El Comité Central de Comunistes de Catalunya ha aprovat per unanimitat dels 93 assistents l'informe de la Secretaria General. Informe del Comitè Central de Comunistes de Catalunya de 17 d’Octubre de 2015
Mantenim un minut de silenci en record del camarada Jordi Miralles, tot repetint les paraules de comiat que el Secretari General, Joan Josep Nuet, va pronunciar a l’acte de comiat del tanatori de les Corts el 16 d’octubre:
Jordi Miralles era un revolucionari, de jove a la joventut comunista, els Col.lectius de Joves Comunistes (CJC) dels que va ser Secretari General i també al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) del que va ser membre del CC, Comitè Executiu i Director del setmanari Avant. Persona de profundes conviccions va saber combinar com pocs la lluita revolucionaria de la classe treballadora catalana amb la d'emancipació nacional de Catalunya i sempre va saber mantenir unides aquestes dues reivindicacions de classe i de poble.
Persona metòdica i organitzada va ser exemple per amples generacions de militants comunistes que van aprendre amb ell la política del partit però també la constància organitzativa. Sabia treure el millor de la gent, fer-nos traspassar la frontera de la militància política com una forma d’entendre la vida.
Va ser Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Diputat del Parlament de Catalunya i en els darrers temps regidor del municipi on residia, Castelldefels.
No es només la seva important trajectòria política la que ens causa admiració, també la seva actitud conseqüent amb les idees del comunisme i el socialisme, amb les reivindicacions de les classes populars catalanes, que ell, com ningú, sabia que necessitaven constància i sobre tot, organització.
No perdem només un camarada, un company, perdem una referencia de les esquerres catalanes i dels espais revolucionaris que va saber des de la Joventut Comunista organitzar la "Unitat de la Joventut" per passar al Partit i a EUiA a organitzar la "Unitat dels Treballadors" i la "Unitat de les Esquerres". Una referència imprescindible, estic convençut que el millor que podem fer per mantindre viu el seu somriure es lluitar per allò que ell va lluitar i seguir organitzats en allò i per allò on ell va organitzar-se. La lluita continua, però, amic, camarada, et trobarem a faltar. Salut i República.
----------------------------------
Volem valorar molt positivament la lluita dels treballadors i treballadores de Valeo al Vallès Oriental que han aturat, momentàniament, la voluntat de deslocalització de l’empresa i segueixen lluitant pel manteniment dels llocs de treball i la producció.
El C Executiu del partit s’ha reunit els dies 3 de Setembre, 8 i 15 d’Octubre amb debats sobre situació organitzativa i financera del partit i situació política d’abans i després del 27S. També en els mesos de juliol, agost, setembre i octubre s’ha reunit 5 cops el Secretariat, s’ha reforçat l’activat i la periodicitat de les seves reunionsper resseguir el treball organitzatiu i el debat sobre la gestió del patrimoni i les finances.
S’acorda convocar una reunió monogràfica del CC del Partit al novembre on els camarades Salva Torres i Hèctor Sánchez presentaran una proposta de treball organitzativa-financera que ha de culminar a principis de 2016 en una Conferencia Politico-Organitzativa de Comunistes de Catalunya.
1. LA PROPOSTA ESTRATÈGICA DE COMUNISTES DE CATALUNYA ES AVANÇAR EN LA CONSTRUCCIÓ DEL “NOU ESPAI”
El Partit tant al Congrés d’Unitat de l’1 de Novembre de 2014 com a la reunió del CC de gener de 2015 va acordar defensar un procés de construcció d’un Nou Espai de les esquerres socials i polítiques a Catalunya.
Ara ja no definim de forma teòrica aquest concepte de suma per a la transformació social i nacional, ara desenvolupem experiències concretes que creixen a la llum d’experiències municipals i de la recent candidatura conjunta pel 27S Catalunya sí que es pot. Tant les candidatures municipals com la de CSQP no son encara ni molt menys el Nou Espai però si experiències que poden avançar en la direcció correcta si els comunistes treballem aquest espai unitari.
