarxa organitzada. Amb la CUP ja n'hem parlat i n'hauríem de seguir parlant. L'altre tema és el contingut. La nostra República catalana ha de ser social i democràtica. De fet, nosaltres tenim un lema que és "Per una República catalana, social, democràtica i lliurement federada". No volem qualsevol país, per tant no aspirem que el governi la continuïtat de les polítiques autonomistes i neoliberals que fins ara han governat Catalunya els darrers 35 anys. Volem un trencament amb això. Per tant, entenem molt bé que la CUP no vulgui que el futur president hagi de ser Artur Mas. És difícil d'entendre que iniciem una nova etapa amb les persones i les eines de l'etapa anterior. Això diu la CUP, i ho entenc perfectament, pensem el mateix. En economia i model social també ens entenem. Hi ha tant a fer que ho volem fer amb la CUP com amb qui ho vulgui fer. Segur que també hi ha gent d'ERC disposada a pensar i treballar amb aquests elements. Per tant, endavant. També hi ha gent que ve del PSC que ha posat èmfasi amb elements així. Hi ha tot un ventall de l'esquerra catalana, des d'ERC, CUP fins la tradició socialista, BComú, ICV... que connecta molt. Això és gran, plural, complex. El signe del temps és la gestió de la pluralitat. Això és un espai polític.
Però no sembla que sigui pas senzill...
No, no és senzill. Perquè hi ha hagut (i encara hi ha) un lideratge de la dreta conservadora que ha fet servir el tema nacional per reproduir el seu projecte polític de classe. Això ha introduït al debat nacional un factor reactiu. Potser des d'ERC i la CUP s'entendrà millor que això no ajuda al procés, sinó que això és el causant que d'alguna forma estigui ara escurat i potser tocat. Només se sortirà de la situació actual, i el procés cobrarà nova vida i nova saba si se'l treu d'aquesta dimensió que l'ha empetitit i empobrit. Hem d'aconseguir que barris com Bellvitge surtin al carrer i es mobilitzin tant com el barri de Gràcia de Barcelona a favor del procés. Però només ho faran el dia que entenguin que el procés és una eina per millorar la vida quotidiana dels seus veïns. I avui això no ho entenen.
Això s'aconseguiria amb un president alternatiu a Mas, o amb unes noves eleccions?
Bé, a veure... No és fàcil, cal preparar els dos escenaris. Primer, seria clau -perquè ja ho tenim, i depèn de nosaltres- que es fes un Govern no de continuïtat, sinó de canvi. I no parlo de ruptura, parlo de canvi, sóc prudent. Perquè sóc conscient que CDC forma part de Junts pel Sí, no anem a fer una proposta que els 30 diputats de CDC els col·loquem a l'oposició, no. Seria poc realista fer això. Però evidentment caldria un Govern de canvi, no de continuïtat. Aquest Govern de canvi no el pot presidir Mas.
I qui el pot presidir?
Una altra persona. Possiblement passaria que hi hauria Govern. Que no és poc, perquè ara no el tenim. Com més de canvi sigui el Govern més atractiu seria aquest per al grup parlamentari de CSQP.
El suport d'EUiA
Votarien a favor de la investidura d'un president que simbolitzi aquest canvi?
Evidentment, si el president és de canvi, i no de continuïtat, analitzarem i participarem en aquest debat, i podríem suggerir i tenir un paper molt més actiu. De fet, el volem jugar. La primera opció que hi ha a la taula és que hi hagi un Govern de canvi, amb un president de canvi, i si això fos així, ja li hem dit a la CUP i a ERC que la nostra actitud seria diferent.
Què vol dir ser diferent?
Analitzaríem com es pot concretar això, en la mesura que aquesta proposta fos real i seriosa. És possible que el 27-D la CUP decideixi que vota Mas. No cal que fem un procés ara per tenir una actitud diferent si al final no hi ha res diferent. Però si aquest canvi fos real [si la CUP mantingués el veto a Mas], ja li hem dit a ERC i a la CUP tot això, que volem un Govern diferent perquè nosaltres podríem jugar-hi un major paper polític. Estaríem disposats a analitzar-ho de manera molt seriosa. I ja els hem enviat aquest missatge de manera clara, el coneixen, i poden comptar amb nosaltres si el canvi és real. Si el canvi no és real, això no seria possible. Ja hem dit públicament que no creiem que el canvi sigui real si el president és Mas o algú de CDC.
Quina reacció té ERC en aquestes converses?
