Declaració de Pierre Laurent sobre la primera volta de les eleccions departamentals
La primera volta de les eleccions departamentals, malgrat una participació en augment de 6,5 punts en comparació amb les eleccions del 2011, subratlla una renúncia massiva a les urnes amb més del 48,5 % d’abstenció. La desconfiança pren més espai que mai.
Els resultats dels vots efectuats que es coneixen en aquests moments confirmen el risc de canvi massiu de forces polítiques als departaments, anuncien una gran victòria de la dreta i de l’extrema dreta, amb unes xifres molt elevades per al Front Nacional i una reculada massiva del total dels vots a l’esquerra. Aquest vespre, la situació de les forces d’esquerres a França és més que crítica. En nombrosos departaments que tradicionalment eren d’esquerres, els resultats no donen lloc a dubtes sobre la profunditat de la crisi política. El Partit Socialista recula sense posar-hi obstacles i l’esquerra no serà present a la segona volta en nombrosos cantons.
Aquest vespre, entenc (i entenem) la ràbia, la indignació, el fàstic que suposen aquest vot i aquesta abstenció massiva. Una indignació i ràbia de tots aquells i totes aquelles que no poden viure dignament, que tenen la sensació quotidiana de que se’ls està prenent el pèl, que veuen com renunciem pel que fa al poder de les finances, dels accionistes del CAC 40, dels decrets-llei de la Unió Europea, dels sacrificis que se’ls demana que facin en nom de l’austeritat sense cap altre resultat que un augment de l’atur i de la pobresa i que, desconcertats, ja no saben en quina direcció queda l’esperança.
La confirmació de la pujada del Front Nacional és tant la conseqüència d’aquesta angoixa, d’aquest fart generalitzat, com també la conseqüència d’un llarg procés de banalització de les seves idees. Mai abans un escrutini de l’FN no havia pres tanta centralitat del debat polític i mediàtic. La dreta, i més concretament Nicolas Sarkozy, n’han estat els artesans fervorosos, que no han esperat ni uns dies després de l’escrutini per reprendre com a seus determinats posicionaments de l’extrema dreta. Però encara més, els mitjans i els responsables polítics que afavoreixen aquesta banalització i el perill que suposa per a la democràcia s’han d’enfrontar a les seves responsabilitats.
En aquest context, el Partit Comunista amb el Front d’esquerres resisteix. Els resultats dels candidats de la nova confluència amb altres forces d’esquerres i ecologistes dissenyada per a aquestes eleccions ens animen en la perspectiva de la construcció d’una alternativa política més necessària que mai en vista dels resultats d’aquest vespre. De tota manera, els resultats continuen sent insuficients i no són a l’altura de la gravetat de la situació i de la desesperació que hi ha entre la població.
Davant d’aquesta situació, faig una crida a prendre’n consciència sense falses perspectives. Després de les municipals i de les europees, el missatge enviat pels francesos i les franceses és una nova sanció clara i sense pal•liatius a la política desenvolupada des del 2012. Es quedarà un cop més sense resposta? Escoltar aquest missatge de les urnes és un canvi en la política i, sense esperar, continuar reaccionant i generant confluències per al canvi.
Faig una crida a reaccionar amb força, d’entrada el pròxim diumenge amb la segona volta, per no deixar que s’amplifiqui la catàstrofe i per no deixar cap més nova posició a la dreta i a l’extrema dreta, i perquè es donin punts de suport per al futur.
No ha de mancar cap vot per als candidats que s’han presentat pel Front d’esquerres, pel PCF i altres forces d’esquerres i ecologistes, i que es presentin a la segona volta. Perquè ells suposen, sense dubte, els candidats de la confluència contra l’extrema dreta o la dreta. Cada regidor del PCF o del FdG serà un punt de suport per fer front a les polítiques d’austeritat, per desenvolupar les lluites i els projectes solidaris concrets, i finalment per combatre’s a favor d’una perspectiva de canvi popular autèntic d’esquerres.
En la resta de casos on es presentin candidats del Partit Socialista, d’Europe Ecologie Les Verts (EELV) o d’altres formacions d’esquerres a la segona volta, faig una crida perquè tothom faci barrera a la dreta i extrema dreta. La conquesta de cantons i de departaments a la 2a volta per part de la dreta i l’extrema dreta només pot agreujar durament les condicions de vida que ja són suficientment dures de la població. El seu objectiu comú és anar encara més enllà de l’austeritat, de la regressió de les polítiques socials, assolir un estat de competència de tots contra tots, reduir les inversions i els llocs de treball públics, privatitzar els serveis públics i destruir les polítiques solidàries implementades a escala departamental per les majories d’esquerres.
En els cantons on l’esquerra no ha aconseguit presentar-se a la segona volta, faig una crida a la responsabilitat de cada elector. Mitjançant el nostre vot tenim la possibilitat d’aturar l’augment de l’FN i de desarticular el pitjor dels escenaris que hi pot haver al país. És una qüestió nacional. És un deure com a dones i homes d’esquerres fer tot el possible per evitar la victòria dels candidats del Front National el caràcter ple d’odi i racista dels quals ha queda palès clarament durant aquesta campanya. Si fossin escollits, això suposaria un obstacle més per a qualsevol alternativa progressista al nostre país.
Finalment, més enllà dels resultats d’aquest vespre, faig una crida a la construcció d’una nova esquerra. S’han d’ampliar tots els esforços que ja existeixen per tal de construir una altra via a l’esquerra. Això concerneix a totes les forces populars i ciutadanes del país i totes les forces d’esquerres hi són interpel•lades. Ningú no pot dir que és culpa dels altres; ara és l’hora de prendre decisions, de l’acció, de la reacció, de la construcció pacient i determinada de l’única sortida possible: la construcció d’una política i d’una majoria alternativa, ciutadana i popular d’esquerres per sortir de l’austeritat i a favor d’un projecte social, solidari i ecològic. La política del Govern, el nostre sistema econòmic i institucional ja s’han esgotat i la democràcia ha quedat amenaçada. Per tant, amb urgència, el canvi és ineludible. Nosaltres estem decidits més que mai a treballar perquè s’impulsi aquest canvi.
Salut,
Pierre Laurent, secretari nacional del Parti Comuniste Français
A Paris, diumenge 22 de març del 2015