Dèiem al CC de gener:
“Han aparegut nous fenòmens socials fruit de la crisi del model econòmic, polític i territorial..., el 15-M, les mobilitzacions per la salut pública, l’habitatge, l’ensenyament públic o el dret a decidir han polititzat a amplis sectors socials de forma diferent a com generacions anteriors van participar de la mobilització i de la política... Apareix un debat en les esquerres plurals catalanes i espanyoles entre resistir amb els instruments actuals de què disposem i esperar que passi l’efervescència dels nous subjectes polítics en aquest 2015, o apostar de forma decidida per inserir-nos en la corrent de canvi cercant noves formes organitzatives flexibles.L’esperit del Nou Espai sempre va pretendre no deixar ningú enrere (allò de sumar sumant i no restant) però de forma decidida caminar en una redimensió de l’espai de l’esquerra transformadora que es veia inevitable i desitjable per reconnectar amb la nova repolitització que ja apareixia de forma evident.Així doncs cal apostar de forma decidida per la participació en la ruptura política i començar a dimensionar les formes i les adaptacions necessàries per a què això sigui possible. No podem establir amb els actors polítics i socials un diàleg circumscrit a les formes polítiques clàssiques i cal trobar noves formes organitzatives.”
Cal destacar l’experiència concreta que s’ha donat a Grècia, una experiència que demostra la gran força de la troica com expressió dels poders oligàrquics i les dificultats i contradiccions de l’esquerra transformadora quan es veu abocada a gestionar de forma concreta i amb correlacions de forces adverses les polítiques no ja de sobirania limitada, sinó de boicots antidemocràtics orquestrats pel capitalisme financer, que volen aixafar l’experiència grega per intentar deixar clar que no hi ha alternativa i que així no segueixin al grec nous exemples semblants. S’ha de tenir en compte el desconcert i la incomprensió que la forma en que s’ha gestionat la crisi entre el govern grec i la troica ha provocat en importants espais de l’esquerra transformadora i revolucionaria.
2. L’EXPERIENCIA POLÍTICA I ELECTORAL DE CATALUNYA SÍ QUE ES POT
Com s’ha dit en el punt anterior, els resultats de Barcelona en Comú i les candidatures del canvi a Saragossa, Cadis, El Ferrol, Santiago de Compostela o Madrid van obrir l’esperança en el cicle electoral que va traduir-se en una visió equivocada de procés creixent i acumulatiu que anava de menys a mes de forma mecànica.
Van tenir-se poc en compte aspectes com la manca de mobilització, el fet de que una part de l’activisme social va traspassar part de la seva energia al cicle polític i especialment al nous actors polítics. També va menystenir-se la capacitat del sistema capitalista, una vegada passat el primer cicle de la mobilització (vagues generals, 15M i marees), de crear respostes assimilablespel mateix, que criticaven determinats aspectes com la corrupció i rejovenien la imatge, però acceptaven plenament les polítiques neoliberals, especialment en els aspectes de política econòmica i model social. Aquest fenomen explica l’aparició de Ciutadans.
També cal destacar que els nous fenòmens polítics van ràpidament créixer gràcies a les xarxes socials i a la cultura televisiva i que en ocasions això significava desenvolupar unes formes de fer política excessivament superficials basades en el culte al líder televisiu, una excessiva transversalitat que desdibuixava els compromisos i l’adscripció ideològica a l’esquerra i la manca d’organització i estructuració.
En pocs mesos va tenir-se que concretar una proposta unitària, amb l’esgotament progressiu de la Coalició ICV-EUiA i la manca d’experiència dels nous espais polítics, junt a unes formes d’organitzar la política ben diferents de les que l’esquerra transformadora està acostumada i descrita anteriorment.
S’ha fet ja dins EUiA una crítica al tipus d’acord i de campanya electoral de CSQP que no repetirem. També en aquell àmbit s’han contrastat els resultats electorals i que ha significat la reducció d’expectatives a que, tot això, i la potent polarització entre el si i el no a la independència, van conduir a CSQP. El fet de no complir les expectatives ha reforçat encara mes la visió crítica del resultat.
Valorem també el fet que actors com BCN en Comú i Procés Constituent no participessin a l’acord que el van marcar negativament.
Del discurs cal destacar la dificultat per esdevenir amb claredat una força de ruptura del sistema i de radicalitat democràtica, a pesar de que en la declaració política i el programa electoral si estan inserits aquets elements.
Catalunya entra en una fase incerta
Cal destacar que el resultat electoral ha dibuixat una situació difícil. Sempre des de Comunistes de Catalunya hem parlat de la importància de mantenir preceptes d’unitat civil del poble català, com la idea d’un sol poble, es català qui viu i treballa a Catalunya i que el referèndum d’autodeterminació era un element de ruptura amb el règim del 78 però de cohesió de la societat catalana al significar una opinió democràticament majoritària.
Cal denunciar el clima de crispació i arrenglerament en el sí o no que s’ha dibuixat en aquesta campanya plebiscitària on visions extremes de sí i de no han dinamitat ponts i convivència apel•lant a la gestió de sentiments d’irracionalitat. La por o la il•lusió, esperonats per tots els mitjans de comunicació, han dominat l’escena política i han intentat eliminar matisos, esperes i punts de trobada.
