Entrevista a Aleida Guevara: "El nostre camí és el socialisme"

Aleida Guevara és filla d'Ernesto "Che" Guevara i s'ha convertit en una important representant de la Revolució Cubana i dels seus valors humanistes arreu del món. Aquests darrers dies ha estat a Catalunya, convidada per Defensem Cuba, on ha participat en diversos actes i xerrades en defensa de la Revolució i en contra del bloqueig. El passat 29 d'octubre, Aleida va participar en una xerrada a Sabadell, on va rebre el carnet de militant de Comunistes de Catalunya. Vam estar conversant amb ella per a la Realitat.

Com veieu el canvi d'estratègia diplomàtica dels EUA en relació a Cuba?

Nosaltres diem que és molt difícil tenir relacions diplomàtiques formals amb un país que ens bloqueja i que està ocupant il·legalment una part del territori nacional cubà. Aquest és, sens dubte, el primer tema que posem sobre la taula actualment. El que passa és que estem parlant amb els gringos. I no accepten mai perdre. La caiguda del bloc socialista liderat per la Unió Soviètica va tenir conseqüències nefastes per a Cuba. És cert que aquell model enfrontava problemes però també tenia moltes coses positives, com la cooperació internacionalista. Eren els únics que ens venien tecnologia. Aquesta caiguda va coincidir amb el bloqueig ianqui, que van dir que no afectaria medicaments ni aliments però va ser el primer que va afectar. El bloqueig ens afecta molt. Per exemple, Cuba llogava avions a Airfrance i els EUA van acabar amb aquest intercanvi perquè un 10% dels components dels avions eren nord-americans. Com a resultat del bloqueig, Cuba no pot llogar ni comprar avions. Però malgrat tot, hem seguit cantant, ballant i rient.

Que han suposat els processos revolucionaris de l'Amèrica Llatina per a Cuba?

Per sort per a nosaltres, el poble de Cuba, ha sorgit una alternativa: la Revolució Bolivariana. Veneçuela no és una illa pobra com Cuba si no una país ric en petroli i en aigua. Sota el lideratge de Chávez, sorgeix una nova mirada d'unitat llatinoamericana i una nova perspectiva de desenvolupament socialista. Una nova mirada que s'estén i que suposa una millora sense precedents per a la gent del poble. La Revolució Bolivariana ha suposat un nou horitzó de cooperació i intercanvi molt positiu per a Cuba, amb la resta de pobles d'Amèrica. Això demostra la importància de l'internacionalisme, de l'ajuda entre pobles contra l'imperialisme. Amb l'ALBA la situació ha millorat molt. Gràcies a l'ALBA, per exemple, Cuba ha pogut per exemple constituir-se com un important pol científic. En 20 anys Cuba pot esdevenir el centre científic del planeta, perquè tenim un gran desenvolupament. Gran part del capital que ha fet això possible és veneçolà. Hi ha una col·laboració profitosa, tant des d'un punt de vista de rendibilitat com des de la perspectiva del projecte internacionalista que compartim, ja que no només produïm per a l'ALBA sinó que la major part del que produïm va destinat a països del tercer món. Cuba és un dels majors productors de retrovirals contra la SIDA, medicaments que donem a Nacions Unides i arriben a 42 milions de pacients. També ha ajudat molt Medicuba, per a esquivar el bloqueig i distribuir els productes. Gràcies a aquesta col·laboració hem pogut fabricar medicaments del primer món a molt baix cost i, gràcies això, donar part d'aquests medicaments als més necessitats. És molt important la solidaritat. La solidaritat no és donar el que a tu et sobra sinó donar el que l'altre necessita. Vull destacar el gran deute que té la humanitat amb els països del tercer món i, especialment, amb Àfrica, continent espoliat.

Com ha estat possible aquest canvi a l'Amèrica Llatina?

