Les eleccions municipals són la convocatòria electoral que dona accés a les institucions més properes a les veïnes i als veïns. Encara que les seves competències són molt limitades, els Ajuntaments són la porta d’entrada de moltes persones a les prestacions públiques, així com als serveis més bàsics com són els subministraments d’aigua o d’electricitat.
Malgrat totes les limitacions existents, els ajuntaments tenen una gran capacitat transformadora, tant des del seu vessant d’actuació com, sobretot, del vessant ideològic. Els ajuntaments són protagonistes en la millora material de la vida de les treballadores i treballadores i, també, són una instància clau dins dels processos de transformació culturals en el sentit més ampli, precisament per la seva proximitat a la població. En la societat catalana, com en les d’altres pobles de l’estat, l’àmbit municipal ha sigut protagonista en totes les onades transformadores en clau d’esquerres i republicana, demostrant així que els municipis són els ens des dels quals es poden impulsar millor els grans canvis necessaris que, al cap i a la fi, es resumeixen en posar a les persones al centre de tota actuació política, econòmica i social en els barris, pobles i ciutats del país.
El cicle 2015-2019 va estar caracteritzat per l’arribada al govern de molts ajuntaments significatius d’algunes candidatures que representaven expressions diverses del municipalisme transformador, candidatures d’un ampli espectre polític d’esquerres que volien pensar i transformar la ciutat amb una premissa concreta: pensar les ciutats amb les persones al centre. Tot i això, aquest cicle va fer evidents les limitacions dels governs municipals tant en l’àmbit competencial com en l’àmbit econòmic, i és que la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, coneguda com la “Llei Montoro”, condiciona cada actuació mínimament transformadora. Però, especialment, el cicle ha demostrat que confiar el potencial transformador a la gestió de l’administració i a la lògica de govern, sense comptar amb el carrer fortament mobilitzat, és una via de curt recorregut.
Ens trobem, doncs, davant un nou cicle que exigeix noves estratègies. Tal com hem analitzat en molts altres documents, el moment en el qual ens trobem fa més necessària que mai la construcció d’un Front Democràtic i Social, un espai que cal construir municipi a municipi, per respondre a una necessitat de país, impulsar una estratègia de ruptura democràtica i situar la vida de la classe treballadora en el centre.
Acabar amb el Règim del 78, impulsar la regeneració democràtica i aprofundir en la regeneració política: les tres potes de l’estratègia del Front Democràtic i Social són un punt de trobada clar i evident amb altres formacions polítiques, però també amb organitzacions socials que, des de diferents àmbits sectorials d’actuació, convergim per tal d’accelerar la crisi i imaginar un nou horitzó plegades. Una esmena a la totalitat al sistema polític, econòmic i social que ens condemna a la precarietat i a la desorganització, i que fa augmentar la desigualtat a cada minut que passa.
Aquest programa, doncs, pretén ser això: un desenvolupament sectorial de la nostra estratègia de ruptura amb el règim, des dels ajuntaments fins a les més altes instàncies.
Etiquetes de comentaris: Comunistes, Documents, Eleccions Municipals, Programa