S´ha volgut, i en part aconseguit, enterrar el debat de la Catalunya social que pateix les retallades i la corrupció, el debat sobre l’alternativa del rescat ciutadà i la regeneració democràtica i s’ha evitat debatre el rendiment de comptes dels tres anys de govern de polítiques neoliberals.
Cal una reflexió profunda de les dificultats que la nostra proposta de procés constituent, ruptura democràtica i República Catalana han trobat per poder ser explicades de forma pedagògica.
Que un possible govern i cap d’oposició puguin estar dominades per opcions i polítiques neoliberals que enfronten identitats nacionals contraposades no es un bon escenari ni pels interessos de les classes populars ni pel manteniment de la unitat civil.
3. EL DEBAT SOBRE LA UNITAT POPULAR A IZQUIERDA UNIDA
La X Assemblea Federal d’Izquierda Unida (IU) aprovava a finals de 2012 la política de BloquePolítico y Social que popularment denominem Unitat Popular.
Al mes de juliol el CPF d’IU acordava impulsar la UP i nomenava un grup de negociadors per portar-la a terme, encapçalats pel camarada candidat a la Presidència del Govern, Alberto Garzón.
Al CPF del 3 d’Octubre amb quasi un 90% de suports s’aprovava una resolució presentada pel mateix Alberto Garzón que concretava aquets passos de forma definitiva fent una excepció de Galicia i Catalunya on es proposava mantenir les confluències que fins ara s’estaven desenvolupant i en cap cas dinamitar-les. Aquets darrers dies en declaracions públiques el dirigent d’IU ha ratificat aquesta política aprovada.
Rebutgem de forma contundent les formes i el fons de com Podemos va donar per trencades les negociacions amb IU. Els valors i continguts d’esquerres mai son una càrrega pesada, al contrari, son idees imprescindibles per la lluita i l’organització estable de la classe treballadora i els sectors populars.
4. LA PERSPECTIVA DEL PARTIT PEL 20D I PER L’ANY 2016
Els comunistes catalans hem treballat a Catalunya i Espanya per fer avançar les polítiques de Nou Espai i d’Unitat Popular en la perspectiva de recomposició dels espais polítics i socials que es despendrà després dels cicles de mobilització i del cicle electoral. Sempre vam pensar que l’impuls del cicle electoral ajudaria a concretar les noves formes polítiques d’aquesta recomposició, i mai vam pensar ni treballar per que el cicle electoral i de mobilització aprofundís l’enquistament de les divisions existents, ans el contrari.
El desacord entre IU i Podemos per constituir candidatures conjuntes al conjunt de les circumscripcions a les Eleccions Generals del 20 de desembre es una molt mala noticia.
No neguem les dificultats objectives per construir aquest acord i no es per nosaltres una sorpresa doncs la nostra pròpia història presenta exemples al 1987, 1994 i 2003, però tant per les oportunitats programàtiques, per les necessitats electorals i per la perspectiva de recomposició el 2016, aquest acord era necessari i possible.
Ara afrontem tant els comunistes catalans com els comunistes gallecs si els espais de confluència desenvolupats en aquets dos territoris històrics han d’adaptar-se o no al desacord anteriorment expressat. Cal també la possibilitat de preservar el preacord gallec i català (AGE + Podemos, que segueix negociant amb BNG a Galicia, i Catalunya sí que es pot + BCN en comú a Catalunya).
Cap de les decisions que prendrem estan exemptes de contradiccions, però caldria combinar 2 preceptes;
1. Mantenir el marc de Projecte Federal amb IU, com a referència estatal, tot tenint en compte que IU es veu, ara si, definitivament obligada, després del 20D, a concretar la refundació tantes vegades afirmada però tantes vegades de facto negada.
2. Preservar l’espai unitari català aconseguit, que provisionalment s’anomena Cat sí que es pot, al qual s’incorporaria BCN en Comú. Pels Comunistes de Catalunya aquest nou instrument que formarien persones independents, BCNComú, ICV, Podem, Equo i EUiA tindria que anar esdevenint un nou subjecte polític i electoral clau en la fase de refundació de l’esquerra transformadora i dels nous espais polítics i que superi els errors, desenfocs i sectarismes acumulats fins el moment.
La concreció electoral dels acords unitaris per les llistes del 20D tindrien que respectar els dos preceptes i fer-los compatibles tal com assenyala l’acord del CPF d’IU del 3 d’Octubre.
Etiquetes de comentaris: #ClasseTreballadora, #UnitatPopular, Documents