La Revolució Bolivariana ha aportat un canvi de context, tot ha canviat. Com? S'han fet processos constituents, noves constitucions, i, sobretot, s'han nacionalitzat els recursos. S'ha nacionalitzat perquè la riquesa la produeixen els pobles i els pobles han de ser propietaris de la riquesa que produeixen. Els canvis que van començar a Veneçuela s'han estès per tota Amèrica i han fet possible un canvi de correlació de forces. Gràcies a aquests avenços ha sorgit una nova concepció unitària de l'Amèrica Llatina que és conscient de la unitat d'interessos front l'imperialisme. També ha jugat un paper molt important la comunicació, igual que l'educació. Aquests aspectes són pilars de la revolució cubana i de les revolucions bolivarianes perquè el principal enemic que combatem és la desinformació, la ignorància. Per això, sempre dic, que hem de crear una nova cultura on les tele-novel·les serveixin per a fer front a les problemàtiques socials.

L'esquerra europea debat actualment sobre la necessitat d'un empoderament ciutadà. Com es veu aquesta qüestió des de Cuba?

Poder popular. Nosaltres vam començar a desenvolupar-lo l'any 1976 a través d'un sistema d'eleccions on és directament el poble qui escolleix els seus candidats. Cada dos anys i mig es celebren eleccions en els municipis i, cada cinc anys, eleccions a les províncies i a la nació. Cada poble es divideix en circumscripcions que poden ser d'uns 2.000 habitants aproximadament i que tenen un o dos representants a l'assemblea municipal, que seria com l'Ajuntament, en funció dels habitants. Les propostes i els candidats són aprovades sempre per 50% més un dels presents. Els candidats són donats a conèixer per tot el municipi, es pengen les seves fotografies i els noms de cada candidat, per tal que tothom sàpiga qui són els candidats. I es va a les urnes per escollir els representants que toquin per circumscripció. Un cop escollida l'assemblea municipal, es conforma una comissió electoral que rep propostes directament dels pobles i de les organitzacions de masses, com la Federació de Dones Cubanes, els Sindicats, els Comitès de Defensa de la Revolució, dels estudiants universitaris (si té facultat aquella circumscripció). No es poden proposar candidats que visquin a municipis diferents perquè el sentit del poder popular és que es coneguin els candidats. Els líders històrics de la Revolució només poden ser escollits per la seva circumscripció: per exemple, només poden proposar a Raul o Fidel els companys del municipi de Santiago de Cuba, cap altre municipi pot proposar-los. Perquè si no, tothom proposaria els mateixos líders. Totes les propostes s'eleven des de les circumscripcions. Els candidats han de retre comptes amb la seva circumscripció. Ningú no pot treure un candidat electe excepte la mateixa circumscripció que l'ha proposat, encara que sigui conegut que aquell candidat és un agent imperialista, només la seva circumscripció té capacitat per a revocar-lo.



Els paràmetres de desenvolupament de Cuba són comparables amb els països més avançats del món, com s'ha pogut fer això amb l'embargament i el bloqueig?

Un dels aspectes de la Salut Pública cubana és la prevenció. Ens vam adonar que era molt més fàcil prevenir que curar. El primer va ser elevar el nivell cultural de la gent. Les organitzacions revolucionàries tenen un front de salut, igual que tenen un front femení. Quan s'han de fer, per exemple, campanyes de vacunacions massives, els CDR es mobilitzen. Les vacunes no les subministrem els metges o els infermers, les pot donar qualsevol company sanitari del CDR, que ha rebut una formació específica per a fer-ho. Com que els CDR estan molt vinculats a la base, i es coneixen els uns als altres, poden detectar els problemes. Per exemple: "escolta, tu no t'has fet la prova citològica encara, oi? Vinga va, fes-te-la!" La vacunació no és obligatòria però els CDR pressionen de manera que la majoria de la gent se'n beneficia. Igual que amb les campanyes de donació de sang. "Vinga va que aquest CDR s'està quedant enrere amb les donacions!" També amb altres donacions, per exemple, jo sóc donant de medul·la i de sang i estic en un registre des d'on en qualsevol moment em poden trucar. En el mateix carnet d'identitat figura voluntàriament que sóc donant d'òrgans. Cuba és un país de l'anomenat tercer món, enmig del tròpic. Tu dius pluja i parles automàticament de pluges torrencials, pujada dels rius i contaminació de les aigües. No tenim les condicions econòmiques per assegurar que l'aigua subministrada per les canonades és potable. Per això, cada dia a la televisió: "Recordi que estem a l'època de pluges. Cal bullir l'aigua abans de prendre-la perquè així es prevenen les malalties diarreiques agudes. Els nens sobretot, recordi que s'han de rentar bé les mans abans de cada menjar". I així aconseguim prevenir. Aquest és el tipus d'anunci que es fa a la televisió. Entre programa i programa, la propaganda s'utilitza per a difondre informació d'interès general, molt centrada en la prevenció. Mai en cap cas s'interromp una pel·lícula i encara menys una novel·la. Seria catàstrofe nacional si es tallés la novel·la per explicar una cosa d'aquestes!

