Cal reivindicar i repensar el sindicalisme de classe per reforçar la nostra credibilitat i adaptar-lo a les noves exigències de la societat de més democràcia, més participació, més pluralitat i inclusiu, en la recerca d'un sindicalisme més fort i reivindicatiu.MANIFEST BELLVITGE "conclusions jornada dia 21 febrer"
El moviment sindical està en una cruïlla. La crisi està colpejant durament a la classe treballadora i a la majoria de la ciutadania i ens preguntem si estem a l'alçada dels reptes que estan plantejats. La profunda crisi econòmica, política i democràtica ho està canviant tot, milions d'aturats sense perspectiva de futur, salaris que amb prou feines arriben per acabar el mes, la negociació col·lectiva depreciada per l'última reforma laboral.
Hi ha una enorme crisi de valors i de les institucions d'aquest país. La corrupció afecta no només als governs, sinó també als aparells de l'Estat, a la representació política i, lamentablement, el moviment sindical no és aliè a això. Els Eros d’Andalusia, l'escàndol de les targetes de Caja Madrid i, més recentment, les notícies sobre el finançament de COMFIA són un cop contra el sindicalisme de classe, i ens recorden que ètica i legalitat no necessàriament van de la mà. Això, unit a la incapacitat de recuperar ni tan sols una part dels drets arrabassats pel govern del Partit Popular i aquesta mena de paralització en l'acció sindical, sustentada únicament en el diàleg social, suposa un seriós qüestionament del bisindicalisme majoritari al nostre país. La Societat està farta i l'afiliació de CCOO és part d'ella.
Davant la crisi del sistema capitalista i de l'actual règim polític sorgit de la transició, la societat exigeix més transparència i participació democràtica en les decisions que ens afecten a tots i totes. Ja no s'accepta que el 1% decideixi pel 99%. Recuperar la qualitat democràtica de la nostra organització és obrir-la a la participació i la decisió, al reconeixement de la pluralitat i heterogeneïtat que hi ha a la classe treballadora.
L'escassa participació de l'afiliació, atrapada en el parany de la cultura delegativa, en decisions que afecten les condicions de vida dels treballadors / es i la protecció social, la manca de debat en els òrgans de direcció executius, i un estil de govern autoritari aprofundeixen en la desafecció, en un moment en què cal actuar com una eina útil per canviar les coses, per resoldre els problemes dels i les treballadores, per en definitiva ajudar a aconseguir un món més equilibrat, més just. Cal un debat ampli i obert, per adaptar-nos a les necessitats dels temps recuperant els nostres valors essencials com a organització: participació, pluralitat i democràcia.
Cal reivindicar i repensar el sindicalisme de classe per reforçar la nostra credibilitat i adaptar-lo a les noves exigències de la societat de més democràcia, més participació, més pluralitat i inclusiu, en la recerca d'un sindicalisme més fort i reivindicatiu. Un sindicat de treballadors / es, i no pels treballadors / es, per tornar al nostre punt de partida: el conflicte i la mobilització, amb el centre de treball en l’eix de l’acció sindical.
Avui necessitem un sindicalisme per a la mobilització i que la negociació i l'acord sigui el resultat de la pressió organitzada i de les propostes del moviment sindical. El diàleg social no pot ser l'excusa perquè els governs es rentin la cara ni per a acords que no abordin un canvi real de les polítiques econòmiques. La independència del moviment sindical no és la neutralitat respecte a governs del PP o de CiU. Estem contra els governs que apliquen mesures contra les classes treballadores i el moviment sindical ha de col·laborar perquè no segueixin governant.
I això exigeix sumar totes les forces sindicals que estiguin d'acord en canviar les relacions entre el capital i el treball, contra les polítiques neoliberals i les organitzacions polítiques que les impulsen, destruint els nostres drets laborals i socials, destruint les nostres vides. És més necessària que mai la iniciativa i una estratègia general del moviment sindical que permeti sumar, unir experiències i propostes.
Però el moviment sindical sol no podrà derrotar les polítiques neoliberals. Necessitem un projecte d’unitat àmplia i de confluència en l'acció i en els objectius per treballar, també al territori, amb els moviments socials, amb les organitzacions veïnals, moviment estudiantil, assemblees d'aturats i organitzacions polítiques que comparteixin els objectius de defensar i millorar els drets de ciutadania.
Existeixen condicions per a una gran mobilització laboral i social. Un pla d'acció obert i unitari per fixar com a objectius principals un conjunt de mesures que persegueix la regeneració democràtica de l’organització i un canvi de l’estratègia sindical per a l'anul·lació de la reforma laboral:
1. Salari mínim de 1.000€, amb augments salarials per recuperar poder adquisitiu. Sou màxim per a acabar amb els salaris indecents dels grans directius.
2. En cas de corrupció, assetjament moral o sexual, suspensió de militància i separació del càrrec. Expulsió en cas de condemna.
3. Igualtat salarial, sense distincions entre empresa principal i subcontracta, ETT, gènere, edat o origen.
4. Defensa del públic. Polítiques d’ocupació i inversió públiques que garanteixin els drets de ciutadania: acabar amb les retallades i invertir en sanitat, educació, serveis socials i dependència; no a les taxes judicials. Derogació de la reforma de l’art. 135 de la CE. Cancel·lació del deute il·legítim. No ratificació del TTIP.
5. Repartiment de l'ocupació: reducció de jornada sense reducció salarial.
6. Convenis col·lectius. Reconeixement de la seva eficàcia general, prioritat del conveni sectorial, i ultraactivitat del conveni.
7 7. Referèndum vinculant als/les afiliats/des en la presa de decisions de caràcter estratègic: acords pensions i negociació col·lectiva, convenis col·lectius sectorials i acords d'empresa.
8. Una persona, un vot. Llistes obertes i elecció dels Secretaris Generals en votació directa de tota l’afiliació abans del Congrés.
9. Causalitat en l'acomiadament i dret d'opció del treballador a la readmissió.
10. Causalitat a la contractació. Contracte indefinit com a contracte de referència.
11. Prestacions d’atur dignes i Renda mínima garantida: Cap treballador/a sense ingressos.
12. Unitat real dels treballadors / es: Llistes obertes i desbloquejades en l’elecció de Comitès de Empresa.
Sols no podem, però junts som capaços de tot perquè som més i més forts.
L’Hospitalet de Llobregat, 21 de febrer de 2015
Etiquetes de comentaris: #ClasseTreballadora, #Pau, #Solidaritat, #TreballDigne