1 de desembre: calen polítiques públiques contra la SIDA
(Article publicat al Butlletí de la Fudació l'Alternativa)
Des de l’any 1981 més de 17.000 persones a Catalunya s’han vist afectades per la epidèmia de la SIDA. L’1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la SIDA en un escenari preocupant pel que fa a Catalunya: tot i que ara fa dos anys es va aprovar per unanimitat al Parlament de Catalunya l’Acord Nacional per fer front al VIH/SIDA i contra l’estigma relacionat, el cert és que el Departament de Salut ha renunciat voluntàriament al lideratge d’aquest Acord.
Al darrera d’això, hi ha una evident negligència per part dels governs de la dreta, a Catalunya i a Espanya, que han fet deixadesa voluntària de la seva obligació de lluitar contra aquesta epidèmia global i contra els efectes que la seva estigma genera. Tant el govern Mas com el govern Rajoy s’han caracteritzat per la irresponsable i vergonyosa absència de polítiques públiques en matèria de VIH i SIDA. Això sí, s’han encarregat de dificultar, limitar i, fins i tot, vetar l’accés universal en matèria sanitària, ja sigui a través del copagament, dels impediments per la dispensació de tractaments antiretrovirals o de la denegació de l’accés a les persones immigrades al dret a la sanitat.
No podem separar la lluita contra el VIH i la SIDA del context generalitzat d’empobriment de les classes treballadores dissenyat pel capitalisme europeu que afecta especialment Catalunya i Espanya com a territoris del Sud d’Europa. Avui, també existeix una gran escletxa a l’hora d’accedir als tractaments necessaris entre les classes altes i el conjunt de les classes populars. Les polítiques d’austeritat extrema dels governs català i espanyol han causat un empobriment generalitzat i de deteriorament dels serveis públics que paguen amb més intensitat les classes treballadores. La crisi econòmica i l’atur de determinats col·lectius és un element que també dificulta l’accés a un tractament adequat.
Aquesta situació només es pot corregir aplicant polítiques públiques en la lluita contra la SIDA que evitin la desigualtat també en l’accés al tractament. Polítiques públiques que han estat negades pels governs de la dreta fent que la responsabilitat d’aquesta lluita recaigui exclusivament a les esquenes de les entitats d’aquest àmbit. Un teixit associatiu que també ha estat maltractat pels governs de la dreta, dificultant l’accés a les subvencions que és la única via per a garantir la continuïtat de la feina més que necessària que aquestes entitats porten a terme. En l’últim període, el pressupost de l’Estat destinat a entitats i ONGs que lluiten contra la SIDA ha baixat dels 4,5M€ a un insuficient milió d’euros que posa en perill de desaparició la tasca d’aquestes entitats.
En definitiva, el desmantellament del sistema sanitari liderat pel Conseller Boí Ruiz, la baixada ideològicament planificada de les partides econòmiques destinades a les ONG que treballen contra la SIDA i la falta de polítiques públiques per a prevenir les infeccions, que han augmentat un 7% a Catalunya en l’últim any, posa especialment en risc els col·lectius més vulnerables.
Contra aquesta inacció dissenyada pels governs de la dreta, el que cal és implementar polítiques públiques, transversals entre els Departaments de Salut i Ensenyament i amb el pressupost necessari, en la lluita contra el VIH i la SIDA que evitin la desigualtat d’accés als tractaments entre les persones afectades, que rebaixin el percentatge de persones infectades i que eradiquin l’estigmatització d’aquestes persones i de determinats col·lectius.
Joan Mena
Etiquetes de comentaris: #RupturaDemocràtica, #UnitatPopular