Al mateix temps, Cuba té un dels índexs de delinqüència més baixos del món, com s'ha aconseguit aquest equilibri malgrat les mancances produïdes pel bloqueig?

Al principi de la Revolució, hi havia atacs gairebé diaris. Bombes, tirotejos... Fins que el comandant en cap va fer-nos reflexionar: qui guarda millor els carrers que no els mateixos ciutadans que hi viuen? Llavors vam crear els Comitès de Defensa de la Revolució. Cada barri cubà té un nucli CDR i som els mateixos ciutadans els qui fem guàrdia. No són vigilants armats, sinó ciutadans que fan vigilància revolucionària. Avui, gràcies al seu funcionament, la seva tasca és més relaxada i es dedica a controlar els moviments contrarevolucionaris, a mantenir certa vigilància sobre els elements desestabilitzadors que reben instruccions de l'Oficina d'Interessos (CIA) i que acostumen a reunir-se de matinada. Per exemple, recentment hi va haver una persona que va emprendre una vaga de fam de protesta, gràcies a la vigilància popular revolucionària vam posar al descobert que cada nit se li subministraven aliments i que formava part d'una campanya. Els CDR s'ocupen de desactivar aquests elements desestabilitzadors mentre que la policia nacional s'ocupa dels conflictes des d'una altra perspectiva. Els CDR només poden notificar un delicte però és la policia qui intervé. La policia patrulla només en aquelles zones més conflictives, on es produeixen més robatoris o més violència. També tenim altres organitzacions que fan una tasca important de vigilància de la Revolució, com el Grup de Combatents de Cuba, que aplega als companys retirats i a la qual jo també pertanyo perquè vaig ser metge internacionalista en zona de guerra, a Angola. Des d'aquesta organització fem conferències i xerrades a escoles per mantenir a les noves generacions en contacte amb la història de la revolució. També en els centres de treball fem guàrdies obreres a través dels sindicats, els qui no fan guàrdies com a metges. Les guàrdies obreres són rotatives i col·laboren en la vigilància dels centres de treball quan acaba la jornada laboral.

Hi juga un paper molt important l'educació?

L'educació juga un paper fonamental. José Martí deia i sempre ho recordem als nostres nens que: "El nen que amb el pètal d'una rosa pega a una nena deixa de ser nen". Això ho ensenyem sempre als nostres nens, des de molt petits. Un nen no pot pegar mai a una nena, ni amb el pètal d'una rosa. Martí deia que a l'escola, el nen havia de fer alguna mena de tasques per aprendre com se sosté la societat. L'agricultura, per exemple, a totes les escoles hi ha zones per a sembrar. Tots els nens, un cop per setmana, treballen per veure un fruit i quan obtenen el fruit són conscients que ha costat treball. També els estudiants de secundària i els universitaris destinen un mes al treball social, abans era treball al camp. Treballàvem al costat dels agricultors. A mi em va tocar grapats de vegades recollir plantes de cafè i una sola vegada a la meva vida em va tocar treballar tallant canya de sucre. Des d'aquell dia jo beso el terra que trepitja un "cañero" cubà. Perquè això sí que no ho pot pagar ningú. Tallar canya és una de les tasques més horribles que et poden tocar com a treball. Tu ets un metge que estudies gratuïtament a la universitat, amb tot garantit, però cada dia hi ha treballadors que es lleven a les quatre i mitja per anar a tallar canya per a què tu puguis seguir estudiant. I si tu no saps l'esforç que això comporta no valores allò que t'estan donant. Això és molt útil. Per a la nostra generació va ser molt important. Avui ja no es fa treball al camp però si es manté el treball social, treball socialment útil, a cercles infantils o a les fàbriques, per a què els estudiants vegin com costa treball fer les coses. Hem de seguir impulsant aquest treball. A Cuba tothom neix amb educació gratuïta, salut gratuïta, habitatge. Cal donar valor a això.

