Valoració de les jornades de l'1 i el 3 d'Octubre i perspectives d'un moment constituent
1.- Valoració de la jornada de l'1 d'Octubre
L'èxit de la mobilització de l'1 d'Octubre és evident, entre 2 i 3 milions de persones van votar, van sortir al carrer i van enfrontar la repressió de les forces i cossos de seguretat de l'Estat Espanyol.
Aquesta mobilització ha canviat i canviarà consciències polítiques i s'inscriu en l'onada de canvi que qüestiona el Règim del 78 i obre una perspectiva de revolució democràtica a Catalunya i Espanya. La radicalitat democràtica supera els marcs de la democràcia formal i enriqueix amb accions directes la democràcia representativa i participativa. Els elements de ruptura amb el marc polític, econòmic, social i territorial s'han d'aprofundir democràticament.
Els i les comunistes catalans mai vam considerar aquest 1O com un referèndum d'autodeterminació, encara que hem estat part activa de la mobilització de la jornada, i per tant no podem referendar com, l'opinió del poble de Catalunya, el seu resultat.
2.- Valoració de la jornada del 3 d'Octubre
El fet repressiu va caracteritzar la jornada de l'1O i la resistència pacífica de la ciutadania va suposar una primera derrota moral, comunicativa i internacional al centralisme autoritari. El moviment d'"Escoles Obertes" va evidenciar al costat dels preparatius de les votacions un veritable potencial d'autoorganització popular meritori. No podem tampoc banalitzar la presència del feixisme al carrer, esperonat per l'actitud del PP, C's i el clima de repressió que professen els cossos i forces de seguretat contra la dissidència política i social. Cal incorporar la vessant sexual de la repressió contra les dones i els seus cossos.
Per això la resposta democràtica -d'Aturada de País- del 3O va superar en molt els marcs de l'independentisme i la convocatòria unitària de la "Taula per la Democràcia" amb CCOO, UGT, ANC, Òmnium, Confav, Fede, amb petita i mitjana empresa, va esdevenir un referent d'unitat democràtica molt important. També va convocar-se una Vaga General per part de diversos sindicats i organitzacions socials i polítiques.
Sent cert, per una banda, que cal ser conscients de les limitacions de l’aturada a la producció, i per tant les dificultats per incorporar a una part de la classe treballadora a aquesta mobilització, d'altra banda, cal valorar l’alt grau de mobilització, també, d’amplis sectors populars i treballadors.
3.- El debat sobre la DUI
La proclamació unilateral de la independència no ha estat mai la política de Comunistes de Catalunya. Només reconeixem a un Referèndum d'Autodeterminació la capacitat de reunir les condicions democràtiques adients per una decisió d'aquesta transcendència.
Per aquest motiu no podem donar suport a una DUI que vol emparar-se en un fet a tenir molt en compte però limitat i que comporta que almenys tres milions de catalans i catalanes no van anar a votar i formen part també d'aquest "Un Sol Poble" que proclamem.
4.- Escenaris de futur
Cal que ens preparem per una acció tirànica i repressiva de l'Estat, comandat pel PP, ovacionat per Cs i suportat per una part del PSOE i de la gran patronal. L'acció implica aplicar totalment o parcialment la suspensió de l'autonomia (Art 155), aplicar la Llei de Seguretat Nacional o fins i tot l'Estat d'Excepció. La DUI es converteix en una acció que justifica políticament i jurídicament aquesta escalada.
Estem ja en una fase constituent que podria però prendre un caràcter involutiu fruit de la reacció de les forces conservadores i centralistes i per això s'imposen la necessitat de:
A) construir, coordinar i potenciar plataformes polítiques i socials de front democràtic amb demandes de respecte als drets i llibertats, en defensa de les institucions catalanes i l'autogovern i contra la repressió. Transversals políticament i socialment, des de persones treballadores, fins a persones empresàries de la petita i mitjana empresa i persones botigueres, de la CUP al PSC i que penetri fins i tot en electorat demòcrata de C's i PP. Cal recuperar el catalanisme popular com a concepte transversal, popular, majoritari, antifeixista, inclusiu i radicalment democràtic.
B) Engegar una crida constituent a Catalunya i Espanya (informació de Cat en Comú) que busqui "Processos Constituents Socials Democràtics i Republicans" que connectin amb la mobilització i l'enforteixin alhora que saben dialogar per frenar la repressió. La fase deconstituent dels marcs jurídics i polítics del 78 ha començat i ara cal proposar nous marcs de cohesió social i territorial favorables a la classe popular treballadora que contemplin totes les sobiranies i que desenvolupin la fraternitat entre els diferents pobles de l'Estat Espanyol.
Incorporem una felicitació a la Joventut Comunista (JCC) pel seu exitós treball de mobilització a l'aturada general i especialment en el sector dels estudiants. Saludem també les mobilitzacions de plataformes diverses, sindicats i forces polítiques a favor d'unes pensions dignes i públiques realitzades en aquests mateixos dies.
Informe aprovat per unanimitat
7 d'octubre del 2017
Comunistes de Catalunya
Comitè Central
Etiquetes de comentaris: Documents