Hi ha massa supeditació a Mas i a CDC. La nostra postura no és maximalista, perquè CDC no ha de marxar del Govern i anar a l'oposició, no. El que diem és que el president no pot ser ni Mas ni ningú de CDC. A Junts pel Sí hi ha molta més gent, independents i d'ERC. La idea és que hi hagi un canvi per reenfocar el procés, que ho necessita. La situació actual només fa que C's s'enforteixi aquí i el PP a Espanya amb el seu discurs anticatalà. I la societat es fractura, i el procés es fa petit perquè es redueix només a la independència, i no té aliats en el camp del federalisme autodeterminista, que és un percentatge important, que faria que fóssim majoria, cal arribar al 70% o 80%. S'està massa pendent de què fa CDC, perquè estan acostumats que CDC ha manat 35 anys. No s'adonen que avui ERC i la CUP podrien liderar, ells, no CDC. Hem d'aprofitar que CDC té aquesta situació de refundació, no pot tornar a la política del peix al cove, ha iniciat un procés i no pot fer marxa enrere. No podem permetre ni admetre que el nacionalisme conservador que ha format històricament del règim lideri el procés català. Si el lidera el farà fracassar. I qui l'ha de liderar? Doncs la gent d'ERC, la CUP, i nosaltres hi podem ajudar.
Qui? EUiA o també CSQP?
EUiA per començar, i crec que a partir d'aquí també CSQP hi podria jugar un paper. Però estaríem canviant l'eix de la gestió del procés, per passar de la dreta cap al centre-esquerra, com a mínim. Si es canvia l'eix el procés es pot fer més gran. El procés ha d'acceptar que ha de ser formulat d'una forma minuciosament democràtica. Amb les declaracions unilaterals no hi estem d'acord, perquè una gran part del país també les rebutja. Fins i tot l'independentisme ha d'entendre que ha de fer un procés on pot perdre, i la gent que no és independentista ha d'acceptar un procés on l'independentisme pot guanyar.
El final de Mas
Vostè votaria Sí a un referèndum vinculant?
Caldria veure les circumstàncies concretes quan es produís el referèndum. Això motivaria la demanda de vot de la meva força política. He de dir que venim d'una tradició que té un pes, una cultura, la del federalisme. És una tradició basada en la lliure autodeterminació dels pobles, on la gent tria el que vol. Però la gent pot triar una relació determinada amb altres pobles, i en aquest federalisme sempre s'ha parlat de sobirania compartida. El camí és tan important com el final. Jo crec que és més important i tot. El dia que Catalunya com a nació pugui triar això de forma lliure i decidir si vol ser independent vol dir que ja som, de facto, un subjecte polític, i que la independència ja l'hem aconseguit.
A aquest canvi de lideratge del procés s'hi arribarà a través d'unes noves eleccions? O veu possible que Mas faci un pas al costat?
Hi ha dues possibilitats, que la CUP aguanti o que la CUP no aguanti. Si aguanta, qui haurà de decidir què vol fer és JxSí. Perquè ERC i Democràcia i Llibertat (DiLl) tindran un resultat el 20-D, un nou termòmetre, i la CUP té assemblea del 27-D. Si és veritat el que diuen les enquestes, que DiLl és cinquena força, i s'avancen eleccions a Catalunya pel 6 de març, i no es reprodueix JxSí, CDC tindrà un cop fortíssim. Si jo fos de CDC el que faria és que Mas faci una passa al costat (no enrere), i que des d'aquest Govern, amb una presència important de CDC, es lideri la recomposició de l'espai. Perquè es pot trobar que desitja recompondre l'espai des de la presidència de la Generalitat, i que el 6 de març es trobi que no té ni la presidència ni el Govern. Pot ser pitjor el remei que la malaltia, per CDC. Si la CUP aguanta, és clar. Si no aguanta i fa president Mas, la CUP tindrà un sector molt important que no ho veurà, i serà crític. Jo demano a la CUP que aguanti, perquè hi ha una alternativa, que és ensenyar a CDC que hi ha alternativa. I aquesta alternativa som els sectors de l'esquerra popular. Avui dia, entre la CUP, els independents [de JxSí] i ERC ja sumen més que CDC. No entenc que entre Lluís Llach, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Marta Rovira i la CUP no hi pugui haver un diàleg per dir: "Senyors, nosaltres aquí som majoria". I que d'aquesta majoria en surti un president o presidenta. I CDC hi ha de participar, però no és CDC qui ha de dir que això és caixa o faixa. La mobilització que va obtenir JxSí el 27-S no es tornarà a produir, va ser històrica. Mas ha d'entendre que la seva fase política està en l'etapa final, no inicial, i en canvi el país té tot un món per recórrer. Mas ha de permetre el relleu, i que surti com el president que va fer el canvi d'un procés autonomista a un de més sobirania, i quedaria bé per a la història. Això no sortiria per la porta petita, però el 6 de març sí que pot sortir per la porta petita.
Font: El Món
Etiquetes de comentaris: #RepúblicaCatalana, #RupturaDemocràtica, Actualitat