Quins reptes enfronta Cuba?

A Cuba hi ha molt a millorar. Però els gringos ja no ens fan por. Poden entrar a l'illa sempre que vulguin, l'únic que exigim és que compleixin les nostres lleis. A nosaltres no ens doblega ningú. Som un poble que sap riure i estimar. Però ens cal treballar molt ideològicament, sobretot amb la joventut. Hem de ser capaços de transmetre a les noves generacions uns valors que no han hagut de conquerir amb la lluita. I hem de treballar més per la unitat, totes les persones que som conscients, que som d'esquerres, hem de treballar de ben a prop amb els més necessitats. Algun dia haurem d'acomiadar a Fidel i Raul com vam acomiadar al meu pare, el Che, en el seu moment. Però l'important és que ens han ensenyat a pensar per nosaltres mateixos, com a poble, i ara sabem que no volem tornar a viure com un poble sotmès mai més. Hi ha a Cuba un gran consens social que el nostre camí és el socialisme. S'ha de millorar, però és el nostre futur, l'única garantia que siguem un poble lliure. No hi ha cap altre camí.

Quin és el paper actual del Partit Comunista de Cuba en la Revolució? De les 4 filles que va tenir el Che, només tu milites al partit, com entens la teva militància com a comunista?

Entrar a les files del PCC no és fàcil. S'exigeix molt, a Cuba, dels militants del partit. A mi em va costar 3 anys ésser admesa, perquè degut a l'asma de la meva filla, vaig haver de faltar força a la feina, per la qual cosa no vaig complir en les avaluacions. Ser avantguarda en el treball és un requisit per a tenir el carnet del partit. Em va costar esforç i per a mi, és un orgull. El Partit Comunista no està lliure de contradiccions. Per exemple, quan es va aprovar la llei de la Memòria Històrica, a Cuba es va donar el cas de militants que complien les condicions per obtenir la nacionalitat espanyola. Però a Cuba mai es perd la nacionalitat i només se'n reconeix una. Els companys que van promoure en els seus nuclis la possibilitat d'obtenir la nacionalitat espanyola van ser expulsats del partit. Això va ser un error i molts en som conscients. Per això tractarem el tema al proper congrés del partit. No podem perdre companys tan valuosos per errors o contradiccions d'aquesta mena. La feina del partit és ser avantguarda en la lluita ideològica. Ja ho deia Marx: "Tal com vius, penses". El proletariat està educat sota els valors d'una altra societat. Encara que sigui deslliurat de les seves cadenes, no produeix, no avança si no és amb lluita ideològica. Per això, hem de treballar en especial amb la joventut, trobar nous mètodes sense perdre els principis ni la força del partit.

Com a filla del Che, t'has convertit en una important ambaixadora de la Revolució Cubana. Com et sents en aquest paper?

El Che és molt respectat i admirat al món, però encara més a Cuba. El meu compromís amb la Revolució és el mateix. Jo sóc conscient del que significa ser la filla del Che, des de fa molt de temps. Una vegada, en una xerrada en una escola cubana, una nena em va preguntar: "Escolta tu no t'enfadaràs amb mi si dic que el Che també és com un pare per a mi?". I és clar que no. Ella tenia tota la raó.


PA i Alba Blanco

Font: Realitat.cat



Versión en catalán.

