Bona Festa companyes i companys.
Aquest any de nou canviem de lloc i ens acull la ciutat d’Hospitalet, en un dels moments polítics més apassionats dels darrers anys i si m’ho permeteu dir, de les darreres dècades.
Fa temps que els comunistes catalans hem analitzat que la mateixa crisi capitalista genera la seva alternativa, a cavall de les experiències de mobilització que s’han donat a la nostra societat com a resposta i com a proposta alternativa.
De les vagues generals al 15-M, de les marees en defensa dels Serveis Públics d’Educació i Salut a la mobilització pel dret a l’Habitatge i contra els desnonaments, de la lluita contra la corrupció i per la qualitat democràtica a la defensa de la llibertat de Catalunya, el seu dret a decidir i la voluntat de constituir-se en subjecte polític sobirà.
Ha arribat el moment que aquestes mobilitzacions i les seves expressions socials i polítiques facin un pas endavant, cal posar les majories institucionals al servei del programa de la mobilització, cal construir l’alternativa a les polítiques de retallades, a l’austericidi que promou la Troica i que no qüestionen forces com PP, CiU, PSOE i C’s.
L’heroica lluita del poble grec i Syriza necessita dins la UE l’obertura d’un segon front per derrotar la Troica, aquest nou front d’esperança per les classes populars europees és possible a Catalunya i Espanya.
A Grècia la batalla no és pels diners, és per si qualla o no l’exemple de dignitat i esperança i així l’alternativa s’obre camí per altres pobles d’arreu del continent.
A Grècia es debat entre Democràcia o Troica i la democràcia és incompatible amb les retallades
A Grècia es debat entre sobirania o submissió als poders financers oligàrquics que volen manar sobre els pobles i només accepten a governs titelles i submisos a les seves ordres.
No ens juguem a Grècia a Catalunya o a Espanya un govern o un altre, ens juguem les conquestes democràtiques i socials dels nostres pares i àvies, i ens juguem el país que volem per les properes generacions.
Volem que la majoria social treballadora no delegui la política en actors socials i polítics que no obeeixen a les seves necessitats, volem sentir que la idea de Poder Popular no és un eslògan electoral, sinó una forma de fer i pensar íntimament connectada a la gent.
Per això defensem que les candidatures d’Unitat Popular són l’instrument pel canvi, no són encara en moltes ocasions el Nou Espai per la transformació que hem defensat i somiat, però són un pas important en aquest camí cap a la Revolució Democràtica.
Cal un canvi a Catalunya, si volem que les retallades i la corrupció passin a l’oposició: és impensable pensar que CDC i UDC estaran al govern i poden marcar un full de ruta d’emancipació i ruptura, en aquest nou cicle que comencem el 27S.
Per això cal una Candidatura Unitària amb un fort perfil ciutadà i d’esquerres com vam experimentar amb BCN en Comú i Ahora Madrid.
Cal un Programa de radicalitat social i democràtica i al mateix temps que proposi pel 28S un Inici Constituent per avançar en la constitució d’una República Catalana com a projecte representatiu de la majoria social treballadora catalana.
Aquest projecte ajuda i alhora s’alimenta de la tendència de canvi que es desenvolupa a l’Estat Espanyol on companys com Alberto Garzón i d’altres volen iniciar també un procés constituent que afecti el conjunt dels pobles d’Espanya i esdevingui una República Federal social, democràtica i plurinacional.
Els i les comunistes en els 150 anys de la nostra història hem estat motor de canvi i revolució, podria algú entendre ara que ens aturéssim o dubtéssim en funció d’altres interessos que els de la classe treballadora i la resta de sectors populars?
Podria algú entendre que poséssim per endavant interessos o contradiccions d’instruments legítims però simplement instruments al servei d’una política?
No.
L’esquerra transformadora i les esquerres en general estan en ple procés de canvi i recomposició i l’objectiu dels i les comunistes es incidir en el debat i participar en la reorganització dels espais polítics i electorals.
Això només és possible amb un Partit Comunista, ja que les idees comunistes sense organització s’esvaeixen com la sorra al mar i la nostra aspiració a la societat socialista no és una quimera, és la lògica conseqüència de l’aprofundiment radicalment democràtic que necessita aquest destructor capitalisme financer que destrueix quotidianament el planeta i la vida de milers dels milions de persones que l’habiten.
A set mesos del Congrés d’Unitat Comunista i el naixement de Comunistes de Catalunya encara tenim molta feina a fer però avui també cal saludar la transformació de la Fundació del Partit, la Fundació Revolució Democràtica, el ja funcionament de l’escola de formació de quadres del Partit, l’inici de funcionament de l’òrgan d’expressió del Partit, Realitat, i sobretot el creixement de la Joventut Comunista de Catalunya a qui saludo de forma emocionada, al seu Secretari General el Benjamí Molas i a tota la seva activa militància.
Anem a l’ofensiva, ni un o una comunista sense partit i organització a Catalunya, oferim Comunistes de Catalunya com a instrument, les nostres cèl·lules com espais de debat i acció per tots i totes els i les comunistes de Catalunya, a cada poble, a cada barri.
Acabo:
Defensarem el dret a vaga. Isma i Daní són innocents!
Lluitem per la llibertat dels pobles de Grècia i Veneçuela, No passaran!
Tenim a tocar grans victòries, participem com a comunistes d’aquesta lluita i de les victòries recordant sempre que “Som el que lluitem”.
Visca la Classe Treballadora!
Visca Comunistes de Catalunya
Visca Catalunya!
Joan Josep Nuet
Secretari General de Comunistes de Catalunya
4 de juliol, Parc de l’Alhambra, l’Hospitalet de Llobregat
Etiquetes de comentaris: #RepúblicaCatalana, Actualitat