Recentment ens trobem que a alguns serveis de Konecta s'estan realitzant alguns canvis tècnics, suposadament per a modernitzar el funcionament de la nostra feina o millorar l'eficiència del nostre treball. Aquests canvis afecten les aplicacions amb les quals treballem dia rere dia, i que son les que enregistren tot el que fem i el que no fem: inici de les trucades, finalització, descansos, aturades, etc. Modernitzar els sistemes no hauria de ser cap problema, per sí mateix. El problema arriba quan serveix d'excusa per empitjorar un grau més les nostres condicions. Eliminar el sistema d'avís de trucades entrants únicament busca mantenir als treballadors i les treballadores aïllats del seu entorn, de manera que excepte als descansos formals, sigui pràcticament impossible treure la mirada de la pantalla de l'ordinador. De la mateixa manera que treure la funcionalitat de poder finalitzar les trucades per part del treballador o la treballadora situa en un grau més elevat de vulnerabilitat davant de certes trucades, a més de suposar una desconfiança en la professionalitat de la plantilla, perfectament preparada per valorar per si sola quan s'ha de prendre aquesta mesura.
Probablement, per part de l'empresa es trobarà que aquestes mesures són raonables o que no suposen cap canvi traumàtic per al treballador, o la treballadora. Però el que segurament no valorarà mai serà en quines condicions ja treballem. Amb un sou al voltant de mil euros per a jornades completes, un altíssim nivell de temporalitat, una aplicació draconiana de la flexibilitat, i un nivell d'excel·lència exigit desproporcionat, el nostre sector es destaca per ser el paradigma de la precarietat laboral. Si a inicis del segle passat les grans fàbriques eren la nova esclavitud del moment, es podria dir que el telemàrqueting és l'esclavitud del segle XXI.
I la cosa segueix. La negociació del nou conveni col·lectiu ens demostra reunió rere reunió, que la pretensió de la patronal és avançar en la liquidació dels drets que encara ens queden. Volen flexibilitzar la confirmació de les vacances, reduir les hores mèdiques, modificar les franges horàries dels torns, frenar el màxim possible l'augment dels sous... Tot el que sigui possible, o més ben dit, tot el que els hi deixem.
Per a la patronal de Konecta i del sector, les treballadores i els treballadors som només un número, màquines que servim per a generar diners sense que importi gens ni mica en quines condicions ens trobem. Si fem motivats la nostra feina, si aquesta és compatible amb la nostra vida familiar o si el nostre treball és mínimament digne.
És per això que aquestes condicions, aquests canvis, s'han de denunciar per tots els mitjans possibles. El telemàrqueting és a la vegada un sector molt popular i un gran desconegut quant al seu funcionament. S'ha de saber en quines condicions fem el nostre treball, i per què a vegades s'arriba on s'arriba de cara al client en les gestions que fem. S'ha de lluitar també per millorar les nostres condicions laborals. Entre companyes i companys hem de conversar sobre aquestes qüestions, traslladar-les també a les seccions sindicals i organitzar-nos per fer valer els nostres drets i conquerir-ne de nous.
Han de saber que si volen que siguem els seus esclaus, no els deixarem.
Comunistes de Catalunya
Cèl·lula de Konecta
Etiquetes de comentaris: #ClasseTreballadora, #TreballDigne, Actualitat