Entrevista a Aleida Guevara: " nuestro camino es el socialismo"

*Aleida Guevara es hija de Ernesto "Che" Guevara y se ha convertido en una importante representante de la Revolución Cubana y de sus valores humanistas en todo el mundo. Estos últimos días ha estado en Cataluña, invitada por Defensem Cuba, donde ha participado en varios actos y charlas en defensa de la Revolución y en contra del bloqueo. El pasado 29 de octubre, Aleida participó en una charla en Sabadell, donde recibió el carnet de militante de Comunistas de Cataluña. Estuvimos conversando con ella para Realitat.

Cómo veis el cambio de estrategia diplomática de los EE.UU. en relación en Cuba?

Nosotros decimos que es muy difícil tener relaciones diplomáticas formales con un país que nos bloquea y que está ocupando ilegalmente una parte del territorio nacional cubano. Este es, sin duda, el primer tema que ponemos sobre la mesa actualmente. Lo que pasa es que estamos hablando con los *gringos. Y no aceptan nunca perder.
La caída del bloque socialista liderato por la Unión Soviética tuvo consecuencias nefastas para Cuba. Es cierto que aquel modelo enfrentaba problemas pero también tenía muchas cosas positivas, como la cooperación internacionalista. Eran los únicos que nos venían tecnología. Esta caída coincidió con el bloqueo yanqui, que dijeron que no afectaría medicamentos ni alimentos pero fue lo primero que afectó.
El bloqueo nos afecta mucho. Por ejemplo, Cuba alquilaba aviones a *Airfrance y los EE.UU. acabaron con este intercambio porque un 10% de los componentes de los aviones eran norteamericanos. Como resultado del bloqueo, Cuba no puede alquilar ni comprar aviones. Pero a pesar de todo, hemos seguido cantante, bailando y riendo.

Que han supuesto los procesos revolucionarios del América Latina para Cuba?

Por suerte para nosotros, el pueblo de Cuba, ha surgido una alternativa: la Revolución *Bolivariana. Venezuela no es una isla pobre como Cuba si no una país rico en petróleo y en agua. Bajo el liderazgo de Chávez, surge una nueva mirada de unidad latinoamericana y una nueva perspectiva de desarrollo socialista. Una nueva mirada que se extiende y que supone una mejora sin precedentes para la gente del pueblo.

La Revolución Bolivariana ha supuesto un nuevo horizonte de cooperación e intercambio muy positivo para Cuba, con el resto de pueblos de América. Esto demuestra la importancia de la *internacionalisme, de la ayuda entre pueblos contra el imperialismo.

Con el ALBA la situación ha mejorado mucho. Gracias al ALBA, por ejemplo, Cuba ha podido constituirse como un importante polo científico. En 20 años Cuba puede acontecer el centro científico del planeta, porque tenemos un gran desarrollo. Gran parte del capital que ha hecho esto posible es venezolano. Hay una colaboración provechosa, tanto desde un punto de vista de rentabilidad como desde la perspectiva del proyecto *internacionalista que compartimos, puesto que no sólo producimos para el ALBA sino que la mayor parte del que producimos va destinado en países del tercer mundo. Cuba es uno de los mayores productores de *retrovirales contra el SIDA, medicamentos que damos a Naciones Unidas y llegan a 42 millones de pacientes.

También ha ayudado mucho *Medicuba, para esquivar el bloqueo y distribuir los productos. Gracias a esta colaboración hemos podido fabricar medicamentos del primer mundo a muy bajo coste y, gracias esto, dar parte de estos medicamentos a los más necesitadoss. Es muy importante la solidaridad. La solidaridad no es dar lo que a ti te sobra sino dar lo que el otro necesita. Quiero destacar la gran deuda que tiene la humanidad con los países del tercer mundo y, especialmente, con África, continente expoliado.

Cómo ha sido posible este cambio en la América Latina?

