Pere Ardiaca i Martí (Balaguer, 29 de juny de 1909 - Moscou, 5 de novembre de 1986) va ser un lluitador antifeixista i polític dirigent del PSUC (i del PCE). Fou escollit diputat al Parlament de Catalunya en les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura en la legislatura 1980-1984 i President del Partit dels i les Comunistes de Catalunya a partir de 1982.
Pròleg de Celestino Sánchez, President Fundació Pere Ardiaca al llibre "Pere Ardiaca, Materials per a una biografia "
És un honor per a mi, sobretot perquè presideixo la Fundació que porta el seu nom, fer-vos la presentació d’aquest llibre que avui teniu a les mans. Llibre necessari que en aquest centenari ens permet apropar-nos a en Pere Ardiaca i el que va representar per a la classe obrera i per a Catalunya. Tractament especial té la seva incidència en les i els comunistes catalans i en com és, avui en dia, el projecte comunista al nostre país.
Els anys de lluita que compartim em motiven per parlar de l’Ardiaca des d’un punt de vista proper i afectuós cap al veterà lluitador que mai no va ser vell, que va mantenir un entusiasme juvenil en la força de les seves idees. D’ell vaig aprendre, en llargues hores en els plens del Parlament de Catalunya, una frase que fins i tot no sent seva, se l’havia apropiada i l’exposava amb vehemència, i era l’expressió molt simplificada de com s’ha de concebre el socialisme i el comunisme: es tracta de repartir la riquesa, la misèria ja la reparteix el capitalisme. Aquest monstre que fa cada vegada més rics a menys persones.
En Pere va ser una persona del seu temps però alhora expressava valors que avui continuen sent universals, la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la democrà- cia, el socialisme i el comunisme. Va ser un home que sabia i transmetia que el coneixement i la ciència són imprescindibles per a un projecte emancipatori. Divulgar aquests valors va ser una de les seves màximes durant el temps en què va ser director de Treball i de la revista teòrica Horitzons (des del 1962 Nous Horitzons).
Sabia, per l’experiència que havia anat acumulant, que sense organització i sense mobilització no existeixen possibilitats de canvis revolucionaris i que són les persones les que construeixen la història. Militant del PCC des del 1933, va ser un dels fundadors del Partit Socialista Unificat de Catalunya el juliol del 1936, partit que va néixer de la unitat de quatre organitzacions socialistes i comunistes i en la direcció del qual va participar en aquells anys de màxima duresa. Anys de guerra provocada pel feixisme i de defensa de la República per part de tota l’esquerra. L’Ardiaca era una persona que tenia molt clar i defensava la unitat dels treballadors/es, la unitat de les forces democràtiques en la consecució de la llibertat i la democràcia contra el règim feixista del General Franco.
Va ser el representant dels comunistes en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, des d’on va desenvolupar activitats que expressaven les polítiques més obertes i de relació amb la classe treballadora i amb el conjunt de la societat catalana en la lluita per la democràcia i la llibertat al nostre país. Durant molts anys va treballar clandestinament al nostre país i va ser detingut el 1962 i condemnat a 21 anys de presó. L’Ardiaca va continuar pensant, fins a la seva mort, que el Partit Comunista, com a eina per a la consecució del socialisme i el comunisme, és imprescindible i per això, l’abril del 1982, es va constituir el Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), del qual en Pere va ser elegit president, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.
En Pere va ser un dels artífexs de la política de Front de Esquerres del PCC. Política que expressava la necessitat de la unitat de la classe obrera, la unitat de les forces d’esquerra i la necessitat d’un gran partit comunista. Sense l’Ardiaca i d’altres el comunisme a Catalunya no hauria pogut construir un Partit de tall nacional i de classe, el qual expressa la voluntat de la classe obrera de convertir-se en la classe més nacional del nostre país.
El seu enterrament el 1986 va ser una gran demostració de dol, al qual es van sumar altres forces polítiques, sindicals i socials que, amb la seva presència, van empetitir l’Avinguda del Portal de l’Àngel de Barcelona en el comiat a les seves cendres.
Per acabar, m’agradaria transmetre-us la vitalitat i vocació humana que durant tota la seva vida el va motivar i va poder transmetre a tot el seu entorn. Hem d’agrair profundament, com a Fundació, el formidable treball realitzat pels historiadors José Luis Martín Ramos, Giaime Pala, Manuel Moreno i Albert Claret i els testimonis sentits de l’Antoni Barbarà i de la Neus Català als quals unia una gran amistat de lluita i d’anys.
En Pere Ardiaca ja no està entre nosaltres, però aquest llibre fa que continuï viu, que no oblidem la seva lluita i amb ella la de milers de lluitadors i lluitadores per un món més digne i més lliure.
Celestino Sánchez President Fundació Pere Ardiaca
LLegiu el llibre: "Pere Ardiaca, Materials per a una biografia "