(Per Alfonso Lafarga)
Takbar es pregunta per què el seu fill va ser assassinat; com pot haver-hi tanta crueltat contra joves indefensos només pel fet de ser sahrauís i estimar la llibertat, i si els que van fer això són persones o monstres.
Aquesta dona, de 42 anys, lamenta no haver pogut acomiadar-se del seu fill, ni ell d'ella, i li confessa que tornarà a estimar la vida quan recuperi el seu cos, ara enterrat en un lloc desconegut. Amb dolor en el seu fràgil cos, busca forces per seguir lluitant i ens dóna la imatge ensangonada de Haidala.
A través de Jadiyetu El Mohtar, representant de la Unió Nacional de Dones Sahrauís a Espanya, Takbar Haddi es dirigeix així al seu fill Mohamed Lamin Haidala a L'Espia Digital:
"Les meves forces amb prou feines em permeten ja pronunciar el teu nom, tanco els ulls i et veig somrient, alegre, com els teus amics, com els teus germans.
Sempre em deies que era la teva heroïna perquè contestava a totes les teves preguntes, avui sóc incapaç de respondre a les meves: Per què et van assassinar? Per què et van destinar aquest final?
El dolor, l'immens dolor torna al meu fràgil cos i em pega, em fa mal fins en el més profund del meu ésser. Obro els ulls i veig la teva imatge plena de sang, veig gent cridant '' Justícia Per Haidala, Justícia Per Haidala !!!. Vull cridar amb ells: ¡¡¡Justícia Per Haidala, Justícia Per Haidala¡¡¡
La teva imatge soferta, plena de sang, insufla força en mi, torno a respirar fons per esmorteir el dolor en el meu interior, vull tenir forces per seguir lluitant per tu. Les meves preguntes segueixen sense resposta: ¿per què a tu? Per què et van arrencar la vida d'aquesta manera tan cruel? Són persones o monstres?
Només em queda buscar les respostes i exigir justícia. Vull que forenses independents facin una nova autòpsia al teu cadàver, fill, perquè els teus assassins et van enterrar sense que jo m’acomiadés de tu, no sé on ets, no em van deixar acomiadar-me de tu, ni a tu de mi. Els teus assassins segueixen en llibertat. Si no hi ha justícia, per què viure, no vull viure.
Tan sols tenies 21 anys i molts projectes de futur al teu país, lliure de l'ocupació, lliure de colons famolencs de sang, com els que et van assassinar i et van fer agonitzar de comissaria en comissaria i peregrinar d'hospital en hospital sense rebre ni la menor mostra d'humanitat.
Mohamed Lamin vas ser agredit a El Aaiun, la ciutat que et va veure néixer, jugar, córrer ... Et van ferir de mort aquell fatídic dia, el 31 de gener, eren cinc colons marroquins que treballaven en una botiga propera a casa teva. Des que van arribar a la nostra terra no han portat més que dolor i penúria a les nostres vides.
Fill, sé que vas patir perquè vas rebre cops i pedrades al pit i els braços, però l'acarnissament dels teus assassins ho demostren, la greu ferida que et van clavar al coll amb unes tisores. Com pot haver-hi tanta crueltat contra nens indefensos com tu?
També les dones patim la violència cada dia a les nostres cases, en els nostres barris, però mai em vaig imaginar que et podien arrencar del meu costat així. Avui pateixo per tu, per mi i per tots els que cada dia són agredits pel sol fet de dir que són sahrauís, que estimen la llibertat com tu l'estimaves.
Torno a tancar els ulls amb extenuació apagada. Vull recuperar la teva imatge, la teva imatge feliç, no la imatge ensangonada. T'escolto riure, jugar amb el teu germà Seifeddin (18 anys), eres l'exemple per a ell, el seu company inseparable. També veig al petit Darrag (8 anys), et troba a faltar i no entén que ja no hi ets. No pot entendre el que vas patir en la teva agonia. Ja no estàs per agafar-li de les mans i fer-li girar al voltant del teu cos mentre ell reia. Et segueixen esperant cada dia.
Em diuen mare coratge per la meva vaga de fam reclamant justícia, voldria no ser-ho perquè tu siguis aquí, amb mi.
Tanco els meus ulls una altra vegada perquè només així:
Esborraré de la meva ment
les penes de l'exili
Tornaré a estimar la vida
quan tu tornis, fill ".
Entrevista realitzada per: www.elespiadigial.com
ACAPS Federació
c/ Pere Vergés 1, planta 10 despatx 14 (atendrem amb cita prèvia).
e-mail: acaps.federacio@gmail.com
blog: http://www.acaps.cat
facebook: http://www.facebook.com/federacio.acaps
twitter: @FederacioACAPS
Etiquetes de comentaris: #Solidaritat, Convocatòries