La Revolución *Bolivariana ha aportado un cambio de contexto, todo ha cambiado. Cómo? Se han hecho procesos constituyentes, nuevas constituciones, y, sobre todo, se han nacionalizado los recursos. Se ha nacionalizado porque la riqueza la producen los pueblos y los pueblos tienen que ser propietarios de la riqueza que producen. Los cambios que empezaron en Venezuela se han extendido por toda América y han hecho posible un cambio de correlación de fuerzas. Gracias a estos adelantos ha surgido una nueva concepción unitaria de la América Latina que es consciente de la unidad de intereses frente el imperialismo. También ha jugado un papel muy importante la comunicación, igual que la educación.
Estos aspectos son pilares de la revolución cubana y de las revoluciones *bolivarianas porque el principal enemigo que combatimos es la desinformación, la ignorancia. Por eso, siempre digo, que tenemos que crear una nueva cultura donde las tele-novelas sirvan para hacer frente a las problemáticas sociales.

La izquierda europea debate actualmente sobre la necesidad de un *empoderament ciudadano. Cómo se ve esta cuestión desde Cuba?

Poder popular. Nosotros empezamos a desarrollarlo en 1976 a través de un sistema de elecciones donde es directamente el pueblo quién *escolleix sus candidatos. Cada dos años y medio se celebran elecciones en los municipios y, cada cinco años, elecciones en las provincias y a la nación. Cada pueblo se divide en circunscripciones que pueden ser de unos 2.000 habitantes aproximadamente y que tienen uno o dos representantes a la asamblea municipal, que sería como el Ayuntamiento, en función de los habitantes. Las propuestas y los candidatos son aprobadas siempre por 50% más uno de los presentes.

Los candidatos son dados a conocer por todo el municipio, se cuelgan sus fotografías y los nombres de cada candidato, para que todo el mundo sepa quién son los candidatos. Y se va a las urnas para escoger los representantes que toquen por circunscripción.

Una vez escogida la asamblea municipal, se conforma una comisión electoral que recibe propuestas directamente de los pueblos y de las organizaciones de masas, como la Federación de Mujeres Cubanas, los Sindicatos, los Comités de Defensa de la Revolución, de los estudiantes universitarios (si tiene facultad aquella circunscripción).

No se pueden proponer candidatos que vivan a municipios diferentes porque el sentido del poder popular es que se conozcan los candidatos. Los líderes históricos de la Revolución sólo pueden ser escogidos por su circunscripción: por ejemplo, sólo pueden proponer a *Raul o Fiel los compañeros del municipio de Santiago de Cuba, ninguno otro municipio puede proponerlos. Porque si no, todo el mundo propondría los mismos líderes. Todas las propuestas se elevan desde las circunscripciones.

Los candidatos tienen que rendir cuentas con su circunscripción. Nadie puede sacar un candidato electo excepto la misma circunscripción que lo ha propuesto, aunque sea conocido que aquel candidato es un agente imperialista, sólo su circunscripción tiene capacidad para revocarlo.



Los parámetros de desarrollo de Cuba son comparables con los países más avanzados del mundo, como se ha podido hacer esto con el embargo y el bloqueo?

Uno de los aspectos de la Salud Pública cubana es la prevención. Nos dimos cuenta que era mucho más fácil prevenir que curar. El primero fue elevar el nivel cultural de la gente. Las organizaciones revolucionarias tienen un frente de salud, igual que tienen un frente femenino. Cuando se tienen que hacer, por ejemplo, campañas de vacunaciones masivas, los *CDR se movilizan. Las vacunas no las suministramos los médicos o los enfermeros, las puede dar cualquier compañero sanitario del *CDR, que ha recibido una formación específica para hacerlo. Cómo que los *CDR están muy vinculados en la base, y se conocen los unos a los otros, pueden detectar los problemas. Por ejemplo: "escucha, tú no te has hecho la prueba citológica todavía, *oi? Venga va, háztela!"

La vacunación no es obligatoria pero los *CDR presionan de forma que la mayoría de la gente se beneficia. Igual que con las campañas de donación de sangre. "Venga va que este *CDR se está quedando atrás con las donaciones!" También con otras donaciones, por ejemplo, yo soy donante de médula y de sangre y estoy en un registro desde dónde en cualquier momento me pueden llamar. En el mismo carné de identidad figura voluntariamente que soy donante de órganos.

