Els mitjans de comunicació omplen els seus noticiaris amb la corrupció que sembla estar enquistada, tant a Catalunya amb el cas Pujol i d'altres, com a l'Estat Espanyol (Bárcenas, Gurtel, EREs, etc.). No obstant això, existeix un tema igual o potser més important que està passant totalment desapercebut als mitjans de masses: el Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la Unió Europea, TTIP per les seves sigles en anglès. Es tracta, a grans trets, d'un acord entre aquestes dues regions per reduir impostos aranzelaris a les importacions i d'altres regulacions per així facilitar el comerç entre les mateixes. Els seus defensors (PP, PSOE, UPyD, CiU i PNV) parlen d'una gran oportunitat per a Europa i que aquest tractat generarà dos milions de llocs de treball. Aquests partits van desestimar, a més, la proposta de l'Esquerra Plural per celebrar un referèndum per què fos la ciutadania qui decidís si Espanya devia donar suport al TTIP o no.
Arribats a aquest punt, qualsevol podria preguntar-se per què ni PP, PSOE, UPyD, PNV o CiU ha tret pit en públic pel fet de donar suport a aquest gran projecte, si és tan bo com diuen.
Si ningú ho ha fet, sinó que tot s'està negociant en secret i a més els documents estaran tancats al public durant 30 anys, és perquè aquest acord no beneficiarà ningú més que a les empreses multinacionals a les quals tots aquests partits serveixen realment, els interessos de les quals són contraposats als de la classe treballadora. Casualment, els mitjans de comunicació que oculten el TTIP a l'opinió pública estan controlats en última instància per aquestes multinacionals.
El TTIP suposa un avenç més en la subordinació ja existent de les democràcies nacionals de la UE a la política econòmica neoliberal que va arrencar tímidament a les dècades de 1950 i 1960 amb els acords europeus (CECA, CEE, EURATOM) i que es va intensificar a mitjans de 1980 amb l'Acta Única i Maastricht (UE). En què consisteix aquesta política econòmica? En la liberalització comercial, o sigui la reducció del pes de les fronteres nacionals en relació amb la circulació internacional de mercaderies i capitals. Tal és aquesta reducció que, per a pertànyer a la UE, els països han de renunciar a part de les seves competències en política econòmica, deixant d'altres decidir per ells. Tots hem sentit parlar de la Troika, la qual no és més que, com bé explica l'economista Xabier Arrizábalo, el cavall de Troia perquè l'FMI dicti la política econòmica a Europa, política que només beneficia a les elits, no a la majoria social. Que hi hagi uns organismes supranacionals que diguin als estats quina política econòmica deuen implantar soscava enormement la qualitat democràtica d'aquests països i a Espanya tenim un clar exemple d'això: l'obligació de Brussel·les a Espanya de canviar l'article 135 de la Constitució, i prioritzar el pagament d'un deute de capital privat nacionalitzat abans que els serveis socials, l'educació o la sanitat. Això és el que ha provocat el Tractat de Maastricht, però el TTIP va més enllà.
El TTIP pretén passar per damunt dels mecanismes i lleis que protegeixen els drets laborals de la classe treballadora, aconseguides amb tant de sofriment i esforç per aquesta, a més d'altres com les relacionades amb la preservació del medi ambient, privatitzacions, etc., pel benefici dels grans conglomerats financers i empresarials. Els defensors del TTIP parlen de la llibertat de comerç que generarà el tractat, però el que portarà realment és una enorme llibertat d'explotació del treballador per aquestes grans empreses que amaguen desenes de societats a paradisos fiscals i evadeixen milers de milions en impostos, el que acaba generant retallades per la majoria social.
D'aprovar-se el TTIP, ja no seran els parlaments democràtics els que decidiran, sinó les multinacionals. Com ho faran? Gràcies a una clàusula inclosa al tractat que diu que si una multinacional creu que un govern ha aprovat una llei que va en contra dels seus interessos, aquesta pot denunciar al govern i un tribunal internacional dictaminarà qui té raó. Qui conformarà aquest tribunal? Segons han investigat els companys de la revista Cafeambllet, les multinacionals tindran grans facilitats per imposar un tribunal que els sigui favorable.
Existeixen precedents al TTIP que s'està negociant actualment. Per exemple el cas d'Austràlia, on el parlament va aprovar una llei relacionada amb les capses de tabac. Un cop aprovada, la tabaquera Phillip Morris va denunciar al govern i, gràcies a un tractat molt similar al TTIP, la tabaquera va guanyar el judici i el govern va haver d'anul·lar la llei. Una tabaquera va aconseguir tombar una llei aprovada per un govern democràtic. Es tracta d'una cosa molt greu.
Un altre precedent és el tractat NAFTA entre EEUU i Mèxic, el qual, vint anys després, ha suposat la pèrdua de milions de llocs de treball i que milers de petites i mitjanes empreses hagin hagut de tancar. Les multinacionals, però, han sortit guanyant. És per això que els mitjans de comunicació callen, perquè saben que si els ciutadans arriben a saber tot això, s'hi posicionaran totalment en contra, afectant greument els interessos de les multinacionals que els controlen i, de passada, els partits que defensen el tractat. La classe dominant, a causa de la crisi de sobreproducció capitalista en la qual ens trobem, es veu en l'obligació (a causa dels seus interessos capitalistes) de posar en marxa un proces de destrucció de capital, això significa acabar amb petites i mitjanes empreses (o absorbir-les o adquirir-les a baix preu) per ocupar la seva porció de mercat i així tornar a generar beneficis. Això desembocarà, per descomptat, en acomiadaments i precarització laboral per la majoria social. En tres paraules: lluita de classes.
En definitiva, en cas d'aprovar-se el TTIP, la majoria treballadora perdrem el nostre dret a decidir. No importarà qui governi, ja que les grans multinacionals podran, mitjançant aquest tribunal, ignorar les lleis que s'aprovin al parlament si ho volen.
Un dels partits burgesos que està a favor d'aquest tractat és CiU, irònicament, que tant de soroll està fent pel dret a decidir dels catalans. Però no siguem ingenus. L'economia sempre està darrere. És normal que CiU defensi ara el dret a decidir dels catalans per la independència, posicionant-se a favor d'aquest dret legitim del poble català està aconseguint, a més d'imposar la seva política econòmica, que no es parli de les brutals retallades que s'han dut a terme al país, de la pobresa creixent que sofrim o de la ingent corrupció del seu partit. I és normal també que CiU no defensi el dret a decidir de la classe treballadora en matèria econòmica i prefereixi deixar aquesta competència a les multinacionals. Al cap i a la fi, els partits que defensen el TTIP sempre han tingut tractes amb les grans corporacions i és als consells d'administració d'aquestes on, molt probablement, acabaran asseguts els dirigents de tots els partits que com CiU pretenen ser partícips d'aquest cop d'estat d'amagat a la ja de per si dèbil democràcia espanyola.
És per tot això que des de Comunistes de Catalunya ens posicionem totalment en contra del TTIP i de tot el que representa: la pèrdua total dels drets laborals dels i les treballadores i la llibertat d'explotació per a les empreses multinacionals, tant dels treballadors com dels recursos naturals.
Toni Velasco
Etiquetes de comentaris: #RupturaDemocràtica, Actualitat, Opinió