Cuba es un país del llamado tercer mundo, en medio del trópico. Tú dices lluvia y hablas automáticamente de lluvias torrenciales, subida de los ríos y contaminación de las aguas. No tenemos las condiciones económicas para asegurar que el agua suministrada por las cañerías es potable. Por eso, cada día a la televisión: "Recuerde que estamos a la época de lluvias. Hay que hervir el agua antes de tomarla porque así se previenen las enfermedades *diarreicass agudas. Los niños sobre todo, recuerde que se tienen que lavar bien las manos antes de cada comida". Y así conseguimos prevenir. Este es el tipo de anuncio que se hace a la televisión.

Entre programa y programa, la propaganda se utiliza para difundir información de interés general, muy centrada en la prevención. Nunca en ningún caso se interrumpe una película y todavía menos una novela. Seria catástrofe nacional si se cortara la novela para explicar una cosa de estas!

Al mismo tiempo, Cuba tiene uno de los índices de delincuencia más bajos del mundo, como se ha conseguido este equilibrio a pesar de las carencias producidas por el bloqueo?

A primeros de la Revolución, había ataques casi diarios. Bombas, tiroteos... Hasta que el comandante en jefe nos hizo reflexionar: quién guarda mejor las calles que no los mismos ciudadanos que viven?

Entonces creamos los Comités de Defensa de la Revolución. Cada barrio cubano tiene un núcleo *CDR y somos los mismos ciudadanos quienes hagamos guardia. No son vigilantes armados, sino ciudadanos que hacen vigilancia revolucionaria. Hoy, gracias a su funcionamiento, su tarea es más relajada y se dedica a controlar los movimientos *contrarevolucionaros, a mantener cierta vigilancia sobre los elementos *desestabilitzadores que reciben instrucciones de la Oficina de Intereses (CIA) y que acostumbran a reunirse de madrugada.

Por ejemplo, recientemente hubo una persona que emprendió una huelga de hambre de protesta, gracias a la vigilancia popular revolucionaria pusimos a cuerpo descubierto que cada noche se le suministraban alimentos y que formaba parte de una campaña. Los *CDR se ocupan de desactivar estos elementos *desestabilitzadors mientras que la policía nacional se ocupa de los conflictos desde otra perspectiva.

Los *CDR sólo pueden notificar un delito pero es la policía quién interviene. La policía patrulla sólo en aquellas zonas más conflictivas, donde se producen más robos o más violencia. También tenemos otras organizaciones que hacen una tarea importante de vigilancia de la Revolución, como el Grupo de Combatientes de Cuba, que reúne a los compañeros retirados y a la cual yo también pertenezco porque fui médico *internacionalista en zona de guerra, en Angola. Desde esta organización hacemos conferencias y charlas en escuelas para mantener a las nuevas generaciones en contacto con la historia de la revolución. También en los centros de trabajo hacemos guardias obreras a través de los sindicatos, los que no hacen guardias como médicos. Las guardias obreras son rotativas y colaboran en la vigilancia de los centros de trabajo cuando acaba la jornada laboral.

Juega un papel importante la educación?

La educación juega un papel fundamental. José Martí decía y siempre lo recordamos a nuestros niños que: "El niño que con el pétalo de una rosa pega a una niña deja de ser niño". Esto lo enseñamos siempre a nuestros niños, desde muy pequeños. Un niño no puede pegar nunca a una niña, ni con el pétalo de una rosa. Martí decía que en la escuela, el niño tenía que hacer algún tipo de tareas para aprender como se sostiene la sociedad.

La agricultura, por ejemplo, en todas las escuelas hay zonas para sembrar. Todos los niños, un golpe por semana, trabajan para ver un fruto y cuando obtienen el fruto son conscientes que ha costado trabajo. También los estudiantes de secundaria y los universitarios destinan un mes al trabajo social, antes era trabajo al campo.

Trabajábamos junto a los agricultores. A mí me tocó puñados a veces recoger plantas de café y una sola vez a mi vida me tocó trabajar cortante caña de azúcar. Desde aquel día yo beso el tierra que pisa un "*cañero" cubano.

Porque eso sí que no lo puede pagar nadie. Cortar caña es una de las tareas más horribles que te pueden tocar como trabajo. Tú eres un médico que estudias gratuitamente en la universidad, con todo garantizado, pero cada día hay trabajadores que se quitan a las cuatro y media para ir a cortar caña para qué tú puedas seguir estudiante.

Y si tú no sabes el esfuerzo que esto comporta no valoras aquello que te están donante. Esto es muy útil. Para nuestra generación fue muy importante. Hoy ya no se hace trabajo al campo pero si se mantiene el trabajo social, trabajo socialmente útil, a círculos infantiles o en las fábricas, para que los estudiantes vean como cuesta trabajo hacer las cosas. Tenemos que seguir impulsando este trabajo.

En Cuba todo el mundo nace con educación gratuita, salud gratuita, vivienda. Hay que dar valor a esto.

Qué retos enfrenta Cuba?

En Cuba hay mucho a mejorar. Pero los *gringos ya no nos dan miedo. Pueden entrar a la isla siempre que quieran, el único que exigimos es que cumplan nuestras leyes. A nosotros no nos doblega nadie. Somos un pueblo que sabe reír y amar. Pero hay que trabajar mucho ideológicamente, sobre todo con la juventud. Tenemos que ser capaces de transmitir a las nuevas generaciones unos valores que no han tenido que conquistar con la lucha. Y tenemos que trabajar más por la unidad, todas las personas que somos conscientes, que somos de izquierdas, tenemos que trabajar muy cerca de los más necesitados.

Algún día tendremos que despedir a Fiel y *Raul como despedimos a mi padre, Che, en su momento.

Pero lo importante es que nos han enseñado a pensar por nosotros mismos, como pueblo, y ahora sabemos que no queremos volver a vivir como un pueblo sometido nunca más. Hay en Cuba un gran consenso social que nuestro camino es el socialismo. Se tiene que mejorar, pero es nuestro futuro, la única garantía que seamos un pueblo libre. No hay ninguno otro camino.

Cuál es el papel actual del Partido Comunista de Cuba en la Revolución? De las 4 hijas que tuvo Che, sólo tú militas al partido, como entiendes tu militancia como comunista?

Entrar a las filas del PCC no es fácil. Se exige mucho, en Cuba, de los militantes del partido. A mí me costó 3 años ser admitida, porque debido al asma de mi hija, tuve que faltar fuerza al trabajo, por lo cual no cumplí en las evaluaciones. Ser vanguardia en el trabajo es un requisito para tener el carné del partido. Me costó esfuerzo y para mí, es un orgullo.

El Partido Comunista no está libre de contradicciones. Por ejemplo, cuando se aprobó la ley de la Memoria Histórica, en Cuba se dio el caso de militantes que cumplían las condiciones para obtener la nacionalidad española. Pero en Cuba nunca se pierde la nacionalidad y sólo se reconoce una. Los compañeros que promovieron en sus núcleos la posibilidad de obtener la nacionalidad española fueron expulsados del partido. Esto fue un error y muchos somos conscientes. Por eso trataremos el tema en el próximo congreso del partido. No podemos perder compañeros tan valiosos por errores o contradicciones de este tipo.

El trabajo del partido es ser vanguardia en la lucha ideológica. Ya lo decía Marx: "Tal como vives, piensas". El proletariado está educado bajo los valores de otra sociedad. Aunque sea liberado de sus cadenas, no produce, no avanza si no es con lucha ideológica. Por eso, tenemos que trabajar en especial con la juventud, encontrar nuevos métodos sin perder los principios ni la fuerza del partido.

Como hija de Che, te has convertido en una importante embajadora de la Revolución Cubana. Cómo te sientes en este papel?

Che es muy respetado y admirado en el mundo, pero todavía más en Cuba. Mi compromiso con la Revolución es el mismo. Yo soy consciente del que significa ser la hija de Che, desde hace mucho tiempo. Una vez, en una charla en una escuela cubana, una niña me preguntó: "Escucha tú no te enfadarás conmigo si digo que Che también es como un padre para mí?". Y está claro que no. Ella tenía toda la razón.


PA y Alba Blanco

http://bloc.comunistes.cat/2015/11/entrevista-aleida-guevara-el-nostre.html